Un dictador mort, un dictador menys

MASTERS OF THE WAR

“Veniu, senyors de la guerra,

vosaltres que fabriqueu armes,

els que fabriqueu els bombarders,

els que fabriqueu les grans bombes,

els que us amagueu darrera les parets,

els que us amagueu darrera els vostres escriptoris,

vull que sapigueu que puc veure a través de les vostres màsqueres.

Vosaltres mai heu fet res

que no serveixi per a destruir,

jugueu amb el món

com si fos una joguina vostra,

poseu una arma a la meva mà

i us amagueu a la meva vista

i quan les bales comencen a surar a l´aire

doneu la volta i marxeu corrent.

Com el Judes d´abans

mentiu i enganyeu,

voleu fer-me creure

que una guerra mundial pot guanyar-se,

però veig a través dels vostres ulls,

i dels vostres cervells,

com veig a través de l´aigua bruta

que surt pel clavegueram.

Sosteniu els gallets

perquè altres disparin,

després retrocediu i observeu,

i quan els morts comencen a augmentar

us amagueu en els vostres palaus,

mentre la sang dels joves

escapa dels seus cossos

i s´enterra en el fang.

Heu portat el pitjor temor

que es pugui imaginar:

la por a portar nens

a aquest món,

per amenaçar el meu fill

que no ha nascut ni té nom,

no mereixeu la sang

que corre per les vostres venes.

Quan haig de saber

per a poder parlar sense el vostre permís?

Podeu dir que jo sóc jove,

podeu dir que sóc ignorant,

però encara més jove que vosaltres,

hi ha alguna cosa que si que sé:

ni tan sols Jesús

perdonaria el que feu.

Deixeu que us faci una pregunta,

Tan bons són els vostres diners

que us compraran el perdó?

De veritat ho creieu?

Quan arribi la vostra hora

sé que us adonareu

que tots els diners que vau fer

no salvaran la vostra ànima.

Espero que us moriu

i que la mort us arribi aviat,

seguiré el vostre taüt

en una pàl·lida tarda

i observaré com us baixen

a la tomba

i restaré dret sobre ella,

per estar segur de la vostra mort.”

Bob Dylan

Aquesta tarda he vist "No man's land". La recomano amb fervor.