La totxana, el calaix, la bombolla, l'aixeta i els MacGyver

Ahir primera sessió del Seminari TAC (antic SATI) amb diferents coordinadors informàtics de la zona. La valoració va ser bona doncs tot i durar tres hores la sessió no es va fer pesada i vam parlar i aprendre sobre molts temes relacionats amb l'escola i les TIC (TAC, o el que sigui).
Vam parlar de molts temes i n'hi ha un que m'inquieta: es veu que hi havia una totxana que alimentava un calaix i que com que ha petat una bombolla ara es tanca l'aixeta; en resum: precarietat en recursos informàtics per les escoles catalanes.
Em sembla que els coordinadors d'informàtica som una mica com el senyor MacGyver, ja m'enteneu, aquell que seria capaç de construir un accelerador de protons amb el que trobés en una deixalleria.
Si teniu bloc enganxeu-li això d'aquí a sota, és una màquina que no para i fa pensar.

El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de

...

cliqueu aquí per a més informació

Gestió del temps

I avui comença un nou curs, el curs del no parar a casa: comencen els cursos de formació que en el meu cas són tres: Seminari d'Educació Física, seminari de dinamització en Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) i per últim un curs de "Gestió del temps i millora organitzativa" al centre; sort que aquest any no n'he agafat cap de telemàtic, ja hauria estat massa. Si a aquests cursos li sumem el programa setmanal de ràdio, el partidet setmanal de futbol-sala i ara unes sessions de rehabilitació de la meva flamant tendinitis rotuliana podria dir que aniré força col·lapsat de temps. I encara hi ha alguna cosa per concretar que no puc avançar.
I el teatre? em sembla que la faràndula haurà d'esperar uns mesos per mi.
Només espero que el curs de gestió del temps valgui la pena i aprengui a portar tot això amb dignitat.
Foto: "Temps sota l'aigua" d'Elisenda'06

Sense alfombra vermella

Mitja part d'un partit de futbol-sala de costellada.
En Jordi es disposa a anar al bar a comprar aigua per l'equip, agafa el porta-monedes i veu que porta 3€ i 40 cèntims, creu que podrà comprar almenys un parell d'ampolles. Tot suat s'acosta a la barra:
- Dues aigües si us plau.
- Grans?
- Sí.
La noia li dóna les dues aigües de litre i mig, de les que al Súper valen pels volts de 40 cèntims.
- Quant és?
- Quatre Euros.
- Com?
- Quatre Euros.
En Jordi deixa una ampolla i una moneda de 2 Euros i marxa, jura per sí mateix que mai més entrarà en aquell bar.

Caminant pel centre d'Olot a en Jordi li agafa gana.
- Entraré a aquesta pastisseria a comprar un croissant de xocolata.
No li posen una alfombra vermella.
- Bona tarda, un croissant de xocolata si us plau.
El dependent li embolica i li dóna.
- Quant és?
- 1 95.
- Què?
- 1 95.
La gana pot més i paga i marxa, l'han agafat descol·locat, el més normal del món hauria estat tornar el croissant dient al dependent "no sóc imbècil, ni ric" però no ha fet, ha pensat que la crisi acabarà amb aquests especuladors que fa poc temps venien els croissants de xocolata a 120 peles i que ara els venen a més de 320. També espera que el govern no els ajudi per molt que ho demanin, hipòcrites!
I sí, ja sé que tenen dret a marcar els preus que vulguin i els consumidors d'anar-hi o no però hi ha coses que no són normals i aquesta especulació de preus és insostenible.
Els noticiaris obren amb notícies de la borsa mundial, l'Ibex i la mare que els va parir però de tant en tant també podrien obrir dient que per un croissant de xocolata a Olot te'n poden fotre quasi 2 Euros, sense alfombra vermella.
Foto: "Hiputaca a Gràcia" de JRoca'08

Orgull de poble

Sopant la pubilla va agafar un tros de formatge i va dir:
- Castell de Tona.
- Com?
- Castell de Tona.
La pubilla ens mostrava la silueta del Castell de Tona en el formatge i la resseguia amb el dit. Tot seguit cada tros de pa, de fuet o de pernil dolç es convertia en un cotxe, una casa o una nena; i després rialles i més rialles que necessitaven un glop d'aigua per empassar-se bé el menjar.
La creativitat dels tonencs comença amb l'emblemàtica silueta que ens acompanya des de qualsevol lloc del poble, quan no hi ha boira? la veritat és que és digne d'estudi la devoció que tenim per un turonet sense castell que anomenem Castell de Tona. Tinc amics que se'n foten d'aquesta devoció, atracció o orgull municipal; jo reconec que me'n sento atret i que em serveix de referència, una referència que em fa sentir segur i també més tonenc que mai.
Foto: "La tonenca jugant al turó del Castell" de JRoca'08

"Quien tiene más, paga más"

Seguim amb greuges comparatius:
Castilla-La Mancha da un PC portátil a cada profesor.
Font: El País. Vist a sindicat.net.
El greuge comparatiu. 29 d'agost del 2008
Bono: "Quien tiene más, paga más". Font: e-Notícies
Foto: "S'acaba la paciència" de JRoca'08

Nous paisatges

El curs passat vaig gaudir d'una vista privilegiada des de la meva classe i ara que m'han canviat d'aula enyoro sobretot no veure la silueta del turó del Castell de Tona. Ahir al matí vaig anar a saludar la companya que ara ocupa la meva antiga aula i de seguida vaig comprovar que les vistes ja no són el mateix: mirant a Centelles sobresurt una torre de la MAT que a aquella hora brilla amb llum pròpia; diuen que fa 80 metres.
M'adono que tot i conviure tota la vida envoltat de torres d'alta tensió i milers de cables que enxarxen el territori potser mai m'havia adonat del mal d'ulls que provoquen aquestes torres fins que va aparèixer la MAT

Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès. 29 de maig del 2008
Foto: "Des de l'antiga aula" i "MAT i Montseny"de JRoca'08

Som molts més de sis milions

A Santa Coloma de Gramenet es van manifestar demanant noves escoles per fer front a la massificació que actualment hi ha al municipi; els manifestants demanaven, entre d'altres coses, la construcció immediata de la nova escola CEIP Sant Just. Aquest problema el pateix tot el país i la massificació sens dubte fa baixar la qualitat de l'educació.
M'imagino que qui ha de construir escoles deu estar pendent de les negociacions pel nou finançament de l'estatuet d'autonomia.

