Un dia a la Fira

Quarts de deu del matí. Hem quedat a l'esplanada de la Canal per muntar el nou laberint de la companyia Itinerània, hi han treballat molt i avui es presenta en societat. Descarreguem el camió entre cinc i comencem a muntar. En Furti i en Paco són els creadors de la màquina i ens guien. Quasi a les onze hem acabat, és l'hora de començar la Fira Joc-Joc 2006. Al costat del laberint també està ple de furgonetes vingudes de diferents llocs del país amb l'intenció de presentar els seus jocs. L'amiga Sandra ha portat els jocs de Katakrak. Uns quants nens s'ho miren esperant el tret de sortida per començar a jugar, no hi ha tret, simplement s'acosten més i encuriosits comencen a remenar els jocs, com que veuen que ningú els diu res s'obre la veda, a jugar!

A dins de la sala de la Canal hi ha expositors de tot tipus. Molts són artesans del joc, fan jocs de fusta o d'altres materials i els venen en fires com aquesta, altres com uns de Menorca aprofiten per explicar-nos com són els jocs tradicionals de ses Illes, dóna gust escoltar-los parlar la nostra llengua comú amb la seva rica i bonica sonoritat, si us plau que no es perdi mai! Xafardejo per les paradetes, l'ambient és exquisit, hi ha moltes famílies amb nens i es respira vitalitat per tot arreu.

Pujo a l'antiga N-152 on les entitats del poble mostren les seves activitats. Em paro una mica en totes, les entitats fan poble. Visito les parades de l'hoquei on vaig estar l'any passat, passo per l'esplai Güitxi-Güitxi on vaig estar dos anys de monitor, per la UE Tona on vaig entrenar vuit temporades, per l'Esbart on vaig ballar de petit, pel Pessebre Vivent on vaig estar-hi de jovenet uns quants anys, pel Grup Tona78-Talia de teatre que van representar la meva primera obra, etc... em paro cada dues passes saludant amics, la gent que ha vingut de fora no entén el que significa un poble, un poble significa aquest bon ambient, tothom es coneix, tothom es saluda, sí ja sé, potser amb els seus problemes i les seves històries però amb aquest sentit de pertinença.
A la tarda pugem a la plaça a gaudir de la Fira de la Pesseta, està ple a vessar com era d'esperar. No falten les paradetes de sempre, n'hi ha moltes de noves, cada any es superen, l'any que ve en vull fer una com havia fet fa uns quants anys. Els del Centre excursionista de Tona han muntat una espectacular tirolina de molts metres de llargada, baixa tot el Call, és gratis? no, val una pesseta com totes les paradetes a l'abast de tothom. Al mig de la plaça una parada amb cartons és un castell inundat de nens. L'olor de butifarra ens desperta la gana i al costat les crispetes a pesseta poden matar una mica el cuc. Dues noies fan de mim, els pagues una pesseta i es mouen en sentir una paraula escrita en una pissarra, la gent s'hi acosta i riu, alguns nens no ho acaben d'entendre, volen acció, prefereixen les parades d'enginy amb una pilota o les d'equilibri, o les d'aigua, o les de bufar, o les de saltar, o les de tirar-se fotos disfressats, o.. tot s'hi val a la Fira de la Pesseta de Tona.
S'acaba la fira, els firaires tanquen la paradeta a la recerca d'una nova fira, a molts els espera un llarg camí fins a casa, arribaran esgotats. La gent abandona la plaça comentant l'originalitat dels jocs. I els nens? els nens saben que hauran d'esperar un any per tornar a gaudir de la màgia dels jocs que no surten a la tele, la màgia dels jocs que valen només una pesseta. Una pesseta? per què es diu Fira de la Pesseta?
Afegit: Moltes fotos de la Fira JocJoc i de la Pesseta. Font www.osona.com