Bon any 2007

Espero que el 2007 sigui un any collonut en tots els sentits de la vida.
Salut, pau i República!

Corrandes d'exili en temps de Nadal

En temps de festes nadalenques també cal tenir un record per a les persones que van haver de marxar del país fa 67 anys en ple hivern fugint del feixisme, en molts casos van fugir del foc per caure a les brases.

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re ...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l'altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'anyorança

ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que batega com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Pere Quart

El decret de la llengua

Notícia del dia: El Departament d’Educació recorre el decret del govern espanyol sobre fer una hora més de castellà a les escoles.

Encara no havia parlat sobre aquest tema en el bloc tot i que és un tema que m’interessa molt. El meu punt de vista sobre el decret és que és una llei absurda, m’explicaré: es veu que el decret intenta promoure el bilingüisme, perfecte, m’està molt bé que els alumnes de Catalunya siguin bilingües i dominin com a mínim les dues llengües oficials. Partint d’aquí analitzem els usos lingüístics del país: quina llengua és la més parlada, quina és més usada als mitjans de comunicació, quina és parlada per pràcticament el 100% de la població, quina de les dues llengües té una expansió mundial imparable i la parlen 400 milions de persones, quina és la que guanya per golejada al cine, quina parlen els alumnes a l’hora del pati, quina parlen sortint de l’escola, etc... una vegada tenim ja un anàlisi social analitzem els resultats de les competències bàsiques a l’escola per treure conclusions. Val, no n’hi ha prou? Doncs anem a qualsevol escola de l’àrea metropolitana i fem preguntes en català als alumnes que surten de l’escola, fem el mateix en castellà a alumnes de comarques interiors, voleu les conclusions? Doncs els alumnes dominen perfectament la llengua castellana i no tan bé la catalana, bilingüisme seria 100% d’ambdues llengües, no?. Si no fem aquests fàcils exercicis de sociologia lingüística, per dir-ho d’alguna manera, val més no dir res. Ho dic per la gent que té ganes de guanyar vots amb la llengua, ja els coneixem tots amb la seva demagògia, parlen i parlen sense saber la realitat amb un objectiu clar de carregar-se la llengua catalana, l’eix de la nostra cultura.

Quan van nomenar un conseller que no ha estat mai mestre ni ha tingut relació amb les escoles si no m’erro, ja vaig pensar que la cosa no aniria bé, ha trigat massa temps a defensar la “independència competencial” del Departament, espero que li serveixi l’error per no tornar a caure-hi, li desitjo el millor pel 2007 perquè és una conselleria massa important per dir coses sense analitzar abans de què es parla.

La maternitat d'Elna

Acabo de llegir "La maternitat d'Elna" d'Assumpta Montella (Ara llibres)
Us adjunto el que el he tret de la contraportada:
La Maternitat dElna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz. «Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, sadormia i ella lescalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes daquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora només al caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap duns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.» Mercè Domènech (Portbou, 2004)
El llibre fa memòria històrica sobre uns fets molt desagradables que van haver de patir milers de compatriotes nostres que fugint del foc van caure a les brases. Buscaven una nova oportunitat lluny del feixisme i es van trobar una miserable estada en uns camps inhumans creats pels auto-anomenats abanderats de la llibertat, fraternitat i l'igualtat. Per sort una jove suïssa anomenada Elisabeth Eidenbenz va crear una maternitat que subvencionada per part dels suïssos va salvar la vida a centenars d'infants i les seves mares. Avui, gairebé setanta anys més tard, mentre uns diuen que no volen remoure el passat jo penso que és important que es sàpiguen les coses que van passar ja que així evitarem que es tornin a repetir fets tan desagradables com un aixecament militar.
Visca la República!

