La paradoxa de l'atletisme
El jamaicà Bolt ha demostrat ser l'home més ràpid del planeta i s'ho ha guanyat a pols a base d'entrenaments específics i una força mental excepcional. El reconeixement mundial i la repercussió social de les seves fites ha arribat a tots els mitjans de comunicació, siguin o no especialitzats en esports. D'altra banda un servidor ha tingut problemes per trobar a la xarxa l'atleta masculí més complet del planeta, si fem cas a la prova de decatló disputada a Berlín, el nord-americà Trey Hardee i l'atleta femenina més completa, si fem cas a la prova d'heptatló, la britànica Jessica Ennis. Si Bolt té un entrenament basat en la velocitat; els decatletes i les heptatletes s'entrenen en diferents disciplines de velocitat, de llançaments, de salts i de resistència; entenc que els 100 metres llisos siguin mediàtics però no entenc com és possible que el conjunt de proves de decatló i heptatló són ningunejades d'aquesta manera tan descarada.
Entrades
2 comentaris:
Poques vegades es parla d'aquestes proves combinades i molt menys se'n fa un seguiment, fins i tot, quan el Peñalver estava entre els primers tampoc se'n parlava massa. No ho entenc perquè podrien ser unes proves molt televisives, però ja se sap els mitjans són capritxosos en les seves eleccions. Potser interessos econòmics com sempre ? Qui sap ?
Ricard,
m'imagino que hi ha interessos econòmics, entenc que la prova dels 100 m. és molt televisiva i mediàtica, el que no entenc és que els campions de les combinades ni surten als mitjans. Suposo que molts atletes deuen tenir problemes per obtenir sponsors i beques tot i ser molt més complets que per exemple els velocistes; i ja sabem que molts atletes viuen dels sponsors i de les beques.
Salut
Publica un comentari a l'entrada