Ahir vam començar a preparar el curs: tornar a les aules, preparar el material, fer els grups i els horaris i quatre coses més.
Quan vaig arribar el primer que vaig fer és anar a veure si per art de màgia havia aparegut un gimnàs però com diuen a l'anunci "Va a ser que no". Parlant després amb tot el Claustre vam entendre que aquest any tampoc hi haurà mestre d'educació especial a l'escola (simplement vindrà una persona cada quinze dies) i això vol dir que serà un curs molt dur pels tutors que s'hauran de multiplicar com sigui per atendre bé els alumnes. Jo com a tutor de dos cursos, coordinador d'informàtica (no remunerat) i especialista en EF com cada any faré el que podré però arribarà un punt que ni el balneari del desembre ni les ganes vocacionals podran aguantar, i tinc 30 anys!
A l'escola pública li falta personal, em ve al cap un acudit perquè val més agafar-s'ho amb filosofia.
Resulta que el Barça de bàsquet va anar a jugar a Lepe. A mig partit els del Lepe jugaven amb dos homes més però l'entrenador del Barça no en va fer cas, al cap de poc els locals jugaven amb 5 més i tampoc en va fer cas. Poc després, quan els de Lepe jugaven amb 8 més l'entrenador del Barça es va acostar al del Lepe i li diu:
- Escucha, ¿que pasa? ¿por que jugáis con 8 de más?
- Hombre! los árbitros no paran de decir que falta personal, que falta personal...
Doncs a nosaltres ens falta personal, falten mestres. El Departament cada any augmenta les plantilles però a les escoles cícliques suposo que no toca. Cada any és més difícil educar perquè cada any la societat està pitjor (només cal obrir la caixa tonta per comprovar-ho). Si les coses es fan malament des de baix no crec que pugui saltar d'optimisme.