Nova etapa

Avui és un d'aquells divendres que espero amb il·lusió. Quan és dilluns ja el tinc en ment i és perquè avui a la nit comencem una nova etapa amb La Guarderia Teatre aquesta vegada a Tona. Aquest grup de teatre s'ha obert a altres activitats culturals com cinema, música, dansa, etc.. i des d'avui podríem dir que ja en formo part perquè sóc co-responsable d'algunes activitats. Comencem un grup d'una quinzena de joves que provenim d'altres associacions juvenils de quan no arribàvem a la vintena d'anys i ara tornem tocant o passant els trenta. Amb l'experiència acumulada, les ganes i l'esforç de tothom esperem que la cosa funcioni. De moment tenim programat fins el juliol i si el projecte es consolida seguirem amb més força. Per cert, avui estic una mica nerviós, hi ha concert i després faré de "digei" fins que s'acabi la festa.
Ep, has vist l'hora que és?
M'en vaig a ajudar una mica a preparar-ho tot.
Salut, esteu convidats.
Consulteu tota la programació aquí.

Efecte papallona

Ja tenim aquí aquella època de l'any que després d'estar uns mesos abrigats fins a dalt a la mínima que surt el sol anem amb màniga curta expectants d'estiu. I és clar, és ideal constipar-se. Jo de moment aguanto però en sé més d'un que ja hi han caigut.

Amb els petitons sortim a fora a fer psicomotricitat.
A- Jordi, tinc calor.
- Vés a l'ombra.
B- Jordi, tinc fred.
- Vés al sol.

Els tinc assegudets escoltant-me. De sobte passa una papallona.
- Mireu, una papallona! - els dic. I ja els tinc tots drets perseguint la pobra criatura amb els braços enlaire i corrent d'aquella característica manera tan divertida.
M'agrada aquesta feina!

Pintades

Contradicció?
un humà que té gos i està emprenyat per les restriccions que pateix per culpa d'uns incívics que no recullen els excrements del seu gos, es dedica a contraatacar fent incíviques pintades contra els humans incívics.
Analitzem-ho.

Tornant d'entrenar

Ara fa poc he tornat d'entrenar els nois d'hoquei, en sóc preparador físic des del 31 d'agost. Quan vaig acceptar el repte d'entrenar uns nois de 15 a 17 anys no m'imaginava que les coses anirien així, ara ja portem set mesos d'entrenaments i ja em coneixen la forma de treballar a la perfecció, les coses van força bé. Intento motivar-los al màxim, fem escalfaments amb pilota de volei i abans amb una peteca (fins que se la van carregar), també fem estiraments més específics i després la part de treball més fort. La millora ha estat força evident a nivell físic i això també m'omple de satisfacció. Ara estic esperant el bon temps per sortir a córrer tots junts pels voltants de Tona com fèiem a principi de temporada.
Hi ha una complicitat diferent que a l'escola ja que a aquestes edats més val ser-hi amic del noi perquè estan molt rebels i acostumen a ser força "antisistema". Aconsello a tots els MEF entrenar en qualsevol equip d'esport base perquè se'n treu una experiència molt bona per la feina i per la relació entre persones. Penseu que com més experiència tingueu millor sortiran les coses, almenys en teoria.

Reflexions, hipoteques, abraçades i sisenes hores

El post d'ahir acabava amb un "reflexionem-hi". Doncs això mateix he fet amb la frase de l'adhesiu que ens van donar.
No hauríem de generalitzar en aquests temes perquè és cert que molts pares volen estar amb els seus fills però per horaris de feina els és impossible, i és clar, han de treballar perquè l'hipoteca no es paga sola.
Amb la resta de mestres hem estat parlant del tema, hem estat reflexionant sobre això i hem arribat a la conclusió que els temps estan canviant molt. Ja ho sé, recurs fàcil com a conclusió però ben argumentat té pes.
Avui en dia moltes famílies destinen una part important del sou a pagar hipoteca i molt sovint aquesta part sobrepassa el que seria normal perquè s'han de pagar moltes altres factures. D'aquesta manera s'entenen les hores extres i el fet de treballar al màxim tot i saber que això repercuteix negativament en la família. Bé, s'entén, o no, en tot cas és una opció de vida de molta gent d'aquest país.
En altres missatges parlava de les abraçades, de la necessitat que mostren molts alumnes d'abraçades. Jo el que demano és que si per feina es poden tenir poques hores els nens almenys que s'aprofitin al màxim i que els estimin molt, que els mostrin afecte, molt afecte i comprensió.
Pel que fa a la sisena hora em sembla que cada dia ho veig més clar, no m'agrada.

