Els Jocs... bruts

D'aquí a pocs dies comencen els Jocs Olímpics de Pequín i la veritat és que em desperten poc entusiasme tot i ser aficionat a l'esport des de sempre. Tot això de l'esperit olímpic que ens volen vendre està tan desvirtuat des de fa anys que ja sobrepassa el ridícul planetari de fotre el numeret amb les banderes, les torxes i les mascotes. Mr. Dòlar i Mr.Euro dominen el moviment olímpic i només per això s'entén que hagin permès a un país com la Xina de fer un esdeveniment d'aquestes característiques; però no els sortirà barat: la globalització que aporten els mitjans com Internet ens permet conèixer salvatjades tan poc olímpiques com el fet de no permetre l'entrada de negres i mongols als bars de Pequín* o tot el que està passant a la nació ocupada del Tibet. Seran uns Jocs Olímpics que caldrà veure des de la vessant esportiva i la vessant social ja que molta gent aprofitarà els Jocs per protestar i es faran veure, i possiblement els costarà car com va passar aquí l'any 92, però en aquell moment no hi havia Internet per denunciar-ho.
*Afegit més tard: Sergi Vicente parla sobre el tema dels negres i mongols i els bars de Pequín.
Certament és prou patètic com un portal de notícies com el 3cat24.cat caigui en aquestes coses, a més, cada vegada s'hi veuen més faltes d'ortografia i estupideses.
Foto: "En Pierre de Coubertain". Font: Google

Un monòleg: El club degà del futbol català

Teniu ganes de llegir un monòleg meu que va arribar a les semi-finals del III concurs de monòlegs de Caixa de Manlleu i el 9 TV? Només seran uns minutets, el podeu llegir a www.relatsencatala.com en aquest enllaç. Tot i això ja sabeu que la millor manera d'arribar a un monòleg és escoltar-lo en directe però no tinc les imatges i com a molt us puc mostrar el text.
Espero que us agradi, es titula "El club degà del futbol català" i el va interpretar l'Ivan Pujols de Gottic Teatre de Taradell.
Si algú el vol interpretar per algun altre concurs o el que sigui el cediré encantat.
(jroca222@xtec.cat)

Ja no hi ha fre

Ja quasi no és ni notícia que les cadenes de televisió privades estatals aposten fort pel pressing catch i variants diverses en horari infantil. Si ara ja patíem Cuatro i Antena 3 aquest cap de setmana s'hi ha sumat La Sexta. Bé, com que ja he exposat diverses vegades la repulsió que em provoquen aquests programes avui em centraré en les declaracions del cap d'esports de La Sexta, el senyor Antonio Galeano:
"Power catch es un show que combina espectáculo y deporte y que tiene como objetivo entretener a toda la familia"
"Power catch es apto para todos los públicos, incluidos los niños, que saben mejor que nosotros que los combates no son de verdad"

Ho heu llegit bé: "saben mejor que nosotros que los combates no son de verdad".

Aquest bloc accepta comentaris.

Vostè ha de pagar vint-i-quatre Euros

L'altre dia vaig anar a la comissaria a fer el carnet d'identitat i el passaport de la pubilla ja que aquest estiu farem una escapadeta a Anglaterra. M'imagino que el procediment habitual de les dones que t'atenen és parlar de vostè però de vegades aquest fet porta a situacions una mica ridícules sobretot quan parlem (en el meu cas) d'una persona de 33 anys que no està acostumada a aquesta cordialitat. Estava entregant papers amb la nena a coll i la dona em diu:
- El seu DNI si us plau.
- Precisament estic aquí per fer-li.
- No, el del pare.
- Ah.
Una anècdota res de l'altre món ja ho sé.
El que no és anècdota són els 24 Euros que em van cobrar pel Passaport i document estatal d'identitat, això no em va fer tanta gràcia ja que justament per la ràdio havia sentit feia poc els resultats de l'expoli fiscal que patim any rera any. 24 Euros per dos documents; que els fan d'or o què? i pel d'identitat encara hem d'esperar un mes i mig, sí, un mes i mig en ple 2008 és el que triguen a fer un document d'aquests.
Foto: "Primera línia de mar" de JRoca

Estiu i escriu rimen de meravella

Ja he començat una de les meves aficions preferides que durant l'estiu puc fer més sovint: escriure. Estic enllestint el guió del post-pregó de la Festa Major de Tona per la Guarderia Teatre que es farà el dia 5 d'agost a la plaça Major plena de gom a gom. Després de l'èxit que vam tenir fa dos anys hem optat per un espectacle amb molts paral·lelismes, amb grans dosis d'humor i amb un bon desplegament de mitjans tan humans com materials.
Podeu veure l'èxit de fa dos anys: pàgina de la Guarderia Teatre + Multimèdia + Vídeos + Segrest del confetti: 1er Reportatge 9TV i després altres vídeos.

D'altra banda he començat a escriure, també per la Guarderia Teatre, tres guions pels Racons LlunArts de Balenyà pel proper setembre. Es tracta de tres escenes d'uns deu-dotze minuts que en total tindran deu actors i actrius entre els quals m'hi compto. Espero que el que estic escrivint tingui el mateix èxit que el de l'any 2006 quan em vaig marcar un ultimàtum i al final va ser el preludi de la meva obra Trajectòries: el cop de cap:
Racons LlunArts 2006: Crítica del 9 NOU.

I avui dimecres a les 22h al costat de l'escola bressol "El gra d'or" de Balenyà hi ha Nit de Monòlegs amb els tres guanyadors del 3er concurs Caixa de Manlleu i el monòleg "La vaca jardinera" escrit per un servidor i magistralment interpretat per l'Anna Sallent. L'acte és gratuït i a l'aire lliure.
Foto: "Trucant a la porta. Mode antic" de JRoca

On a foggy night

Tom Waits a Barcelona i jo a casa. Fa uns mesos quan van anunciar que l'autor d'Small Change vindria a la ciutat comtal em vaig marcar al calendari aquesta data i el dia que es posaven a la venda les entrades al Telentrada. El 2 de juny, després de treballar, vaig entrar al servei d'entrades i ja s'havien esgotat, tres únics concerts a l'estat ho podien preveure però les entrades es posaven a la venda a l'hora d'entrar a l'escola. Què havia de fer? havia de trucar des de l'escola a l'hora de mates? "perdoneu nens un momentet que vaig a trucar al Telentrada, aneu fent les divisions".
El que em fot més ràbia és que als concerts de Barcelona hi aniran un munt de curiosos que l'aniran a veure pel sol fet que han sentit a parlar que és una llegenda però que se'ls refot si toca o no toca "On a foggy night".
M'hauré de consolar escoltant algun dels vint-i-un discos que tinc d'ell.
Foto: "Diamond dog" de JRoca

Com està El País..

Els nous espais de benvinguda a les escoles atendran els immigrants d'entre 8 i 18 anys: Avui

Les aules exclusives per a immigrants acolliran alumnes d'entre 8 i 18 anys: El Punt

Más apoyo para inmigrantes que lleguen a medio curso: La Vanguardia

La Generalitat segregará a los inmigrantes en centros especiales: El País "Generalitat y ayuntamientos decidirán qué menores serán discriminados".

