Danys col·laterals sense veu ni vot

Generalitzar és molt fàcil, ho fa tothom; veieu? ja he generalitzat. És fàcil generalitzar, és fàcil perquè no cal gaire esforç, ara he estat molt obvi. Raonar ja és una altra cosa, requereix un esforç. Molta gent generalitza sobre el fet educatiu, és l'esport nacional.
Per analitzar calen dades i si no tens dades perquè potser no existeixen has de recórrer a les sensacions que veus, les sensacions que notes. I noto males vibracions a l'educació, noto més ruptura que mai, noto més cansament i escolto més frases de l'estil: "Jo faré el mínim esforç, que no esperin que treballi més", "Si ells van d'aquest plan jo passo de fer-m'hi com fins ara" i moltes d'altres.
Es nota crispació i em temo que la ruptura social entre mestres i pares cada vegada anirà a més, només cal passar a llegir una mica els grups de Facebook sobre la mesura de la supressió de les sortides escolars per veure què es cou: mestres enfrontats a l'administració, pares demanant explicacions als mestres, monitors demanant treballar i un sector important en perill, tot plegat un munt de postures que no es mouen en un conflicte amb uns danys col·laterals sense veu ni vot.