Crisi al món dels blocs?

Un dels temes més comentats darrerament en el món blocaire és la crisi, o la suposada crisi, dels blocs "per culpa" de l'èxit de les noves xarxes socials. El meu punt de vista, exposat a la darrera reunió de l'Osonosfera, és que s'ha diversificat l'oferta sense augmentar excessivament el número de lectors.
Posem el cas d'una persona que fa anys que segueix blocs i que últimament ha entrat a xarxes socials com Facebook o Twitter. Fa dos anys aquesta persona llegia durant una hora diària els seus blocs preferits; avui, tenint la mateixa hora, consulta diferents blocs, el Facebook i el Twitter entre d'altres. Resultat? està menys estona visitant blocs i possiblement ha fet una selecció de blocs preferits que consulta més o menys diàriament però comentant menys i deixant-ne molts per manca de temps.
Tot això significa que hi ha crisi al món blocaire? no necessàriament però hi ha hagut molts blocaires que han adoptat canals d'expressió més àgils com són Twitter i Facebook com a altaveus de les seves coses quotidianes; si abans escrivien un post dient que s'havien comprat unes sabates o que havien anat a Port Aventura, avui ho diuen en 140 caràcters o enllaçant mil fotos al Facebook. Així doncs també podem concloure, i en aquesta línia diria que hi ha la Trina Milán, que hi ha una especialització més gran dels blocs i per tant, de crisi res de res.
Ah sí, si voleu votar aquest bloc als Premis Blocs Catalunya 2009 ho podeu fer al següent enllaç. La categoria on vaig inscriure el bloc és la de blocs personals, vaig estar dubtant si inscriure'l a la categoria educació però com que en molts apunts parlo de temes més personals la decisió va anar per aquest camí, gràcies.
Foto: "Al Parc de les Feixetes" de JRoca'09

Osonosfera piu, piu, tweet, tweet. Per molts anys!

Demà divendres es celebra a Taradell el primer aniversari de la comunitat blocaire Osonosfera i el Twitter serà un dels temes a debatre en la xerrada que es farà a la biblioteca Antoni Pladevall i Font a les vuit del vespre.
Recordo un article del País on es parlava de les TIC aplicades a l'escola britànica i esmentaven el Twitter a part d'altres eines com els blocs, la Viquipèdia, podcasts : Los colegiales ingleses entran en la era de los blogs y Wikipedia.
Bé, com a coordinador TIC (o TAC) entenc que a l'escola s'introdueixi la Viquipèdia, els podcasts, els blocs, el correu electrònic i diferents programes d'edició ja siguin d'àudio o vídeo però, el Twitter? el Twitter a l'escola*? per molt que ho intenti no li veig una aplicació pels alumnes; pels mestres està clar que sí doncs pot ajudar a trobar molta informació a partir de subscripcions a diferents canals però pels alumnes no ho acabo de veure clar, el que més em preocupa del microblogging amb alumnes és la necessitat d'estar "online" moltes hores al dia, no crec que sigui gaire bo a aquestes edats, ja tindran temps d'estar enganxats onze mesos a l'any....
Què en penseu vosaltres?
* Primària s'entén.
Foto:"Posa't bé per la foto Puput" de JRoca'09

Els voltors famolencs

S'ha criticat molt la introducció de la nova prova a sisè de primària i jo no veig que n'hi hagi per tant. El Departament necessita saber com funciona el sistema per així intentar trobar les formes d'arreglar-lo, no ho veieu així? ja sabeu que no sóc precisament el president del club de fans del senyor economista que fa de Conseller d'educació però quan una cosa crec que la fa bé, o almenys amb bones intencions, tampoc cal que se li posin pals a les rodes.
El que no acabo d'entendre és com un tema com la prova a sisè s'ha magnificat tant; cada dos per tres fem proves diferents per obtenir dades que ens permeten conèixer les diferents situacions a l'escola i no passa res. Aquesta vegada, com acostuma a ser habitual, els voltors famolencs a la recerca de carronya que són part de la premsa nacional, han tret els grans titulars que l'única cosa que provoquen és malestar a la comunitat educativa.
Recordo el titular d'una emissora de ràdio catalana el dia que es van fer les proves:
"Les proves de sisè s'han desenvolupat sense incidents".
És clar, què et pensaves periodista? potser grups de nens de sisè fent barricades amb contenidors cremant i antiavalots repartint llenya? potser que algun sonat entrés a algun centre amb una metralladora i buidés el carregador al crit de "No volem les proves de sisè!!!"? vinga va.
Alguns periodistes fan més mal que bé.
Foto: "El respecte no s'hereta" de JRoca'09

