Mestre primer i especialista després

Una de les coses que he hagut de re-aprendre aquest curs és a treballar en una escola més gran doncs els darrers quatre cursos els vaig passar en una escola cíclica on lògicament les coses són molt diferents. En aquest aspecte la coordinació amb altres mestres és molt més gran, l'any passat jo era el tutor de tot cicle mitjà i aquest any tutoritzo una sola classe i em coordino amb un equip de set persones, tot i això a aquestes alçades de curs puc dir que l'adaptació ha estat molt més ràpida i positiva del que m'esperava i era el que més em preocupava del canvi d'aires. Pel que fa a l'educació física aquest curs només faig sis hores, és per això que aquest bloc que va néixer com a un bloc d'un mestre d'educació física, de vegades deixa de banda l'assignatura en els escrits per centrar-se més en altres temes escolars i/o socials. Sé que tinc lectors que només busquen escrits d'EF i que segueixen el bloc a partir de la pàgina web o altres blocs d'EF i agraeixo el seu interès pel bloc, no us tinc oblidats, ja hi penso amb vosaltres!
A les colònies hem tingut moltes xerrades sobre EF amb altres mestres i no n'hi ha cap que no hagi tingut alguna mala experiència amb algun MEF o aquests auto-anomenats mestres de "gimnàstica". El que va sortir més és el "MEF" esportista, obsessionat amb l'esport d'alt nivell i el rendiment esportiu però que a nivell pedagògic deixa molt que desitjar. Aquests "MEF" basen les seves programacions només en esport, sigui quina sigui l'edat, i no es centren gens o gairebé gens en l'educació física de base que necessiten els alumnes per afrontar més endavant la tècnica dels esports. El que no faré jo serà assenyalar amb el dit a ningú però si que faré el possible per lluitar contra la mala imatge que tenim el col·lectiu MEF que des del meu punt de vista som per davant de tot mestres i després especialistes en EF.
Foto: "Una EF d'alçada" de JRoca