Els humans

El pati de l'escola Pinediques de Taradell està ple de roures, alzines i, és clar, també pins; els recursos boscosos hi són en quantitat i varietat per jugar a infinitat de jocs a l'aire lliure.
Aquest passat setembre a molts alumnes els va agafar la fal·lera per la recol·lecció indiscriminada de glans i ara a l'octubre ja quasi se n'han esgotat les existències, almenys a terra i a les branques accessibles és clar. A les hores del pati els glans tenen múltiples funcions: monedes de canvi en transaccions de productes en "botigues ecològiques", baldufes, projectils, pírcings de part alta d'orella, etc.. Hi ha alumnes que es passen l'estona d'esbarjo cercant aquests fruits i he detectat com els emmagatzemen com hàmsters previsors però amb bosses del Bon Preu.
L'avarícia entra en escena i amb ella petites baralles.
M'ho miro i penso que això que passa aquí també es produeix a gran escala a tot el món; només cal canviar glans per petroli, gas, peix, diamants, terra, ... aigua.
Foto: "Glans en una bossa de l'Orangutan: grup Bon Preu" de JRoca'08

I els peus segueixen creixent malgrat la crisi...

La crisi també es nota i es notarà a les sessions d'EF. Fa uns dies parlava d'un perill de pes i avui parlo d'un altre perill que farà ensopegar (literalment) a més d'un: les vambes dos i tres números més grans que el número ideal.
Sí, he detectat vambes massa grans i no cal ser ni podòleg ni Zapatero per determinar que una persona coordina pitjor els moviments amb un calçat inadequat.
Les intencions inicials no són pas dolentes, estalviar sabates en temps de crisi entra dins la lògica, però l'error de càlcul pot portar a problemes a més d'un i de dos alumnes que poden veure com aquests problemes es poden arrossegar molt de temps.
Foto: "Les sabatilles de la Marta" de JRoca'03

Pets de llop

Els pesats de Movistar ens bombardegen a SMS:
"Recuerde que puede llamar gratis a todos los fijos nacion en octubre. Apuntese por 3 E antes 30/09 llamando al 4423 (0,2 E+IVA). Limite 1000 min"
Analitzo el contingut del missatge:
- No tenen accents a Movistar?
- Gratis? si m'he d'apuntar per 3 Euros jo diria que no és gratuït. Si això no és publicitat enganyosa ja em direu què és.
El missatge correcte hauria de ser:
"Truca a tots els fixes estatals per 3 Euros amb un màxim de 1000 minuts durant el mes d'octubre". És tan difícil?
Algun organisme competent hauria de fer alguna cosa contra aquesta colla de mentiders.
Foto: "Pet de llop" de JRoca'04

I la gent va aplaudir

Al teatre t'hi pots trobar de tot i aquest dissabte van venir unes senyores grans que comentaven la jugada entre el públic. M'imagino que aquestes senyores van al teatre a veure qualsevol cosa pel sol fet d'anar-hi; s'empassaran l'última de la Lloll Bertran o el "Rock'n'roll" d'en Rigola i ben bé que s'ho passaran i compte, no ho critico, tothom és lliure d'anar a veure el que vulgui, el problema és quan l'espectacle es dóna més a les butaques que a l'escenari. Els comentaris entre dues de les senyores no passaven desapercebuts i un home els va cridar l'atenció:
- Shhhhh, senyores, callin si us plau..
Es van mirar i van callar una bona estona però just acabar l'obra una va dir:
- M'ha agradat, llàstima que no hagi entès res.
I la gent va aplaudir.
Foto: "Cartell al carrer Verdaguer de Vic" de JRoca'08

"Punxes a la sorra" al Cirvianum de Torelló

Dissabte 27 de setembre a les 21h. al teatre Cirvianum de Torelló es representa l'obra "Punxes a la sorra" a càrrec de Momama Teatre escrita per un servidor. L'obra està inspirada en el llibre "La maternitat d'Elna" d'Assumpta Montellà i els fets ocorreguts en els camps de refugiats de la Catalunya Nord a les acaballes de la guerra civil. Després de l'obra hi haurà una mica de xerrada amb les actrius, la directora i jo mateix; si voleu venir a acompanyar-nos podeu comprar les entrades al ServiCaixa en aquest enllaç o a taquilla mateix. A hores d'ara no sabem si serà la darrera representació de l'obra.
Més informació:
Bloc de Punxes a la sorra
Bloc d'Assumpta Montellà
Flickr
Gencat

La crisi, l'hamburguesa i la LOE

Llegeixo que amb la crisi han augmentat els clients dels restaurants anomenats fast-food i de seguida em ve al cap la notícia sobre l'augment de l'obesitat infantil; la combinació d'aquests dos factors és nefasta, no cal ser allò que a Antena 3 en diuen "un experto" per augurar que l'obesitat infantil pot anar a més i acostar-se a les cotes de països des-oli.d.olivanats o que desconeixen la famosa dieta mediterrània, sí, allò que és el millor invent mundial després de l'Aloe Vera (segons el monologuista Carles Font).
Agafo la LOE (no vera però de veritat) i a l'apartat d'Educació Física llegeixo aquest objectiu d'etapa (primària):
"Apreciar els efectes beneficiosos envers la salut de l'exercici físic i de l'adquisició d'hàbits higiènics, alimentaris i posturals."
Tot seguit segueixo llegint i em trobo amb aquest contingut de cicle inicial repetit als altres cicles :
"Adquisició d'hàbits bàsics higiènics, alimentaris i posturals relacionats amb l'activitat física" .
Ah, i els antics blocs de contingut han canviat i se n'ha incorporat un que es diu: Activitat física i salut.
Tinc ganes de començar una altra vegada el Seminari d'Educació Física amb altres MEF per comentar aquests temes; de moment el debat, si voleu, el tindrem aquí.
Salut i bona cuina.
Foto: "Nubecitas a dos i mig, toma crisi!" de JRoca'08

