La importància dels cicerones
Llegeixo a l'editorial del Periódico que un terç dels mestres de l'escola pública canviaran d'escola de cara al proper curs i aquesta és una possible causa que repercuteix en la qualitat de l'ensenyament. La veritat és que quan hi ha molts canvis sempre és més difícil consolidar equips i normalment als nous els costa una mica adaptar-se a la forma de treballar de la nova escola. 
Des de fora hom pot pensar que totes les escoles són iguals i que els mestres quan arribem a un centre nou el dia u de setembre (en el millor dels casos) ja podem agafar el fil en poc temps però no és veritat, no hi ha dos centres iguals i és bo voltar força per entendre la complexitat de les escoles del país i aprendre una mica de cada una. Ens trobem en una situació estranya: per un costat és bo que no hi hagi moviment excessiu de plantilla en els centres però de cara als mestres és bo voltar per diferents escoles per agafar experiència/es; què hem de fer doncs per evitar que aquests intercanvis de personal repercuteixin negativament en la qualitat educativa? usar el sentit comú i no donar per suposat gairebé res:
Els "nouvinguts" preguntar molt sense vergonya i els "antics pobladors" fer de cicerones sobre les peculiaritats del centre; una cosa tan senzilla com aquesta pot ajudar molt a una adaptació ràpida dels nous mestres* i en conseqüència, millorar la qualitat educativa en certa mesura. En les escoles on he treballat, que no són poques, sempre he agraït un cop de mà d'un guia expert i ara que sóc definitiu intento sempre ser un bon amfitrió, tots hi guanyem i no costa tant.
Foto: "Sense mala maror" de JRoca'09
* També en substitucions curtes.
Entrades
5 comentaris:
Sort n'hi ha dels cicerones!!!! Apa que no m'he vist cops en mig d'un passadís pensant mmmmm...... biblioteca.... on havia de reservar?..... el menjador.....mmm... aquí?..... mmmmm...... a quina hora puc anar a casa????.....mmm.... aquest timbre deu ser....... i encara és més espectacular entrar al deoartament, preguntar, i veure dispersió de mirades en angles varis! jajjajjajajjaja
Justa la fusta Jordi.
El que arriba ha de preguntar, però més que res cal que l'escola sigui Cicerone. És més acollidora, més inclusiva, crea més bon ambient; això i més coses repercuteixen en una millora de la qualitat de l'educació.
A seguir bé l'estiu
http://rcasas22.wordpress.com/
Boníssima entrada, Jordi.
Jo mateixa ja començo a estar neguitosa pel que fa al setembre, tenint en compte que encara em trobo en l'estadi d'anar ara aquí, ara allà.
És cert que hem de rodar, veure i experimentar per tal d'aprendre. És cert que calen cicerones. Diria que a Secundària (el meu context), hi ha menys disposició per part dels "de tota la vida" a donar un cop de mà, i això posa de manifest que el grau de vocació és molt i molt inferior a infantil i primària.
Aquest rodatge, com dius, sí que també pot ser perjudicial per al mateix centre (i, de retruc, per als nanos); el pitjor, però, és quan hi ha canvis de plantilla constant en ple curs. El centre on vaig ser el curs passat va acabar amb la meitat de la plantilla diferent, perquè la gent havia demanat la baixa per estudiar oposicions...
Aquest teu post no deixa de ser un recordatori més que el nou curs és aquí... Ja en tinc ganes... Afortunats els qui l'inicieu el primer de setembre.
Volia dir "en comparació a Infantil i Primària"... :)
Virginia Fochs,
jo també m'he vist moltes vegades ben perdut i sort n'he tingut!
Rafel,
sí, això ha de ser tasca d'escola com a institució, una cosa tan lògica de vegades no es té en compte.
Montse,
els canvis de plantilla a mig curs no acostumen a ser gaire positius, costa situar-se i segur que els alumnes ho noten, i se n'aprofiten de vegades, suposo que més a secundària.
Salut
Publica un comentari a l'entrada