dimecres

Un dimecres qualsevol al primer món

Per Nadal les escoles fan les mil i una, cada una a la seva manera decora, canta, fa pastorets, fa regalets, fa tió, fa amic invisible o potser tot plegat en un festival. A la meva escola avui hem anat a visitar un casal d'avis i els hem cantat unes quantes cançons, és un costum que crec que és molt aconsellable i que ja fèiem a l'escola on estava l'any passat. Crec que és molt positiu que els alumnes tinguin contacte amb la gent gran i que entenguin un conjunt de coses que envolten als avis: cal que els respectin, que els parlin amb molta educació i es mostrin atents al que els diuen, són contactes positius, dues generacions totalment diferents: una que ho ha passat malament en una guerra i una post-guerra plena de dificultats i de mancances i l'altra totalment diferent, la nova és una generació que ho té tot i que se n'aprofita sense miraments i de vegades sense necessitat de valorar res, és la generació del "ho vull ara i aquí!".
Després de cantar el casal dels avis ha convidat a esmorzar als alumnes i algun avi s'ho mirava potser pensant que la coca, la xocolata i el suc de préssec que s'han cruspit amb delit els nens avui, per la seva generació era un luxe i una excentricitat a l'abast de molt pocs i en dies molt assenyalats, no en un dimecres qualsevol.
Foto: "Peces" de JRoca

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Hi han pocs avis que no saben dir que no a una bona coca amb xocolata. No seria d'enveja? O potser tens raó i és que només li deixen mejar el diumenge...

Salutacions i bona iniciativa.

Sylvie ha dit...

Ups, això dels avis en residències... m'has fet pensar una época en que anava a fer visites.. es molt trist tot plegat i tot i que segurament tens raó en la teva reflexió, millor un dimecres qualsevol amb xocolata que molts dies grisos.

Ah, i respecte l'obra, quan la fassis per aqui avisa que faré el possible per apropar-me!

Petons

JRoca_Font ha dit...

Sergi,
els avis que han passat una guerra i una post-guerra segur que valoren molt més aquests petits luxes que la canalla d'avui en dia.
Sylvie,
les residències cada dia tenen millor cara, per sort els avis hi estan molt bé en la majoria de casos.
Pel que fa a l'obra estigues atenta al bloc de Punxes a la sorra on aniem informant de futures representacions.
Salut