divendres

Falta personal i tirs lliures sense control


Quin dia més estrany avui.
Ha començat a l'hora de sempre però amb neu. Encara amb el pijama he estat trucant a la resta de mestres per si anaven o no anaven a treballar, alhora tenia la ràdio posada i TV3 que informava, precisament des de Tona, de l'estat de les carreteres. Finalment els tres que compartim cotxe hem decidit no anar a treballar veient que les previsions del temps anunciaven més nevades, hi havia risc de quedar-se a la carretera.
Al migdia però la cosa ha canviat i finalment hem decidit anar a treballar les dues hores de tarda. A l'escola han estat contents ja que en una escola petita tres mestres són molts mestres i la resta de mestres ho han passat fatal al matí atenent els alumnes dels altres i els propis.
Aquesta tarda he tingut psicomotricitat i normalment quan el grup de tres a quatre es porta malament ja puc tremolar perquè amb els de quatre a cinc serà pitjor. Doncs avui s'ha trencat la norma, amb els primers ha anat molt bé, hem fet balls populars i diversos jocs al vestíbul de l'escola, els nens han estat atents i s'ho han passat molt bé ballant. Ja estava content i alhora il·lusionat per fer una nova sessió de psicomotricitat i s'ha girat la truita del tot, he desitjat haver-me quedat a casa llegint els Pilars de la Terra que ja sigui de pas aconsello a tothom. Doncs bé, el de sempre, abans de començar vull que tothom vagi al lavabo a fer pipí i a beure aigua, cap nen en tenia ganes. Quan començo les explicacions d'una dansa m'interromp un nen:
- Puc anar a fer pipí?
- Ara hi has d'anar?
- Sí, se m'escapa...
- Vinga, vés.
- Jo també!
- Jo també!
- Jo també tinc pipí.
- Jo tinc caca..
Els que sou mestres sabeu de què parlo. Tallen la sessió pel mig, no puc continuar les explicacions fins que hi siguin tots, mentre uns van al lavabo els altres que estaven tan tranquils ja s'esveren i n'hi ha dos que es fan mal, ploren i s'acusen, uns dels dos vol que el pugi a coll però jo he de controlar alhora el lavabo i el vestíbul. Tot seguit m'arriba un nen del lavabo plorant i amb els pantalons molls acusant a un altre nen d'haver-s'hi pixat a sobre, l'altre em diu que no s'hi havia fixat i que tenia la "tita torta". Tot seguit uns ex-alumnes em demanen que obri la porta de l'entrada i com que la conserge no hi és a la tarda i estic al vestíbul em toca. Tot seguit n'hi ha un altre que em remena el tambor que tenia i el fa sonar de forma estident. Tot seguit dos marrecs s'enfilen a la cadira i vaig ràpidament a evitar que caiguin. Tot seguit miro el rellotge i falten uns 43 minuts. Tot seguit tornen a trucar a la porta, ara és una dona que ve a parlar amb la directora. Tot seguit n'hi ha dos que juguen a terra i es claven un nyanyo contra el terra. Tot seguit esquivo un cercle que ha passat volant a pocs centímetres del meu nas. Tot seguit he pensat que seria divertit escriure aquest missatge a la tarda quan arribés a casa si tenia la sort a sobreviure sense un atac de nervis.
Bon cap de setmana!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sóc mestra d'anglès i quan llegeixo els teus escrits em sento molt identificada amb tu! Justament divendres em va passar més o menys com tu: interrupcions sense parar per anar al WC!!
Era per culpa de la neu? Però si ens passa tot sovint... PACIÈNCIA, MARE DE LA CIÈNCIA!

Anònim ha dit...

He rigut molt llegint aquest post, tens rao, qui no sigui mestre no ho podrà entendre, però jo sé de que parles. Jo també faig psicomotricitat a P-5, és tota una experiència en pipis, "se m'han colat", veure aigua, "el Joanet no para...", etc, etc, quan no et claven un cop de pal al cap, o com tu bé dius, tens a dos enfilats al més alt d'una espatllera... M'encanta aquesta professió.