Nova carta del Síndic de Greuges

Nou capítol de la lluita sense treva pel tema del gimnàs al Ceip Montmany. Avui he tornat de colònies i tornant a casa he rebut una nova carta del Síndic de Greuges. Aquesta vegada no ve signada per en Rafael Ribó sinó per en Jaume Funes que és adjunt del Síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels infants i adolescents. M'ha agradat veure que el cas ha passat a ser un tema de defensa dels drets dels infants i adolescents, tenen raó, la discriminació principal no la fan a l'escola, ni als mestres, ni a les assignatures, la discriminació la fan als infants i amb això no s'hi juga!
Us afegeixo uns fragments destacables de la carta (ho copio literalment):
" El Departament d'Educació assenyala que el CEIP Montmany, com tots els centres d'estructura cíclica - aquells que tenen almenys oferta d'una unitat en parvulari i en cada cicle d'educació primària- disposa d'un espai polivalent, de 60 metres quadrats, que s'utilitza en funció de les necessitats. Com la resta de centres d'aquesta tipologia, no disposa doncs d'un espai específic per al desenvolupament de l'activitat d'educació física."
Impressionant, quin cinisme! com es pot permetre això? analitzem el que diu:
Ens estan dient que tots els centres cíclics (que poden tenir un centenar d'alumnes) no han de disposar d'un espai per EF perquè "no toca". És a dir, com que el centre és cíclic no cal cap espai, pots tenir 30 o 100 alumnes però no toca ( diu: "no disposa doncs"). En el cas concret del CEIP Montmany ens asseguren que tenim, com tots els centres iguals, "un espai polivalent de 60 metres quadrats que s'utilitza en funció de les necessitats". Em fa gràcia això de "en funció de les necessitats", les necessitats són de menjador escolar i en un menjador hi ha cadires i taules i per molt que les apartis, les pleguis o te les mengis hi ha poc espai.
La carta segueix dient que en l'exercici 2006 (qui no plora no mama) hi haurà un gimnàs al CEIP Montmany.
Oh, que bé! (ironia)
tindrem gimnàs i ja no tindrem porxo on hi ha ubicada la pista de bàsquet, no hauria sigut millor pensar-hi abans ja que l'escola es va acabar de construir l'estiu del 2004?
Hi ha algú que pensarà que no estic mai content perquè ara que ens han dit que ens fan el gimnàs encara no estic satisfet. Què us penseu? que s'ha guanyat la guerra contra la discriminació del centres petits? us penseu que l'Educació Física serà valorada a partir d'ara?
no ens enganyem companys/es, mares i pares i alumnes, hem guanyat aquesta batalla però aquesta guerra no ha acabat, acabarà quan tothom valori l'EF i quan des del Departament es deixi de discriminar amb lleis injustes pels pobles petits.
Companys/es, mares i pares, alumnes, ens apuntem a la lluita contra la discriminació?
S'accepten propostes.
Voleu proves de la discriminació?
http://www.xtec.net/~jroca222/vergonya.htm
Salut i pau.
Jordi Roca i Font