Capítol 1: El sentit comú

L'altre dia a la biblioteca municipal vaig quedar més que sorprès veient la quantitat de llibres d'autoajuda per a pares que hi ha al mercat. N'hi ha de tot tipus i temàtiques: el nen no dorm, no menja, m'insulta, pega a tothom, camina estrany, li vull treure els bolquers, li vull treure el xumet, vull que llegeixi molt, vull que esdevingui un geni, vull que em retiri... Quatre rengleres atapeïdes de llibres, DVD i em sembla que alguna supernunny a domicili. Vaig pensar que, amb els tres anys d'experiència demostrada com a pare, podria escriure un llibre titulat: "Aplica la lògica i el sentit comú".
Al llibre hi hauria exemples reals:
L'altre dia anant en cotxe amb la nena a darrera un imbècil va fer un avançament perillós i a mi se'm va escapar:
- Què fot aquest imbècil?
La nena ho va repetir. Lògic.
Nota mental: compte amb el que dius si hi ha nens a davant.
Fi del primer capítol.
Foto: "Muntatge que sembla fàcil" de JRoca'09

No era tan maria

A les reunions d'avaluació, on tots els mestres d'un grup parlen dels alumnes un per un, els mestres d'educació física tenim un paper fonamental doncs coneixem els alumnes en un context diferent de l'aula i arribem a entendre millor les relacions que s'estableixen entre ells.
En un treball sobre la tolerància es va decidir fer observacions dels grups a partir de jocs d'educació física; les pròpies tutores organitzarien els jocs i de pas, s'adonarien que potser l'educació física no és tan maria com pensaven.
Foto: "4 de cop" de JRoca'09

La LOE i els primers auxilis

Una de les novetats del Currículum LOE en l'àrea d'Educació Física a primària era el nou bloc de contingut (apartat) de nom "Activitat física i salut". Aquest apartat, que generalment a l'hora de programar jo el veig més com a transversal que com a unitats pròpies, crec que té una mancança important a cicle superior: els primers auxilis. Els continguts fan referència als hàbits saludables, posturals, alimentaris; a l'adopció de mesures de seguretat bàsiques; a la pràctica d'un bon escalfament i a tenir una actitud favorable davant de l'exercici físic; molt bé. Però, siguem realistes, l'activitat física té cert risc i de vegades, per moltes mesures que prenguem, poden produir-se accidents i lesions diverses que els alumnes possiblement no seran capaços de fer front. Perquè a l'escola hi ha mestres que en teoria d'això dels primers auxilis hi entenen però què passa quan la lesió o accident es produeix fora del centre? demanen a l'EF que expliqui hàbits alimentaris saludables quan no podem controlar el que els nens mengen a casa i demanen a l'EF que parli de mesures de seguretat, però, què passa quan les mesures fallen o es produeixen accidents? no seria lògic demanar a l'EF que expliqui consells bàsics davant de lesions típiques o petits accidents?
Hem vist policies municipals als centres parlant de seguretat vial però hem vist gent de la Creu Roja parlant de primers auxilis?
Foto: "Farmaciola" Font: gencat