Pressupostos participatius 2006

Les coses són com són i també hem de felicitar quan creiem que una cosa rutlla o ha rutllat. L'Ajuntament del Figaró-Montmany ha arreglat un espai que hi havia al mig del poble i n'ha fet una pista per practicar esport. L'espai no és molt gran i fa uns anys era el pati de l'escola, ara només hi han pogut posar dues porteries i una cistella de bàsquet anti-vandàlica però ha quedat prou bé. Això ha sortit dels pressupostos participatius del municipi i de les votacions que van fer els alumnes des de l'escola. Avui hem inaugurat l'espai i els nens han llegit un petit escrit on es comprometien a respectar l'espai i alhora se sentien part important del poble per haver-lo fet possible.
Els alumnes de l'escola ja fa temps que demanen un gimnàs pel centre (construït l'any 2004). El Síndic de Greuges em va contestar dient que tenia un compromís del Departament que a l'estiu del 2006 farien obres pel gimnàs, amb el fred que fot jo diria que ja ha passat l'estiu i no he vist obres per enlloc.
Avui hem cantat Nadales al vestíbul perquè no tenim cap espai prou gran. Els de cicle superior han fet una petita representació que han vist els de les primeres files perquè no tenim ni escenari. Han cantat molt bé tots.
Bones festes!

Algunes recomanacions musicades del 2006

Avui us presento unes quantes recomanacions musicals del 2006 que ja s'acaba.
Començo per un disc de la que possiblement és la millor banda actual dels territoris de parla catalana, em refereixo a Antònia Font, el seu darrer disc Batiskafo Katiuskas és un exemple de disc rodó.
Una altra recomanació és el darrer disc de Tom Waits que ja vaig anunciar al bloc fa un temps. La setmana passada vaig quedar de pedra (i em dic Roca) veient com en el Telenotícies de TV3 anunciaven que el disc s'esgotava de l'èxit que tenia, al canal 3/24 també en parlaven i deien que era un disc que "arrasava". No m'ho podia creure, un artista de minories com Tom Waits arrasant en vendes a Catalunya amb un disc de 33 € mínim, bon senyal.
També fa poc que em vaig comprar l'últim disc de Damien Rice que es diu 9. L'he escoltat poc però té bona pinta. Si ha trigat tant a treure un disc després d'aquell genial "o" deu ser per alguna cosa.
I per últim el Continental 62 de la Christina Rosenvinge. D'aquesta artista de trajectòria tan estranya en destaco el seu anterior Foreign land però aquest últim no té res d'envejar del seu predecessor. Cal destacar la col·laboració de Lee Ranaldo dels fabulosos Sonic Youth.
Ja ho sé, fa uns dies escrivia un post contra el consumisme però comprar música és un bé cultural i no consumisme perquè sí, escoltar música és vital, regalar música és un encert.
A la foto veiem la Christina en el Primavera Sound del 2005 que li vaig tirar.

Balanç positiu del cap de setmana

Bon balanç del cap de setmana artístic amb dues actuacions del Llop i una de la festa dels avis de Tona. El dissabte va anar prou bé el guió que vaig fer per la festa ja que es va complir l'objectiu. Finalment en comptes de quedar-me en segon terme veient l'actuació i la reacció del públic em vaig llançar a actuar amb la gent del grup Tona78-Talia tot i que ja sabeu que no és "lo" meu. M'hi vaig trobar força bé, tampoc és que fos gran cosa, el meu paper era de només un parell de minuts en escena i amb tres o quatre frases.
A la nit, en l'actuació del Llop, em va tocar ser llop i no em van enxampar, un èxit ja que normalment acabo la partida abans d'hora. Avui diumenge el Llop per la Marató ha estat molt bé, la sala estava plena i ha sigut una partida molt emocionant. Aquesta vegada no he jugat com a actor, m'he dedicat a tirar fotos i a jugar des del públic, és bo canviar la perspectiva. Ara, abans d'anar a dormir miro la recaptació de la Marató i veig que s'han passat els 4 milions, espero que serveixi per investigar sobre aquestes malalties que en major o menor grau afecten a tanta gent, jo mateix pateixo migranya força sovint.

