diumenge

I es mussol sap metafísica i sa física no falla

Ahir vaig anar al concert d'Antònia Font de Manlleu i entre el públic vaig notar l'absència de molta gent jove d'entre 16 i 25 anys, certament és per fer-ne un anàlisi sociològic ja que el gruix de la gent del concert estava molt més a prop dels trenta que dels vint i en molts casos passant la quarantena. Amb tot això la conclusió és fàcil: Antònia Font no enganxa els adolescents catalans com ho pot fer El Canto del Loco, la Oreja de Van Gogh, els sobrevalorats Estopa o com ho feien en la meva generació grups com Sopa de Cabra, els Pets, Sau o Sangtraït. El grup de Joan Miquel Oliver, té un estil que enganxa molt als que vam viure el boom de l'anomenat rock català i que després de moltes decepcions i de grups de pa sucat amb oli hem tornat a escoltar música en català de qualitat, diria que és el grup que esperàvem des de feia molts anys, un relleu vaja. A veure, tampoc em carregaré una dècada (o més) de música en català ficant a tothom a dins del mateix sac però qui em vulgui entendre ja m'entendrà. Des del meu punt de vista Antònia Font estan per darrera de la millor banda nacional que és Mishima però a diferència d'aquests tenen la sort de congregar molt més públic. Del concert d'ahir cal destacar les magnífiques "Astronauta rimador", "Totes es motors" o "Armando Rampas" però en vaig sortir amb la decepció de no haver escoltat les imprescindibles "Ses bombes atòmiques" o "Dins aquest iglú" en un concert força irregular en línies generals; continuo pensant que són un grup més d'estudi que de directe.
Foto: "Típica foto feta amb mòbil que queda fatal" de JRoca

16 comentaris:

miq ha dit...

Encara no els he vist, i no tinc pas entre 16 i 25 anys ;-)

JRoca_Font ha dit...

Miq,
no sé si fan gira per NYC, si véns a Catalunya aquest estiu intenta veure'ls i de pas et sumes a la meva teoria sobre l'edat dels fans o t'hi poses en contra.
Salut

txevi taxvs ha dit...

Ei, sóc un gran fan, he estat en molts concerts i no vaig poder ser al de Manlleu, tenia entrades pel primer intent però aquest dia no m'anava bé, prioritats que té la vida.
Bastant d'acord en general als teus comentaris, la gent sol ser d'entre 25 i 30 (jo 28), o més grans i no hi sol haver gaire jovenalla. Raó? suposo que són diverses, és un grup per escoltar i no els va un rotllo combatiu catalanista que busca part del nostre jovent en la música feta en català. També és un grup atractiu pels que vem ser canalla durant els mítics 80 amb la guerra freda i els astronautes de la nasa, els primers videojocs, i tot l'imaginari mític d'aquesta època. Mishima també són boníssims, potser millor que ells hi tot, tinc un post sobre el PopArb que hi fa referència. Discrepo però que siguin molt més d'estudi que de directe, si bé és cert que en directe perden algunes coses, no és cert que siguin tan dolents com s'ha dit més d'una vegada, es defensen francament bé tenint en compte el tipus de música que fan. I són molt bona canalla. Han refrescat el panorama català. I passo d'enrotllar-me més. Salut!

JRoca_Font ha dit...

Txevi,
gràcies per comentar.
He llegit el teu post sobre el PopArb i m'ha fet molta enveja sana no haver vist els Antònia Font amb el gran Sisa, devia ser espectacular.
Pel que fa al directe no dic que siguin dolents però hi ha cançons que no s'aguanten gaire, d'altra banda també n'hi ha algunes que les milloren com l'esmentada "Astronauta rimador" amb molta més força i amb un Pau esplèndid. El que vaig veure és que en alguns temes s'esveren i els volen acabar en plan Sonic Youth i, és clar, després queda descoordinat i una mica fora de lloc però també divertit, jo diria que ho fan ben bé per divertir-se sense pensar gaire en el que dirà la gent, ja està bé.
Salut

Lídia Clua ha dit...

Quina enveja!!!!! Jo també tenia entrades pel que van suspendre, i aquest cap de setmana estàvem a Sort a la trobada de contacontes... aixxx... Jo tinc 24 anys i sóc fan incondicional, crec que entre els seguidors d'AF hi ha molta varietat d'edats, en els seus concerts pots veure gent de 17 o 18 anys fins a gent de 40 i tants. Però si que és veritat que molta gent de la meva edat no els hi acaba d'agradar aques punt surrealista-metafísic... Jo ho defineixo com una Festa Major constant, "patxanga, triple salt immortal!" We yah! ;)

Lídia Clua ha dit...

Petit error de lletra: patxanga no conté dins de la seva lletra el triple salt immortal, jo si que he fet un salt de cançó... Qui sap a quina???

Jeje...

JRoca_Font ha dit...

Lídia,
recordo que el dia que el van suspendre a mi no m'anava bé i tu vas fer un comentari dient que hi anaves, ja veus, al final jo hi he anat i tu no, jeje.
Pel que fa a l'edat ets una fan que formes part d'una franja minoritària dels fans d'Antònia Font, el rollo aquest surrealista no entra a molta gent de la teva edat, et pots sentir afortunada de ser una fan incondicional que gaudeix amb les lletres i l'estil d'aquest gran grup. Per cert, ja t'has llegit el llibre d'en Joan Miquel? jo sí, i em va agradar.
Salut

Anònim ha dit...