Volem més hores de pares a casa

Avui ha vingut a l'escola un home d'un sindicat per explicar-nos tot això de la sisena hora. D'entrada no vull donar la meva opinió fins que tingui més dades i entengui millor de què va la polèmica aquesta.
M'ha agradat un adhesiu que ens ha repartit al Claustre.
Sortien dues manifestacions: en una els pares amb una pancarta dient "Volem més hores de classe a l'escola". En l'altra uns alumnes també tenen una pancarta que posa: "Volem més hores de pares a casa".
Reflexionem-ho.

Danys colaterals

Aquest migdia he vist per les notícies que en una ciutat de Califòrnia han prohibit fumar a l'aire lliure, només es permetrà en zones habilitades. Es veu que també han prohibit fumar a menys de dos metres de les plantes.
EUA: un país on existeix la pena de mort, on és més fàcil portar una arma de foc que beure una cervesa en un bar si ets menor de 21 anys ara ens donarà lliçons de civisme, aquesta si que és bona! val que aquell país és molt gran i no es pot generalitzar però és que n'hi ha per llogar-hi cadires.
Fa un temps en un anterior post deia que la nova llei anti-tabac em semblava tova i calia fer una mica més sobretot per la protecció dels menors. Això de prohibir fumar davant de les plantes ho trobo simplement ridícul però prohibir fumar davant de menors ja ho trobaria bé. Moltíssimes vegades hem de veure com molts pares i mares fumen apassionadament davant dels seus fills mentre els porten a l'escola. A una mà agafada la mà del menor i a l'altra el cigarro a l'alçada de la cara d'aquest, quin fàstic! és que no ho veuen?Jo em pregunto: no seria més lògic esperar que els nens entrin a l'escola per començar a fumar i així no perjudicar els propis fills i els dels altres? ja ho sé, la lògica no sempre ens acompanya i menys quan hi ha vicis pel mig..
Tampoc és lògic deixar l'entrada de l'escola plena de burilles. Per què no inventen unes cigarretes que després de fumar-les te les puguis menjar? ens estalviaríem haver de soportar constantment l'incivisme dels que embruten les voreres. I és clar, a l'hora del pati quan el nen tira l'embolcall del "bollycao" pel terra i els renyem ens miren estranyats, per què han de recollir un paper si els pares els tiren a terra? ja comencem amb les incongruències pares-mestres, no m'estranya que l'educació no doni els resultats esperats.

Les noves tecnologies de la motivació

Aquest cap de setmana vaig estar editant un DVD amb les imatges gravades amb la nova càmera digital de l'escola i amb els de cicle superior com a protagonistes. Els que heu editat vídeo sabeu que és força complicat i per tant vaig estar-hi moltes hores. Avui han vist el com ha quedat i els ha agradat molt, era molt divertit. Intentaré fer còpies per cadascú de la classe, els farà il·lusió. Divendres a l'hora d'informàtica tinc previst fer-los fer una portada i contraportada divertida pel DVD, farem servir el Kid Pix 4, espero que aquelles màquines juràssiques funcionin...
Bé, el DVD consta de quatre parts: explicació de la normativa del bàsquet pels alumnes amb exemples pràctics, el mateix amb l'handbol (foto), gags i esquetxos divertits i per finalitzar les preses falses de tot el que vam gravar.
Amb els esquetxos vam riure molt, formen part d'una Unitat de Programació d'Educació Física per introduir de forma motivant l'expressió corporal, de moment ha funcionat. Ja veieu, es tracta de fer servir les noves tecnologies per motivar. Quan arribin amb el DVD a casa i els pares els preguntin què han fet espero que els contestin que allò és, en part, expressió corporal. Em sembla que aquest projecte ha de tenir continuitat.
Per cert, els que us presenteu a opos... no ho veieu com a una bona idea i alhora original?

