La pubilla descalça

"Que arribi l'agost vital i enganxós"

Ja falta poc per la Festa Major d'estiu de Tona. Sí, d'estiu. A Tona (i a molts pobles) tenim la Festa Major original que cau per Sant Andreu (30N) i la d'estiu que cau a principis d'agost. M'han dit que això ve pels estiuejants, es veu que com que Tona ha estat poble pixapí des de principis del segle passat quan els de can Fanga venien a fer-se les seves torres i a gaudir de l'aigua dels balnearis, l'ajuntament d'aleshores va decidir que es farien dues Festes Majors: la d'estiu i la d'hivern. I nosaltres encantats!
No sé com anirà aquest any perquè hi ha hagut canvi de govern municipal i si una cosa feia molt bé l'anterior govern era la Festa Major, espero que estiguin a l'alçada. Aquest any la Guarderia Teatre no hem preparat res, l'any passat ja la vam liar per molts anys. Si voleu veure el vídeo aneu a aquest enllaç , cliqueu vídeo i després "Segrest del confetti", us aconsello mirar primer el reportatge del 9TV.
A la mateixa pàgina també està disponible el monòleg "Vlooghtankiept" , premiat amb el millor guió de l'edició 2006 del concurs de monòlegs Caixa de Manlleu i el 9TV. Si el mireu ja em direu què us ha semblat.
Foto:JRoca

Rectificar és de savis!

La immersió necessita oxigen

Article d'Enric Rimbau a EL TEMPS.

Corduroy

Divendres a la nit vaig arribar-me a l’Àgora de Vic per veure per segona vegada a Jam de Perles*. Sens dubte un concert fantàstic, molt íntim i que va sonar molt millor que el del Cafè de l’Orfeó. Per e-mail li havia comentat que la meva cançó preferida de Pearl Jam era “I got ID” i va i la toca! Em va fer molta il•lusió, vam estar parlant una bona estona i l’Oriol em va preguntar si m’havia agradat la versió de la cançó i li vaig contestar que se’m va posar la pell de gallina i que això vol dir que la va saber transmetre. Vaig arribar a casa a quarts de tres i em trobo la pubilla al nostre llit dient que no volia dormir. Doctor Estivill, ja ho sabem, no ha de dormir al nostre llit però hi ha moments en els quals has de prendre decisions d’aquest tipus i funcionen. A dos de sis la vaig tornar al seu llit i va aguantar fins a les nou i vint.
Dormint poques hores em vaig llevar i tenia una cançó al cap, suposo que també us passa, acostuma a ser una d'aquelles cançons insuportables enganxoses que et taladren tot el dia, aquesta vegada però, la cançó no era una estúpida inquilina de les ràdio-fórmules, aquesta vegada era una cançó de Pearl Jam.
*Aquest proper divendres 27 al bar la Plaça de Tona, a l’aire lliure i gratuït torna Jam de Perles aquesta vegada també amb banda i amb el nom de Vitalogy

Si el rei vol corona, corona li darem

Porto una estona davant de la pantalla intentant escriure alguna cosa sobre el segrest de la revista El Jueves i veig que tot el que vull dir ja ha estat dit per altres "blocaires", d'aquesta manera crec que el millor que puc fer és enllaçar uns quants comentaris que s'han dit. Espero que això serveixi perquè la consciència republicana creixi arreu de l'estat.
Per cert, preparem-nos pel contraatac de les revistes del cor coaccionades pel gabinet de premsa de la Casa Real... aquest estiu les revistes afins els titllaran de "jóvenes normales", "padres fabulosos" i "trabajadores incansables", i encara hi haurà gent que s'ho creurà.
Visca la República!
Vicent Partal
Llumenera de Nova York
De l'Holocè estant
Fragments nocturns
Joan Arnera
Palabras senzillas