Dissabte no era el millor dia per avaluar la capacitat de convocatòria dels Antònia Font entre la gent dels 16 als 25 anys. Hi havia els Pets a Torelló, de gratis. I ja se sap, l'economia domèstica dels més joves tampoc està per llançar coets, i segur que preferirant un concert de gratis a un altre pagant. També hi vaig anar a Manlleu, i també em va sorprendre la mitjana d'edat. He estat a d'altres concerts i havia gent de totes les edats. No ho sé, potser a Torelló, el vuit de novembre serà una altra oportunitat per tornar a veure quin públic estira els Antònia Font.

JRoca_Font ha dit...

Bon anàlisi,
amb un concert gratuït relativament a prop lògicament força gent jove devia escollir el gratuït. Tot i això segueixo pensant que els Antònia Font generalment enganxen més a la franja superior als 25.
Salut

freackles ha dit...

bones !! dons al summercase els pets no van tenir gens de public quatre gats mal comptats !!
amb un sol que ens petava el cap !!
cal dir que era un divendres a les 17h

dissabte a les 17h en una carpa petita i molt calorosa !! tocava MISHIMA estava ple a petar !!!

i l'edat dels fans era de la 30 cap a munt !!!

mes tard tocava ANTONIA FONT a un escenari mes gran, a ple sol i et puc assegurar que estava super ple !!!

tots els de MISHIMA es van sumar als que ja feia estona que esperaven a que toquessin !!

i la franja d'edat mes dispersa !!

pero vaja !! continuo dient visca el ECDL !!!

Lídia Clua ha dit...

Ei! Doncs si que me l'he llegit i també m'ha agradat. A més, casualitats de la vida, el meu xicot és de Mallorca, concretament de Campos, et sona? És el poble del prota del llibre... El llibre és ben bé un reflex de l'univers metafísic d'en Joan Miquel Oliver, però si vas a Campos, a la vida profunda de Campos, acabes entent moltes coses. Si vols un dia t'explico un parell d'anècdotes d'aquest poble tan peculiar i en tindries per 3 o 4 monòlegs... jeje

JRoca_Font ha dit...

Freackles,
ECDL.. em sembla que ja t'he dit unes quantes vegades què en penso, serà millor que no ho faci públic, que quedi entre tu i jo. ;-)
Lídia,
a veure si ens veiem per Festa Major de Tona, portaré la gravadora per obtenir material de primera mà per bons monòlegs. Aquest poble Campos, té un nom ben curiós i pel que dius no és l'únic curiós que té, estaré ben atent.
Salut

txevi taxvs ha dit...

Estic d'acord amb el teu comentari sí que s'esveren una mica a vegades, i com dius, últimament, en Pau broda Astronauta Rimador. Algunes cançons sí que són preferibles d'estudi, però un directe és un directe i els solen defensar prou bé, inclosos els que compten amb orquestra, a Girona va ser brutal, al Liceu no hi era, però es veu que també, on van flaquejar una mica fou a Palafrugell... però en fi, no és pot ser perfecte. El PopArb va ser brutal... en fi, tu, em sembla que ens coneixem tu i jo, jo també faig monòlegs humorístics i vaig ser substitut a l'escola Les Pinediques de Taradell...

JRoca_Font ha dit...

Txevi,
tinc unes ganes boges de veure'ls amb orquestra, me n'havien parlat malament però a mi el "Coser i cantar" m'encanta. Tinc entès que aquesta tardor els veurem a Torelló.
I sí que ens coneixem, vam coincidir uns dies a l'escola de Taradell, ho vaig veure quan en el teu bloc vaig veure que ets de Santa Eulàlia.
Salut

txevi taxvs ha dit...

Sí hehe ben cert! A veure si ens comuniquem més, ja he pres nota del teu correu electrònic, rebràs infos meves de tant en tant, dates de monòlegs, etc.
Per cert, al bloc tinc una mena de ressenya sobre El misteri de l'amor si et fa gràcia llegir-la:
http://revistamortahamort.blogspot.com/2008_03_01_archive.html

Anònim ha dit...

Ei, jo en sóc un gran fan i ja he estat a més d'un concert d'Antonia Font. Per mi després d'escoltar tots els seus discs sempre m'ha quedat l'impressió de la gran banda que és, la genialitat de la composició d'en Joan Miquel Oliver i la progressió amb el temps de la veu de Pau Debon.. Però després d'estar en diferents directes seus (Vic, Manresa, Girona, Barcelona,...) he reflexionat sobre un parell de coses, el directe en si no quadra en un concert de festa major on la gent de la edat que esmentes va a veure rock, reggae, o qualsevol cosa més "punkarra", segon cas a vegades han fet directes molt relaxats per falta de ganes d'ells (que pot venir per molts motius; no trobar-se bé a l'escenari, fredor del public, tothom té un mal dia), i per últim a vegades (i puc assegurar que més d'una, ja que m'interessa molt el tema i estic estudiant per aixo) l'equip (o tecnic que l'ajusta) en que realitzen els concerts es completament nefast pel seu espectacle (i particularment a Vic, per l'aniversari dels Sagals, va sonar horrorosament i a Manresa, Festa major alternativa, va sembla que començava millor pero la sonoritat no va estar per engrescar el public).
Aquest darrer punt, puc afirmar que per experiència pròpia treu molta potència al directe de qualsevol formació musical.

Altrament puc dir que al concert que van oferir al Liceu la primavera de l'any passat, van demostrar que tenen un directe fenomenal i espectacular, fins i tot amb la seva versio amb orquestra.