dilluns

La desena temporada

Va estar prou bé el concert de dissabte a la nit d'Antònia Font tot i que considero que és un grup més d'estudi que de directe. Tinc tots els seus discos i al cotxe porto un pupurri amb les cançons que més m'agraden.
Dilluns passat acabava la desena temporada del meu programa de ràdio. El programa és un vàlvula d'escapament d'una hora setmanal a una emissora local com és ràdio Taradell. Escoltant-lo es pot endevinar com m'ha anat el dia ja que poso la música que més m'inspira cada dia, a l'emissora tinc total llibertat i ho valoro perquè puc fer el tipus de programa que m'agradaria escoltar encara que tingui poca audiència. I es veu que ells també ho valoren ja que avui m'han donat un dels premis a millor programa de l'emissora. He pujat a rebre'l amb la pubilla en braços. He agraït la llibertat que em dóna Ràdio Taradell des de fa tants anys i he dit que potser la pubilla algun dia agafarà el meu relleu, no ho sé, em sembla que m'ha quedat una espècie de discurs força fluix, poc brillant, no preparat, no m'esperava tornar a guanyar el mateix premi que em van donar fa dos anys i no m'havia preparat res, a sobre la pubilla ha intentat mossegar el trofeu quan estava dalt de l'escenari posant la nota còmica i despistant-me.
Aquest estiu no hi ha programació perquè han de fer obres i per tant no hem pogut fer el programa d'humor "La guarderia" amb la Guarderia Teatre. El juliol passat va ser genial, un programa per tronxar-se de riure i en el qual combinàvem l'afició pel teatre amb els micròfons. Era divertit veure faranduleros de tota la vida fent gestos mentre s'acostaven als micros, "ep, que no cal, no ens veu ningú!", "ja, però si no ho faig així no em surt". Tenia ganes de tornar a fer guions humorístics per ràdio, me'ls hauré de guardar per una altra ocasió, de moment sé que tinc un estiu per escriure i no penso desaprofitar-lo.
Al setembre tornaré a la ràdio i a sobre treballaré a la magnífica escola pública de Taradell, em pregunto si algú em coneixerà la veu...