El iogurt dels bacteris d'or

Una de les cartes que millor juga la indústria alimentària (i moltes altres) és la dels productes per menuts, no hi ha res que els doni més beneficis i de forma més descarada. Cada dia surten al mercat nous productes adreçats als pares que estan preocupats per la salut dels seus fills i que de pas no els importa rascar-se la butxaca si és per aquesta noble causa. Si fem una ullada pel passadís dels productes làctics de qualsevol supermercat veurem com proliferen productes per nens i que els preus d'aquests productes són descaradament superiors als productes per adults. Anem a un exemple pràctic: un pack de quatre iogurts naturals Danone pot costar pels volts d'un Euro i un pack de quatre iogurts "Mi primer Danone" natural ensucrat pot superar els 3 Euros! I després també hi ha els "3 frutas" i el Danonino "Felices sueños" que es veu que et fa dormir millor. M'imagino uns pares desesperats i "mal dormits" perquè el seu fill no dorm (per la raó que sigui) comprant aquests iogurts amb l'esperança que causin l'efecte anunciat. També m'imagino els publicistes fent un somriure vencedor mentre observen i estudien els vídeos dels pares davant dels iogurts. No ens estarem passant? quan érem petits menjàvem els iogurts de sempre sense caseis ni immunitas, sense felices sueños i sense mascotes que regalen Ipods previo sorteo, i no recordo haver tingut desordres alimentaris i/o de son. La publicitat en aquest aspecte està enfocada a senyalar-te amb el dit com a mal pare si no compres aquests productes tan "sans, vitals i necessaris pels teus fills". Entre poc i massa! a mi ja no m'enreden més, la meva nena va néixer abans dels 2500€ del ZP, prefereixo invertir els diners en un bon bistec de vedella criada a Girona o amb fruita i verdura de qualitat que no amb productes que sé que estan inflats de preu aprofitant l'etiqueta "para niños".
Ahir vam anar a comprar a un supermercat i em vaig fixar en potet de crema solar protecció 75 especial per bebès. Sota el preu hi anava el preu per litre, 159,87 €/litre, no m'ho invento.
Foto:JRoca

"Educación a la carta por autonomías"

La senyora ministra d'educació del govern de l'estat en una entrevista al diari 20 minutos edició de Madrid li pregunten:
¿Dentro de 20 años los niños catalanes hablarán perfectamente español?
I contesta:
- "Sí, absolutamente. Los consejeros de Educación catalanes van a estar interesados en que los niños sepan por igual catalán y castellano."

Atenció una altra pregunta:
- Esta educación a la carta por autonomías, ¿no es puro provincianismo?
I la resposta:
"La autonomía importante en el sistema es la de los centros, porque cada uno tiene alumnados distintos."

Una altra oportunitat passada per explicar als madrilenys el que és la pluralitat de l'estat. Espantada per no dir coses que alimentin els amants dels sil·logismes més esperpètics la ministra respon en comptes de contestar al malintencionat periodista.

Senyora ministra, d'aquí a 20 anys els nens catalans parlaran català?
Li recordo que també és competència de l'estat preservar la llengua catalana i que actualment és, per molt, la llengua oficial menys parlada a Catalunya.
Article 3 Constitució espanyola: "La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció."*

¿Educación a la carta por autonomías? provincionalismo?
però de què va?
i la resposta? "La autonomía importante en el sistema es la de los centros, porque cada uno tiene alumnados distintos."
quina resposta és aquesta davant de l'estupidesa que li han preguntat?
Per això li paguem un sou? quina falta de caràcter i de "talante", penós.
Senyora ministra, l'ajudaré per la propera vegada, no és difícil, ni llarg, ni complicat, potser perdrà algun vot però hauria de contestar això.
- Hi ha autonomies que tenen competències en educació segons els seus estatuts d'autonomia i això està regulat a la Constitució, aquesta pregunta demostra un preocupant desconeixement de la realitat plurinacional de l'estat, li aconsello viatjar una mica i llegir molt.
Senyora ministra, no ens representa perquè no ens defensa, ni ajuda a fer-nos respectar, ni ens entén, ni té ganes d'entendre'ns, perquè té por dels sil·logismes dels de sempre, perquè no està a l'alçada del seu càrrec, si us plau, dimiteixi.
I l'honorable conseller d'educació que és nét d'un català il·lustre defensor de la llengua catalana i que és del mateix partit polític de la ministra, què dirà d'aquest assumpte? res.
Si fos al revés ja haurien caigut caps.
*Text copiat de la versió valenciana de la web de la Constitució Espanyola.

