Quan tothom hi guanya

Sembla ser que el Departament d'Educació finalment deixarà en mans dels Consells Escolars del centres la decisió de fer o no fer jornada intensiva durant el mes de juny. Realment me n'alegro molt doncs encara no he entès el motiu pel qual aquesta jornada va ser suprimida quan és demostrat que en molts centres del país resulta inadequat fet classe a les tardes degut a la calor. Com sabeu, la meva postura en el tema de la supressió de les sortides escolars també és clara i ara espero que les escoles les considerin oferir de nou. I el millor del cas és que aparentment no hi ha guanyadors ni vençuts en aquesta batalla entre el Departament i els sindicats:
- Els sindicats m'imagino que es posaran medalles al·legant que gràcies a les mesures que han estat fent han aconseguit la rectificació de la Conselleria de l'Ernest Maragall .
- Per la seva part el Departament d'Educació surt reforçat en un dels més polèmics decrets que atorguen més autoritat a les direccions dels centres ja que seran les que proposaran tornar a l'status quo* inicial després de passar pel Consell Escolar. La seva jugada és justificar la decisió de "tirar enrera" al·legant que les direccions decideixen més.
Tot plegat bones notícies pels màxims perjudicats inicialment en tot aquest assumpte que són els alumnes: ara tornaran a tenir sortides i els mestres tindrem un motiu menys de queixa.
* Tenia ganes de fer servir aquest terme llatí al meu bloc, han hagut de passar més de 5 anys i 800 apunts.
Foto: "Més o menys pararel·les" de JRoca'10

NI ofici NI benefici

El fenomen NiNi em temo que és més greu del que sembla i en part és conseqüència de la pèrdua d'autoritat que tenen les famílies i l'escola. Són joves que no han tingut mai ni el sentit del deure ni el de la disciplina i que a sobre, en la majoria dels casos, han viscut en l'abundància d'una època de vaques grasses envoltats de comoditats i de joguines d'última generació. Tot plegat un problema de valors. Qui serà el tòtil que aprendrà a pescar quan té peix fresc a taula sense moure un dit? i si a sobre té tot l'oci a tocar que mai van tenir els seus pares perquè en aquell temps - a la seva edat- ja treballaven i no estaven d'històries? Aquest país té 150.000 personatges que ni treballen ni estudien quan cap altra generació de la història ho ha tingut tan fàcil pel que fa a informació i ofertes d'estudis. D'acord, n'hi ha que viuen en famílies molt desestructurades i amb problemes molt greus que fan que les seves circumstàncies siguin especials però normalment quan parlem de ninis estem parlant bàsicament de ganduls, paràsits i joves sense ofici ni benefici enganxats al sofà, al porro, a la play i a la moto. Deia Churchill que la democràcia és el pitjor sistema a excepció de tots els altres; amb l'estat del benestar que gaudim gràcies a l'esforç dels nostres pares deu passar el mateix: és el pitjor sistema a excepció de tots els altres però només si les noves generacions que pugen tenen el valor de l'esforç i el treball; en cas contrari hi ha el perill de pensar que potser només haurien de gaudir de l'estat del benestar qui se'l mereixi perquè els paràsits socials acabaran amb les pensions, amb la sanitat, amb l'educació... i amb tot.
Hi ha qui critica el govern per ajudar els ninis amb aquestes noves mesures, jo desitjo que funcionin i que almenys una part d'aquests joves s'incorporin a la vida real, la vida on l'esforç i la suor del front s'ha d'entendre com a un benefici personal però també col·lectiu.
Cada nini que s'adorm en comptes d'anar a estudi o a treballar és un argument i un vot per les noves forces d'ultradreta que guanyen adeptes sota la premissa de: "Con Franco esto no pasaba".
Foto: "Skyline" de JRoca'10

L'escola mata la creativitat?

