Taules i cadires escolars amb publicitat
Ja he comentat algunes vegades que Twitter és una eina imprescindible pels docents que vulguin estar al dia de les coses que passen al món. A través d'en @jdegra m'he assabentat d'una notícia que fa esfereir: Escoles italianes posaran publicitat a les aules per finançar-se!
La notícia de La Vanguardia no deixa gaire clares algunes coses com a què dóna dret exactament pagar 69'80€ + IVA però realment és un precedent que no m'agrada gens. M'imagino que no permetran anunciar qualsevol cosa però qui posa el límit? què és políticament correcte anunciable a les taules i cadires d'una escola? si el target en una aula són els infants m'imagino que no anunciaran cotxes, assegurances o serveis de gas natural; què anunciaran doncs? tot plegat fa mala espina.
- A quina classe vas maco? a la classe dels dofins? a la dels conills?
- No, a la classe dels Phoskitos!
Entrades
5 comentaris:
No és que em faci gràcia.
Però fa temps que tenim a les escoles publicitat estàtica i mòbil.
L'estàtica d'editorials, maquinari i material d'ús habitual als centres escolars.
I també mòbil: samarretes, roba i calçat esportiu, motxilles... i no només no cobren per portar-la, sinó que en paguen.
Ara bé el debat sobre els límits promet ser interessant, de la mateixa manera que ho ha sigut el de visitar determinades empreses en sortides escolars.
Rafel,
sí, la publicitat encoberta és el pa de cada dia a les escoles però aquesta de l'article és promoguda i cobrada per la institució amb finalitats econòmiques.
El debat sobre el límit hi ha de ser si es proposa, no ho veig gens clar. Les sortides a empreses són peatges per visitar unes instal·lacions, en alguns casos també haurien de ser objecte de debat.
Salut
Noooooooooooooooooooooooo, sisplau, noooooooooooooooooooooo!
Mare meva! Només ens faltava això ara! Que trist...
Espero que no em mateu pel què diré, però els recursos a les escoles són molt i molt tristos. Jo si m'haig de posar una samarreta que digui "La Caixa: parlem?" i a canvi puc fer les classes amb ordinadors amb condicions, amb un projector i amb una pissarra digital, doncs ja hi firmo! Hi ha un debat important sobre límits, però potser hi ha un debat més important i és: com hem arribat a aquest punt? Doncs ben fàcil: si les administracions que hi han de posar diners no n'hi posen, bé s'hauran de treure d'algun lloc! Jo crec que son els polítics que els hauria de caure la cara de vergonya que per tenir més fons les escoles s'hagin de "prostituïr" publicitàriament parlant.
Publica un comentari a l'entrada