Teclejant

Aquesta setmana vaig llançat pel que fa a escriure.
Al bloc hi he escrit més posts dels habituals i de més temàtiques.
He començat a escriure un monòleg nou per presentar-lo al concurs de Caixa de Manlleu 2007 i potser també a algun altre, ja es veurà.
D'altra banda també he fet un petit encàrrec pel grup de teatre Tona78-Talia. Es tracta del guió d'una representació curta que faran demà dissabte per una festa nadalenca pels avis de Tona. No havia escrit mai per un públic de la tercera edat, m'ho he passat bé fent-ho i demà tinc ganes de veure les seves reaccions, faré el que faig sempre que es representa alguna cosa que he escrit, em poso a les files de darrera i observo les reaccions de la gent. Moltes vegades m'emporto sorpreses: algunes de bones i d'altres de dolentes. Cada públic és diferent. Amb la gira de "Procediment habitual", la meva primera obra, vaig comprovar com en alguns pobles va funcionar molt bé i en d'altres molt poc. Depèn de moltes coses però en els primers minuts de l'obra ja es veu si rutllarà. Si el públic està predisposat a riure també es nota de seguida i si els actors estan còmodes dalt de l'escenari és primordial per transmetre molt millor, la veritat és que els admiro, jo sóc incapaç de memoritzar tant text i alhora interpretar un paper.
Demà tinc el dia ben ocupat: a la tarda a la sala La Canal amb els avis i a la nit al Casino de Vic, aquesta vegada dalt de l'escenari, representant el Llop.
Per cert, si a la tarda passeu per Vic no us perdeu el taller de tions dins la campanya "Cagum el Pare Noël".

Defensor de l'espectador? de vacances permanents

Migdia-tarda, a Antena 3 fan la reconstrucció de la mort d'un dels assaltants de la torre dels Tous. Ho fan amb dibuixos animats tipus pel·lícula Flash, ahir mateix ho vaig veure a TV3, la reconstrucció dels fets té detalls molt diferents. Mentre a TV3 els dibuixos del gendre dels Tous i els assaltants eren neutres de cara, a la cadena privada l'acusat de matar l'assaltant fa cara d'assassí, sí, li pinten unes faccions amb les celles marcades, la boca d'enfadat i els ulls "sortits" com poseït per la violència, i el "kosovar" que s'escapa? aquest el pinten com un noi espantat que fuig. Tot seguit imatges de veïns de Manresa defensant el guarda de seguretat, ja ho sé, no sóc crític de televisió ni faig de Monegal però és de jutjat de guàrdia el que pretenen transmetre.

Quarts de sis, els alumnes fa una estona que han sortit de l'escola i molt possiblement berenaran enganxats a la caixa tonta. A Antena 3 una colla de pseudo-periodistes parlen de les nenes assassinades d'Alcàsser, es veu que "el dinero de la fundación niñas de Alcasser está manchado de sangre", anuncien que el pare d'una de les nenes parlarà pel "polígrafo" en "breves momentos", li faran preguntes i ell contestarà, després el polígrafo sentenciarà si diu la veritat o mentida, impressionant. La colla de convidats "de luxe" va dient les seves teories i el públic de tant en tant aplaudeix. També parlen de les banyes que porta un o de la separació de l'altra. Abans del polígrafo parlen d'una actriu porno que es veu que nosequè, mentrestant es veuen imatges de la noia amb poca o gens de roba, ara són les 17:48. On està el defensor de l'espectador? però ningú els pot dir que a aquesta hora hi ha nens que miren la tele i que aquests continguts són inadequats? vergonyós. I els anunciants? còmplices d'aquesta merda, si tinguessin principis no deixarien que els seus productes s'anunciessin en aquests programes.

A Tele 5 també fan de les seves, sembla ser que encara hi ha gent dins la gàbia del Gran Hermano. N'hi ha una que insulta a tort i a dret, anuncien que no ens ho hem de perdre.

I a la pública TVE? avui no toca però de tant en tant fan la "fiesta nacional" en horari infantil, els nens de la nación han de conèixer quin tipus de fiesta és la que els representa.