La lateralitat creuada té tractament

En aquest bloc i el Fòrum MEF hem parlat alguna vegada de la lateralitat creuada i em consta que la gent va molt perduda en aquest tema i també em consta que hi ha molts pares preocupats a la recerca d'informació. Els MEF detectem que de vegades els alumnes amb lateralitat creuada mostren algunes dificultats motrius que també són extensibles a l'aula quan l'alumne ha de llegir, concentrar-se, organitzar-se, etc... A través d'un e-mail he conegut el cas d'una nena de 7 anys que tenia les dificultats abans esmentades. Amb el permís explícit de la mare reprodueixo part de l'e-mail:
"Ahir li van diagnosticar a la meva filla 7 anys, jo no sóc cap experta però no és tant greu, el que si que és molt greu és no detectar-ho. Sobre la pregunta avisar als pares crec que el més convenient es que el pares ho sàpiguen i puguin treballar amb el fill, perquè segons em van explicar ahir en 5 mesos ho poden solucionar segons el cas. Tractament:
A l’escola li han de posar un paper en blanc per anar seguint les línies de lectura. ( temporalment)
Les sumes li han de posar en vertical no en horitzontal
A casa , cada dia hem de fer uns exercicis durant 15 o 20 minuts.
El que mes contenta em deixa és que tot això és temporal i si ho fem bé en poc temps ho haurem corregit i fer els deures, llegir o qualsevol altre cosa no serà tan feixuc. "
Montse Vila
La mare recomana visitar aquesta pàgina web per trobar més informació i especialistes que puguin tractar cada cas de forma individualitzada.
Pel que fa als MEF crec que la nostra formació és molt fluixa en aquest aspecte i hauríem de tenir la possibilitat de formar-nos millor per atendre i detectar millor aquestes dificultats en els alumnes a les sessions d'EF. Jo estic preparant sessions d'EF amb proves de lateralitat per detectar millor la lateralitat creuada i comprovar si hi ha alguna dificultat afegida com per exemple problemes de lecto-escriptura.
Foto: "Hope street; Liverpool" de JRoca'08

L'eficiència és la mare de la ciència?

El comentarista habitual del bloc Chestnut feia unes aportacions interessants al post sobre la cultura de l'esforç publicat el passat dia 17 de setembre.
"Dic això perquè moltes vegades la gent confón esforç amb hores treballades, amb temps destinat...és a dir, per molts l'únic paràmetre de l'esforç són les hores destinades (bojeria). Jo crec que és un concepte molt més ampli perquè depèn de com s'entengui l'esforç, correlacionar positivament esforç i eficiència pot ser un disbarat ja que a vegades la relació és inversament proporcional."
Estic ben d'acord que de vegades es confon esforç amb hores treballades quan hi ha gent que és capaç de fer la feina de forma més ràpida i alhora mantenint l'eficiència; el món laboral que es trobaran els alumnes en part és una selecció natural on sobreviuen els més eficients, ràpids, llestos, ... en definitiva els més productius.
Amb tot, voldria aportar alguna cosa més: fa uns quants anys, en l'era pre-Internet, a TVE feien un programa-concurs on un concursant havia de buscar una resposta a una pregunta i tenia un munt d'enciclopèdies per aconseguir-ho en un temps determinat, no recordo el nom del programa, potser algun lector em podrà ajudar. Us imagineu avui en dia un jove del primer món de 15-17 anys en una biblioteca cercant informació en una enciclopèdia de paper? oi que no? el primer que farà si ha de fer un treball és buscar al Google o directament al Rincón del vago o pàgines similars. Ja ho sé, estic generalitzant molt però el quid de la qüestió és si aquesta facilitat a ser eficients* està convertint la generació ESO actual en persones poc avesades a l'esforç, a la cultura de l'esforç o a la constància.
S'obre el debat.
* En aquest cas eficiència té a veure amb la rapidesa a fer els treballs però no necessàriament en la qualitat d'aquests.
Foto: "Font de l'esperança (La Cogullada, Balenyà), no feu cas de les faltes, el meu avi no tenia temps per ortografia fabriana" de JRoca'08

Youtubeclip amb Ford Fiesta, mòbil i Mishima

Amb un mòbil, un Ford Fiesta del 95 i un cd de Mishima vaig fer aquest youtubeclip en un dia de pluja. El veureu (si voleu) sense editar, tal com va sortir.
Ahir vaig sortir del concert del Vigatà amb la sensació d'haver vist la millor banda nacional actual.

El comandament directe d'entrada

Aquesta setmana he començat a fer classe d’EF amb 41 alumnes que no tenia l’any passat i aquest fet ha fet entrar les pastilles Juanola a escena com cada any. A la facultat i als llibres d’EF et parlen de metodologies divertides d’agrupaments d’alumnes per allunyar-se del clàssic comandament directe, sembla que sigui pecat utilitzar-lo però a la pràctica quan portes uns quants centenars de sessions d’experiència te n’adones que, almenys en un principi, és la millor manera d’encarar un nou grup classe. Per mi la seguretat és primordial i si no conec els alumnes òbviament no els donaré la possibilitat d’enfilar-se enlloc ni tocar res potencialment perillós*.

El primer contacte amb cada grup ha estat a la classe i asseguts: els he explicat la meva manera de treballar i el que espero d’ells, els he parlat de les normes bàsiques i del que pot passar a qui es passi de llest, els he dit que sóc molt divertit sempre que no em facin enfadar, també els he dit que quan jo parlo tothom ha de callar i que si algú té alguna pregunta la pot fer després aixecant la mà, també els he dit que la meva manera de fer les coses i la de l’altre MEF que han tingut fins ara és diferent, també els he dit que el nom de l'assignatura és Educació Física i no gimnàstica; tot això argumentat. Tinc bones sensacions amb aquests grups, a veure què tal.

*En un gimnàs hi ha infinitat d'espais i materials potencialment perillosos encara de vegades no ho sembli.