El tubogan metàl·lic cremarà molt

Es lleva a quarts de deu, s'aixeca al seu llit i em crida. Quan hi vaig me la trobo recolzada als barrots i m'assenyala alguna cosa, em diu "allà", aquesta nena està aprenent els adverbis abans que els noms. Juguem una mica i després li canvio els bolquers, com pesen! no sé com s'aixecava.
Tot seguit li dono el bibi al llit, després juguem a sobre el llit una mica sense marejar-la gaire que acabava de menjar. Li encanta agafar el bibi i el tap i jugar a tapar-lo, quan ho aconsegueix aplaudeix, bé, ho intenta perquè té les mans ocupades.
En aquest moment el papa ha de vestir-la i combinar la roba, no és fàcil. Com heu deduït la meva dona no és mestra i treballa, per tant la complicada tasca de posar-li el vestit adequat és meva. Mai he jugat a nines i em suposa un problema. Normalment amb un vestidet anem força bé, de vambes li poso les clàssiques Victoria perquè les avarques que li van regalar són maquíssimes però per caminar no les veig molt adequades tenint en compte que fa un mes que camina. Avui li posaré la samarreta de Lost que li vaig comprar per Internet . Sa mare vol que li posi unes pincetes al cap perquè estigui ben mona, no sé si me'n sortiré.
Una vegada vestideta li posaré crema solar per les parts on pot tocar el sol i anirem a donar el volt pel poble, trobarem les mateixes mares i iaies de sempre i potser parlarem del de sempre. Anirem al parc amb la pala i la galleda, agafarà les burilles de terra i li diré No!, es quedarà observant els nens més grans com juguen i els voldrà seguir, sentirà un gos i dirà "uau", li donaré un glop d'aigua amb el bibi i es mullarà una mica la samarreta, el tubogan metàl·lic cremarà molt.

L'itinerari del Castell de Tona

El camí de ronda del Castell de Tona fa poc temps que està en funcionament, es tracta d’un recorregut integrat en la natura que envolta el turó del Castell de Tona. En tot el camí, de poc més d’un quilòmetre i mig, hi ha indicacions sobre les plantes que s’hi poden trobar a part d’altres senyalitzacions per no perdre’s. Ahir hi vam anar amb la pubilla i vam estar-hi uns trenta-cinc minuts ben aprofitats gaudint del paisatge i de la caminada pel bosc, per les roques calcàries característiques de la zona i pel lloc on es fa anualment el Pessebre Vivent d’Osona, tocant al Parc de les Feixetes. Una bona proposta per un dissabte a la tarda, no? Si veniu un dia per Tona ja ho sabeu.

Foto:JRoca

Educació Física i/o Educació de la ciutadania

Us poso un clarificador article de Vilaweb escrit pel professor Sebastiani de la universitat Ramon Llull sobre la reducció d'hores d'educació física.
Enllaç.

Pluriempleat

Ara resulta que em dedico a vendre productes farmacèutics i coses per l'estil amb l'e-mail de la XTEC, increïble! és que no es pot fer res contra això? no hi ha filtres potents des de la mateixa XTEC? els altres mestres també us hi trobeu?
Mireu el remitent i l'emissor. És el meu e-mail!

