dimecres

Caca, culo, pedo, pis

L'altre dia a la meva pubilla li va agafar per cantar les cançons que canta sempre però amb una lletra canviada expressament ...i es tronxava de riure! tant que era incapaç de continuar cantant. El nivell era tipus: "El gegant del pi ara balla i es tira un pet", jo reia amb ella, ja veus, el flipat dels diàlegs d'Annie Hall o Frasier rient d'una marreca de dos anys i mig dient "pet" sense preocupar-se per la rima. Com que sóc d'aquells que analitzen molt les coses o diuen en el seu bloc que analitzen molt les coses, vaig pensar molt (o força) en el "caca, culo, pedo, pis" com a recurs. A quina edat comença? a quina edat deixa de fer gràcia per passar a la categoria de vergonya aliena? un paio disfressat de dona dient tonteries a TV3 en hora de màxima audiència entraria en el "caca, culo, pedo, pis"?

2 comentaris:

zel ha dit...

Sí, està en aquesta mateixa categoria...jo sovint també hi sóc...(tot s'encomana...)

JRoca_Font ha dit...

Zel,
en el cas dels catalans la primera part de la categoria (caca) forma part de la nostra cultura (caganer, cagar el tió,...).
Salut