Foto: "Només compto les hores serenes" de JRoca'08

La cultura de l'esforç avui

Una lectora fidel del bloc m'ha fet arribar un interessantíssim article de Jordi Sedó al diari AVUI sobre la cultura de l'esforç, el menys que puc fer és agrair el gest i fer públic l'article en la mesura del possible que és, en el meu cas, publicant-lo al bloc i demà penjant-lo a la sala de professors del meu centre.
AVUI Paper diàleg: La cultura de l'esforç de Jordi Sedó
Gràcies Pat.
La cultura de l'esforç i les èpoques de bonança econòmica. 21 de maig del 2008

Ni tombarelles ni pi

Llegeixo que una escola australiana prohibeix als seus alumnes fer tombarelles i fer el pi. El director de l'escola "ha negat que la prohibició obeeixi al desig d'evitar demandes judicials en cas d'accident".
És un mentider.
Foto: "Tombarella d'esquena i amb inclinació" de JRoca'02

El 15 de setembre

Aquest post està escrit dissabte i programat per avui 15 de setembre. Com que hem quedo a dinar a l'escola no puc veure les notícies de la tele però les puc explicar: han ensenyat una colla de nens de P3 plorant, uns quants de primària parlant a càmera del retrobament amb els amics, han parlat de la immigració mentre mostraven imatges de dones amb xilaves i possiblement també han parlat dels EBE (Espais de benvinguda educativa), han mostrat algunes escoles amb barracons o obres que ja haurien d'estar acabades i han donat moltes xifres que denoten l'augment d'escoles, d'alumnes, de mestres i de gent que parla de temes d'educació sense saber-ne.
Foto: "Apa! Vinga" de JRoca'08

Taradell i Tona, Tona i Taradell

Dilluns començo sent tutor dels mateixos alumnes que el curs passat però ara fent quart; com que conec molt millor l'escola i vaig arribar a conèixer molt millor els alumnes aquest curs no perdré temps en adaptació i podré anar més "de cara a barraca". Quan arribes nou a una escola el temps d'adaptació és inevitable i que sigui poc o molt depèn de molts factors: experiència prèvia, tipologia d'escola, recolzament i ajuda dels companys, bon ambient de treball, tipus de poble o ciutat, etc.. La meva adaptació a Taradell va ser força ràpida i cada vegada em sento més identificat amb l'escola i en part també amb el poble. Tona i Taradell tenen moltes coses en comú però no sé per quines raons podríem dir que els de Taradell sempre s'han avançat als tonencs en molts aspectes: Institut, ràdio, alguns equipaments culturals.. però ara els tonencs estem d'enhorabona perquè diumenge inaugurem una pista d'atletisme després de molts anys de demanar-la i els habitants dels pobles del voltant vindran a fer-la servir i això és un punt a favor per Tona, un poble on es viu molt bé, com a Taradell.
Afegit:
Galeria de fotos d'Osona.com de la inauguració de la pista d'atletisme

Resposta al post anterior

Resposta a la pregunta del post anterior: la MAT
Primer que l'ha encertada: Raül Escobar i Presseguer.

3 lletres que marquen la diferència

Entre aquestes dues fotos tirades des del pla del turó del Castell de Tona hi ha una diferència de 364 dies. La de l'esquerra és del 2007 i la de la dreta del 2008. A la falda esquerra (de la foto) del Montseny, entre Taradell i Seva, veiem la diferència principal, qui me la sabria dir?
Pista: Té 3 lletres.

Faranduleria LlunArt

I aquesta nit tornen els Racons LlunArts com és tradició en vigília de la Diada Nacional. Si voleu venir presenteu-vos a l'Ajuda (Balenyà) a partir de les 21h i podreu visitar un recorregut artístic en una passejada nocturna pel bosc amb teatre, clowns, música, circ, dansa, etc... Un servidor representarà amb la Guarderia Teatre una paròdia que vaig escriure jo mateix sobre la pedagogia de l’ecologisme, em fareu companyia? Serà al recorregut de la dreta.

Serà la última faranduleria que faré en molt de temps doncs treu molt de temps i aquests dies amb els assaigs no he parat per casa.

Foto: “A taula com una nena gran” de JRoca’08

Tots els mecanismes

Avui he estat ficat a l'aula d'informàtica una bona estona i he comprovat que a totes les escoles on he estat aquesta aula és un niu d'objectes obsolets: es troben relíquies com manuals de programes del 1983, disquets d'aquells d'abans que tenien més semblança a un vinil, ratolins de tot tipus, cables acabats amb endolls que no existeixen (en aquest planeta) i un munt de Cd-Roms amb o sense caixa amuntegats. Suposo que ningú s'atreveix a llençar res i any rera any es van acumulant coses. Un altre tema (apassionant) és el dels cartutxos d'impressora, sobretot en una escola gran amb unes quantes d'aquestes màquines; val més que ho deixi aquí...
Foto: "No hi sóc" de JRoca'08
He pensat que calia mostrar en imatges el que comentava de material obsolet:
Foto afegida el 10/9/08: "TIC 1985" de JRoca'08

TIC (TAC) de nou

Aquest nou curs que comença dilluns estrenaré càrrec a la nova escola on vaig anar a parar l'any passat, m'han confiat la coordinació d'informàtica i ja d'entrada és un repte que intentaré complir tan bé com pugui. Els lectors habituals del bloc recordaran que el maig del 2007 em vaig plantejar no tornar a agafar aquesta coordinació (a l'escola anterior) pel desgast que comporta però a l'escola actual m'han convençut de nou i espero compensar amb la meva feina la confiança dipositada en mi. Aquest any se'm girarà feina de valent perquè a més de ser tutor de quart i coordinador d'informàtica també tindré més hores d'EF per la qual cosa caldrà que gestioni bé el temps per no perdre'm en l'intent d'intentar fer més del que puc i produir indirectament l'efecte contrari que seria no fer res del tot bé.
Foto: "Canvi de xip" de JRoca'08 Nota: No conduïa jo.

No hi ha lloc més invulnerable

Han hagut de passar cinc mesos des que vaig comprar-me el Kitsch 10 i em van venir unes ganes boges de veure'ls en directe; ahir a la nit a Santa Eugènia de Berga (Osona) per fi vaig vibrar de nou amb un dels millors directes nacionals amb un repertori espectacular que combinava les noves cançons i els temes clàssics dels de Banyoles. Potser van ser les ganes que en tenia o l'emoció d'escoltar un nou disc que m'encanta però diria que el concert d'ahir va ser el millor que he vist des del mítica presentació a Manlleu del quart disc el 18 de juny del 1994, i ha plogut!
Orgull. 26 d'abril del 2008
Mercat de Música Viva de Vic. 18 de setembre del 2008. 23h
Foto: "Sta.Eugènia de Berga 6Set08" de JRoca'08

Spam sausage egg and tomato

Avui he rebut una vintena d'e-mails al compte de la feina (XTEC) i gran part eren Spam (no acabo d'entendre com des de l'XTEC no són capaços de filtrar aquest spam). Bé, d'spam n'hi ha de ben divertit, sobretot quan utilitzen un traductor online d'aquests d'estarpercasa. Avui va de rellotges, us en copio algun literalment com l'he rebut, s'accepten rialles:

Nosotros no solo por la calidad de la atencion, sino tambien en los precios. Nuestros relojes son muy populares y se le satisfecho cuando ahora con nosotros esta marca de relojes. Obtener estos relojes entregado muy rapido, con seguridad y asi.