Heavy Metal

Avui he sortit. Són quarts de quatre de la matinada i fa poc que he tornat.Hem començat fent teatre al Casino de Vic, ha estat un èxit de públic i ha sigut el dia que millor m'ho he passat amb el joc de rol "El llop". Com sempre el meu grup ha perdut i m'han eliminat però ha valgut la pena.
Tot seguit, ja a la una he anat a concert tot solet, ningú m'ha volgut acompanyar, era un concert de heavy metal molt interessant: el retorn de Segle XIII.
Segle XIII és un grup de heavy metal que fa un any i mig va ser tocat per la desgràcia en morir dos dels seus components en un accident de cotxe. Avui han tornat renovats i emotius al màxim. Han ofert un espectacle molt digne i m'atreveixo a dir que estem davant d'un fenomen social i musical sense precedents al nostre país en aquest estil de música.
A mi m'agrada molt la música i des del 1994 faig un programa musical setmanal en una ràdio local, en el meu programa no hi té cabuda la comercialitat. Ja ho sé, potser tinc pocs oients, prefereixen escoltar el que sona a les ràdio-fòrmules i als 40 Principales però jo no penso canviar, faig el programa que em surt de dins i d'això en dic principis. I principis és el que tenen aquest jovent de Segle XIII que no arriben a la vintena d'anys i que mantenen un estil poc comercial i una manera d'entendre la vida. Les lletres de les seves cançons tenen temàtica medieval com en la majoria de grups clàssics d'aquest estil musical i segons el que s'ha vist avui tenen un munt de seguidors. El seu concert ha estat vibrant i us agradi o no el heavy metal cal dir que és aconsellable veure un directe d'aquest grup. Els desitjo molts èxits i els demano que no deixin de banda els seus principis. Molt sovint ens queixem de la desgana del jovent, de la seva poca educació, del seu passotisme i de moltes coses més, però Segle XIII ens fa adonar que ens agradi o no el que fan, com vesteixen o les coses que diuen, un grup de joves pot ser conseqüent amb les seves idees i portar-les fins on faci falta.
Llarga vida a Segle XIII, llarga vida al rock'n'roll.
*A la foto Manowar.

"Parlant la gent s'entén", oi?

Aquest cap de setmana vaig parlar amb una amiga MEF que treballa en una escola força conflictiva, em va comentar que cada dia hi ha més denúncies contra els mestres i que de cremats, alguns equips directius no donen suport als mestres.
Alguns alumnes també entren en joc, s'inventen pressumptes agressions perquè no els cau bé un mestre o vés a saber per què. Els pares, lluny de confiar amb la versió dels mestres es neguen a escoltar, volen portar les coses a inspecció o directament als tribunals, on ha quedat aquell "Parlant la gent s'entén?"
Aquestes coses cremen perquè nosaltres, pel general, fem la feina que ens agrada i la fem tan bé com podem o sabem. Cremen perquè a sobre ens retreuen constantment les vacances i l'horari que tenim. Jo sempre dic el mateix quan algun amic em diu alguna cosa d'aquest tema:
- Vosaltres els mestres si que viviu bé: tres mesos de vacances, un bon sou, un horari fantàstic...
- T'agrada el meu horari i les meves vacances? doncs estudia un temps i fes de mestre, ets ben lliure de fer-ho.
- Ah, no, jo no serveixo per aguantar canalla...

