dimarts

Tòniques, àtones i atentes


Avui a l'hora de llengua catalana ha passat una d'aquelles anècdotes divertides que passen de tant en tant i he pensat, va, explica-la al bloc. Resulta que estàvem fent uns exercicis del llibre en veu alta, (el llibre no es pot guixar perquè ha de reutilitzar-se per l'any que ve ja que vivim en un lloc on no són gratuïts): jo deia una paraula a un alumne i aquest la repetia separant les síl·labes i buscant la tònica, fins aquí tot normal:
Jordi:- Alumne A ,"Llapis"
Alumne A:- Lla-pis, la tònica és "lla" - en Jordi ho apunta a la pissarra...
J:- És aguda, plana o esdrúixola?
A:- Mmmm... plana.
J:- Molt bé. Continuem, alumne B,"felicitats".
B:- Què?
J:- "Felicitats".
B:- Per què?
Tots riuen.
B:- Per què em felicites?
J:- Per estar atent!

Foto: "Carrer de les escoles d'Elna" de JRoca

1 comentari:

Montserrat ha dit...

jajaja és boníssima!!!! aquestes coses passen.... molt divertit