Finalmente que lo que usted se merece. Los mejores relojes, pero muy barato. Estos relojes son realmente emocionados de que podemos garantizar que usted. Obtener todo lo que aqui y ahora, el orden y sale inmediatamente utilizado.

Que dice que siempre costosos relojes de marcas? Con nosotros usted obtiene el teursten relojes muy baratos. El pedido sera procesado de inmediato y se le zurfieden y seguro. Con nosotros usted guardar correctamente, incluso con los relojes caros.


Una mica de normalització lingüística

Deixar-se manegar

Els usuaris de RENFE de tota la vida encara flipen dia sí i dia també quan a les notícies expliquen les incidències del dia dels trens de Rodalies; fa un parell d'anys es va posar de moda parlar-ne i des d'aleshores anuncien les avaries que no han anunciat en les últimes dècades, els retards de RENFE han passat a ser interès informatiu de primer ordre, fins i tot hi ha dies que filmen els usuaris mentre agafen un autocar, són els veritables herois quotidians.
Des del fatídic accident aeri de Barajas han sortit als mitjans desenes d'avaries, retards, pèrdues de maletes, algun aterratge d'emergència i un munt de notícies relaciones amb els avions. La majoria de notícies que ens arriben són coses que han passat tota la vida però que ara són d'interès informatiu de primer ordre i això provoca una falsa percepció de perillositat al fet de volar. En tertúlies improvisades he sentit a algú dir que ara hi ha més accidents aeris i moltes més incidències amb avions, eren les mateixes persones que es pensaven que abans de la Maleni Álvarez la RENFE funcionava de meravella.
Foto: "La taronja mecànica" de JRoca'08

Dissabte el LLOP va intentar arrasar Tona

Dissabte el LLOP va intentar arrasar Tona i el poble li va fotre una bona patacada de manera que els ciutadans van guanyar la partida més multitudinària de la història amb prop de 200 persones, espectacular!
Vegeu-ne la crònica i les fotos en aquest enllaç, si us hi fixeu bé veureu la meva nova disfressa de Mark Spitz.
I aviat els Racons Llunarts 2008...

Ten years after

Un dels tòpics més estesos en ascensors, pre-passos de vianants i sales d'espera de consultes mèdiques vàries és el del pas del temps: com passa el temps! I el més bo del cas és que és ben cert, passa ràpid i nosaltres ni ens n'adonem. Avui he començat per desena vegada en una escola des del principi i veient les mestres joves que arriben amb la carpeta de la Universitat, puntuals i esperant que algú els mani feines a fer ha estat inevitable pensar en mi quan vaig començar en aquest món de la docència i pensar també inevitablement en què s'ha convertit la meva vida des d'aleshores. Avui començo una altra vegada una feina que faig per vocació, que m'omple i que intentaré fer el millor possible per estar a l'alçada dels que confien en mi i trencar els arguments dels que no ho fan.
Foto: "Aloma" de JRoca'08

Cap d'any

Aquesta nit la podríem definir com la de Cap d'any doncs per molta gent comença un nou any i no em refereixo només al sector dels mestres, el setembre és per molta altra gent l'inici de moltes activitats que havien quedat aparcades durant l'agost. Jo demà al matí tinc ganes de tornar a l'escola i aquesta vegada ho faré de manera molt diferent de l'any passat quan començava en un centre nou amb un munt d'incògnites per a resoldre. Demà és dia de retrobament primer, presentacions després i finalment de treball per tenir-ho tot a punt pel dia quinze quan arriben els alumnes amb aquella il·lusió que els il·lumina els ulls.
Bon any!
Foto: "Horari a la pissarra" de JRoca'08

El greuge comparatiu

Al govern estatal li interessava que tot aquest tema del finançament català sortís a la llum durant els mesos d'estiu perquè així les balances fiscals i tota la pesca agafen a molta gent de vacances i ni se'n adonen. El problema és que el finançament s'allarga per l'incompliment d'en Solbes i companyia i ara ens agafa a principi de curs que és quan les famílies catalanes han de fer front a una bona despesa en llibres de text i preparació del curs escolar. I aquí és on intervé el factor clau: el greuge comparatiu amb les altres comunitats autònomes (CCAA). Llegim que hi ha CCAA on els llibres de text són gratuïts, llegim que els menjadors escolars catalans són els més cars de l'Estat, llegim que hi ha una CCAA que és la regió amb més ordinadors per alumne del món, llegim que una CCAA donarà portàtils gratuïts als estudiants d'ESO, etc.. etc.. i és clar, no sé a vosaltres però a mi quan llegeixo segons què penso que estaríem molt bé amb un concert econòmic com el que tenen dues CCAA. Llàstima que els nostres polítics no tinguin ni la categoria ni la valentia suficient per reclamar el que el país necessita.
Foto: "Pagar, pagar i pagar" de JRoca'08

El típic error MEF

Després dels Jocs Olímpics més televisats de la història és evident que la majoria d'alumnes hauran vist alguns esports i possiblement estaran interessats en practicar-los d'alguna manera a l'escola. En tot aquest context els Mestres d'Educació Física (MEF) no hem de caure en l'error de pensar que l'esport és o ha de ser una part principal de la nostra tasca educativa a primària; la nostra tasca no és ensenyar esports i molt menys practicar-los, la nostra tasca és educar el cos i donar a conèixer als nostres alumnes les seves possibilitats en el màxim d'aspectes possibles.
Companys MEF, busquem les possibilitats educatives dels Jocs, que n'hi ha, però no seria correcte basar les sessions en practicar esports quan sabem que els nostres alumnes necessiten primer de tot aprendre a tenir un bon domini del seu propi cos i això, òbviament, no és una tasca que s'aconsegueixi en poc temps. Ja tindran temps...
Foto: "Un dia de platja" de JRoca'08

Educació i televisió: un còctel obscur

Quan una cadena privada de televisió de les que es mouen habitualment en el tele-vòmit vol fer un programa sobre educació d'entrada és bo desconfiar; el professor castellà Rafael Robles va rebre una oferta per participar en un nou programa televisiu d'Antena3 de debats amb adolescents que d'entrada li va semblar interessant, tot i això, una vegada dins de la seu va descobrir unes quantes coses que no li van agradar gens com per exemple la obligatorietat de firmar un contracte abusiu. Al bloc de Rafael Robles podem llegir l'escrit "No es programa para viejos" on denuncia tot això.