Us asseguro que intentar introduir l'expressió corporal a l'escola no és tasca fàcil. Generalitzant una mica podem dir que la gent: pares, alumnes i part dels mestres encara tenen una concepció de l'educació física que és fer esport, córrer, saltar una mica i fer quatre tombarelles. D'aquesta manera quan intento introduir aquest bloc de contingut que es diu expressió corporal em trobo amb alguns alumnes enfadats i que intenten boicotejar les sessions. Ara no es tracta de dir noms d'escoles on m'ha passat però citaré alguns dels comentaris d'alumnes d'entre cicle mitjà i superior:- Això és de nenes.- Això no és educació física.- Això és una mariconada.Al final m'he de quadrar i obligar a la canalla a fer el que toca perquè jo ho dic i forma part del currículum d'educació física. Em fa gràcia aquesta frase de "això no és educació física" que de vegades va afegida d'una altra "m'ha dit el meu pare que això no és d'educació física". Pel que fa a la paraula "mariconada" hem de prendre algunes altres mesures.Amb l'arribada de la càmera de vídeo digital que ens ha enviat el Departament estic impulsant una espècie de recull d'esquetxos i gags divertits fets per la canalla de cicle superior. Després connecto el projector a la càmera i veuen amb pantalla gran el que acaben de fer. Crec que és important utilitzar els mitjans dels que disposem perquè a moltes escoles aquests materials són malaguanyats. En les properes setmanes editaré el que reculli i faré un DVD que es puguin endur a casa i comprovar el que és l'expressió corporal i les seves possibilitats, crec que serà una bona idea i por tenir continuitat de cara al futur estigui jo com a MEF o una altra persona. La motivació s'ha de buscar d'on sigui i el fet de veure's fent expressió corporal per la TV és del més motivant. Ja us explicaré com queda la cosa.

Formentera febrer 2006

dissabte 25/02/2006
5:25 Sona el despertador
9:01 Lloguem un Polo a l'aeroport d'Eivissa.
9:58 M'acosto a un municipal per preguntar-li una direcció i se'm queda mirant com si m'estiguessin sortint antenes de les orelles i m'estigués convertint en un extraterrestre mutant. No diu res, canvio al castellà i segueix amb la mateixa cara. Li llegeixo la ment: "Si sabe hablar castellano ¿por que coño me habla tan raro?". Desperta i em contesta el que li demano.
11:02 Lloguem un Fiesta al port de La Savina, a Formentera.
11:25 El far de Barbaria ens diu que la Lucía ha estat allí fa un temps però ara no hi és. Mirem al forat de les roques i la cridem, no surt.
11:56 Conduint per un caminet sentim un soroll estrident.
- Què has trepitjat?
- No ho sé! (miro el retrovisor i no veig res). Devia ser una pedra.
11:57 Era un clau i ha rebentat una roda del Fiesta.
12:59 A la Mola hi fa molt vent. Em pregunto què hi feia en Juli Verne a Formentera fa tant de temps.
13:48 Veiem un bar obert, deu ser l'únic, m'acosto a un home que està darrera la barra:
- Hola, som dos, volem dinar.
Torno a veure la cara d'abans. No és car d'emprenyat, ni d'indignació, és simplement una cara de perplexitat .
- Somos dos, ¿para comer?
- Ah, vale, allí hay una mesa libre.
16:01 Les platges estan desertes, són només per a nosaltres. Caminem amunt i avall.
17:32 Veig una dona d'uns 70 anys que està arreglant el jardí de casa seva, li pregunto en català per una direcció concreta. Em contesta parlant el mateix idioma però a la seva manera, per fi algú utilitza naturalment el bell dialecte que ara em sona diví (com diria en Dalí), no em pot ajudar però només de sentir-la ja estic content. Em despedeixo amb un somriure.
18:15 Estic xiulant "Formentera lady" dels King Crimson. M'intento imaginar com devia ser Formentera quan ells van venir a principis dels 70.
20:30 L'últim ferri ens portarà a Eivissa (o Ibiza).
22:05 Arribem a l'hotel i està ple d'avis, van disfressats, ballen i un home-orquestra canta el "Tractor amarillo". Seria bo anar a sopar una mica i si pot ser lluny d'aquí.
22:45 Ens rendim, no hi ha res obert, tenim gana. Hem d'entrar a sopar a un Kentucky Fried Chicken. Almenys fan el Barça. Què passa? On va l'Eto'o? Ja n'hi ha prou de racisme als camps de futbol.
23:56 Bona nit
diumenge 26/02/2006
Ibiza Mix hivern: pluja+vent+tot tancat
dilluns 27/02/2006
Tornem a Barcelona i més tard a casa. 29 missatges a l'Outlook, la majoria spam. Torna la normalitat.

