dimecres

Trick or treat

Vaig a fer un volt pel poble. Veig una colla de criatures disfressades de bruixes, monstres i altres personatges peculiars que es reuneixen per celebrar Halloween. Desconec si han passat per les cases demanant llaminadures com fan als EUA, espero que no se'ls passi pel cap, no em faria gaire gràcia que una colla d'aprenents de Freddy Krueger em despertessin la pubilla. No veig malament que a l'escola, en hores de llengua anglesa, es parli de Halloween si això fa que els alumnes estiguin més motivats, una altra cosa és comprovar com aquestes tradicions forasteres poden acabar amb les nostres ja fora de l'escola, dins de l'àmbit familiar.
Segueixo voltant i una fruiteria té diverses carabasses decorades com les dels ianquis. Arribo a la plaça i veig colles de pre-adolescents que venen castanyes per recaptar diners pel viatge de fi de curs, de seguida penso en el que em va dir dilluns un nen de la meva classe:
- Jordi, jo tinc ganes d'anar a l'institut.
- Ja? però si encara et falten molts anys, com és?
- Perquè vull vendre castanyes per anar de viatge de fi de curs.
Per dins vaig pensar que potser seria millor vendre panellets a més de 30 Euros el quilo, escandalós preu però hi ha molta gent que hi cau, és allò de pensar que 10 Euros són mil peles, sabeu de què parlo, oi?
Bé, que us ho passeu bé aquest cap de setmana llarg.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Realment una llàstima que els nens i no tant nens canviïn la castanyada pel Halloween. Una altra mostra del mal que fa la globalització en aques t món.
Crec que aquí hi tenim un paper fonamental els mestres i els educadors. Tot i així tinc totalment fe a la castanyada, no crec que acabin amb ella.

Cecília

www.fotolog.com/cecijufre

Sylvie ha dit...

Totalment d'acord amb tu. Jo he escrit sobre el mateix per que a casa meva sí van venir a demanar llaminadures i em van despertar el nen..
Petons

Anònim ha dit...

Una vegada més, estem d'acord.

A casa no va venir ningú a demanar llaminadures, però la cansaladeria de sota de casa (gent molt activa que estan molt pel petit comerç, les iniciatives del barri, les nostres tradicions, etc.) va aparèixer de bon matí tota guarnida amb carabassetes, rat-penats, fantasmes i d'altres "col.legues" de festa.

Ja teníem el cranc de riu amenaçat i ara ens tocarà a nosaltres.

Amb lo "xulu" que és fer panellets amb els nanos!

Una més.

JRoca_Font ha dit...

Cecília,
jo també tinc fe amb la Castanyada i és ben cert que els mestres hi tenim molt a dir.
Sylvie,
si et dic la veritat no sé com hauria reaccionat si em venen a despertar la nena una colla de marrecs disfressats...
Anònim,
fer panellets és maco però menjar-se'ls és molt millor. ;-)