You're innocent when you dream

Amb un grup de quart llegim dues hores setmanals i comentem llibres en totes les seves vessants. Quan hi ha alguna paraula que no coneixen me la pregunten i sempre intento que a partir de la deducció de la frase trobin el significat; de vegades, quan ni jo mateix conec la paraula, la cerquem al diccionari i de vegades, quan el llibre ho requereix, busquem localitzacions reals a Internet.
Molt sovint els dic un sinònim perquè entenguin el significat d'una paraula i un dia em vaig trobar un comentari més o menys sorprenent:
- Si hi ha una paraula fàcil per dir això perquè n'han de fer servir una de complicada?
Aquell dia, abans de contestar, vaig pensar uns quants segons. Els vaig dir alguna cosa així com:
- Queda més bonic, també va bé per no repetir sempre les mateixes paraules, les llengües tenen molts sinònims i això les fa més riques...
Anava parlant i uns quants em miraven i en el seu pensament hi llegia "collonades"; i si ho haguessin hagut d'expressar verbalment els sortiria alguna cosa així com "vaia gilipollada". Jo seguia parlant meravelles dels grans poetes i les rimes i les paraules en desús, i.. ara no recordo com ho vaig acabar.
A posteriori aquest tema és més complicat del que aparentment sembla perquè entrem de ple en el sentit artístic, la creativitat i un munt de plaers associats difícils d'entendre per un grup de quart de primària però tinc clar que la meva feina no és inculcar coses sinó despertar, en la mesura del possible, aquest sentit que fa que hi hagi persones que apreciïn Tom Waits i persones que matarien per fer-se una foto de mòbil al costat del triunfito de torn.

Premi per tiquet

Vaig al pàrquing i hi llegeixo "Premi per tiquet".
Premo i surt un tiquet.
S'aixeca la barrera i entro.
I encara espero el premi.

Obro la tele i el ZP promet portàtils pels alumnes de cinquè..
Foto: "Bracons" de JRoca'09

Ziga-zaga-ziga-zaga

Ser mestre inevitablement et transporta molt sovint a la pròpia infantesa, n'he parlat algunes vegades. Vius sensacions que ja havies viscut com a alumne o que havies sentit d'algun mestre dels que havies tingut. A mi m'agrada molt observar els alumnes quan juguen lliurement a l'hora del pati o a estones prèvies a l'entrada a l'escola, suposo que el fet de ser MEF també fa que estigui més interessat en els jocs que fan i en les relacions que s'estableixen entre ells. Més d'una vegada - i més de vint-i-cinc- he quedat sorprès en veure com alguns alumnes fan o diuen les mateixes coses que jo quan jugava al carrer a bales, a caniques que en dèiem aleshores. I em pregunto: d'on han tret això del "Un, dos, tres: Zip-zap-zup" per fer les tries? com és possible que hagi perdurat el "a britis" i "a mentis"?
I el més important: com és possible que el "Ziga-zaga" d'en Pep no tingués èxit?
Post relacionat: Frases-recurs que fan ràbia 30/1/09

Foto: "Teo reciclat" de JRoca'09

El talent

Veiem jugar el millor jugador del món i ens pensem que el futbol és fàcil. Li veiem fer passades impossibles, el veiem controlant el tempo dels partits, el veiem marejant els rivals i desesperant les pissarres dels entrenadors rivals -per molt sirs que siguin- i ens omple d'orgull que sigui dels nostres perquè és un català de Terrassa que, a sobre, juga amb la samarreta dels nostres amors que podria estar tacada amb les lletres d'una firma d'apostes per Internet però té les lletres d'UNICEF. I és clar, ens cau la bava veient aquest equip liderat pel millor jugador del món que, a sobre, no porta tatuatges horteres a l'avantbraç, ni es tenyeix el cabell, ni busca excentricitats de nen mimat i no fa ostentació de la seva immensa fortuna ni del seu do.
I el Camp Nou cridarà altres noms i ell s'ho mirarà en segon terme, controlant-ho tot, observant-ho tot, calculant-ho tot, preveient-ho tot; perquè ell és el jugador total. I tots els seus companys saben que aquest (primer) triplet no hauria estat possible sense ell, i en Pep ho sap. En Xavi és l'artífex del futbol bonic, fàcil, net i que s'agrada, el futbol que enganxa i que, per fi, torna a fer creure a la gent en aquest esport.
I tots els altres també en saben molt.
I l'equip tècnic que ha format en Pep és excepcional.
I és clar, el que ha passat aquest any, amb tota aquesta conjuntura, dóna fruits.
Foto: "El talent". Font Sport via Google imatges