Dijous, botifarra, reflexions, injustícia i ràbia

Avui com és habitual en un dijous llarder hem sortit de l'escola a berenar botifarra blanca i/o truita. Un club privat del poble ens ha cedit amablement les seves instal·lacions esportives , ha estat molt bé perquè la canalla ha estat jugant tota la tarda. Hi havia pista poliesportiva amb bàsquet i futbol-sala o handbol i també un camp de futbol força gran amb herba, pels petits hi havia un parc infantil.
Hem estat jugant a bàsquet amb la canalla i després hem fet un partidet de futbol. Mentre jugava amb ells observava l'entusiasme amb el que practicaven esport. De seguida ho he relacionat amb el seu entorn. Viuen en un poble sense equipaments esportius públics, sense clubs esportius (el club de futbol ha deixat l'activitat recentment en futbol base), sense parcs equipats per fer esport i és clar els nens necessiten fer esport. L'esport és important pel desenvolupament dels infants a nivell físic, social i psicològic. Alguns tenen la sort d'anar a jugar a futbol a clubs dels pobles del voltant però els que tenen menys recursos logístics o econòmics no poden, com a molt volten amb bicicleta pel poble i rodalies. Encara sort que l'AMPA de l'escola programa sortides setmanals a la piscina de la Garriga.
Veient aquest entorn encara és més greu el fet de no tenir unes instal·lacions adequades al centre de nova construcció on treballo. No tenim gimnàs i la pista de bàsquet* la vaig adequar en un lloc inadequat per manca d'espai, la pista de futbol és massa petita per ser homologada per esport escolar. Si haguessin fet una pista poliesportiva més gran ara podríem parlar d'esport base extraescolar i entrar a competir en el consell comarcal amb altres escoles, segur que hi hauria equip de bàsquet i possiblement de futbol-sala, però és clar, quan les coses es fan malament les conseqüències són òbvies, no hi ha esport escolar ni base ni res.
La setmana passadavan visitar l'escola els responsables de la construcció, els que van decidir que no hi hagi gimnàs. Em van dir que en aquests tipus de centres no calia perquè no hi ha prou alumnes (anem camí dels 80), també em van dir que no hi havia espai i un dels dos em va dir que ell és mestre d'educació física. Bé, millor que deixi d'escriure, em podria alterar i no és bo per la salut.
*Les cistelles de bàsquet les van comprar l'AMPA al Decathlon.

Descansi en pau l'Enric Mirabet

Ahir vaig rebre un missatge al llibre de visites de la web que porto que em va deixar de pedra, el missatge és el següent:
AVUI M´HE ASSABENTAT DE LA TERRIBLE NOTICIA DE LA MORT D´UN COMPANY QUE MOLTS DELS QUE VISITEM LES PAGINES DE MESTRES D´EDUCACIÓ FÍSICA CONEIXEM, EL PASSAT DISSABTE DIA 18 DE FEBRER ENS HA DEIXAT L´ENRIC MIRABET, MESTRE D´E.F. AL CEL SIA.
Després de llegir això, que està firmat per en Ramon i no deixa cap e-mail ni forma de contacte, vaig intentar esbrinar què és el que havia passat però no vaig trobar res. No coneixia l'Enric però havia visitat desenes de vegades la seva pàgina web i també hi havia mantingut cert contacte via e-mail, em queia bé perquè sempre s'havia mostrat molt correcte i amable amb els meus dubtes i preguntes. Vaig ficar-me a la seva pàgina per saber a quina escola treballava i després vaig comprovar que l'escola no tenia web i per tant seria més complicat saber què és el que va passar realment. Se'm va passar pel cap que potser va ser un accident de bicicleta ja que sé que n'era un gran aficionat però especular amb aquests temes no és gens agradable i millor callar.
Des d'aquí vull donar el pèsam a la seva família i una forta abraçada als seus amics, companys de feina i alumnes.

Integració lingüística i unes quantes reflexions associades.