El bloc "Cul-de-sac" se'n feia ressò avui mateix.
El diari El País utilitza el verb "discriminar" per parlar de les aules d'acollida. El Conseller Maragall acusa el diari de manipulació, on anirem a parar si la portada d'un diari com El País es dedica a escampar merda d'aquesta manera al costat de fotos d'immigrants morts en una pastera? han deixat de vendre diaris i ara han de fer de TeleMadrid? ja coneixem allò de: + polèmica = més diaris, però.. els cal? i amb aquests temes?
Foto: "Parc privat" de JRoca

La il·lusió d'un nen de 8 anys...

Les vacances permeten, entre d'altres coses, a fer neteja i endreçar milers de papers que vaig acumulant de forma sovint estúpida al llarg de l'any. Entre papers i llibretes vaig re-descobrir aquest dibuix que vaig fer pels volts del 1983 o potser 1984 quan tenia 8 o 9 anys. Mirem l'alineació: Migueli, Urruti, Sánchez (amb el braçalet de capità), Schuster, Julio Alberto, Alexanko, Víctor, Rojo, Diego Armando Maradona, Carrasco i Marcos. Fixeu-vos amb el detall de les botes de futbol Munich; quan vaig començar a jugar a futbol en vaig tenir unes d'aquelles amb la marca taronja, avui en dia estan de moda i el seu preu és abusiu.
Potser algun dia us mostraré la col·lecció de dibuixos de clubs de primera que vaig fer per aquelles dates, els pericos estaran contents de recordar en Tommy N'Kono i en Lauridsen.

No s'ha de demanar a l'escola el que no li pertoca, si us plau

Aquesta me la va explicar un metge on vaig anar fa poc.
Resulta que fa uns quants anys era membre de l'AMPA d'una escola i en una reunió un pare es va queixar que "a l'escola no els ensenyen a menjar". Ell, sense pensar-s'ho dues vegades li va replicar:
- El teu fill quants àpats importants sense comptar berenars fa a la setmana? 21, oi?
- Sí.
- I quants en fa a l'escola? 5, oi?
- Sí.
- I els 16 restants els deu fer a casa..
- Sí.
- I quants fills tens tu?
- 2.
- A l'escola cada monitora de menjador s'encarrega pel cap baix de 15 nanos i tu i la teva dona us n'encarregueu de 2, toca a 1 per barba... Et fas càrrec d'un sol nen durant 16 àpats a la setmana i a l'escola només 5 amb una ràtio de 15 i encara tens la barra de dir que a l'escola no els ensenyen a menjar? vols dir que no et pertany a tu i a la teva dona el fet d'ensenyar a menjar els vostres fills?
Foto: "Suca la galeta a la llet" de JRoca

Que em convencin

Ja tenim la nova imposició del govern estatal sobre l'escola catalana, en aquesta ocasió una tercera hora de castellà per imperatiu legal sense res acadèmic que la justifiqui, només política i acontentament dels que no conceben una Espanya plural, ni plurinacional, ni plurilingüística, ni res, vaja, els mateixos que promouen i firmen manifestos ridículs que només fan que allunyar els extrems i jugar amb la convivència de la gent.
Que em convencin de la idoneïtat de la tercera hora, sóc tot orelles. Que em mostrin dades, vull veure dades que demostrin que fa falta, vull veure dades de les competències bàsiques, de selectivitat i del que faci falta; ara només veig indicatius que em diuen que la llengua oficial que està per sota de l'altra és la pròpia del país i que això no pot ser, no s'ha de permetre que alumnes escolaritzats a Catalunya no acabin amb el domini d'ambdues llengües i això està passant, molts alumnes acaben sense dominar el català: ni parlat, ni escrit i amb prou feines llegit.
Aquest govern català que ha de desenvolupar aquesta farsa d'estatuet, i que en diferents actes oficials parla de Macià i de República, defensarà els interessos de l'escola catalana i de la immersió lingüística? fins quan?
Llegiu també: La tercera hora: la cançó de l'enfadós
Foto: "Fachades" de JRoca

Models propers

Avui esmorzant la pubilla ha agafat la tassa per la nansa amb una mà i s'ha disposat a beure la llet.
- No, amb les dues mans, agafa la tassa amb les dues mans.
Ella m'ha mirat, ha deixat la tassa sobre la taula i m'ha fet comprovar que jo també bevia la llet agafant la tassa amb una sola mà.

El vídeo fa molt de temps que corre per la xarxa i potser ja l'havíeu vist però em venia de gust posar-lo de nou.

Wifi, un Euro

Em creuo amb un grupet de quatre Gudjohnsens de deu anys que em diuen "Hola" tot somrients i els contesto "Hola, què tal?", tot seguit em fan cara de "nen, t'has passat three villages de level, no veus que no sabem guiri?" i marxen mig enfadats.
Al bungalou s'hi està molt bé a la nit però un imitador barat de Perales-Manolo Escobar-saga Iglesias-Bisbal ens recorda que a la costa tot s'hi val, escoltar l'oratge ja no es porta i a l'expenedor de cds del súper del càmping hi ha un cd que posa Chiquiliquatre y otras canciones frikis al costat d'una sangria amb forma i colors de Dani Güiza. Ens hem fotut un Viña Albali del 2003 que estava d'oferta al Caprabo de Torroella on hem anat per deixar sa gelera més decenta a mitja tarda.
Estem envoltats d'holandesos, tot són matrícules grogues o cotxes llogats nous de trinca a l'aeroport, porten samarretes del Barça, les taronges, com no.
Penso que s'ha de geek per emportar-se el portàtil de vacances i escriure un post a quarts de sis del matí després d'aixecar-me per comprovar si la pubilla està ben abrigada.

El hit de l'estiu

Ens llevem tard per anar a l'escola bressol i rentant-nos cantem el hit de l'estiu a Tona:

"Al Castell de Tona, hi havia una mona, que tirava coques des del campanar. I la gent li deia: pobra, pobra, mona, no li queden coques ni per esmorzar."