Per Twitter circulava fa poc un vídeo on un d'aquests experts motivacionals fa un discurs on diu que l'escola mata la creativitat. Sir Ken Robinson és un gran orador, un paio que sap com ficar-se el públic a la butxaca i que domina els tempos del seu discurs, a sobre hi posa molt d'humor, podria fer monòlegs tranquil·lament i se'n sortiria bé.
Em vaig empassar els 19 minuts del vídeo i vaig riure; també em va fer pensar. Com que entenc que avui en dia estar-se 19 minuts davant d'una pantalla mirant un vídeo és una cosa que no motiva gaire us faré una mica de resum del que em va captivar més:
Explica que està escrivint un llibre on narrarà com diferents persones van aconseguir trobar el seu talent. Una d'aquestes persones és Gillian Lynne que és una gran ballarina i coreògrafa coneguda entre d'altres pels espectacles Cats i El fantasma de l'òpera. Diu que de petita a l'escola patia el que avui es coneix com a TDAH però que als anys 30 del segle passat -quan va passar la història- no estava gaire estudiat. A l'escola no se'n sortien i la família va buscar un metge que els va aconsellar que l'apuntessin a fer ballet. I va triomfar. Després diu que a l'escola tan sols li haurien dit que callés i estigués quieta. El que vol dir és que l'escola li hauria tallat la creativitat i el talent innat que tenia. Com a resum diu que "hem de repensar els principis fonamentals sota els quals eduquem els nostres fills" per treure més la creativitat -que s'ha de potenciar- i que la imaginació és un do molt important.

Molt bé sir Robinson, estic d'acord amb vostè, ara pot fer una conferència explicant com ho fem?
Quan vegi un nen gandulejant per classe, faltant el respecte i amb una falta total d'interès i atenció per tot li he de permetre fer el que vulgui per no tallar-li la creativitat? i si acaba convertit en un altre NI-NI (ni estudia, ni treballa)?

Taules i cadires escolars amb publicitat

Ja he comentat algunes vegades que Twitter és una eina imprescindible pels docents que vulguin estar al dia de les coses que passen al món. A través d'en @jdegra m'he assabentat d'una notícia que fa esfereir: Escoles italianes posaran publicitat a les aules per finançar-se!
La notícia de La Vanguardia no deixa gaire clares algunes coses com a què dóna dret exactament pagar 69'80€ + IVA però realment és un precedent que no m'agrada gens. M'imagino que no permetran anunciar qualsevol cosa però qui posa el límit? què és políticament correcte anunciable a les taules i cadires d'una escola? si el target en una aula són els infants m'imagino que no anunciaran cotxes, assegurances o serveis de gas natural; què anunciaran doncs? tot plegat fa mala espina.
- A quina classe vas maco? a la classe dels dofins? a la dels conills?
- No, a la classe dels Phoskitos!

Néixer amb un teclat sota el braç

Són molts els que parlen dels anomenats nadius digitals com a una espècie de hackers que han nascut amb un teclat als dits i que superen els mestres en qualsevol disciplina informàtica. A la pràctica però, te n'adones que la canalla domina o acostuma a dominar els vídeo-jocs en diferents consoles a més de diferents xats i pàgines web temàtiques però que potser són incapaços de ser eficients cercant informació útil per a la vida quotidiana.
Com a coordinador TIC amb força experiència en l'àmbit de la informàtica educativa he estat treballant molt en el tema de la competència digital a primària i sobre el que pot ser útil als alumnes per desenvolupar-se bé amb les TIC. He comprovat in situ com molts alumnes que diuen estar ficats al Messenger o al Facebook i que tenen almenys tres consoles diferents de vídeo-jocs no se'n surten a l'hora de navegar de forma segura o de desar uns documents en unes carpetes concretes de l'ordinador. Amb això vull dir que estem davant d'uns alumnes que entren a les TIC sense cap tipus de por -la qual cosa pot ser positiva- però que no disposen d'una base forta per en-sortir-se'n sense perdre el temps i la paciència davant de la pantalla.
A l'escola estem testant un nou mètode per assolir la competència digital que espero difondre a la xarxa durant aquest present curs. De moment no us en puc dir gaire més, ens basem amb el programari lliure, en aplicacions Google i altres aplicacions gratuïtes que puguin trobar-se.
Podeu subscriure-us al meu nou bloc: http://lesticaldia.blogspot.com

I si fem una vaga a la japonesa?