Avui m'ha arribat un nen nou a classe, en el que va de curs és el segon de la meva classe i potser el desè pel que fa a l'escola petita on treballo. Ara no explicaré el cas concret d'aquest nen perquè no és ètic ni dir-ne el nom ni explicar coses personals d'altra gent en aquest bloc. Aquest exemple em recorda un cas semblant en una altra escola on vaig treballar fa uns anys. Em va arribar a mig curs un nen nou, d'origen magrebí que venia d'una altra escola catalana. Resulta que el nen parlava un català perfecte de la Plana de Vic i em va sobtar la manera d'utilitzar el verb fotre i cardar que deia sense miraments, em feia gràcia, és clar, però d'entrada cada vegada que deia els verbs en qüestió jo li repetia la frase amb l'equivalent més suau:
- M'ha fotut un pinyu!
- M'ha fet mal, deus voler dir..
- Sí, això

- Li he cardat un xut que el porter ni l'ha vista!
- Deus voler dir que li has clavat un xut que el porter ni l'ha vista.

Tot això em va fer reflexionar sobre la integració lingüística. Es pot considerar integrat lingüísticament un nen quan ja utilitza les paraules grolleres de la llengua del país? És groller dir fotre i cardar en comptes de dir les conjugacions del verb fer? És útil que jo vagi renyant els nens que utilitzen aquest vocabulari quan és el que senten pel carrer i també a la tele i quan jo fora de l'escola en sóc un usuari? Bé, ho deixo a l'aire perquè feu el futut favor d'opinar.

El tema del magrebí que parla català popular em va fer reflexionar també sobre una altra qüestió. Resulta que hi ha un partit que diu que som feixistes perquè eduquem en català en comptes de fer-ho en castellà, un senyor que es diu Mariano diu que a Catalunya es fa com a l'època de Franco però al revés, això és el mateix que dir-nos feixistes. El personatge es queda tan ample i continua el seu camí cap a vés a saber on. Mentrestant el nen magrebí parla català, castellà, la llengua pròpia i sap algunes paraules en anglès.
Un dels objectius generals d'etapa diu que els alumnes en acabar l'educació primària han de dominar el català i el castellà, en l'època de Franco em sona que no era ben bé així. Quan va morir el dictador jo tenia nou mesos i al llibre de família hi posava Jorge en comptes de Jordi, resulta que els meus pares quan van anar a registrar el nom els van dir que estava prohibit en català i havia de ser en castellà per "derecho de conquista". Fa uns pocs anys un senyor que surt a les monedes va dir que "el castellano nunca fué lengua de imposición", a mi que m'ho expliquin, no ho acabo d'entendre.
Aquests són només dos exemples però jo em pregunto: Què els hem fet perquè ens tractin així?

Tu rai...

Amb tota la primària hem anat a visitar una depuradora. Els que sou mestres sabeu que això d'anar d'excursió no és tan bonic com sembla i sobretot amb grups complicats, et passes l'estona controlant que tot vagi bé i que cap nen prengui mal o en faci alguna de grossa.
Recordo en una excursió fa uns anys a les mines de sal de Cardona que un guia d'aquells que et porten amb 4x4 em va dir:
- Tu rai, que avui fas festa!
Jo li vaig contestar:
- Com? jo estic treballant en aquests moments..
- Sí, potser sí, però no fas res.
En aquell moment em vaig quedar al·lucinat i li vaig contestar que preferia estar a classe que vigilant constantment que la canalla no es fes mal, no toqués el que no ha de tocar, estiguessin atents a les explicacions, no molestestin a altra gent, que no tiressin pedres a l'altra gent, que no insultessin a altres escolars des de l'autocar, no tiressin papers per terra, no fessin quedar malament el poble i l'escola, etc...
En el moment que un grup d'alumnes surten de l'espai habitual són capaços de moltes coses i n'he vistes de molt grosses algunes de les quals relacionades amb accidents que podrien haver estat greus. Tinc claríssim que passi el que passi i vagi a l'escola que vagi en un futur, em negaré rotundament a anar al Park Güell amb nens, allà vaig passar un dels pitjors moments com a mestre per un accident que miraculosament va quedar en un ensurt. Si sou mestres i hi voleu anar penseu-vos-ho dues vegades, hi ha pendents molt perillosos i no estan senyalitzats.