Es mereixen un monument

Aquests dies estan fent a TV3 diferents reportatges, dabats i documentals sobre el món de l'educació a Catalunya. M'agrada veure que tot i la mala fama que està adquirint aquesta professió encara hi ha tanta gent que fa la feina amb molta il·lusió i ganes.
En el meu camí en el món de l'educació m'he trobat de tot. Vaig començar fent classes particulars, vaig seguir entrenant a nens de futbol, em vaig ficar al món de l'esplai, vaig estar en contacte amb el voluntariat educatiu a immigrants, vaig fer classes extraescolars i finalment vaig tenir la sort d'entrar el Departament. En totes aquestes experiències m'he trobat de tot i sempre he tingut clar que a més d'ensenyar estava aprenent com a formador i ara tot i que fa uns quants anys que he començat, encara tinc la sensació que estic aprenent més que ensenyant. Amb això vull dir que sempre és bo creuar-se amb gent fantàstica que de manera desinteressada et dóna un cop de mà en el que faci falta.
Abans d'entrar a treballar a l'escola on estic ara de definitiu he voltat força per les comarques de Barcelona i en cada escola sempre hi he trobat alguna mà amiga que m'ha ajudat a integrar-me a l'escola. Però també hi ha el costat negatiu; m'he trobat amb persones cremades, amargades d'aquesta professió, persones a les quals se'ls nota la falta d'il·lusió i persones empoltronades en el seu silló immaculat. De les segones no en vull parlar perquè no s'ho mereixen però de les primeres, les que es mereixen un monument, en parlaré i en diré uns quants noms. Parlaré de les companyes Guillerminetes del Ceip Guillem de Montrodon de Vic que em van ajudar en en els meus inicis, parlaré de les tres mosqueteres del Ceip Joan XXIII de Balenyà i de tot el claustre en general i molt especialment de la Cati de qui vaig ser paral·lel i deixeble durant uns anys fabulosos. Moltes gràcies per ajudar-me, tan de bo tothom tingués la comprensió, la saviesa i la paciència per ensenyar a ser mestre a algú que acaba de començar.
Salut i pau

La mirada polièdrica del món dels mestres

Notícia interessant, no em penso perdre aquesta setmana temàtica a la nostra professió:
Del 23 al 29 de maig
TVC DEDICA UNA SETMANA A FER UNA MIRADA POLIÈDRICA AL MÓN DELS MESTRES
La cinquena edició de "La setmana de TV3" vol fer reflexionar sobre tot el que s'amaga darrere d'aquest col·lectiu. Set dies de programació especial amb debats, entrevistes i una docusèrie.

Pluja

Ja era hora que plogués una mica, aquesta primavera és de les més seques que es recorden. Ara, triar per triar m'agradaria més que plogués durant la nit i que durant les hores de classe no plogués, és molt complicat treballar sense gimnàs. És molt complicat i és indignant, no hi ha dret, n'estic molt fart (i sort que ha plogut poc durant l'any...).

El pallasso Jordi

Ahir estava fent danses amb els de P3 i P4 a l'aula d'informàtica (recordeu que no tenim gimnàs) i vaig començar a ballar amb els alumnes. Hi ha una dansa que has d'agenollar-te a terra i moure el cul, als nens els encanta, doncs resulta que estava jo movent el cul de genolls a terra quan van entrar a l'aula dues mestres i en aquell moment em va entrar aquell sentit del ridícul que feia uns minuts havia deixat enrera. Canvia molt fer la teva feina quan estàs davant d'algú adult i amb els més petits és molt més clar. Amb els més petits acostumo a transformar-me: jugar amb ells, tirar-me per terra, fer canvis de veu, fer ganyotes, empaitar-los, malabars i un munt de coses més per motivar la mainada però si hi ha algú a davant em reprimeixo una mica, potser només una mica però estic segur que ho noten.
Per mantenir l'atenció dels nouvinguts de P3 a principi de curs em vaig inventar que tenia una orella que tenia un mecanisme que em feia canviar la veu, cada vegada que em tocava l'orella la veu canviava i els menuts es feien un fart de riure, molts m'imitaven i era molt graciós. Resulta que un dia una nena de P3 estava amb la seva mare a les 5 i li va dir a la mare que jo canviava la veu quan em tocava l'orella, en aquell moment em va fer molta vergonya fer-ho però ho vaig acabar fent; evidentment la nena es va fer un fart de riure i a la mare li va resultar divertit, vés a saber què va pensar per dins...
Suposo que això de la vergonya també ho tenen altres mestres, he parlat moltes vegades amb companys/es d'això i de vegades m'han comentat que els incomode tenir un estudiant de pràctiques dins de l'aula. En aquest cas possiblement deu ser també la incomoditat de veure que algú està pendent de tot el que fas.
Al Joan XXIII de Balenyà (quina escola més fantàstica) vaig introduir l'expressió corporal i era ideal perquè tenen escenari. No va ser fàcil introduir en una colla de futboleros una cosa tan màgica com l'expressió corporal però va valdre la pena. Fèiem petites representacions que començaven amb una petita exhibició del Pallasso Jordi. Veure com riuen una colla de nens i nenes per una cosa que has fet és una satisfacció impressionant.
Admiro els Pallassos sense Fronteres que van a zones en guerra per fer riure a qui pitjor ho passa en els conflictes armats. És una de les ONG que més bé em cau, s'ho mereixen tot.