Les darreres vagues estèrils en l'ensenyament van fer que moltes escoles es plantegessin mesures diferents al simple fet de no anar a treballar el dia concret de la vaga; crec que està molt bé trobar noves maneres de protesta sobretot si busquen la complicitat dels pares.
Per aquest dimecres 29S a l'ensenyament jo optaria per una cosa semblant a una vaga a la japonesa. Les vagues a la japonesa que segons Viquipèdia són una llegenda urbana, suposen treballar més hores del compte per augmentar la productivitat i a la llarga perjudicar a l'empresa. L'ensenyament no pot buscar un augment de productivitat ja que l'objectiu no és produir objectes, peces o coses que es puguin quantificar, tot i això, la majoria de mestres ens emportem feina per fer a casa i d'aquesta manera omplim unes jornades que pels ulls de la societat són molt més curtes; estem treballant a casa corregint, creant materials, programant, etc..
La meva proposta -que arriba massa tard- seria fer una jornada molt més llarga dins dels centres el dia de la vaga, per exemple de 9h a 21h. Els alumnes farien l'horari habitual i els mestres es quedarien a les aules fent la feina que acostumen a fer a casa, així de simple.
Em molesta la gent que diu que els mestres fem vagues a la mínima, que ens estem queixant tot el dia, que fem poques hores i que estem carregats de vacances.
Els comentaris estan oberts.

Danys col·laterals sense veu ni vot

Generalitzar és molt fàcil, ho fa tothom; veieu? ja he generalitzat. És fàcil generalitzar, és fàcil perquè no cal gaire esforç, ara he estat molt obvi. Raonar ja és una altra cosa, requereix un esforç. Molta gent generalitza sobre el fet educatiu, és l'esport nacional.
Per analitzar calen dades i si no tens dades perquè potser no existeixen has de recórrer a les sensacions que veus, les sensacions que notes. I noto males vibracions a l'educació, noto més ruptura que mai, noto més cansament i escolto més frases de l'estil: "Jo faré el mínim esforç, que no esperin que treballi més", "Si ells van d'aquest plan jo passo de fer-m'hi com fins ara" i moltes d'altres.
Es nota crispació i em temo que la ruptura social entre mestres i pares cada vegada anirà a més, només cal passar a llegir una mica els grups de Facebook sobre la mesura de la supressió de les sortides escolars per veure què es cou: mestres enfrontats a l'administració, pares demanant explicacions als mestres, monitors demanant treballar i un sector important en perill, tot plegat un munt de postures que no es mouen en un conflicte amb uns danys col·laterals sense veu ni vot.

No és una jugada mestra

La gota que ha fet vessar el got ha estat la supressió de la jornada intensiva sense una justificació clara. Aquesta mesura sumada a d'altres polèmiques de l'actual Conselleria d'Educació han provocat una protesta insòlita, una nova dimensió de protesta que implica altres sectors socials que fins ara es mantenien al marge del que passava als centres educatius tot i ser aquests els principals -i de vegades únics- clients. Aquest curs 2010-11 molts centres del país han optat per suprimir les sortides escolars i passar el relleu de la protesta a les empreses clarament perjudicades: cases de colònies, empreses de monitoratge, empreses d'autocars, empreses d'espectacles culturals, museus, companyies de teatre, etc... Pel que tinc entès aquestes empreses, que veuran una baixada radical dels seus beneficis, ja pressionen a l'administració fent de portaveus dels mestres en les seves reivindicacions.
Sembla una jugada perfecte: implicació social de diversos sectors que poden fer més extensiva una problemàtica que mitjançant el diàleg i les vagues no s'ha pogut solucionar. Però no és una jugada perfecte perquè els principals damnificats de la supressió de les sortides són els alumnes, i amb això no s'hi juga. D'entrada cal dir que -lògicament- totes les sortides que es fan a l'escola responen a raons pedagògiques i ajuden a l'assoliment d'uns objectius que complementen el treball de l'aula. Però hi ha una altre tema: l'escola és l'única oportunitat que tenen molts alumnes de fer una sortida a llocs com el Zoo, l'Aquàrium o a veure un espectacle teatral, de dansa o de música per posar uns exemples. Moltes famílies, per diverses raons com la manca de recursos econòmics o desestructuració familiar, mai porten els seus fills a fer una sortida, mai. Són els nens i nenes que viuen les sortides escolars d'una manera més intensa, ho viuen amb una il·lusió especial per les petites coses com el moment en el que s'apaguen els llums en un teatre o quan estenen el sac de dormir a la llitera de les colònies. Aquest és un dels valors de l'escola pública, el valor de fer iguals alumnes que no tenen la sort de tenir una família o unes circumstàncies que entrarien en els estàndards diguem-ne normals.
Em sembla que sempre recordaré les paraules que em va dir una nena amb problemes familiars greus el primer dia d'unes colònies:
- Jordi, no vull que s'acabin mai les colònies.