Se buscan mecenas

El dia que començaven els Jocs de Pequín vaig escriure un post en el qual explicava, a grans trets, les dificultats dels esportistes d'esports minoritaris per aconseguir espònsors i la hipocresia dels aprofitats de l'eventual èxit d'aquests. Avui llegeixo que el campió olímpic de la modalitat K-2 de piragüisme Saúl Craviotto va fer aquestes declaracions després d'aconseguir l'or: "Hoy nos llamó el Rey pero otras veces ni Dios" (Marca), hauríem de posar aquestes paraules en boca de molts esportistes. Faig una googlejada del seu nom i descobreixo que té pàgina web i bloc, també té un apartat de patrocinadors, "se buscan mecenas" diu, amb un espai ple i tres de buits. Per intentar vendre's diu que té 543 registres al Google; bé, després de l'or ho haurà de canviar doncs avui veig que són aproximadament 8000. Quan en Saúl actualitzi la pàgina seria un detall que fes una versió en català, més que res perquè és la primera vegada que a Marca.com veig que esmenten dues vegades que és català quan ni s'ha dopat, ni ha perdut, ni ha abandonat.
Foto: "En safata" de JRoca'08

L'accent

Voltant una mica pel país te n'adones que els cartells informatius de les carreteres estan sovint: tapats per vegetació, amb inexactituds quilomètriques o amb faltes ortogràfiques sobretot pel que fa a accents. És fàcil veure escrits topònims sense accent, ja se sap, allò tan estúpid de "en majúscules no s'accentuen les paraules". Avui hem passat per Gombren que suposo que deu ser Gombrèn i també hem passat per una comarca amb nom de pel·lícula de Conrad Son: Ripolles.


Foto: "Voltant" de JRoca'08

Crono-escalada al turó del Castell de Tona

La Unió Ciclista Tona celebrarà aviat unes jornades de mobilitat sostenible i entre els actes destaca una crono-escalada al turó del Castell de Tona, molt bé! Jo fa molts anys que no pujo al turó en bici però recordo que la cosa és, com ells diuen, curta però intensa doncs el desnivell és esfereïdor: un 20%.
La pujada es farà el proper 28 de setembre i em sembla que no m'ho perdré, dubto que m'atreveixi a intentar-ho ja que tinc un genoll fotut però ha de ser bonic de veure i recordar els vells temps quan fèiem la bestiesa de pujar-hi una tarda d'estiu a ple sol.
Des del bloc vull felicitar la Unió Ciclista Tona per aquesta iniciativa tan interessant.
Foto: "Cartell de les jornades" Font: www.larevistona.cat

La bona lectora

Avui a la tarda hem anat a la biblioteca amb la pubilla a tornar un llibre d'en Moncada que com és habitual en mi torno amb alguns dies de retard. A l'entrada m'he trobat amb l'amic Marc i em petat la xerrada doncs feia temps que no ens vèiem, mentrestant la pubilla agafava el llibre i en un instint desenfrenat ha començat a mossegar-lo una mica:
- Tu, que se't fot el llibre!
M'ho ha posat en safata i evidentment he contestat:
- Aquesta nena ens ha sortit bona lectora, devora els llibres.
Tot seguit hem anat a la secció infantil que per la pubilla és el paradís i hem tornat a casa amb dos llibres d'animalons i un DVD, ah, també hem fet el carnet de la pubilla, ja és una ciutadana usuària de ple dret de les biblioteques públiques de Catalunya; per cert, la dubto que hi hagi gaire biblioteques en edificis tan bonics com la de Tona, estem parlant d'un edifici d'interès històric que durant molts anys va ser escola i que va ser pagat pel mecenes Antoni Figueres el nom del qual és un dels carrers més llargs del municipi; la biblioteca porta el nom de la seva germana, la Caterina Figueres, qui paga mana.
Foto: detall de la decoració de la biblioteca. Font: www.tona.com

Els decaignorats dels Jocs

Cada quatre anys seguim amb més o menys atenció els Jocs Olímpics i podem gaudir d'alguns esports que pràcticament passen desapercebuts pel que fa als mitjans durant aquest període de temps. Sabem que el futbol s'emporta els titulars, que a anys llum hi ha el bàsquet, que l'handbol aniria darrera i que esports com el waterpolo, volei o els hoqueis encara estan per sota pel que fa a esports d'equip. D'altra banda tenim la natació, la gimnàstica, ciclisme i l'atletisme que sembla que estiguin una mica per sobre de la resta i en aquest post em vull centrar en aquest últim. L'atletisme, que per raons diguem-ne òbvies és un dels esports més antics, es composa de moltes proves i aquí és on un servidor es desconcerta: els mitjans es centren en proves com els 100 metres llisos, els salts, la marató, alguna mitja distància, algun llançament però... i el decatló? algú sap com es diu l'atleta més complet del món que és capaç d'obtenir grans marques en deu proves atlètiques de gran tècnica? algú sap com es diu la dona més completa del món pel que fa a proves atlètiques que guanya l'or a l'heptatló femení?
Amics, entre recordmans estratosfèrics de velocitat, saltadors i llançadors d'objectes diversos jo em quedo amb els decatletes i les heptatletes que encara que no facin anuncis ni aconsegueixin espònsors amb facilitat per mi són els veritables súperesportistes de les proves atlètiques.
Foto: "Les sandàlies verdes sobre la lona blava de la tenda" de JRoca

Embarassada i fora de la feina

Des d'aquest bloc amb solidaritzo amb la situació de la MEF Eli Parareda de Vic, a qui no conec personalment, que ha vist com perdia la feina en el Departament d'Educació després de quedar embarassada.
He llegit la seva carta i he pensat que seria bo fer-ne més ressò.
Llegiu-la aquí.