Tinc potencial lingüístic a la biblioteca

Em trec el barret (novament) davant de l'equip de mestres del Ceip Montseny de Vic i també del TeleNotícies de TV3 per la visió que han donat d'aquest centre modèlic en integració. Aquesta escola on gairebé tots els alumnes són d'origen estranger aconsegueix que ja de ben petits tots els alumnes es relacionin entre ells en llengua catalana fent així de la nostra llengua una eina integradora. Els alumnes acaben la primària parlant la llengua materna, el català i el castellà a més de tenir nocions d'anglès, què més volem? A TV3 han ensenyat diversos alumnes de diferents orígens i n'han entrevistat un parell o tres, "amb els meus pares parlo en àrab i a l'escola català" era el que deien. On està el problema? que potser perden la seva identitat per parlar català? és que no sumen les cultures? parlar català suposa deixar d'aprendre altres llengües? jo diria que no, doncs per què tants atacs indiscriminats contra la nostra llengua ara també des de dins?
Jo no sóc pas superdotat i parlo, llegeixo i escric català i castellà sense problemes. Quan entro a una biblioteca tinc un potencial davant meu que no té un monolingüe. Sóc bilingüe i no em suposa cap esforç, tot són avantatges comunicatives. Per què jo veig avantatges i altra gent veu imposicions, persecucions, marginacions i paraules pitjors com nazisme? no serà que estem davant del llop disfressat de cabreta que està a la sortida de les escoles per menjar cocos a la gent?
Ho dic ben clar: Visca la immersió lingüística que és la única manera de formar ciutadans bilingües a Catalunya.

Element comú

Si vas a un parc infantil, a la muntanya, a un parc Natural, a un Parc Nacional, a fora el teatre, a una terrassa, a la sortida del Metro, a la platja, a la carretera, per un camí de ronda, pel bosc, a visitar un monument, al circuit, al riu o allà on vagis sempre trobaràs un element comú a tots aquests llocs, fes la prova.
Diu: Fumar perjudica gravemente su salud y la de los que están a su alrededor.
Hi falta: Y también la del medio ambiente.

I ara contra l'Educació Física!

He rebut un e-mail de la delegació de la Federació Internacional d'Educació Física (FIEP) sobre un nou decret que menysprea l'educació física a primària. Amb aquesta llei l'EF passarà de tenir de 525 hores a 385 en tota la primària, això vol dir que a cicle inicial es faran 105 hores i a mitjà i superior tan sols 70, és a dir, una hora setmanal que en realitat és molt menys per les característiques de l'assignatura com són desplaçar-se a un altre espai, canviar-se roba, dutxar-se, etc...
El manifest de la FIEP serà incomplible i a la llarga és molt possible que l'obesitat i altres patologies augmentin a la societat com està passant a Estats Units per culpa dels mals hàbits físics i alimentaris.
Des de la FIEP han demanat que escriguem articles i opinions sobre el tema, no cal ser MEF o llicenciat, qui vulgui ajudar com a pare/mare i/o persona que creu que és injust que envii un e-mail a aquesta adreça: fiep@fiep.cat
Jo els he enviat això:

Em dic Jordi Roca i sóc mestre de primària especialista en educació física. Fa poc m’he assabentat del decret d’ordenació dels ensenyaments en educació primària i he tingut una gran decepció en comprovar que l’educació física queda relegada a una assignatura “maria” ara ja d’una forma descarada. Estic decepcionat perquè portem molts anys intentant dignificar aquesta assignatura i mostrant-ne a la societat la importància que té per a una educació integral dels alumnes. Ens n’hem trobat de tots colors com per exemple la construcció d’escoles sense gimnàs o amb manca important d’equipaments, tot i això hem seguit lluitant dia a dia per aconseguir que els nostres alumnes coneguin el seu cos i les possibilitats que aquest els pot aportar per a convertir-se en persones saludables en tots els aspectes. I ara ens trobem que des de l’administració no es contempla que l’educació integral és important pel desenvolupament dels nens, increïble.

Costa d’entendre que en ple segle XXI i amb els perills latents de malalties ocasionades pel sedentarisme i els mals hàbits es decretin coses com aquesta.

Quina decepció, quina vergonya i quin perill potencial per la societat futura.