Apunt relacionat:
Propostes no constructives a l'Apunt docent.
Foto: "La fageda d'en Jordà a la tardor" de JRoca'07 dins l'àlbum Flickr DiariMef

Xtec-Gmail pels mestres però no pels alumnes

Aquest estiu per fi sembla que s'hagin solucionat els eterns problemes amb el correu XTEC que és el que majoritàriament utilitza el professorat del país. Després de molts canvis en el portal que al final no van acabar de rutllar s'ha optat per fer una migració a Google Apps i per tant ara podem gaudir de serveis Google com Documents o Calendari entre d'altres. Remenant una mica veig que no estan disponibles altres serveis com Picasa, Maps o traductor però almenys s'ha fet un gran pas, m'imagino que la majoria de mestres una mica ficats "en el tema" ja disposem des de fa força anys de correu Gmail.
Caldrà veure l'acollida que té el nou Xtec-Gmail en el professorat poc ficat "en el tema" i com a conseqüència també amb poques ganes de canvis una vegada han aconseguit saber com enviar un correu amb un fitxer adjunt.
I la decepció? sempre n'hi ha d'haver alguna suposo. Aquest servei és només per a mestres, els alumnes no podran accedir a tenir un compte de correu Xtec-Gmail. És per manca de pressupost? no vull imaginar que no sigui aquesta la raó, és força trist que a aquestes alçades no es proporcioni una adreça de correu institucional als alumnes. A l'escola moltes de les sessions programades per assolir una bona competència digital estan enfocades al correu electrònic, té sentit que haguem de fer un compte Gmail a cada alumne si la Generalitat ha aconseguit aquest pilotatge de serveis Google Apps?

Prohibit prohibir val per un grup de Facebook però no per un Govern

Per fi sembla que el Parlament ens ha donat una alegria i amb valentia ha votat la prohibició de les corridas de toros que suposin la mort de l'animal. Com és habitual tota la Brunete mediàtica ha acusat a la societat catalana de feixistes en amunt per voler acabar democràticament amb el que és una tortura animal des de fa segles. Des del Parlament els grups en contra de les corridas han reconegut sense complexos la també tradició catalana del macabre espectacle i han recalcat que es demana la prohibició perquè avui en dia no té sentit matar un animal d'aquesta manera.
Els Ciudadanos i Pperos que quan es parla de nació surten amb que hi ha coses més importants com la crisi, aquests dies s'han posat samarretes de protesta i han agafat la bandera de llibertat emulant l'èpica hollywoodenca de Braveheart, penós. Però el més penós no han estat aquests -que de fet fan el seu paper- el més penós i lamentable ha estat escoltar el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya dient: "Jo he votat en contra de la prohibició perquè crec en la llibertat". Aquest home que fa uns dies ens feia posar la pell de gallina amb la defensa aferrissada de l'Estatuet després de la retallada del TC avui dóna joc a la Brunete mediàtica parlant de llibertat. Senyor Montilla, que potser els que han votat per la prohibició no creuen en la llibertat? la llibertat d'un Parlament democràtic a escollir les seves lleis? Vergonya President, avui m'ha fet sentir vergonya. S'ha posat a la mateixa alçada que els desaprensius que insultaven els diputats a la sortida del Parlament dient-los "fascistas" i "nazis", ells també parlaven de llibertat. Em pensava que el bon actor era en Sergi Mas i m'adono que no, que el millor actor és el Molt Honorable.
I l'Honorable Conseller Nadal? avui s'ha deixat les grenyes i s'ha tapat la cara amb el mocador per fer pintades a les parets contra el sistema, fixeu-vos què ha escrit al Twitter:Senyor Conseller, aquest és el nivell que el país necessita? prohibit prohibir diu? Si ara me'n vaig al mig del bosc d'un parc Natural a fer una barbacoa perquè tota la vida s'ha fet m'ho prohibirà o no? no tinc llibertat per fer una barbacoa al mig d'un bosc? i per caçar espècies protegides? tampoc puc? que potser no pago impostos? m'està oprimint la meva llibertat, no?
Aquest és el nivell dels nostres polítics? prohibit prohibir? per un fòrum d'Internet em val, per un Conseller del govern del meu país no.
El més greu del cas és que hi ha hagut moltes hores d'interessants debats al Parlament entre pro-taurins i anti-taurins, unes hores que haurien d'haver servit per trobar arguments molt més sòlids que el simple "Prohibit prohibir".