Llegir amb naturalitat

Quan fa un dia fantàstic i treballes en una escola tan maca com Les Pinediques de Taradell fer classe al pati, si les circumstàncies ho permeten, és quasi obligatori.
Avui amb un grupet hem anat a llegir en un racó del pati a l'ombra dels pins, els roures i les alzines que poblen l'espai. En un moment de la lectura un nen ha vist un esquirol a uns quinze metres; la imatge era impagable i el petit rosegador, que s'ha vist observat, ens ha delectat amb un ball de saltirons i moviments àgils fins a perdre's pel tronc d'una alzina.
Després hem seguit llegint.
Foto: "Oasi" de JRoca'09
Post relacionat: Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès 29 maig 2008

Alumnes de primària i museus militars

A la comunitat de Madrid 150 alumnes de primària visitaven una acadèmia militar on hi ha alguns militars afectats amb la globalitzadora grip nova, o A, o porcina, o H1N1. No parlaré de la grip perquè el que jo em pregunto és què han de fer uns escolars d'edat de primària en un edifici militar, no ho acabo d'entendre. A l'escola, cada sortida que fem té uns objectius que normalment no es poden aconseguir al propi centre i va bé vivenciar-los in situ, però, quins objectius pot tenir una sortida en un museu d'una acadèmia militar? sí, ja sé que n'hi ha que sortiran amb la tasca humanitària de l'exèrcit als Balcans i a no sé quants llocs més però estem parlant d'un museu militar que, òbviament mostra la història, i en un estat com l'espanyol aquesta història ha estat durant molts anys lligada al règim feixista del general Franco i els seus col·legues, una història, no ens enganyem, escrita pels guanyadors.
Bé, per sort, al nostre país les coses van canviant i el museu militar de Montjuic tanca la paradeta.
Foto: "Un militar li mostra a la ministra unes coses que fan por. Li diu: Con cuidado ministra". Font El Pais via Google

Accés a l'ortografia quotidiana

Anar d'excursió amb alumnes és pels mestres un desgast important d'energia; t'estàs unes quantes hores controlant que tot funcioni bé en un medi no habitual, sovint desconegut i també sovint amb perills que cal minimitzar.
I és en el context fora de centre que aprofito la més mínima per aprofundir en coneixements. Ahir dijous a Sant Miquel del Fai (un clàssic), vaig tenir algunes oportunitats de comprovar l'enginy dels meus alumnes. Com que ja em coneixen ja saben que quan dic "Ai, quin mal d'ulls!" és l'hora de cercar a corre-cuita alguna errada ortogràfica; fins que no la troben no paro de fer comèdia queixant-me de mal d'ulls.
La primera errada és la típica c trencada acompanyada d'una e, qui no ha vist alguna vegada escrit Merçè?
- Una c trencada i una e! com pot ser Jordi?
- Ho devien escriure ràpid...

Caminant cap a la sortida em paro davant d'un cartell força gran gravat a la pedra:
- Ai quin mal d'ulls!
- On?
- Ai, és que no puc ni caminar del mal d'ulls.
- No veig l'error.
- Què hi diu allà?
- Accés.
- N'estàs segura que hi diu accés?
Una altra espavilada veu l'errada.
- No, hi diu accès, l'accent està equivocat!
Justament aquests dies hem estat treballant això a l'escola, em va perfecte.
- Jordi, potser és que aquí ho diuen amb accent obert, deuen parlar un dialecte.
- No, no és això, al Vallès Oriental parlen igual que a Taradell, el problema és que la persona que ho va gravar a la pedra en comptes de preguntar-ho va decidir jugar al 50% de possibilitats d'encert. I va errar el tret.
Tu rai. 16 febrer 2006
Recomano el blog "Do de llengua"

És Roma, Pou!