Parlant d'esmorzar... som-hi que anem tard! Ens bebem la llet i com que anem tard en Murphy i la seva inseparable llei actuen amb la seva lògica: vinga, llet per sobre els pantalons! una taca ben grossa.
- Brut.
- Ja ho veig ja però és molt tard, ho freguem una mica i avall.
- Brut.
- Que ja ho veig però ara no ens canviarem per una taca, a més, no es veu gaire. Va anem a fer un pipí abans de marxar que ja no portes bolquers.
I Murphy hi torna amb el seu somriure sorneguer, ara els pantalons són bruts i molls.
- Vinga, anem a canviar-nos! I ara què et poso?
Arribem tard a l'escola i a sobre me n'adono que no l'he pentinada, encara no me'n surto amb les pincetes!
Foto: "Ja bec la llet amb tassa com el papa i la mama" de JRoca

30 dies i a l'ESO

Avui els diaris es fan ressò d'un tema que fa poc més de mig any va originar un extens debat públic a tot el país i que des d'aquest bloc ja vaig dir què en pensava.
Finalment les famoses aules d'acollida seran només per a l'ESO i els alumnes només hi estaran un mes. Què en penso? Doncs que bé. La meva opinió no ha variat gaire des del gener i crec que aquestes aules poden anar bé en determinades situacions. Imaginem-nos uns alumnes que arriben sense saber un borral de català o castellà i que han d'incorporar-se a l'aula ordinària, no els suposa un xoc molt gran? amb aquestes aules tindran un lloc on mestres especialistes els ensenyaran l'idioma i una vegada tinguin nocions suficients s'incorporaran a l'aula, jo no hi veig polèmica per enlloc, ni marginació, ni racisme ni res de per l'estil; hi veig una necessitat d'ajudar i espero que el pla pilot sigui un èxit perquè aquestes aules puguin crear-se en llocs on les necessitats ho requereixin.
Tot i això, la millor solució possible és dotar als centres de més recursos humans i materials per tenir aules d'acollida pròpies en condicions.
Les aules d'immmigrants seran només per a l'ESO i per un mes. AVUI
Els alumnes immigrants estudiaran un màxim de 30 dies en espais exclusius. EL PUNT
Foto: "La tija en equilibri" de JRoca

Eficiència energètica

Els últims dies de feina amb les interminables reunions són de les pitjors coses del curs des del meu punt de vista, a l'escola ja no hi ha els nens i es nota que hi falta alegria.
Un director d'escola on vaig treballar fa temps em deia que els mestres tendim a repetir i repetir mil vegades les coses i ens fem pesats, reincidim en els nostres arguments a les reunions i no anem al gra; quanta raó. Avui hem fet un Claustre que ha estat esgotador i em pregunto si el podríem haver fet més àgil, més de cara a barraca que es diu en termes esportius, segur que sí. És difícil que més de trenta persones estiguin d'acord en determinats temes però amb reunions tan llargues el que provoquem és que una part d'aquestes persones desconnectin una estona i s'agafin amb desgana la presa de decisions que poden ser importants pel curs que ve.
Sort que el novembre farem un curs de formació sobre gestió del temps, ens fa molta falta.
Foto: "Instantània de semàfor a Lesseps amb vidres bruts" de JRoca

La lògica matemàtica

Uns dies abans de Sant Joan un alumne amaga ràpidament un catàleg de petards al calaix perquè no li requisi, estem a punt de començar l'hora de matemàtiques i estem fent divisions.
- Què tens al calaix?
- Res.
- Deixa-m'ho veure.
El nen treu un mega-catàleg ple de petards de tot tipus que regalaven amb el diari, em fixo que hi ha els preus, perfecte. Agafo el catàleg, el mostro a la resta de nens i comencem la classe de mates.
- Avui veurem quant valen els petards i ho farem amb divisions.
La cara de sorpresa és general.
- A veure, veieu aquests coets? una caixa de 8 coets val 9 amb 50 cèntims, quant val cada coet? vinga, què hem de fer per saber-ho? sumem, restem, dividim? quants cèntims són 9 Euros i mig? qui s'anima a sortir a la pissarra?
La lògica matemàtica també és aplicar les matemàtiques a la vida quotidiana per motivar i així fer que sigui tot molt més fàcil.
Foto: "Pirotècnia = prudència" de JRoca
Bones notícies abans del setembre

Sense pont de mar blava

Tant de temps amb tanta pluja i ja no recordava que a l'estiu fa calor, feia molts anys que la cosa havia estat progressiva menys aquest any que ha estat directe.
Dins d'una tenda en un càmping de la Costa Brava hi fot calor, i sense pont.. de mar blava, més.
Foto: "Migdiada dins la tenda" de JRoca

Diuen que...

Avui me n'han dit una que és ben bé que sembla una llegenda urbana però que la persona (mestre) que m'ho ha dit m'ha assegurat que no, que ho sap de primera mà.
Resulta que una excursió escolar per la Garrotxa els Mossos d'Esquadra van parar a un autocar ple de canalla. En baixar el conductor li van preguntar si ell era responsable dels nens que hi havia i en dir que hi havia les mestres en van fer baixar una. El Mossos li van dir que van veure un nen dret al passadís de l'autocar mentre el vehicle estava en marxa i la mestra va confirmar el que van dir dient que n'estava al cas i estava fent seure el menor, tot i les explicacions els Mossos van multar a la mestra amb una multa de 1000 Euros.
Un altre mestre ha comentat que els 400 Euros del Zapatero ens els faran pagar amb escreix. Aquest portava una multa nova de trinca de 200 Euros i 4 punts.
Foto: "Nevermind" de JRoca

Do the evolution

Avui m'he adonat que demà celebraré el desè fi de curs com a mestre: són nou cursos sencers i un com a substitut voltant per la Catalunya central. Podríem dir que he vist unes quantes festes de comiat en les nou escoles que he treballat pel Departament d'Educació i sempre, menys en aquest curs, s'havia fet una festa de fi de curs passada per aigua, era una qüestió lògica o almenys vista com a lògica. Cada final de curs era sinònim d'acabar xop, amb xancletes i amb un gelat de glaç menys aquest any que ni se n'ha parlat. Amb tot això vull dir que la sequera que hem patit ha servit per alguna cosa i ara, encara que Sau sobrepassi el 84% i estiguem farts de pluges, hem après que l'aigua és un bé escàs i que no hem de malgastar-la de qualsevol manera. No sé vosaltres però jo ho veig com a un símptoma, petit ja ho sé, d'un canvi d'hàbits positiu. Fem memòria d'altres exemples de canvi d'hàbits que hem integrat a la nostra vida quotidiana:
Fa uns quants anys a les escombraries ho tiràvem tot junt sense ni mirar-ho i ara reciclem quasi sense adonar-nos-en.
El primer any que vaig treballar, algun mestre apurava una última calada de tabac just al passadís abans d'entrar a la classe, us ho imagineu ara? oi que no?
potser d'aquí a uns anys parlarem amb termes escandalosos quan recordem les guerres d'aigua dels fi de curs d'abans de la sequera del 2008.

Pearl Jam: Do the evolution (1998). Aquesta cançó l'havia escoltada molt al cotxe anant a treballar en els meus inicis com a mestre. Do the evolution és una cançó pessimista en un post optimista després d'altres posts més catastrofistes.

