Península de debò
Anar de cap de setmana a una casa rural de la Cerdanya i que plogui el 95% del temps no seria el cap de setmana somiat però tot el que sigui bo pel país és bo per a nosaltres. Tornant veiem el Segre furiós que arreplega tot el que troba i a la Collada de Tosses l'espectacle de salts d'aigua és espectacular, aquesta aigua baixa a un torrent que va a parar al Freser a l'alçada de Ribes. Baixant veiem com a Campdevànol la gent omple els ponts per fer fotos, el llit del Freser feia mesos, potser anys que no s'omplia tant. A Ripoll entra en escena el Ter amb tot el seu esplendor i s'abasteix de centenars de rieres i torrents que l'omplen a uns nivells que inunden parts de la riba. Aquesta aigua quedarà aturada a Sau i per fi el monestir de Sant Pere de Casserres tornarà a ser una península de debò.
Mentrestant, els que hi entenen i els que no hi entenen seguiran omplint tertúlies, pàgines dels Mèdia i minuts d'ascensor; el tema dóna per això i per molt més.
Foto: "Raja sense treva" de JRoca
2 comentaris:
és bonic aquest text...
Gràcies Marta però és molt més bonica la Cerdanya ;-)
Salut
Publica un comentari a l'entrada