Estiu 2005

Avui he menjat un iogurt que tenia de data de caducitat el 30 de juny, m’ha fet pensar que el curs s’està acabant, que ja falta poc. Per absurd que sembli, les tapes dels iogurts són indicatius clars i quotidians que el temps passa més ràpid del que sembla. Fa dies que no escric al blog, no sé si algú se n’haurà adonat.

La veritat és que he passat un curs fatal, molt per sota de les expectatives creades a principi de curs, possiblement ha estat el segon pitjor curs de la meva vida després del passat, el passat va ser històric, espero que no es torni a repetir aquella allau de...
bé, tan de val, ja ha passat i n’he après molt, molt més del que a priori tenia previst aprendre, almenys això és bo. He madurat com a mestre i com a persona.

Pel curs que ve ja tinc previstes infinitat de coses, espero aprofitar l’estiu per treballar a fons però també espero l’estiu per moltes altres coses. Vull tornar a escriure, això de la inspiració és una cosa que no et ve quan vols però quan les preocupacions minven sempre és bona època per estar inspirat, crec. També tinc ganes de llegir molt i de viatjar una mica. Cada dia llegeixo menys, almenys llegeixo poc per oci, ho faig per aprendre, per informar-me, per treballar, per millorar però no per simple plaer, he de recuperar això, l’estiu em donarà temps. I de pas, tinc ganes de desconnectar, de moltes coses, de massa coses.

Salut i pau.