Avui corregint una prova de llengua catalana m'he topat amb el Barça.
"Escriu una paraula que tingui el so de la o tancada.
- Bojan"
"Escriu una paraula que tingui el so de la e tancada.
- Iniesta"
Ho haveu vist?

Competències pràctiques TIC

L'altre dia a l'hora d'informàtica vam estrenar la nova càmera digital que vam guanyar al concurs de podcasts. L'exercici pels de quart consistia en:
1- Fer una foto "artística"a la resta del grup.
2- Treure la targeta SD* de la càmera i col·locar-la a la ranura correcta del lector de targetes USB.
3- Desar a la carpeta de la xarxa que té cada alumne.
4- Una vegada a dins canviar el nom.
5- Entrar al correu Gmail propi a l'apartat "Fotos" i carregar la foto a la carpeta corresponent sense opció a compartir-la a la xarxa.
La setmana que ve tinc previst ensenyar-los a editar la foto i desar-ne una còpia mitjançant el mateix procediment, d'aquesta manera la podran mostrar a casa sense necessitat d'imprimir-la al centre que és una despesa molt gran.
Estic segur que alguns d'aquests alumnes seran capaços de fer aquest procés a casa amb la càmera digital familiar. Tot això em dóna moltes satisfaccions com a coordinador TIC però no estic segur d'aguantar un altre any amb aquest càrrec, la tutoria i la part d'EF de cicle mitjà; hi ha dies que no dono per més.
* Quan els nens van veure la targeta la majoria va dir que era igual que la de la DS, herència de la bonança-bogeria econòmica pre-crisi.

Buscant títols pel post

La versió "Copa, Lliga i Champions" del Crackòvia està fent estralls entre els escolars catalans i no és difícil trobar grupets de nens i nenes que la canten de dalt a baix pels passadissos, a l'hora del pati, esperant abans d'entrar a classe, a tothora, vaja. A casa també la cantem i la pubilla, per imitació, la canta picant de mans, sense encertar el ritme, tot sigui dit.. i escrit.
M'imagino que d'aquí a un temps- anys potser- alguns dels que ara són marrecs de primària i canten la versió del Crackòvia sentiran la versió original de Queen i diran:
- Quin plagi, mare meva... quan ho sàpiguen els de l'SGAE a aquests imitadors els caurà el pèl.

Em ve al cap el cas del "Knockin' on Heaven's Door". De la meva generació molta gent sempre havia pensat que era dels Guns n'Roses fins que van veure un paio baixet, tot despentinadot amb una harmònica i una guitarra que la cantava; era un tal Bob Dylan.



Demà sabrem si la primera part de la cançó seguirà sonant bé; caixa o faixa.

L'Oreja que no escolta i el Conseller mut

A alguns dirigents del PP se'ls veu el plomall cada vegada que obren la boca, un d'ells és el senyor Mayor Oreja que amb un conegut odi irracional cap a la llengua catalana ha utilitzat el més pur estil ultranacionalista per dir que el model lingüístic català provoca "una immersió en la ignorància" a milers de joves. Davant d'aquestes paraules l'Honorable Conseller Maragall, el nét de l'autor d'aquell "Escolta Espanya la veu d'un fill que et parla en llengua no castellana", ha preferit no dir res. Malament Conseller, malament, novament malament. És el moment de contestar amb contundència i mostrar resultats públicament per fer tancar les faccioses boques que beuen del seu passat gloriós i de la història que ells mateixos van escriure. No pot ser Conseller, que aquesta gent diguin això i es quedin tan amples, el poble vol resposta contundent, el poble necessita saber que els seus polítics estan amb ells contra l'enemic, perquè és enemic qui vol provocar una guerra trencant l'harmonia lingüística i la convivència del país.
Però com es pot dir que la immersió provoca ignorància? que no se n'adona del que ha dit? jo sempre he cregut que conèixer llengües és una riquesa cultural i el nostre sistema educatiu fa que els nostres alumnes siguin com a mínim bilingües, on és la ignorància de conèixer llengües?
Conseller Maragall, exigim una resposta contundent!