Canvis a la Xtec

Alguns ja sabeu que hi ha hagut uns canvis dins la Xtec i això dóna molta feina a la gent que fem de webmestres en alguna web. A partir d'ara deixa d'existir el domini xtec.es i passa a ser xtec.net per tant la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" passa a ser www.xtec.net/~jroca222. El meu e-mail passa de jroca222@pie.xtec.es a jroca222@xtec.net, ja ho sabeu. Quina feinada canviant coses! com que també sóc coordinador d'informàtica del meu centre em trobo que he hagut de canviar mil històries com els favorits dels navegadors i els programes de correu.
Si algú de vosaltres té una web i é enllaçada qualsevol web de la XTEC seria bo canviar-la per la denominació correcta. Gràcies.

Jordi, jugues?

Ara que s'acosta el final de curs no paro de pensar amb els de sisè de l'escola. La majoria han estat a l'escola des de ben petits i tenint en compte les característiques del centre anar a l'institut els serà com a mínim xocant. Pel que fa a molts aspectes han anat tard ja que acabem d'estrenar centre i ells ja marxen. A l'hora del pati sempre em demanen per fer un partidet de bàsquet amb ells, els apassiona el bàsquet i m'encanta veure com són capaços de deixar el futbol en estones d'esbarjo per jugar a ficar la piloteta dins de la cistella.
A l'escola antiga es pot dir que no hi havia ni pati, a l'hora del pati anaven a un petit parc del poble on hi havia una sola cistella de bàsquet clavada a la paret i una porteria de futbol pintada. Les condicions per fer esport eren nefastes, quan plovia no s'hi podia ni anar perquè quedava tot enpantanegat i quan estava massa sec relliscava força. A més, cada dos per tres penjaven la pilota o l'enviaven fora del parc.

Amb l'escola nova les coses han canviat però a poc a poc. Quan vam començar el curs no teníem ni porteries de futbol/handbol ni cistelles de bàsquet. L'escola va fer un esforç econòmic i va comprar dues porteries de futbol/handbol i l'AMPA dues cistelles de bàsquet a principis del 2005. Les cistelles de bàsquet graduables i les vaig graduar a una mida òptima, just per evitar que poguessin esmatxar els més grans. Més tard vaig fer penjar una cistella a la paret a menor alçada perquè els més petits comencin a descobrir el bàsquet.
Ara a l'hora del pati m'ho passo molt bé veient les seves evolucions. No paren d'intentar diferents llançaments i han assimilat les normes bàsiques a una velocitat que m'ha sorprès. Amb l'entrepà a la boca i amb la mà botant la pilota, això és increïble, no paren ni per esmorzar!
Estic orgullós com a MEF per haver-los ajudat a descobrir aquest esport tan bonic. Aquestes són aquelles coses que et fan sentir bé com a educador. Quan arribo a casa cansat de mil històries, dels ordinadors que no rutllen i d'un munt de coses més intento pensar en les coses més positives.
- Jordi, jugues?

Què passa amb les noves opos?

No entenc què costa fer des del Departament alguna nota clara i precisa sobre el nou sistema d'oposicions. Cada dia em trobo més gent al Fòrum MEF que té dubtes sobre les UP i altres coses. Si volen crear un nou sistema més just per aprovar les opos ho trobo perfecte el que em molesta és que hi hagi aquesta espècie de secretisme sobre com seran les oposicions. És que no entenen que molta gent ho passa molt malament per culpa de la incertesa d'unes oposicions?