Descoberta amb les TIC

Aquest any amb els de cicle superior he començat una activitat que vaig trobar per Internet i que es diu "La Volta a Espanya amb les matemàtiques". Cada dimecres fem una etapa on hi ha una pregunta/enigma matemàtic que hem de resoldre, quan la responem bé tenim dret a participar a la següent etapa via contrasenya que ens envia el responsable, en Sebas. També hem d'enviar un parell de fotos que cerquen amb el Google-imatges.
Ja passem per la sisena etapa, concretament a Extremadura, s'ho passen bé i alhora aprenen. Jo també m'ho passo bé perquè en comptes de dir-los la contrasenya directament els la dic mitjançant un joc de descoberta, cada setmana el canvio i l'amplio de dificultat, em sembla que s'ho passen més bé buscant la contrasenya que amb l'enigma de vegades. Fa dues setmanes vaig amagar un arxiu de text dins de l'espai alumnes de la xarxa de l'escola. Els alumnes es van col·locar per grups cadascú al seu pc. Els vaig dir que busquessin primer la pàgina i que després els diria la forma de cercar la contrasenya per passar a la següent etapa. No el vaig donar l'adreça de la pàgina, s'havien d'espavilar. Una vegada van trobar l'adreça els calia la contrasenya. La vaig amagar dins d'un full amb lletra tamany 3 i de color blanc, quan obrien es pensaven que ja estava però se'l trobaven aparentment buit, és clar, era una prova. Van trigar uns minuts fins que uns es van dedicar a seleccionar per la pàgina i després trobar alguna cosa estranya, finalment ampliaven la lletra, canviaven el color i ja tenien la contrasenya per llegir l'enigma. Avui els he fet una prova semblant però encara amb més dificultat: en un text he seleccionat en negreta les lletres que unides feien la contrasenya, ha costat però al final hi han caigut.

La Guarderia Teatre col·laborarà amb la Marató de TV3

Ja tenim força enllestit el nou vídeo de l'espectacle El Llop i tot i que no el podrem presentar per les properes dues actuacions, confiem presentar-lo a Tona el mes de gener o febrer, encara hem de començar a gravar i la persona que ho ha de fer és de viatge. A la darrera reunió vam parlar del text i de com relacionar-lo amb les imatges que volem pel vídeo. També vam parlar de les dues actuacions previstes pel cap de setmana del 16 i 17. El diumenge pot ser un dia important per la Guarderia Teatre ja que ens donarem a conèixer a molta gent i a més ho fem per una cosa tan important com la Marató, la recaptació íntegra anirà per la Marató de TV3, serà un honor per nosaltres participar-hi. Ha estat una col·laboració amb la Regidoria de Joventut de Vic i el jovent de Palangana Teatre, serà a les 18:30 al Casino de Vic (foto). Com que és un lloc petit us recomano anr-hi d'hora ja que es preveu un ple històric, per què ho dic? doncs perquè a més de jugar a un joc que cada vegada té més adeptes aquesta vegada hi participaran famosos de l'escena osonenca, de moment no puc dir cap nom però us asseguro que més d'un és conegut a nivell nacional. Ja ho sabeu, no us ho perdeu. Ahir mateix va haver-hi una roda de premsa i vam explicar-ne els detalls, suposo que en l'edició del divendres del 9 NOU i del Més Osona hi haurà més informació.

Un dictador mort, un dictador menys

MASTERS OF THE WAR

“Veniu, senyors de la guerra,

vosaltres que fabriqueu armes,

els que fabriqueu els bombarders,

els que fabriqueu les grans bombes,

els que us amagueu darrera les parets,

els que us amagueu darrera els vostres escriptoris,

vull que sapigueu que puc veure a través de les vostres màsqueres.

Vosaltres mai heu fet res

que no serveixi per a destruir,

jugueu amb el món

com si fos una joguina vostra,

poseu una arma a la meva mà

i us amagueu a la meva vista

i quan les bales comencen a surar a l´aire

doneu la volta i marxeu corrent.

Com el Judes d´abans

mentiu i enganyeu,

voleu fer-me creure

que una guerra mundial pot guanyar-se,

però veig a través dels vostres ulls,

i dels vostres cervells,

com veig a través de l´aigua bruta

que surt pel clavegueram.

Sosteniu els gallets

perquè altres disparin,

després retrocediu i observeu,

i quan els morts comencen a augmentar

us amagueu en els vostres palaus,

mentre la sang dels joves

escapa dels seus cossos

i s´enterra en el fang.

Heu portat el pitjor temor

que es pugui imaginar:

la por a portar nens

a aquest món,

per amenaçar el meu fill

que no ha nascut ni té nom,

no mereixeu la sang

que corre per les vostres venes.

Quan haig de saber

per a poder parlar sense el vostre permís?

Podeu dir que jo sóc jove,

podeu dir que sóc ignorant,

però encara més jove que vosaltres,

hi ha alguna cosa que si que sé:

ni tan sols Jesús

perdonaria el que feu.

Deixeu que us faci una pregunta,

Tan bons són els vostres diners

que us compraran el perdó?

De veritat ho creieu?

Quan arribi la vostra hora

sé que us adonareu

que tots els diners que vau fer

no salvaran la vostra ànima.