Entrevista al 9 Nou

Avui 23 de juliol l'edició d'Osona i el Ripollès del 9 Nou surt una entrevista que em van fer fa dues setmanes sobre el bloc de l'escola i la tasca de coordinació d'informàtica. La veritat és que estava una mica preocupat sobre com podia quedar l'entrevista ja que vam estar conversant amb el periodista durant més de mitja hora i òbviament calia fer un resum; si alguna cosa no us ha quedat prou clara i ho voleu comentar us contestaré encantat.
Enllaç relacionat: Entrevista al 9TV

Quan el 10% val més que el 90%

La sentència del Tribunal Constitucional fa por. El fallo, mai millor dit, és un atemptat contra la immersió lingüística i alhora és el somni daurat de tota la gent que desitja la desaparició de la llengua catalana.

Us heu parat a pensar què passaria si la llengua vehicular a les escoles catalanes deixés de ser el català? des del 1983 aquesta llei ha permès que moltíssima població que no té com a llengua materna el català hagi après el català i s'hagi convertit -com a mínim- en bilingüe. Molts d'aquests catalans, de tants i tants orígens diversos, han adoptat la llengua catalana sense perdre les seves arrels ni la seva llengua materna i això és i ha de ser sempre un bon símptoma de normalitat. Amb el català han progressat culturalment, socialment i en molts casos han fet que els seus fills siguin catalanoparlants; i sense cap pressió, simplement perquè han vist que aquesta terra d'acollida i d'oportunitats que es diu Catalunya els ha tractat i els tracta bé, molt bé.

I el Tribunal Constitucional, jugant amb l'ambigüitat de la Constitució que parla de nacionalidades (article 2) però també de "indisoluble unidad de la Nación Española", sap el que significa derecho de conquista i això vol dir fer el que els roti amb les nacionalidades que han passat a formar part -a base de garrotades- de la seva grande y libre. Federalisme? no veieu que us estan aixecant la camisa? El poble català perd la veu perquè els seus polítics no estan a l'alçada i perd el vot perquè el TC ha demostrat que poc importa si s'ha votat un referèndum o no. Sense veu ni vot però amb cames per sortir al carrer amb l'orgull que ens queda i que no podran retallar mai.

La sentència és clara: no us volem deixar ser com sou, no ens agrada el vostre seny, no ens agrada que vulgueu ser, ens foteu ràbia, joder, manda huevos, pa cojones los míos. La conseqüència és acabar amb la llengua catalana perquè saben que és un eix vertebrador del que és ser català, després tot serà molt més fàcil. Qualsevol imbècil cremabanderes sap perfectament que el primer pas per acabar amb la convivència lingüística del país és atacar la immersió lingüística, el que m'estranya és que hagin marejat tant la perdiu i que hagin estat quatre anys per dir-nos que el seu 10% del Parlament val molt més que el 90%.