Compte enrera: MODE ON

Després d'uns dies fantàstics a Merseyside on hem sigut acollits de meravella, encara queden uns dies per mentalitzar-se que l'estiu s'acaba. L'horitzó de l'u de setembre és molt més proper, caldrà preparar-se.
Foto: "Compte amb la canalla" de JRoca

El conte de l'aigua inflacionista

En un restaurant proper a Torroella la família Roca acaba de dinar i amb el cafè sobre la taula a les acaballes els pares parlen de demanar el compte. La petita pubilla molt atenta a les converses, i que s'ha portat molt bé asseguda a la seva cadireta, va repetint amb el seu peculiar llenguatge la paraula "compte". Està contenta. La decepció ve quan el cambrer porta un paperet en un plat petit i no un conte. La pubilla observa el paperet i veu que no hi ha ni dibuixos ni lletra suficient perquè els pares li llegeixin res, els pares comproven indignats com en un restaurant normalet ( de menú japotscomptar) els han cobrat 2 € i 30 cèntims per una aigua d'un litre i mig.

Foto: "Quina ventada!" de JRoca

Post 600 i l'Empordà ens espera amb els seus magraners

Des del moment que acaben els Jocs...

Avui m'he empassat una part de la cerimònia d'inauguració i m'han sorprès alguns comentaris dels periodistes de TVE: la Maria Escario i un que no sé com es diu. El paio ha dit que la cerimònia era seguida per 4.000 milions de persones, està prou bé noi, el problema és que una cosa és l'audiència potencial i una altra de molt diferent la real, per la mateixa regla de tres podria dir que aquest bloc el segueixen 1.100 milions de persones que són les que potencialment poden accedir-hi a través d'Internet.
D'altra banda cada quatre anys els mèdia estatals ens recorden les excel·lències dels esportistes espanyols que donen glòria a la pàtria amb les seves medalles, moltes recordem-ho, en esports molt minoritaris que són oblidats des del moment que acaben els Jocs fins el moment que comencen els propers. Aquests esportistes que sovint passen misèries per obtenir espònsors i reconeixement fora dels Jocs deuen trobar a faltar la figura i el recolzament dels omnipresents Duques de Lugo en les competicions que fan arreu del món des del moment que acaben els Jocs fins el moment que comencen els propers.
Per cert, quin numeret més patètic això de desfilar amb càmeres de vídeo i fent el gamarús.

Jocs dospuntzero

Demà comença l'esdeveniment esportiu més important dels darrers quatre anys i està clar que la cosa no serà tranquil·la: les característiques d'un país amb un règim poc democràtic que entre d'altres coses envaeix països veïns amb la força de les armes fan que els Jocs, a priori, siguin una olla a pressió pel que fa a protestes de tot tipus. Ja hem sentit que han prohibit taxativament deixar parlar als esportistes sota pena d'expulsió i alguns esportistes espanyols ja ens han recordat la frase de no barrejar política i esport, una frase tan tòpica com divertida venint de qui ve. Bé, ja es veurà què pot passar, l'avantatge principal que tenim respecte els Jocs de Barcelona és que avui en dia qualsevol persona amb un mòbil amb càmera i un compte a Youtube o un bloc pot denunciar fets que sense aquesta globalització restarien amagats a la població mundial; estarem atents a Internet doncs.
A través del bloc amic "Mestrex de Educación Física" he descobert un documental de Documentos TV que ens pot fer reflexionar molt sobre el que és l'esport infantil lligat a un patriotisme exagerat en una societat emergent com la Xina plena de contrastos on milers de persones tenen problemes seriosos per tenir un plat a taula a diari.
Sueños olímpicos. Documentos TV
Foto: "Tibet cries for freedom". Font: Internet

La coherència de la Guarderia Teatre

Ahir finalment la Guarderia Teatre va fer l'acte a la plaça i es va culminar un procés d'unes quantes setmanes de reunions, gravacions, assajos i també canvis a última hora. Uns minuts abans de començar va començar a ploure i ho va fer ben bé durant mitja hora per la qual cosa es suspenien momentàniament els tres actes que faltaven: el nostre, el ball de confeti i la festa jove final. Van ser moments de molta incertesa, de nervis i de mirar molt al cel. Per sort, al final va parar de ploure i tots els mecanismes van començar a funcionar amb rapidesa: preparar gent, equip de so, equip de llums, micros inhalàmbrics, projector, música, gravacions, etc..
Amb la plaça plena començàvem i com era la nostra intenció deixàvem bocabadats a gran part dels assistents amb un espectacle sense més pretensions que divertir i que sabíem que no entendria tothom i que possiblement no agradaria a gran part de la plaça. Tot i això, i els problemes amb el projector i els micros, vam quedar molt satisfets i diverses persones se'ns van acostar a felicitar-nos, la qual cosa agraïm. Sempre que es fa un espectacle de carrer hem de ser conscients que hi ha molts públics diferents i que nosaltres en tenim un de fidel i un de potencial; si haguéssim intentat fer alguna cosa per entretenir a tothom hauríem errat el tret.
De moment no tinc fotos i vídeos però properament ho penjarem tot al web i ho anunciaré en aquest bloc perquè ho pogueu criticar.
Foto: "Les bruixes ja no són el que eren" de JRoca

Monòlegs i assajos

Ahir vaig assistir a la nit de monòlegs al parc de les Feixetes i va ser realment espectacular la gran assistència de públic, no m'ho esperava. Els monologuistes van estar especialment fins i van arrancar un munt de rialles a la gent que omplia l'amfiteatre. L'única nota negativa va ser la no presència de l'Anna Sallent a fer el monòleg ja que va tenir una indisposició a causa del seu estat d'embaràs.
I avui assaig amb la Guarderia Teatre. Ahir vam canviar uns quants punts del meu guió i vam assajar canviant el sexe d'un dels personatges principals, crec que quedarà molt millor. En aquests assajos amb molta gent la diversió hi és assegurada i un dels actors va improvisar un acudit que va fer molt riure, tot seguit li vaig dir que ja el podia introduir al guió doncs era molt bo; aquestes aportacions enriqueixen i demà segur que encara en sorgirà alguna de nova i m'hi jugo el que vulgueu que l'Ernest Villegas serà qui la farà més grossa.
Foto: "Un moment de l'assaig" de JRoca

L'aposta de la Guarderia Teatre

Aquesta nit a les dotze Nit de monòlegs a l'amfiteatre romà del Parc de les Feixetes de Tona, entrada gratuïta. Participaran els guanyadors del concurs Caixa de Manlleu i l'Anna Sallent (Guarderia Teatre) amb el monòleg "La vaca jardinera", escrit per un servidor.