* Afegeixo comentari del professor Enric Mª Sebastiani al FòrumMEF

Foto:JRoca

Hattrick mosquit

Quan feia segon de MEF a la UAB vam fer una sortida pedagògica al Delta de l'Ebre. Ens vam allotjar a un alberg de Sant Carles de la Ràpita i durant tres dies vam estar fent activitats com ciclisme, piragüisme, etc... va ser genial perquè érem una classe que ens aveníem molt i vam gaudir d'un entorn magnífic i d'activitats ben organitzades.
He trigat dotze anys a tornar al Delta i aquesta vegada amb família i bungalou, per cert, quina paraula més curiosa bungalou, sembla inventada per en Joan Miquel Oliver però es diu igual o pràcticament igual en tots els idiomes.
Doncs com us anava dient: amb família, amb trenta-dos anys i monovolum les coses es veuen diferents. No hem tocat ni una bici, no hem vist (ni ballat) cap flamenc i no ens hem ficat a cap embarcació que no es digui transbordador (sense curset de cosmonauta) ara, l'arròs negre, la piscina petita del càmping i les estades a la platja a quarts d'onze del matí no ens les treu ningú.
I les tres picades de mosquit que tinc tampoc...

Monovolum

Abans de ser pares quan anàvem de vacances agafàvem quatre coses mitja hora abans de sortir, les ficàvem en una maleta i vinga, carretera.
Ara quan hem de sortir és una altra cosa. Em sembla que triguem més estona preparant-ho tot que gaudint del lloc on anem. Demà anem quatre dies al Delta de l'Ebre:
- Llit de viatge, d'aquells que diuen que es pleguen fàcil, diuen.
- Ninots de llit (un dia us en parlaré més a fons) + xumets de llit
- Llençolet de llit
- Manteta de llit, per si fa fred.
- Babycook + verdures + "potitos".
- Pitets varis + cullereta
- Cadireta que es lliga a una cadira.
- Bibis: no sé perquè en diuen bibis si n'haurien de dir bibes.
- Escalfa-biberons, a la mossa li agraden el bibis calents.
- Bolquers, 28, agafem-ne més per si de cas.
- Crema solar, del 50.
- Altres cremes, pel culet i cos.
- Sabons de cos i de cap.
- Joguines, tres o quatre.
- Galleda, pala i forca + motlle de mà per jugar a la sorra.
- Robeta, més del compte per si es taca.
- Tovalloletes
- Para-sol + aquella gorra que es treu cada dos per tres
- Piscineta inflable mini per pubilla de tretze mesos.
- Sprai Anti-mosquits infantil, que anem al Delta.
- Mosquitera, que anem al Delta.
- Càmera per mostrar als avis les evolucions de la pubilla.
Bé, segur que em deixo coses. Us deixo que he de preparar més coses.
Salut
Foto:Google

Incentiu per seguir treballant

Alguna vegada algú m'ha dit que tenint en compte la repercussió de la pàgina web "Educació Física, no gimnàstica!" podria guanyar algun caleró extra amb la meva feina si fiqués publicitat a la web o escrivís algun llibre sobre EF. El tema de la publicitat tinc clar que el descarto i el del llibre s'ha de veure però en tot cas la finalitat principal no seria l'econòmica sinó la d'arribar a més gent. Veig que el que faig funciona amb els meus alumnes i m'agrada saber que també funciona amb altres alumnes d'arreu del món. A més, aquesta feina permet un grau molt alt d'innovació i aquí és on gaudeixo més donant a conèixer la meva tasca a gent que en pot fer un bon ús educatiu.
Un dia em va arribar un article del vice-president mundial per Sud-Amèrica de la Federació Internacional d'Educació Física (FIEP) que alhora és el delegat nacional d'Argentina que em va deixar més que sorprès.
L'article diu això.
M'agafo aquestes paraules com a un compromís molt gran. Entenc que en Jorge Díaz Otáñez va anomenar el meu nom com a un exemple entre moltíssims professionals i que potser si escrivís l'article ara anomenaria altres persones però què voleu que us digui, em va fer il·lusió i m'ho prenc com a un incentiu per seguir treballant. Per sort, des de l'article a avui han sorgit moltes altres pàgines web sense ànim de lucre amb recursos més que interessants i útils per fer una educació física millor i més reconeguda.

