L'escola mata la creativitat?
Per Twitter circulava fa poc un vídeo on un d'aquests experts motivacionals fa un discurs on diu que l'escola mata la creativitat. Sir Ken Robinson és un gran orador, un paio que sap com ficar-se el públic a la butxaca i que domina els tempos del seu discurs, a sobre hi posa molt d'humor, podria fer monòlegs tranquil·lament i se'n sortiria bé.
Em vaig empassar els 19 minuts del vídeo i vaig riure; també em va fer pensar. Com que entenc que avui en dia estar-se 19 minuts davant d'una pantalla mirant un vídeo és una cosa que no motiva gaire us faré una mica de resum del que em va captivar més:
Explica que està escrivint un llibre on narrarà com diferents persones van aconseguir trobar el seu talent. Una d'aquestes persones és Gillian Lynne que és una gran ballarina i coreògrafa coneguda entre d'altres pels espectacles Cats i El fantasma de l'òpera. Diu que de petita a l'escola patia el que avui es coneix com a TDAH però que als anys 30 del segle passat -quan va passar la història- no estava gaire estudiat. A l'escola no se'n sortien i la família va buscar un metge que els va aconsellar que l'apuntessin a fer ballet. I va triomfar. Després diu que a l'escola tan sols li haurien dit que callés i estigués quieta. El que vol dir és que l'escola li hauria tallat la creativitat i el talent innat que tenia. Com a resum diu que "hem de repensar els principis fonamentals sota els quals eduquem els nostres fills" per treure més la creativitat -que s'ha de potenciar- i que la imaginació és un do molt important.
Molt bé sir Robinson, estic d'acord amb vostè, ara pot fer una conferència explicant com ho fem?
Quan vegi un nen gandulejant per classe, faltant el respecte i amb una falta total d'interès i atenció per tot li he de permetre fer el que vulgui per no tallar-li la creativitat? i si acaba convertit en un altre NI-NI (ni estudia, ni treballa)?
Entrades
6 comentaris:
És molt fàcil fer una llista del que no es fa bé a l'escola, probablement podria arribar a ser força llarga, però donar solucions o estratègies que ajudin a millorar ja no és tan senzill.
Treballar diàriament amb 25 alumnes al davant i fer que aprenguin no és tan fàcil com es pot pensar. I a més hem de individualitzar l'ensenyament, motivar-los, que superin les competències bàsiques, ...
Vaig tenir la mateixa impressió del que expliques.
Davant d'un auditori és perfecte perquè l'anècdota té quelcom d'emocionant i que ens atrapa... però és trampa. Quantes vegades hem intentat donar camp a l'expressivitat de l'alumne però si tens 25 més a classe no pots fer que tothom faci el que vulgui (des del mandrós fins a l'hiperactiu) perquè els mateixos que aplaudeixen aquest discurs ens diran que què fem amb els interessats en la matèria i que només ens ocupem dels que tenen problemes i això és capador pel qui vol estudiar.
El problema d'aquesta brillant conferència és que simplifica fins a la caricatura una situació complexa com és l'educació.
I podríem treure l'anècdota, si voleu, que Einstein suspenia matemàtiques per fer més ambient sobre l'escola capadora!
El com, aixó és la qüestió. Ah, i també el qui, vull dir, algú sap qui te que posarse'n mans a l'obra? si parlem de una tasca d'equip (pares, administració, mass media, etc) anem aviats, i si parlem del mestre a soletes(tipus el Cooper en High Noon)... doncs, ja em direu qui de nosaltres te tanta vocació. Qué fàcil seria tot si cadascú fera bé la seua feina. Bona entrada company.
Ricard,
que fàcil que és parlar, eh? d'acord.
Galderich,
exacte: l'escola capadora que talla la creativitat i les ales.
elmaestrojuan,
totalment d'acord també.
Gràcies a tots per comentar.
Salut
Hola! Estic totalment d'acord amb l'article i amb les vostres opinions!! Impossible atendre i donar creativitat en tot i per a tots!! Penso que, si bé l'escola ha de potenciar les capacitats dels alumnes, fomentar la creativitat i l'expressió, també hem de treballar amb la disciplina, els nens i les nenes, un cop acabin l'escolaritat es trobaran en un món on no tot és llibertat, on cal tenir ordre per afrontar els problemes... Ufff Tantes coses, que si deixem que els alumnes facin a l'aula el que els dóna la gana, què faran quan estiguin al carrer i es trobin en situacions on cal guardar silenci o comportar-se de certa manera...
Recordo: educar és tasca compartida no? Doncs la família també pot donar peu a la creativitat dels nens i nenes no? Quants fan teatre d'extraescolar? O dibuix?? O circ?? La majoria fan: futbol, bàsquet i anglès.. El tema dóna per molt!
Sandra,
gràcies per comentar. Estic d'acord amb tu, l'escola no pot fer-ho tot i en temes com la creativitat a casa hi tenen molt a dir.
Salut
Publica un comentari a l'entrada