El treball infantil fet espectacle
Fa uns dies vèiem a les notícies esportives el debut professional d'un nen de 12 anys a la lliga de futbol boliviana. Aquest fet, que jo qualifico de salvatjada, és més greu si tenim en compte que l'entrenador que el va fer debutar és el seu propi pare. No cal haver vist cinc partits de futbol per entendre que és un esport de contacte i no cal ser doctor traumatòleg per entendre que un nen de 12 anys no està preparat per aguantar físicament en una lliga on una colla d'homes s'hi juguen el pa de les seves famílies en un país com Bolívia; en llenguatge planer diríem: "No estan d'hòsties i si han de posar el peu a l'alçada del genoll del rival l'hi posen, i si li han de clavar un cop de colze als morros, doncs l'hi claven". Sobta, veient el vídeo, com tothom s'enfada quan el nen rep una entrada d'un contricant que el deu doblar en edat (com a mínim); què esperaven?
Potser algun lector voldrà comparar aquesta notícia amb la d'esports tradicionalment amb més precocitat com la gimnàstica però crec que no es pot comparar un esport individual amb un de contacte com el futbol.
Un altre dia parlaré del que penso de la gimnàstica i esports semblants.
Entrades
4 comentaris:
La veritat és que no he gosat ni mirar el vídeo. Hi ha pares que són capaços de destrossar els seus fills per veure'ls aconseguir allò que ells no van ser capaços de fer (sinó que li diguin a en Michael Jackson). És la pitjor expressió del sense sentit de voler-se prolongar en els fills, o fer dels fills una pròpia extensió. Com a pares, crec que ens hem d'anar recordant sovint que els "nostres" fills no són "nostres", que són una altra persona, no una propietat. Que hi tenim un lligam d'amor i de família molt gran, sí, i que és en aquest entorn on els hem de deixar créixer i donar eines per buscar el seu camí al món, però que els hem d'anar mirant de reüll per saber qui són ells en realitat i ajudar-los a confeccionar ales que els faran diferents de nosaltres. Perquè tots tenim el nostre camí, però ja prou feines en té un mateix per trobar-lo com perquè vinguin els teus pares i te l'imposin. I si a sobre t'envien als lleons, el delicte ja és de primera fila.
de la Virginia Fochs,
totalment d'acord amb el que dius, poc més puc afegir, ah sí, que tens un bloc molt interessant.
Salut
per cert, què en penses de la gimnàstica i esports semblants? Va, que m'interessa el tema! ;-)
de la Vriginia Fochs,
va, un dia d'agost ho diré, ara, no sé ben bé quan perquè estaré offline uns dies.
Salut
Publica un comentari a l'entrada