El pa de cada dia

La silueta tonenca des del sud un 3 de juliol.

Aprendre més per ensenyar millor

M'ha agradat veure que el post sobre les vacances de mestre ha tingut força comentaris, bé, n'ha tingut cinc i en aquest bloc cinc comentaris ara mateix són molts.
Volia ampliar el tema amb algunes coses sobre les vacances que crec que no s'han dit gaire i que és de justícia que es diguin. Durant el mes de juliol molts mestres aprofiten les classes de formació de professorat que es fan en diverses escoles d'estiu, d'aquesta manera són molts els professionals que busquen millorar en la seva tasca educativa i personal. Jo he estat fent cursets a l'escola d'estiu de Rosa Sensat i a l'escola d'estiu del Vallès Occidental (UAB) altres estius i ha estat més que profitós assistir a xerrades i conferències sobre educació que es feien de forma complementària.
Altres mestres aquest estiu estan intentant treure's les oposicions i ho passen força malament pel que fa a nervis com és normal en un procés selectiu tan dur.
N'hi ha d'altres que per voluntat pròpia (o per sorteig) fan de tribunal d'oposicions que és una tasca gens fàcil i que també té mèrit.
En el meu cas aquest any no faig cap curs a l'estiu però estic preparant algunes coses pel curs que ve, tinc intenció de publicar algun article en una revista educativa i també vull millorar la meva pàgina web.
La professió de mestre canvia amb la societat molt més ràpidament que altres feines, avui sentia al TN que en cinc anys el número d'immigrants ha crescut un 200%, cada dia hem d'educar més amb les TIC, hem d'aprendre idiomes i a sobre rebem bufetades des de diferents àmbits de la societat. Se'ns exigeix molt i per donar al màxim hem d'estar preparats, oi que ens ajudareu?

La desena temporada

Va estar prou bé el concert de dissabte a la nit d'Antònia Font tot i que considero que és un grup més d'estudi que de directe. Tinc tots els seus discos i al cotxe porto un pupurri amb les cançons que més m'agraden.
Dilluns passat acabava la desena temporada del meu programa de ràdio. El programa és un vàlvula d'escapament d'una hora setmanal a una emissora local com és ràdio Taradell. Escoltant-lo es pot endevinar com m'ha anat el dia ja que poso la música que més m'inspira cada dia, a l'emissora tinc total llibertat i ho valoro perquè puc fer el tipus de programa que m'agradaria escoltar encara que tingui poca audiència. I es veu que ells també ho valoren ja que avui m'han donat un dels premis a millor programa de l'emissora. He pujat a rebre'l amb la pubilla en braços. He agraït la llibertat que em dóna Ràdio Taradell des de fa tants anys i he dit que potser la pubilla algun dia agafarà el meu relleu, no ho sé, em sembla que m'ha quedat una espècie de discurs força fluix, poc brillant, no preparat, no m'esperava tornar a guanyar el mateix premi que em van donar fa dos anys i no m'havia preparat res, a sobre la pubilla ha intentat mossegar el trofeu quan estava dalt de l'escenari posant la nota còmica i despistant-me.
Aquest estiu no hi ha programació perquè han de fer obres i per tant no hem pogut fer el programa d'humor "La guarderia" amb la Guarderia Teatre. El juliol passat va ser genial, un programa per tronxar-se de riure i en el qual combinàvem l'afició pel teatre amb els micròfons. Era divertit veure faranduleros de tota la vida fent gestos mentre s'acostaven als micros, "ep, que no cal, no ens veu ningú!", "ja, però si no ho faig així no em surt". Tenia ganes de tornar a fer guions humorístics per ràdio, me'ls hauré de guardar per una altra ocasió, de moment sé que tinc un estiu per escriure i no penso desaprofitar-lo.
Al setembre tornaré a la ràdio i a sobre treballaré a la magnífica escola pública de Taradell, em pregunto si algú em coneixerà la veu...