Espero que us moriu

i que la mort us arribi aviat,

seguiré el vostre taüt

en una pàl·lida tarda

i observaré com us baixen

a la tomba

i restaré dret sobre ella,

per estar segur de la vostra mort.”

Bob Dylan

Aquesta tarda he vist "No man's land". La recomano amb fervor.

Pere Brunet: un guionista amb principis

Avui a la tarda he vist el capítol de dijous de Porca Misèria, tenia reunió i ho vaig gravar, cada dia m'agrada més aquesta sèrie, cada dia la veig més propera a la realitat del jovent de trenta-pocs d'aquest país. Tinc la sensació que a aquesta sèrie no se li dóna el reconeixement que es mereix des de casa. Els catalans tenim la virtud de valorar més el que ve de fora que el que tenim a casa nostra, aquella frase que diu que ningú és profeta a casa seva suposo que la devíem inventar nosaltres, no sé si d'això també en podem dir autoodi, allò que fot tanta ràbia, m'enteneu?
Bé, la qüestió és que ahir vam anar a veure la nova pubilla de la colla que va néixer el dia tres, es diu Abril i és tan preciosa com el seu nom. Doncs resulta que el seu pare, farandulero com pocs i amic des de sempre, em va preguntar amb una rialla als llavis si havia vist el capítol de dijous. No entenia la rialla i em van dir que em mirés el Porca Misèria perquè m'hi sentiria molt identificat. Cert, l'he vist i m'he vist com en Pere Brunet, salvant les distàncies és clar ja que ell és professional i jo aficionat però amb una lluita igual, la de mantenir la feina feta intacta. Em refereixo a que la feina del guionista és escriure i si li retallen o canvien l'obra ha de ser amb el seu consentiment complet. Aquest any he fet el guió del post-pregó de Festa Major i se m'ha retallat, el dels Racons LlunArts i se m'ha retallat, el guió del nou vídeo del Llop i se m'ha retallat i ara cada vegada que escric alguna cosa ja em diuen que ha de passar pel ZP, és a dir, que s'ha de retallar com l'Estatuet que tenim ara. Fa ràbia veure com una cosa que has parit queda retallada perquè algú que no ha fet la feina que simplement s'ho ha llegit ho vol retallar, és el pitjor de la feina del guionista ja que no es reconeixen les hores que s'han emprat en escriure el text, es retalla i ja està, en Pere Brunet escenifica molt bé el que passa moltes vegades amb els guionistes. En el cas de la Guarderia per sort encara hi puc dir la meva però hi ha coses que no han quedat com jo volia a nivell de guió, ara només espero que si algú vol representar "Trajectòries: el cop de cap" abans de retallar ho acordem de mutu acord, a més de retallar parlant-ne també es poden afegir coses, en definitiva, parlant la gent s'entén, una de les meves frases fetes preferides.

Sonic Youth: Superstar

Avui us presento una cançó de la que per mi és la millor banda de rock de l'actualitat. És una versió d'un tribut als Carpenters i es diu Superstar. La banda que és capaç de transformar en art el soroll més intens és capaç de regalar-nos peces com aquesta.


I el video aquí.
A gaudir de valent.

Un dia a la Fira

Quarts de deu del matí. Hem quedat a l'esplanada de la Canal per muntar el nou laberint de la companyia Itinerània, hi han treballat molt i avui es presenta en societat. Descarreguem el camió entre cinc i comencem a muntar. En Furti i en Paco són els creadors de la màquina i ens guien. Quasi a les onze hem acabat, és l'hora de començar la Fira Joc-Joc 2006. Al costat del laberint també està ple de furgonetes vingudes de diferents llocs del país amb l'intenció de presentar els seus jocs. L'amiga Sandra ha portat els jocs de Katakrak. Uns quants nens s'ho miren esperant el tret de sortida per començar a jugar, no hi ha tret, simplement s'acosten més i encuriosits comencen a remenar els jocs, com que veuen que ningú els diu res s'obre la veda, a jugar!