3cat24: Mayor Oreja acusa el govern català de vulnerar els drets i les llibertats en matèria lingüística

El micro de pal i la Panasonic Lumix DMC FS3

Avui he anat al CaixaForum a rebre un premi del concurs de podcast "Sentits en dos minuts" organitzat pel Departament d'Educació, el programa L'altra ràdio de RNE Ràdio 4 i Podcatalà. Amb un podcast fet amb un petit grup de 4t de primària hem quedat tercers i hem rebut una càmera de fotos i un diploma per penjar a l'aula l'informàtica. L'experiència ha estat molt bona doncs, amb dos dels alumnes, hem parlat pels micròfons de Ràdio 4 explicant una mica el procés de l'arxiu de so que vam presentar.
I sabeu què és el que em fa sentir més orgullós? el fet d'haver fet aquest podcast amb pocs mitjans tècnics: un ordinador normalet, un senzill programa d'edició de so gratuït anomenat Audacity, un micròfon d'aquells de menys de sis euros que és com un pal, auriculars vells i creant sons amb diferents elements quotidians a part dels extrets legalment d'Internet. Tot això amb alumnes de cicle mitjà i moltes ganes.
Molt sovint ens trobem amb mestres que es queixen de manca de mitjans i sempre agafen aquesta excusa (i d'altres) per no entrar al món TIC (o TAC). És cert que hi ha escoles amb moltes mancances però també és cert que hi ha molts mestres que no saben treure suc del que tenen i això és una pena pels alumnes.
Escolteu el tercer premi d'infantil i primària:
CEIP LES PINEDIQUES: Qüestió de confiança mp3 1m44s
Foto: "Al CaixaForum" de JRoca'09

La dècada prodigiosa

Avui a l'hora de Grups Lectors amb alumnes del 1999 llegíem un llibre i ha sortit la paraula "casset". He fet aturar de cop al que llegia i he preguntat:
- Algú sap què és un casset?
La majoria han fet cara de circumstàncies i algun ha aixecat la mà.
- És una cosa per mirar la tele.
Després d'indagar una mica he conclòs que es referia a una cinta de vídeo.
Un altre ha assenyalat el ràdio-casset amb CD de la classe.
- És allò!
Jo he contestat que allò era un ràdio-casset però que m'interessava que em diguessin que és un casset. Un ho ha intentat explicar però no se'n sortia gaire bé, es veu que el seu pare en tenia molts per casa i n'havia vist. Finalment per ajudar a les explicacions n'he dibuixat un a la pissarra i el 50% ha fet "aaaah, val"; l'altre 50% no ha dit res, i diria que tampoc m'ha sortit tan malament el dibuix.
Tinc intenció de fer aquest petit experiment sociològic preguntant altres coses: carret de fotos, disc de vinil, vídeo VHS, discman (el walkman seria nivell massa alt), ... Pessetes.

Foto:"Nascuts als 70's" de JRoca'08

Paisatges des del cotxe

Dins del cotxe hem vist un globus que volava baix; uns cavalls, un ramat de xais, unes vaques de color marró; uns camps de color groc immensos; molts túnels, alguns ponts; altres cotxes amb cadireta; algun parc infantil; un munt de ciclistes a la via verda a les Preses: hi havia bicis petites, bicis grans, bicis amb cadireta amb nena com jo, uns nens amb casc, d'altres que no en portaven, un home portava una motxilla grossa i un altre una cistelleta buida a la part de davant de la bici. A prop d'Olot hem vist semàfors; quan estaven vermells ens hem parat i quan estaven verds hem engegat el cotxe.
Tot això i molt més ho hem vist perquè no tenim un DVD al cotxe.