No progressa adequadament

Acabant el curs i enllestint els informes cada any tinc sensacions semblants relacionades amb el llarg estiu que tenen per davant els meus alumnes i de quina manera els pot beneficiar o perjudicar. N’hi ha que arriben a final de curs amb un bon nivell després de començar més aviat fluixos i l’aturada de quasi tres mesos no els anirà gens bé, aquests són els més perjudicats per un estiu llarg; són alumnes amb poc hàbit d’estudi a casa i de vegades amb ambients poc idonis per llegir una estona cada dia i fer alguna pàgina d’algun quadern d’estiu. Aquests alumnes perden durant l’estiu el que han guanyat a l’hivern i primavera, comencen el curs descol•locats i amb un camí una mica més llarg a recórrer que els altres.
Foto: "El Montseny des de Tona" de JRoca

Osonosfera dospuntzeroment

Ahir vaig tenir un d'aquells casoris maratonians que mereixen un post sencer (o potser un bloc) i això ha fet que dospuntzero parlant he trigat més del compte a valorar la primera trobada blocaire d'Osona que va inaugurar l'Osonosfera divendres.
Ja aviso que el que diré no agradarà a tothom però com que sóc una persona constructiva la gent entendrà que el post no va amb mala llet sinó amb afany d'ajudar o de reflexionar; es tracta d'això, no? debat, crítica, reflexió, 2.0.
El lloc escollit per mi va estar molt bé doncs molts osonencs coneixem poc (pocs) pobles tan encantadors com Tavèrnoles.
Pel que fa al contingut de la jornada crec que es va basar massa en el que són els blocs i les seves possibilitats i poc en el que ens ocupava que era l'Osonosfera. Està bé que se'n parlés: els blocaires hem de ser conscients del potencial divulgador dels nostres blocs, per bé i per malament; tot i i això, en el debat es va parlar molt de periodisme, de política i poc (o gens), per exemple: de blocs de cultura, de blocs col·lectius, de portals-bloc, de meteorologia, d'educació i les TIC, de tecnologia, de música, de literaris, de blocs fets sense més intenció que passar l'estona, etc... m'enteneu per on vaig? Dels assistents a la jornada possiblement el 90% sabíem des de fa anys què són els blocs i per això coneixíem els convidats de luxe que van venir i sempre és interessant escoltar-los i llegir-los però, i l'Osonosfera? va quedar clar què és? qui l'integra? què podem fer els blocaires d'Osona per l'Osonosfera?
Bé, espero que aquesta crítica serveixi per millorar aquesta comunitat i que el projecte engegui amb força, estic content de formar-ne part.
Una altra crítica que comparteixo: 1a trobada de blocaires d'Osona a Osona web 2.0
Osonosfera als blocs i premsa digital:
Vilaweb
Osona.com
Saül.cat
Josep Comajoan
Carles Puigdemont
Carles Banús
Foto: "Fer pinya" de JRoca

Disponible en cassete

Avui amb altres mestres parlàvem de com pot afectar a les escoles aquest encariment imparable dels preus dels combustibles. Hem arribat a la conclusió que les sortides amb autocar s'encariran tant que a partir dels propers anys serà massa costós fer segons quina excursió:
- De colònies anirem a cases properes a Osona mateix, res de platja com aquest any.
- Les sortides culturals que fem anualment: teatre, dansa, música; seran reduïdes a potser una.
- El preu del servei de menjador s'encarirà doncs el transport d'aliments també ho farà.
- Els preus dels llibres també pujaran per la mateixa regla de tres.
Digueu-me catastrofista però no hi veig solucions a curt termini, bé, poster sí:
- Concert econòmic i subvencions a dojo per a les escoles.
- També estaria bé tenir un Rodalies de nivell per fer les excursions a Barcelona en tren.
Algú més s'apunta a dir més solucions?
Foto: "Disponible en cassete" de JRoca

Agenda

Demà és un d'aquells dies que tinc marcats al calendari des de fa temps i que em farà emprenyar el fet de no tenir la facultat de multiplicar-me per quatre. Per començar hi ha el concert que finalitza els actes del 25è aniversari de Ràdio Taradell, a la mateixa hora hi ha concert d'Antònia Font a Manlleu, alhora també hi ha els actes de la primera trobada blocaire d'Osona a Tavèrnoles amb sopar inclòs i a les 22:50 al C33 fan el documental "El llegat de la maternitat d'Elna".
Dels quatre actes l'únic que puc solucionar de moment és el documental del C33 que gravaré; què faig amb els altres tres? Taradell? Manlleu? Tavèrnoles?
Ah, i dissabte casori, descartem concerts?
Foto: "+ q blat" de JRoca

Fair Play vudú

Tot el que envolta l'Eurocopa 2008 em desconcerta una mica, hi ha reaccions que no sé si titllar de surrealistes o simplement ridícules i n'hi ha unes quantes que podríem titllar de... bé, deixem-ho. Entre totes les perles que corren pels mitjans n'hi ha una que em supera, es tracta de l'Otto: el ninot "guardián vudú de la selección". No és cap broma, Cuatro ha creat un ninot al qual has de posar la samarreta de la selecció que jugui contra "la furia española" i tot seguit li has de clavar agulles de vudú, d'aquesta manera "pasaremos de cuartos".
Ja sé que a aquestes alçades la majoria us penseu que us estic aixecant la camisa i per això aporto proves: "Otto, el amuleto de la Eurocopa 2008" (imprescindible veure el vídeo).
Un altre vídeo.
Per cert: compra'l per 9,95€ textualment diu 100% eficaz
NOTA: ESTE PRODUCTO NO ES UN JUGUETE. MANTÉNGASE FUERA DEL ALCANCE DE LOS NIÑOS.

La ràdio catalana està de dol

Avui ha mort Teodor Garriga als 99 anys.
La gent que estimem la ràdio i estimem el nostre país estem de dol.
Notícia al 324.cat

Empremtes

Durant aquestes dates de juny es comencen a conèixer detalls del que serà el curs que ve en molts aspectes.
De nou editorials que ens han enviat llibres n'hem escollit un de cada assignatura després de comparar-los durant hores imaginant com serà explicar les lliçons amb els continguts adaptats a les noves lleis educatives.
Els mestres i les mestres que tenen oposicions comencen a mostrar cares de preocupació i cansament de tant en tant, s'ha d'entendre, són moments difícils de molts nervis i tensió.
D'altra banda molts interins coneixen les destinacions pel curs que ve i en alguns casos hi ha sorpreses desagradables com una que ens ha colpit avui: una companya haurà de deixar l'escola per anar a treballar a una escola molt més llunyana. El pitjor del cas és que aquí és molt estimada per la seva tasca generosa i per la seva manera de ser sempre disposada a ajudar a tothom. A aquella escola hi guanyaran segur i nosaltres sabem que serà molt difícil igualar la seva empenta.. i empremta.

"Escola nova, poble lliure"

L'Honorable Conseller d'educació Ernest Maragall va inaugurar l'ampliació de l'escola Pinediques de Taradell amb un discurs basat en la llibertat dels ciutadans i dels drets i deures de l'educació al nostre país, va estar prou bé. Em quedo amb les referències que va fer de l'escola republicana i el lema que va esmentar: "Escola nova, poble lliure", unes paraules que ens recorden el gran esforç del CENU per a una educació de qualitat inclòs en temps de guerra. La paraula llibertat va sortir diverses vegades i va acabar el discurs amb un "Visca Taradell, visca Catalunya" que em va recordar al tràmit d'alguns jugadors del Barça quan agafaven el micro (quins temps!) en les celebracions d'algun títol. Tot seguit va visitar el centre, va menjar una mica de piscolabis i cap a casona. Com a obsequi es va endur un pi (de veritat, sí) que és el símbol de la nostra escola. Comparant amb l'anterior experiència amb Consellers em quedo amb la Marta Cid que va estar més propera.
Pel que fa a la festa de fi de curs la pluja va intentar deslluir l'acte però ens en vam sortir prou bé al gimnàs. Fa un mes em van demanar de fer alguna cosa amb els de tercer i se'm va ocórrer que seria divertit fer uns esquetxos humorístics al voltant del plint i un matalàs que havíem practicat fent expressió corporal. Va quedar força bé i els pares van riure de valent amb algun dels vuit gags preparats. Per mi van ser uns minuts estressants coordinant les entrades i sortides de l'escenari però ja se sap que amb canalla s'ha de tenir la paciència que ells no tenen.
Foto: "Inauguració amb autoritats" de JRoca

I Mira...

