Corduroy

Divendres a la nit vaig arribar-me a l’Àgora de Vic per veure per segona vegada a Jam de Perles*. Sens dubte un concert fantàstic, molt íntim i que va sonar molt millor que el del Cafè de l’Orfeó. Per e-mail li havia comentat que la meva cançó preferida de Pearl Jam era “I got ID” i va i la toca! Em va fer molta il•lusió, vam estar parlant una bona estona i l’Oriol em va preguntar si m’havia agradat la versió de la cançó i li vaig contestar que se’m va posar la pell de gallina i que això vol dir que la va saber transmetre. Vaig arribar a casa a quarts de tres i em trobo la pubilla al nostre llit dient que no volia dormir. Doctor Estivill, ja ho sabem, no ha de dormir al nostre llit però hi ha moments en els quals has de prendre decisions d’aquest tipus i funcionen. A dos de sis la vaig tornar al seu llit i va aguantar fins a les nou i vint.
Dormint poques hores em vaig llevar i tenia una cançó al cap, suposo que també us passa, acostuma a ser una d'aquelles cançons insuportables enganxoses que et taladren tot el dia, aquesta vegada però, la cançó no era una estúpida inquilina de les ràdio-fórmules, aquesta vegada era una cançó de Pearl Jam.
*Aquest proper divendres 27 al bar la Plaça de Tona, a l’aire lliure i gratuït torna Jam de Perles aquesta vegada també amb banda i amb el nom de Vitalogy