Relleus

L'altre dia vaig estar fent un petit circuit d'agilitat a l'hora de psicomotricitat, com que no feia un fred espantós vaig decidir anar a fora en comptes de fer classe al vestíbul de l'escola. Mentre feia grups de la quinzena de nens que tinc pensava com aniria el tema relleus amb nens tan petits, és possible que mai n'haguessin fet abans d'aquella manera. Va ser interessant observar-los després d'organitzar els grups i explicar les tasques a fer. Al principi després de fer el circuit n'hi havia que tornaven a ocupar el primer lloc i tornaven a començar, d'altres es quedaven aturats al mig del circuit i no deixaven passar els altres i d'altres es colaven ja amb una mica d'intenció. Cap al final de la sessió el tema va començar a funcionar i a la sessió següent ja semblava anar força bé. Ja sé que el que he explicat potser no és molt interessant però és curiós mirar les relacions que s'estableixen entre ells quan hi ha un circuit motivant davant i l'obligació de seguir un ordre.

Repapiejant

Una magnífica cançó d'un dels meus grups preferits té una lletra que fa pensar, bé, en té moltes que fan pensar però aquesta és molt aplicable a l'educació. Moltes vegades quan un alumne està "moix", capficat, desconegut, trist, etc... és que a casa passen coses, cada dia passa més sovint ja que els pares d'ara no són com els d'abans, ara no vull obrir un debat perquè no tinc sis o set hores per exposar raons però si us dediqueu a aquest món sabeu de què parlo. Resulta que en reunions amb mestres de vegades quan parlem d'un alumne d'aquestes característiques sovint surt algú que descobreix "la sopa d'all":
- A aquest nano el que li fa falta és una abraçada de tant en tant.
Quanta raó i que fàcil és solucionar-ho, no creieu?

"No et calen crits si el que tu vols és mel"
"Repapiejant". Bamboo Avenue 1992 Umpah-pah

L'enfonsament del "Prestige"(prestigi)

Sempre que surten escoles als anuncis els que ens dediquem a l'ensenyament ja podem tremolar, acostumen a tractar l'escola, els alumnes i els mestres d'una manera molt allunyada de la realitat. Personalment ja trobo poc ètic anunciar productes comercials en una escola encara que sigui de mentida perquè hi ha coses amb les quals no s'hi ha de jugar.
La setmana passada una mestra d'educació infantil del centre em deia indigada que l'anunci d'Actimel deixava malament els mestres. Jo no havia vist l'anunci i per tant no vaig opinar. Ara ja l'he vist i en dues versions diferents. Una veu en off diu una cosa així com: "Surten de qualsevol manera al pati" i aquí és on critiquen i insulten la professió de mestres. Ens tracten d'éssers inhumans que engeguem la canalla al pati vagin com vagin per treuren-se'ls del damunt. A l'anunci es veuen unes imatges de vent i fred i un nen que pateix mentre els mestres deuen estar tranquil·lament fent un cafetó a la sala de profes. Ara he exagerat una mica el tema però subliminalment el que estan dient és això, hi ha un missatge clar en un món, el de la publicitat, on no hi ha res casual.

Spam

Suposo que quan sentim aquesta paraula de seguida pensem en e-mails no desitjats oferint-nos Viagra, rellotges Rolex, allargaments de penis o diplomes de no se què. Doncs resulta que avui al cole he entrat a la meva pàgina web i m'he trobat amb la desagradable sorpresa de veure un pop-up d'aquests d'spam que s'obria. Investigant una mica m'he adonat que venia de l'empresa www.interrogantes.com amb la qual tenia fins avui una relació de "client" d'aquests gratuïts, és a dir, m'oferien la possiblitat gratuïta d'introduir enquestes a la pàgina web. Sense oferir-me cap tipus d'informació ni d'explicació em van introduir publicitat no desitjada que rebia cada un dels visitants de la pàgina quan obria la pàgina principal. Quina ràbia m'ha fet! estic molt emprenyat perquè Educació Física, no gimnàstica! és una pàgina sense cap ànim de lucre i segur que molts visitants hauran pensat el contrari en veure la publicitat, que d'altra banda jo com a webmestre desconeixia. Des de casa no se m'obria mai cap pop-up i jo, ingenu de mi tan content. Els he enviat un e-mail demanant donar-me de baixa i espero que funcioni, per si de cas he eliminat les enquestes, espero que funcioni.