I demà dissabte l'Honorable Conseller d'educació Ernest Maragall inaugurarà (si no se'n desdiu) part de l'escola on treballo, es veu (segons protocol) que després vol petar la xerrada amb els mestres uns deu minuts, estarem atents, hi haurà maragallada? facin les seves apostes!.
La darrera vegada que he tingut ocasió de parlar amb un/a Conseller d'educació va ser amb na Marta Cid i us he de dir que la impressió va ser molt bona: o és molt bona actriu o realment s'interessa de debò per l'educació d'aquest país. Tinc ganes de veure com va demà però si he de ser sincer m'interessa més la festa de fi de curs de la tarda amb actuacions dels alumnes que la visita del Conseller.
Notícia a Osona.com

El purisme

En el concurs de monòlegs no va haver-hi sorpreses i com havia previst en el post d'ahir els tres premis van ser pels germans Font i en Lluís Jutglar (quin crac!).
Mireu-ne la crònica del 9Tv aquí.
Pel que respecta al monòleg interpretat per en Xevi Canet que vaig escriure jo s'ha de dir que no va funcionar com en les semi-finals pel que fa a rialles, tot i això la vetllada va ser més que positiva ja que vam riure de valent amb els tres merescuts guanyadors; el fet d'anar sense pressió ajuda molt a passar-ho bé.
En acabar l'entrega de premis vaig acostar-me a parlar amb en Godoy que com a jurat va fer la crítica del meu monòleg deixant el text força malament. Va ser interessant escoltar aquest professional de l'humor que va ser molt amable contestant les meves preguntes i donant-me bons consells per seguir escrivint. En Godoy és un purista dels monòlegs i li agraden els que no tenen parafernàlia ni personatges que expliquen històries, partint d'aquí era normal que no li agradés "El nou ordre mundial" que es basa en una història al voltant d'un personatge peculiar que diu haver salvat el món. El monòleg pur que defensa en Godoy és el que veiem al "Club de la comedia", els del gran Jerry Seinfeld (que idolatro) o els que explica en Buenafuente.
Entre d'altres coses em va dir:
- Tu prueba y prueba y si ves que no funciona lo cambias.
Ok, però no em surten aquests monòlegs, em sento més còmode amb històries rodones, potser deixaré els monòlegs per tornar al teatre d'humor, ja ho veurem, de moment entenc l'experiència com a molt positiva.

9TV 21:30

I avui dijous la final del concurs de monòlegs: El 9 Nou
Si una cosa he après, a base de clatellades, és que quantes més expectatives tens amb una cosa més cruel és la caiguda quan hi ha una desil·lusió; d'aquesta manera em prenc la final com un premi i si arriba algun premi doncs benvingut serà però entenc que és molt difícil tenint en compte la gran qualitat dels participants. Per mi hi ha tres favorits clars que són els germans Font i en Lluís Jutglar; en Xevi Canet amb el meu monòleg "El nou ordre mundial" crec que té alguna possibilitat perquè surt sense pressió, és una persona tranquil·la a més d'un gran actor, donarà la campanada?. L'altre dia vam repassar diverses vegades el monòleg a partir de les imatges de la semi-final i estic segur que el millorarà, tenim alguns asos nous sota la màniga...
És un honor tenir un monòleg a la final del concurs de monòlegs més important del nostre país (almenys que jo sàpiga).
Som-hi, anem a passar-nos-ho bé!
Ja us informaré.
Els que estiguin a Osona ho podeu veure en directe al 9TV a partir de les 21:30.

L'aigua que cau i la tempesta que s'acosta

La cortina de fum de l'aigua s'ha esvaït, ja podem omplir piscines, fer guerres d'aigua per fi de curs i treure la karcher per rentar el cotxe al bell mig del carrer, ningú es queixarà. Les botigues de xinos, que ara venen els paraigües, ja fan comandes milionàries de pistoles d'aigua d'última generació, sí, aquelles que tenen el dipòsit més gran i allarguen molt més. En aquest context alegre, de felicitat hídrica diria jo, re-apareix la maragallada, com qui no vol la cosa, en forma de tercera hora de castellà.

Educació ordena a les escoles de primària que facin la tercera hora de castellà

"Opció" i"obligació" són dues coses molt diferents.

I ara què hem de fer? ens hem d'empassar que els alumnes de les àrees metropolitanes del nostre país necessiten reforç de castellà?
L'objectiu és assolir competències lingüístiques en ambdues llengües oficials o és un altre?

Altres posts sobre el tema, mireu bé les dates:
Tinc potencial lingüístic a la biblioteca
Per fi una mica de seny
El decret de la llengua
Classes en anglès pel curs que ve?
Esborrany per esborrar
Les comissions de treball del Departament d'Educació
No és això companys, no és això.

Afegeixo una última improvisació.. vull dir, una última nota informativa sobre el tema:

Educació endarrereix un any l'aplicació de la tercera hora d'espanyol

Foto: "Stop!" de JRoca

Significatiu

Una nena se m'acosta amb un paper i em diu que no pot fer Educació Física. Al paper hi llegeixo:
" La ..... .......... no pot fer gimna educació física perquè .....".
Somric i la nena ho veu:
- El meu pare escrivia gimnàstica i li vaig dir que no, que és educació física.
- Molt bé, així m'agrada.
Significatiu.

Per cert, una petita batalla guanyada.
Treballar el cos per activar la ment. AVUI

Foto: "Plou?" de JRoca

Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès

Des de les finestres de l'aula de tercer B mai es pot saber del cert què es pot veure, cada dia hi ha alguna cosa diferent. Abans d'ahir els nens em deien:
- Jordi, Tona ha desaparegut!
- Què dius ara?! hauré de venir a viure a Taradell?
- Sí! Mira!
La boira tapava tot Tona i els pobles del voltant. Al cap d'uns minuts la figura del turó del Castell sobresortia com si fós el campanar de l'església de Sant Romà al pantà de Sau en un mar de boires.
Aquesta setmana les darreres pluges s'han notat més que mai, tot el pati de l'escola guanya en tonalitats i els animals més porucs es deixen veure. L'altre dia un preciós esquirol es passejava pel pati i vaig parar un dictat perquè els nens el contemplessin aferrats a les finestres; el mateix esquirol s'ha deixat veure altres dies. Tornant de l'hora d'esbarjo un nen va venir amb la prova irrefutable que ens demostra que el nostre pati és el seu hàbitat: una pinya rossegada!
- Molt bé! ja no n'hi ha cap dubte.
També hem tingut visites memorables d'una majestuosa àguila planejant per sobre l'escola (tinc vídeo que penjaré algun dia), una puput, la parella coneguda de gaigs, un pit-roig, uns quants tudons , centenars d'insectes i també el gos d'una casa veïna que es va colar sense permís.
Foto: "Tactes nous" de JRoca