Manifestació històrica ...i amb "morbo"

Avui a mig programa d'El món a RAC1 ha aparegut en antena el Conseller Maragall per parlar de la manifestació de dissabte i la rabieta que està fent el seu partit amb el lema que ha d'encapçalar la marxa. De seguida he pensat que aquest dissabte es viurà un fet inimaginable per molta gent veient els esdeveniments dels últims anys: milers de persones -entre les quals milers de mestres- ens manifestarem en la mateixa direcció que el Conseller Maragall. Històric!

Bé, si matisem una mica podem dir que n'hi ha que hi aniran per defensar un estatuet i n'hi ha que hi anirem per defensar la dignitat del país contra els que encara utilitzen el seu "derecho de conquista".

Minimitzar l'impacte

Aquest any hem viscut una situació estranya començant el curs el dia 1 de juliol quan sempre començava dos mesos després. La nova política de començar el curs més aviat ens ha obligat a preparar el curs durant dos dies, anar de vacances i tornar a preparar-lo a principis de setembre. Com que no vull ser dels que sempre critiquen us diré que és positiu saber la plantilla de mestres just acabar el curs però per criticar us diré que no la sabem completa perquè a palau les coses van a poc a poc.
Bé, el tema és que ja ha començat un curs molt marcat per la crisi i les retallades en educació i ara tindrem quasi dos mesos per cercar fórmules originals per minimitzar l'impacte.
Mentrestant a Sud-Àfrica es juga un mundial de futbol que si guanyen uns que van de color vermell s'embutxaqueran uns 600.000 Euros per barba, o per -la- barra. He fet demagògia? tant me fot, a l'estudiant esportista a qui no ha arribat la beca per aquest any no sé què deu pensar.
Foto: "Preparant la teulada" de JRoca'10

Mestres amb molta expertesa

Llegia al bloc d'Educació una justificació a les retallades feta per Jaume Graells, director de l'educació bàsica i el batxillerat. Diu que "hem de prendre consciència de la gravetat de la situació" i coses per l'estil, val. Però en l'escrit hi ha una part que voldria copiar perquè em digueu la vostra opinió:
"D’altra banda, el creixement del nombre d’alumnat nouvingut s’ha frenat en els últims cursos i el nombre d’aules d’acollida també ha començat a reduir-se progressivament. Així mateix, els centres i el professorat en general han adquirit més coneixement i expertesa per a l’acollida d’alumnat amb necessitats educatives especials (inclòs l’alumnat nouvingut.)."Això significa que com que ara ja som "experts" no calen tants reforços en educació especial? m'ho sembla a mi o ho està justificant així?

Les respostes del Conseller Maragall

Una de les qualitats del Conseller Maragall és la dialèctica; com a bon polític domina aquest art i sap que en un "combat cos a cos" dialèctic hi té molt a guanyar, per això s'ha atrevit a fer una cosa que altres del seu gremi haurien desestimat de seguida pel fet de tenir molts més números de perdre que no pas de guanyar. El passat dia 4 em feia ressò al bloc de la iniciativa del Departament d'Educació d'obrir un canal directe de preguntes fetes pels ciutadans que serien contestades pel màxim responsable de la institució pública. Ahir mateix les deu preguntes més votades eren contestades en vídeo:

Us he inserit el vídeo on parla de la jornada intensiva.
Què en penseu? a mi m'agrada molt que s'hagi fet i m'agradaria que la propera persona que ocupés el càrrec també s'atrevís a sotmetre's a un qüestionari d'aquest tipus.