A dins de la sala de la Canal hi ha expositors de tot tipus. Molts són artesans del joc, fan jocs de fusta o d'altres materials i els venen en fires com aquesta, altres com uns de Menorca aprofiten per explicar-nos com són els jocs tradicionals de ses Illes, dóna gust escoltar-los parlar la nostra llengua comú amb la seva rica i bonica sonoritat, si us plau que no es perdi mai! Xafardejo per les paradetes, l'ambient és exquisit, hi ha moltes famílies amb nens i es respira vitalitat per tot arreu.

Pujo a l'antiga N-152 on les entitats del poble mostren les seves activitats. Em paro una mica en totes, les entitats fan poble. Visito les parades de l'hoquei on vaig estar l'any passat, passo per l'esplai Güitxi-Güitxi on vaig estar dos anys de monitor, per la UE Tona on vaig entrenar vuit temporades, per l'Esbart on vaig ballar de petit, pel Pessebre Vivent on vaig estar-hi de jovenet uns quants anys, pel Grup Tona78-Talia de teatre que van representar la meva primera obra, etc... em paro cada dues passes saludant amics, la gent que ha vingut de fora no entén el que significa un poble, un poble significa aquest bon ambient, tothom es coneix, tothom es saluda, sí ja sé, potser amb els seus problemes i les seves històries però amb aquest sentit de pertinença.
A la tarda pugem a la plaça a gaudir de la Fira de la Pesseta, està ple a vessar com era d'esperar. No falten les paradetes de sempre, n'hi ha moltes de noves, cada any es superen, l'any que ve en vull fer una com havia fet fa uns quants anys. Els del Centre excursionista de Tona han muntat una espectacular tirolina de molts metres de llargada, baixa tot el Call, és gratis? no, val una pesseta com totes les paradetes a l'abast de tothom. Al mig de la plaça una parada amb cartons és un castell inundat de nens. L'olor de butifarra ens desperta la gana i al costat les crispetes a pesseta poden matar una mica el cuc. Dues noies fan de mim, els pagues una pesseta i es mouen en sentir una paraula escrita en una pissarra, la gent s'hi acosta i riu, alguns nens no ho acaben d'entendre, volen acció, prefereixen les parades d'enginy amb una pilota o les d'equilibri, o les d'aigua, o les de bufar, o les de saltar, o les de tirar-se fotos disfressats, o.. tot s'hi val a la Fira de la Pesseta de Tona.
S'acaba la fira, els firaires tanquen la paradeta a la recerca d'una nova fira, a molts els espera un llarg camí fins a casa, arribaran esgotats. La gent abandona la plaça comentant l'originalitat dels jocs. I els nens? els nens saben que hauran d'esperar un any per tornar a gaudir de la màgia dels jocs que no surten a la tele, la màgia dels jocs que valen només una pesseta. Una pesseta? per què es diu Fira de la Pesseta?
Afegit: Moltes fotos de la Fira JocJoc i de la Pesseta. Font www.osona.com

Pa amb xocolata

Avui hem anat a la jornada de portes obertes de la nova escola bressol "Pa amb xocolata" de Tona. L'escola ha quedat fantàstica a nivell pràctic, estètic, d'espai, a nivell creatiu i em consta que el seu funcionament és exemplar, no és una guarderia és una escola on són conscients que el fan és educar per davant de tot.
Possiblement la nostra pubilla hi anirà d'aquí a un temps i ha sigut bonic veure com reaccionava veient els espais del centre, li ha encantat entre d'altres coses perquè estava ple de joguines i de nens i nenes. En un moment de la visita hem estat parlant amb unes mestres i ens han presentat la mestra que possiblement serà la tutora de la nena, he de reconèixer que ha sigut un moment una mica estrany, jo com a mestre de vegades m'obsessiono sobre el que deuen pensar de mi els pares dels alumnes que tutoritzo i avui el meu punt de vista del pare ha passat per sobre del punt de vista del mestre per primera vegada en la meva vida.

Matisos

A la vida hi ha molts matisos i el món de la música no n'és una excepció. Si pensem en una balada molt sovint ens venen al cap veuetes diguem-ne boniques i si pensem en una cançó d'amor ens venen al cap balades. Ni una cosa ni l'altra són exclusives, hi ha cançons molt sorolloses i contundents que parlen d'amor i balades cantades amb veus en teoria poc apropiades. Us deixo una versió cantada per un home que està més que acostumat que el versionin, aquí també hi ha la gràcia. Per cert, la cançó forma part d'una pel·lícula molt coneguda... l'encerteràs?