El soldadet de plom de l'Andersen mutilat, de sucre

Es veu que corre un llibre sobre el soldadet de plom de Hans Christian Andersen amb una versió molt més light. Avui en el curs que fem a l'escola sobre la biblioteca escolar l'hem vist i tocat i la peculiaritat principal que té és que el soldadet protagonista no és que no tingui cama és que la té embenada, està ferit. Això pot semblar una simple anècdota sense importància però crec que se'n pot fer una lectura diferent: per què aquesta alteració de l'original? és per endolcir la desgràcia que suposa tenir una cama amputada? és per donar esperança als menuts lectors que la cama embenada es curarà? no entenc gaire la finalitat d'amagar la versió original de l'escriptor danès, quin trauma li pot suposar a un nen el fet de saber que un soldadet de joguina no té cama perquè al seu creador se li va acabar el plom d'una cullera?
Aquest cap de setmana amb altres pares parlàvem de la crueltat d'alguns contes infantils i de les diferents versions que els pares expliquen per amagar la violència que porten contes com la Caputxeta per posar un exemple clar, en aquest cas entenc que a determinades edats s'endolceixin contes però no entenc el cas del conte del soldadet de plom amb la cama embenada.
He estat en escoles amb nens amb discapacitats i la resta d'alumnes aprenen moltíssim dels nens que tenen la discapacitat ja sigui física o psíquica, forma part de la vida.
Foto: "Treu banya" de JRoca

Península de debò

Anar de cap de setmana a una casa rural de la Cerdanya i que plogui el 95% del temps no seria el cap de setmana somiat però tot el que sigui bo pel país és bo per a nosaltres. Tornant veiem el Segre furiós que arreplega tot el que troba i a la Collada de Tosses l'espectacle de salts d'aigua és espectacular, aquesta aigua baixa a un torrent que va a parar al Freser a l'alçada de Ribes. Baixant veiem com a Campdevànol la gent omple els ponts per fer fotos, el llit del Freser feia mesos, potser anys que no s'omplia tant. A Ripoll entra en escena el Ter amb tot el seu esplendor i s'abasteix de centenars de rieres i torrents que l'omplen a uns nivells que inunden parts de la riba. Aquesta aigua quedarà aturada a Sau i per fi el monestir de Sant Pere de Casserres tornarà a ser una península de debò.
Mentrestant, els que hi entenen i els que no hi entenen seguiran omplint tertúlies, pàgines dels Mèdia i minuts d'ascensor; el tema dóna per això i per molt més.
Foto: "Raja sense treva" de JRoca

Interpretacions

Torno de la segona semi-final del concurs de monòlegs i avui el regust és millor, el monòleg "El nou ordre mundial" interpretat per Xevi Canet i amb guió meu ha passat a la final. Finalment dels tres monòlegs que vaig escriure i van entrar a semi-finals almenys un ha passat a la final, no està malament veient l'alt nivell que s'ha vist i tenint en compte que entre els participants hi havia algun professional. També estic content pels comentaris que està rebent el monòleg "La vaca jardinera" interpretat per l'Anna Sallent, que tot i no passar molta gent li ha fet saber va estar fantàstica, hi estic ben d'acord i no m'esperava menys de l'actriu que va interpretar magistralment "L'hostalera" fa tres anys amb la Guarderia Teatre.

Afegit dilluns 26: Vídeo del 9TV

D'altra banda recomano fermament l'adaptació teatral de la novel·la de Maria Barbal "Pedra de tartera" que es representarà a la sala La Canal de Tona el proper diumenge 25 a les 6 de la tarda. La vaig veure a Centelles i em va emocionar molt reviure un llibre que vaig llegir fa 20 anys quan en tenia 13. La interpretació, la direcció, l'escenografia, la música i tot plegat fan de "Pedra de tartera" una obra imprescindible.
Pedra de tartera a Tona. Font La Revistona
Foto: "4 grans actrius" de Josep Castanyer. Gràcies!

La cultura de l'esforç i les èpoques de bonança econòmica...

La cultura de l'esforç està en hores baixes, no cal ser ni pare ni mestre per comprovar-ho dia a dia. Ara no faré un anàlisi sociològic del que és viure en un país del primer món ple de Playstations, Wii, Ipods, ADSL, mòbils, navegadors, teles planes, consoles vàries i DVD portàtils de cotxe a l'abast de sectors amplis de la població. No cal, ja ho veiem, massa que ho veiem i de vegades ens hi tirem de cap. Digueu-ne globalització, consumisme o el que vulgueu.
Quan jo era petit el regal estrella era l'Scatlextic i els de la meva generació enteníem que els pares feien un esforç important per comprar-nos-el; ara molts infants tenen joguines i aparells electrònics que a més de distreure'ls, indirectament els diuen que la vida és força fàcil quan tens uns pares treballadors que paguen amb regals la culpabilitat que senten per estar tan poca estona amb ells.
La cultura de l'esforç i les èpoques d'abundància i bonança econòmica tenen relacions inversament proporcionals: a més abundància menys cultura d'esforç, a menys abundància més cultura d'esforç, que ho preguntin als avis que d'això en saben un munt.
Foto: "De cap" de JRoca

Cornuts i pagar el beure, com sempre

Aquesta setmana hi ha unes quantes notícies significatives, parlem-ne:
-La Generalitat va rebre per cada habitant un 25% menys que Extremadura l'any 2006
Em pregunto si Taradell o Tona (per exemple) tindrien piscina coberta amb el concert econòmic que tenen Euskadi i Navarra, ara fa anys que la somiem.
- Comença la campanya "Si us plau, parla'm en català". Em pregunto si el gran Johan Cruyff s'ha adherit a la campanya. No entenc com encara té aquesta legió de llepaculs.
- La COPE renova Losantos. Una mostra més del nul poder de l'església catalana.
- El primer vaixell va portar aigua de l'Ebre a Barcelona sense autorització. Ja no sorprèn res del envolta tot aquest tema.
- A l'escola escollim editorials pels llibres del curs que ve. A sobre de la taula hi ha un munt de llibres de matemàtiques més els respectius quaderns d'operacions i un conjunt de coses més d'una pila d'editorials. Tenim molts llibres per escollir i en algunes assignatures ens resulta ben difícil, el que està clar és que els pares hauran de pagar molts diners per aquests llibres, això de la gratuïtat dels llibres de text era una promesa electoral, oi? es veu que el govern català està estudiant com ho fan a les Comunitats on són gratuïts per copiar el model, suposo que fa temps que s'ho monten millor que nosaltres.

Tres-cents seixanta-cinc x vint-i-quatre x dos

I avui la pubilla ens fa dos anys.
Li falta mig centímetre pels noranta i encara no li han sortit els ullals.
Pesa quasi quinze quilos i calça un vint-i-tres.
Fa dos anys que dormim menys, sortim menys i gastem més.
Fa dos anys que som més feliços.