Un premi que il·lusiona molt

Avui m'ha vingut al cap un apunt que vaig escriure el passat 13 de setembre en el qual explicava el nou repte d'acceptar fer-me càrrec amb més dedicació a la coordinació TIC del centre. Aquesta dedicació extra suposava el sacrifici de deixar de ser tutor i deixar d'impartir educació física per centrar-me més en fer sessions de competència digital de primer a quart i confegir un pla TAC de centre amb objectius a mitjà-llarg termini. Ara acabant el curs la comissió TIC-TAC hem rebut un reconeixement important doncs ens han donat el Primer Premi al I Concurs de blocs educatius d'Osona valorat en 800 € en material informàtic pel centre. Ha estat molt emocionant anar a rebre el premi esperant impacientment el dilluns per mostrar als alumnes i a la resta del Claustre la nostra alegria i així contagiar-los més les ganes de seguir treballant en el bloc de l'escola. Però cal ser clars i reconèixer que qualsevol dels finalistes podria haver guanyat ja que el nivell cada vegada és més alt; si observeu blocs escolars hi trobareu un munt de coses interessantíssimes explicades de maneres diferents mitjançant una creativitat d'alt voltatge. Els blocs escolars acosten les famílies a l'escola, deixen que un tros d'escola entri a casa per una pantalla d'ordinador i el millor de tot és que hi pot haver una interactivitat que fa que les famílies puguin opinar lliurement sobre els apunts penjats; el blocs fan escola; ho comentava fa uns mesos en un apunt sobre els Premis Blocs Catalunya.
Avui estic molt content per la feina que ha fet la comissió d'informàtica a la recerca d'apunts per penjar i per tot el que han aportat, hem confeccionat una guia de bloc que crec que ha quedat molt bé amb l'objectiu que qualsevol mestre que entri a la comissió pugui agafar el fil encara que els que hi som ara la deixem, com espero fer-ho jo algun dia, per tornar a ser tutor d'un grup i fer educació física.
Bé, ara escriuria molt i precisament un dels punts de la guia és no "enrotllar-se massa" en els apunts, en època de Twitter i Smartphones els apunts llargs cada vegada tenen menys sentit.
Foto:"El reconeixement" de JRoca'10

Crònica d'un dia sense vaga ple de solidaritat

Comprovar que hi ha una bona sintonia entre el professorat i les famílies és una de les coses més maques d'aquesta feina. A l'escola on treballo els mestres vam decidir que no faríem vaga per no perjudicar més a les famílies i perquè no vèiem que fos una solució a una situació que no ens agrada. A corre-cuita, amb les presses fruit de deixar les coses importants en l'ordre correcte de prioritats en un mes d'avaluacions i mil reunions, finalment vam decidir fer unes samarretes amb la inscripció que vau veure en l'apunt anterior d'aquest mateix bloc. El dia abans de la vaga vam donar una carta a les famílies explicant les nostres raons i demanant que si ho creien oportú podien solidaritzar-se mitjançant una samarreta blanca pels alumnes i els familiars que els vinguessin a acompanyar a l'escola.
Avui hem vist com la resposta ha estat espectacular i les mostres de suport de les famílies a través de signatures i vestimenta blanca ens han anunciat, una vegada més, que estan amb nosaltres perquè entenen que això és bo pels seus fills: un 10.
Una nena de P4 portava una samarreta pintada amb retoladors amb la inscripció "Retallar en ensenyament és retallar el MEU futur". Diu que sa mare també ha vingut amb una samarreta igual que van pintar a mitges. He vist altres mares que també duien inscripcions i ens han mostrat el suport i agraïment per la decisió de no haver fet vaga.
Heu de saber que tot i les retallades en personal que poden afectar la qualitat de l'educació els mestres compromesos farem tot el que estigui a les nostres mans per estar a l'alçada de la confiança que ens heu dipositat.
Moltes gràcies!
Foto: "Avui a fora el centre" de JRoca'10

Retallar en ensenyament és retallar el futur

Les explicacions 2.0 del Conseller Maragall

El Departament d'Educació ha engegat una nova proposta 2.0 que crec que obre un precedent interessant: es tracta d'entrevistar el Conseller Maragall via Google Moderator . Després d'obrir un bloc, un canal Youtube i un compte de Twitter i explicar-ho a una vintena de persones a la seu del Departament; ara continuen apostant pel 2.0.
Clic a M'agrada.
Un altre tema és la política que fa el Departament que té en peu de guerra gran part de la comunitat educativa. Crec que el Conseller ha estat valent de donar la paraula sabent que la majoria de preguntes poden ser crítiques fortes. Ara caldrà estar atents per veure les respostes que dóna, tinc moltes ganes de saber què en pensa d'alguns temes i per això he estat votant a les preguntes que més m'interessen.
T'hi animes també?