I dimarts un dels actes més esperats: la Guarderia Teatre ataca de nou amb la plaça Major plena a vessar just abans del tradicional ball de confeti amb la Principal de la Bisbal. Serà un acte que durarà poc més d'un quart d'hora i que ja assegurem que no deixarà indiferent a ningú; el desplegament tècnic i humà serà espectacular amb vídeos projectats en pantalla gegant i amb la temàtica més friki que us podeu arribar a imaginar. En aquesta ocasió me'n cuido del guió i també tinc un paper destacat en la interpretació, cosa molt poc habitual en mi.
No us ho perdeu: dimarts 5 d'agost a les 23:45 a la plaça Major de Tona.
Foto: "Friki" de JRoca

Comiat de Segle XIII

Ja la tenim aquí la Festa Major i no em vaig voler perdre el comiat del grup osonenc Segle XIII a l'immillorable espai del Parc de les Feixetes de Tona just sota la falda del turó del Castell. Ahir, com que no teníem cangur, vam anar al concert amb la pubilla* per així explicar-li algun dia que va ser al comiat d'aquest gran grup. El concert em va semblar fantàstic amb un bon so i amb la demostració que el directe ha sigut un dels segells del grup des de sempre. Ara, passades unes hores, només espero que els diferents membres agafin nous projectes perquè el rock'n'roll necessita gent com ells.
* La pubilla va veure mig concert i des de lluny, se'ns va adormir i sa mare se la va emportar cap a casona, aleshores jo vaig aprofitar per anar a primera fila.
D'altra banda vull anunciar que no vaig tenir res a veure amb el pregó del grup Tona78-Talia, un post anterior va portar a confusions a un amic que em va preguntar si ho havia escrit jo, doncs no, finalment no van acceptar la meva proposta i en van fer una altra més d'acord amb el seu estil.
Març 2006. Heavy Metal
Youtube extret del Myspace de Segle XIII, ahir vaig fer gravacions però van quedar fatal.
Afegit el 4 d'agost a partir d'un vídeo de la Revistona:

Cervesa fresca: un euro

Demà comença la Festa Major d'estiu de Tona i com cada any em venen al cap molts records relacionats amb aquest esdeveniment. Un dels canvis més destacats que he trobat des que sóc pare és que quan m'arriba el programa a les mans ja començo per mirar els actes infantils calculant si poden interessar a una pubilla de poc més de dos anys.
Aquest any espero que la pubilla encara no ens demani per pujar a les atraccions, suposo que es diuen atraccions perquè t'atraquen doncs qualsevol voltet a una atracció val pel cap baix tres Euros.
Recordo que abans de l'Euro, tampoc fa tant temps, el preu de les coses no era tan exagerat; la gent que posava els preus hi guanyava però no amb percentatges com avui en dia. Fins ben bé a l'any 2000 vaig col·laborar en barres en concerts que organitzava el Consell de Joventut i recordo que la cervesa la fèiem pagar a 200 peles: calculàvem el que ens costava i apujàvem el preu per un benefici que anava cap a l'organització d'altres actes; doncs bé, al concert d'Antònia Font de dissabte passat la cervesa valia 3 Euros que al canvi serien 500 peles, és a dir, 300 peles més en aquests pocs anys, molt més del doble. Dubto que el preu de cost hagi pujat una bestiesa en aquest temps per tant és evident que la gent s'està passant i que òbviament els consumidors al final ens en cansarem.
Després es queixen quan apareixen gent amb neveres venent birres a Euro com a la Festa Major de Gràcia on pots agafar el puntillo sense necessitat de passar per un caixer.
Fons saltamontes. Fa un any
La Guarderia Teatre en prepara una de grossa el 5 d'agost a les 12 de la nit a la plaça Major de Tona, seguiré informant.
Foto: "La pubilla descansa" de JRoca

Estudia música i anglès

Com que s'acosta la Festa Major de Tona i estic de bon humor avui us regalo un vídeo sobre una nina que dubto que deixi indiferent a ningú. Es tracta d'una joguina real, us asseguro que no és cap muntatge, la venen a algun lloc de la Península Ibèrica que no puc concretar perquè és regal.
He categoritzat el post com a no ficció.

Nous acudits de catalans

Som així els catalans, se'n foten de nosaltres a la cara i encara els riem les gràcies; ens roben i en diem solidaritat. Ara es veu que no compliran ni l'Estatuet i resulta que el conseller Castells està enfadat perquè no li foten cas, què es pensava? s'ha de ser molt ingenu per refiar-se dels que es mofen de tu.
Atenció guionistes del Polònia, regalo gag:
Va en Solbes al Congreso de los Diputados i diu:
- Dice que va un catalán en Madrid y...
No el deixen acabar, tothom es tronxa de riure.

I es mussol sap metafísica i sa física no falla

Ahir vaig anar al concert d'Antònia Font de Manlleu i entre el públic vaig notar l'absència de molta gent jove d'entre 16 i 25 anys, certament és per fer-ne un anàlisi sociològic ja que el gruix de la gent del concert estava molt més a prop dels trenta que dels vint i en molts casos passant la quarantena. Amb tot això la conclusió és fàcil: Antònia Font no enganxa els adolescents catalans com ho pot fer El Canto del Loco, la Oreja de Van Gogh, els sobrevalorats Estopa o com ho feien en la meva generació grups com Sopa de Cabra, els Pets, Sau o Sangtraït. El grup de Joan Miquel Oliver, té un estil que enganxa molt als que vam viure el boom de l'anomenat rock català i que després de moltes decepcions i de grups de pa sucat amb oli hem tornat a escoltar música en català de qualitat, diria que és el grup que esperàvem des de feia molts anys, un relleu vaja. A veure, tampoc em carregaré una dècada (o més) de música en català ficant a tothom a dins del mateix sac però qui em vulgui entendre ja m'entendrà. Des del meu punt de vista Antònia Font estan per darrera de la millor banda nacional que és Mishima però a diferència d'aquests tenen la sort de congregar molt més públic. Del concert d'ahir cal destacar les magnífiques "Astronauta rimador", "Totes es motors" o "Armando Rampas" però en vaig sortir amb la decepció de no haver escoltat les imprescindibles "Ses bombes atòmiques" o "Dins aquest iglú" en un concert força irregular en línies generals; continuo pensant que són un grup més d'estudi que de directe.
Foto: "Típica foto feta amb mòbil que queda fatal" de JRoca