Aurèola monologuista

Com ja vaig informar fa quasi un mes, aquest any he tornat a escriure monòlegs per presentar al concurs de Caixa de Manlleu-el 9TV i ara ja tinc més novetats. D'entrada les expectatives anaven a presentar dos monòlegs amb sort però finalment en seran tres que ja han passat a semi-finals del concurs aquest proper dia 21 i 22 de maig al Casino de Vic i en directe pel 9TV (Osona). Dos dels monòlegs seran presentats per membres de la Guarderia Teatre: Anna Sallent i Xevi Canet i a l'altre per l'Ivan Pujols del grup Gottic Teatre de Taradell. Dels deu semi-finalistes en sortiran sis finalistes i espero que algun dels que he escrit estiguin a Manlleu a la final del 5 de juny, els actors ho han treballat molt i faran tot el possible per ser-hi.
Ja ho veieu, m'he animat a continuar escrivint després dels ànims que vaig rebre amb tot l'assumpte de l'aurèola Roca i ja us asseguro que passi el que passi en el concurs ho seguiré fent.
Foto: "El premi de fa dos anys" de Xevi Vilardell

Tot per l'audiència: l'alarma social dirigida

De tant en tant surten notícies relacionades amb l'escola que sobten i preocupen. Aquesta setmana els mitjans ens han fet saber que un nen de tercer de primària va estar a punt de morir asfixiat en fer una macabra juguesca que consistia en aguantar la respiració al màxim de temps possible i amb una tovallola al coll, tot plegat molt estrany i encara en investigació. Algun mitjà, en la seva peculiar dèria d'alarmar a la població, afirmava que aquestes pràctiques són habituals en alguns centres. Aquests mateixos mitjans que quan va sortir la "moda" del bulling es van dedicar a escampar als quatre vents que això del bulling és un fenomen més que generalitzat, ja sabeu, allò del "siempre toca". Està clar que obliden que la seva funció és informar i no alarmar, però és clar, ven més, té més audiència. A veure, d'assetjament escolar n'hi ha, sí, i també n'hi ha hagut sempre i certament hi ha casos que s'han de tractar molt a fons però no fotem, no hem de confondre petites pica-baralles i habituals "ara no t'estic amic" amb això del bulling. Si cada vegada que dos o més alumnes deixen de ser amics o de parlar-se per qualsevol coseta (que per ells és important en un moment concret) ho relacionéssim amb el bulling ja us puc ben assegurar que l'alarma social seria de dimensions catastròfiques. Per "secret professional" no us explicaré converses amb mares preocupades sobre aquest fenomen però ja us dic que hi ha programes i cadenes de TV que fan molt de mal, molt, als pares i als alumnes... i de retruc a l'escola.
Foto1: "Dues garses emprenyen a un pobre gatet" de JRoca
Foto2:"El gatet treu les urpes i una garsa pringa fort" de JRoca

Conductes imitatives

Ara sembla que el CAC es mou (una mica, no fos cas) en contra del programa de pressing catch que emeten en horari protegit i que és seguit per milers de nens arreu de l'estat. Aquí en teniu la notícia i aquí un post d'aquest bloc de principis de gener, uns quants mesos abans que el CAC es mogués una mica (no fos cas) el passat 29 d'abril. Ja ho sé, no tenim competències, som una nació sense estat amb un estatuet de pena que encara ens retallaran més i no tenim ni veu ni vot. Però cap problema, es veu que el CAC farà unes guies que ens ajudaran a mirar la tele, chapeau.
Mentrestant continua el Diario de Patricia i ara amb menors d'edat explicant les seves misèries a tort i a dret, llastimós. En diuen talk show...
Foto: "Conductes imitatives" de JRoca

Mestre primer i especialista després

Una de les coses que he hagut de re-aprendre aquest curs és a treballar en una escola més gran doncs els darrers quatre cursos els vaig passar en una escola cíclica on lògicament les coses són molt diferents. En aquest aspecte la coordinació amb altres mestres és molt més gran, l'any passat jo era el tutor de tot cicle mitjà i aquest any tutoritzo una sola classe i em coordino amb un equip de set persones, tot i això a aquestes alçades de curs puc dir que l'adaptació ha estat molt més ràpida i positiva del que m'esperava i era el que més em preocupava del canvi d'aires. Pel que fa a l'educació física aquest curs només faig sis hores, és per això que aquest bloc que va néixer com a un bloc d'un mestre d'educació física, de vegades deixa de banda l'assignatura en els escrits per centrar-se més en altres temes escolars i/o socials. Sé que tinc lectors que només busquen escrits d'EF i que segueixen el bloc a partir de la pàgina web o altres blocs d'EF i agraeixo el seu interès pel bloc, no us tinc oblidats, ja hi penso amb vosaltres!
A les colònies hem tingut moltes xerrades sobre EF amb altres mestres i no n'hi ha cap que no hagi tingut alguna mala experiència amb algun MEF o aquests auto-anomenats mestres de "gimnàstica". El que va sortir més és el "MEF" esportista, obsessionat amb l'esport d'alt nivell i el rendiment esportiu però que a nivell pedagògic deixa molt que desitjar. Aquests "MEF" basen les seves programacions només en esport, sigui quina sigui l'edat, i no es centren gens o gairebé gens en l'educació física de base que necessiten els alumnes per afrontar més endavant la tècnica dels esports. El que no faré jo serà assenyalar amb el dit a ningú però si que faré el possible per lluitar contra la mala imatge que tenim el col·lectiu MEF que des del meu punt de vista som per davant de tot mestres i després especialistes en EF.
Foto: "Una EF d'alçada" de JRoca

L'Aplec de la rosa

A Tona estem de celebració, estem d'Aplec de la rosa a Lurdes i al Castell, i ja en van seixanta-sis! Tota una tradició que va començar en ple franquisme i que perdura en el temps gràcies a l'esforç i al sentiments d'unes quantes persones que ho fan possible. La nostra pubilla, per segon any, s'ha vestit de pubilla catalana amb la roba que ja va portar la seva mare i ha pujat a la carrossa a fer el recorregut pel poble acompanyant a la Roseraire Major; qui sap si algun dia ella ho serà com ho va ser la seva àvia.
Ahir en ple recorregut feia un estudi ràpid de la tipologia de gent que hi havia seguint la festa: hi havia, com no, els tonencs de moltes generacions que des de sempre hi han estat presents. També hi havia els tonencs fills de la immigració andalusa dels anys seixanta i setanta amb els seus fills vestits amb la roba típica catalana, magnífic! I no oblidem el nou flux migratori que els darrers anys ha convertit Tona en un poble de poc menys de 6000 habitants a un poble de més de 8000, em refereixo als nous tonencs provinents majoritàriament de l'àrea metropolitana, em va agradar veure'n alguns seguint la festa. La reflexió a tot plegat és que ens agradin o no les sardanes, els esbarts dansaires i passejades de les carrosses guarnides, el més important és que l'Aplec fa poble i que ser tonenc, com ser català, és un orgull que està a l'abast de qui vulgui ser-ne, vingui d'on vingui.
Foto: "Passejada amb carrossa guarnida" de JRoca

