El purisme

En el concurs de monòlegs no va haver-hi sorpreses i com havia previst en el post d'ahir els tres premis van ser pels germans Font i en Lluís Jutglar (quin crac!).
Mireu-ne la crònica del 9Tv aquí.
Pel que respecta al monòleg interpretat per en Xevi Canet que vaig escriure jo s'ha de dir que no va funcionar com en les semi-finals pel que fa a rialles, tot i això la vetllada va ser més que positiva ja que vam riure de valent amb els tres merescuts guanyadors; el fet d'anar sense pressió ajuda molt a passar-ho bé.
En acabar l'entrega de premis vaig acostar-me a parlar amb en Godoy que com a jurat va fer la crítica del meu monòleg deixant el text força malament. Va ser interessant escoltar aquest professional de l'humor que va ser molt amable contestant les meves preguntes i donant-me bons consells per seguir escrivint. En Godoy és un purista dels monòlegs i li agraden els que no tenen parafernàlia ni personatges que expliquen històries, partint d'aquí era normal que no li agradés "El nou ordre mundial" que es basa en una història al voltant d'un personatge peculiar que diu haver salvat el món. El monòleg pur que defensa en Godoy és el que veiem al "Club de la comedia", els del gran Jerry Seinfeld (que idolatro) o els que explica en Buenafuente.
Entre d'altres coses em va dir:
- Tu prueba y prueba y si ves que no funciona lo cambias.
Ok, però no em surten aquests monòlegs, em sento més còmode amb històries rodones, potser deixaré els monòlegs per tornar al teatre d'humor, ja ho veurem, de moment entenc l'experiència com a molt positiva.