Petits relats d'estiu II

Avui al migdia feia zàpping per l’avorrida programació d’estiu de les televisions i m’ha sorprès un rètol que he vist a Tele 5, deia alguna cosa semblant a això: “Si tiene un hijo/a de entre 5 y 10 años y quiere que participe a la tertulia llame al ......”. M’he quedat mirant a veure què passava. Resulta que hi havia 4 o 5 nens i nenes ben mudats i pentinats responent a algunes preguntes i alhora intentant fer-se els graciosos, ja se sap, “jo vull ser famós”. Suposo que cal entrar en contacte amb el món televisiu com més aviat millor fins a complir l’edat de presentar-se a fer càstings de Gran Hermano i coses per l’estil. El públic reia amb les ocurrències teòricament innocents de la canalla mentre els presentadors (2) feien preguntes als infants sobre el seu coneixement de la fauna de famosillos. Els han preguntat què en pensen del nou “ligue” de l’Ana Obregón, què en pensen de la cantant tal i del famoset tal, és a dir, que els han incitat a entrar al món de la tele-escombraries des de ben petits. Ja me’ls imagino prenent apunts mirant el Salsa Rosa, fent mèrits per entrar al Diario de Patricia o empassant-se tots els resums de Gran Hermano. Suposo que alguns programadors de tele-escombraries, experts tots ells en sociologia i màrqueting, saben perfectament que és bo fidelitzar el client com més aviat millor i quan parlem de clients ja no cal parlar ni de dignitat ni d’escrúpols, és el poder de l’Euro que tot ho corromp. Només espero que els pares siguin prou intel·ligents per guiar els infants pel bon camí, a l’escola es fa el que es pot però poca cosa podem contra el poder de l’Euro.