En Sala i Martín i el florido pensil

Ahir dijous vaig escoltar el "Problemes domèstics" de Catalunya Ràdio on en Xavier Sala i Martín va explicar molt bé unes quantes coses d'economia i ho va fer d'una manera molt entenedora. Tot anava bé fins que el senyor economista va començar a parlar de l'escola i del sistema educatiu, va anar al recurs fàcil d'intel·lectualillo de tertúlia (de bar) que és deixar l'escola per terra dient, entre d'altres coses, que l'escola en aquest país no fomenta l'esperit crític i només anem a buscar la memorització de les coses per oblidar-les de seguida després de l'examen, un tòpic una mica gastat, no? si en fot d'anys que es diuen aquestes coses, diria que de l'escola franquista i les llistes dels "reyes godos".
Senyor Sala i Martín, ja sabem que als teus estimats Estats Units sou tan perfectes que tots els alumnes surten amb un nivell educatiu a l'elit mundial i per això el país funciona tan bé que volen estendre el seu "coneixement" arreu del món. En comptes de criticar, sense conèixer l'escola catalana, no seria millor que ens aportés solucions per ser tan llestos i competitius com els americans?
Us imagineu que Catalunya tingués un conseller d'educació que fos economista? .... bé... potser.. tan se val.
Hi fot un fred que pela.
Foto: "All star" de JRoca
Nota: Podeu escoltar l'entrevista a CatRàdio

Engargulladors que ballen rigaton

En aquestes colònies (esportives) a part de passar-m'ho bé practicant caiac, mini-golf, tir amb arc i alguna que altra activitat més amb els alumnes la impressió que m'emporto no és gaire satisfactòria en l'aspecte monitors. Porto uns quants anys anant de colònies cada any i abans de ser mestre havia estat monitor d'esplai per la qual cosa sé de què parlo quan dic que els monitors ( no tots, és clar), van a la llei del mínim esforç i aquí és quan em preocupo doncs estem parlant d'unes estades que per la majoria dels nens i nenes són una oportunitat única a l'any de conviure amb els amics durant tres dies i compartir experiències que recordaran durant molts anys, molts, potser tota la vida. M'agradaria veure quants d'aquests monitors estarien fent aquesta feina en el temps lliure i de forma no remunerada com fan milers de monitors arreu del país en esplais, escoltes i agrupacions; és una tema de vocació, de vocació educativa per ser més exactes.
Aquest matí he preguntat als alumnes quines han sigut les millors i les pitjors coses de les colònies i cap ha comentat com a millors els monitors i la majoria han dit com a pitjor la discoteca de la primera nit, no m'estranya. L'activitat anomenada discoteca consisteix amb un lloc amb una mirrorball, uns quants llums i uns altaveus a volum de discoteca de veritat, és a dir, a un volum poc apte per qualsevol nen de vuit anys. Un servidor, veient que el putu rigaton arribava a extrems de veure nens plorant i demanant anar a dormir, va demanar a la monitora punxa-discos que abaixés el volum i així ho va fer. Cinc minuts després el tornava a apujar per escoltar alguna cançó d'aquestes insuportables que va provocar que més del 70% dels nens deixessin la discoteca, tot plegat molt penós: un mestre-tutor demanant a una monitora abaixar e volum i la noia passant de tot.
"Joves esmaperduts,
gelosos i saberuts,
aixequen les mans enlaire
perquè al fons no els queda gaire."
"Hereus": Kitsch. Kitsch 10
Foto: "Lliteres" de JRoca

Macarrons

Ja he tornat de colònies i em sembla que podria escriure uns quants posts però de moment us deixo amb un clàssic.

3 cosetes

Demà me'n vaig de colònies i m'ensumo que seran divertides doncs hi ha programades un munt d'activitats, ja us diré si supero algun dels rècords d'altres colònies. Després de quatre anys anant de colònies amb tota l'escola les d'aquest any es presenten només amb el cicle mitjà, es nota que treballo en una escola més gran, d'avantatge hi ha el fet que els més grans no explicaran històries de por als petits i això és positiu perquè en teoria podré dormir més, algun any he hagut de dormir en una llitera amb els nens que tenien por.

D'altra banda aquest cap de setmana ha servit perquè es resolgués un dels misteris més ben guardats de la blogosfera catalana; per fi els autors del famós bloc de la Mireia Galindo han sortit de l'armari i ho han fet a COM Ràdio. Escolteu el que diuen en aquest enllaç, us asseguro que val la pena.

I una altra cosa: us deixo el nou vídeo d'Àcid Úric, l'alter ego de l'Oriol Cardona, un company de Ràdio Taradell, concretament del programa "Rock en viu".

Foc, cendra, llum

Diumenge 4 de maig a les sis de la tarda s'estrena "Foc, cendra, llum" de T.H.E. (Tribu Homo Erectus) al vestíbul de la sala La Canal de Tona.
Què és?
Foc, cendra i fum és un espectacle de creació
pròpia amb guió original, però en el qual
s’utilitzen diferents textos de la història
universal de la literatura, ja que la literatura,
amb el seu espai fictici i els seus símbols, és
un dels aspectes claus de l’espectacle. Tot i
que la proposta adquireix un format
pròpiament teatral (degut al seu esperit
paròdic, burlesc, desmitificador,
intranscendent: ¡humà!) la paraula i la seva
força poètica en són l’eix vertebrador. Com
tots els treballs de TribuHomoErectus el
símbol i el ritual són el punt de partida de la
creació artística.
Fotos de la preestrena: Xevi Vilardell
Text extret del seu web

I al final ha petat

Es veia des de feia temps que la manca de treball, de sacrifici, de vergonya i d'humilitat passaria factura a aquesta colla que idolatrem des de petits quan comencem a aprendre aquell himne del club que diuen que és més que un club.
Finalment ha petat: l'any passat ja hauria pogut petar quan van regalar la lliga, quan van fotre pena a la SuperCopa d'Europa amb un bany tàctic del Sevilla, quan van regalar la Copa del Rei perdent 4-0 a Getafe i quan van perdre el Mundial de clubs contra un equip fluixet. Doncs no, no va petar, van continuar amb un equip tècnic de gent que no treballa, gent que no estudia i gent que no s'implica i és clar, els jugadors se n'han aprofitat de valent: ni codi ètic, ni mesures correctives, ni entrenaments, ni compromís amb el club; molta festa, molt golf, molts restaurants cars i molt morro. Els jugadors segueixen ignorant a l'afició amb els seus auriculars a l'orella en els curts recorreguts que van de l'autocar a l'hotel.. de concentració, sí, és clar. Quina falta de respecte que demostren, els hauria de caure la cara de vergonya.
Aires i fums. 7 d'agost del 2007
L'escut. 11 de novembre del 2007
El club de la comèdia. 17 de març del 2008
Por la noche cargamos nuestras pilas. 7 d'abril del 2008
La clau. Youtube: "No va ser un gran futbolista però és un gran treballador"