Subtitulació a costa de què?

Ernest Maragall aposta per subtitular en català en lloc de doblar:
D'entrada ja us dic que sóc un gran defensor del cinema en versió original i que no em miro una pel·lícula que no sigui en català o castellà sense subtítols des de fa molts anys. Per què? perquè quan miro una peli vull veure el treball dels actors i no el dels dobladors i perquè m'interessa aprendre anglès dia a dia per no estancar-me en un nivell de tercer de l'EOI.
El tema és, estem preparats per fer el valent pas de veure televisió i cinema a gran escala amb subtítols? és evident que no. Què passaria ara mateix si a TV3 fessin Herois en anglès i subtitulat en català? doncs que baixaria l'audiència de forma escandalosa. Jo amb el TDT m'ho miro en anglès i subtitulat perquè ho tinc en opció però s'ho miraria el meu veí si en comptes d'estar en opció estigués per defecte en anglès? No.
El meu veí, que és fan d'Herois, em diria:
- Neng, treballo dotze hores cada dia i arribo cansat a casa, no estic per llegir subtítols, a més, són molt petits...
Al meu veí se li'n fot aprendre anglès, el meu veí treballa per pagar l'hipoteca, fumar els seus Winston i anar al càmping cada cap de setmana amb la caravana i la canalla, m'enteneu per on vaig?
No tenim cultura de subtítols (perquè no som finlandesos!) i necessitem una televisió pública com TV3 que faci la seva funció social de normalització lingüística i si cau en audiència amb aquesta desigual competència barroera ho tenim clar. Per ara estic content que ho tinguem com a opció, més endavant, quan estiguem preparats tirem-nos-hi de cap!

Hi fot un fred que pela...

Rebo una invitació per anar a una conferència de l'Honorable Conseller d'educació pel dia 27 a la UB, suposo que l'han rebuda tots els mestres, no ho sé. Suposo que el "Tete" ens vol explicar les últimes tendències en educació del país amb més bona fama mundial a nivell educatiu: Finlàndia. No sé si el conseller economista que fa de conseller d'educació sap que Catalunya també va tenir aquesta fama fa uns quants anys, durant els anys anteriors a la gran catàstrofe. Al nostre país teníem el bo i el millor a nivell educatiu i vam ser pioners en molts aspectes.
Avui en dia Finlàndia té unes condicions que fan que pugui exercir el títol de país educatiu més avançat del món. Aquestes condicions no es donen ni de bon tros a Catalunya. Sentia avui a un Telenotícies que Finlàndia té grans similituds amb el nostre país, ah sí? per què? que jo sàpiga les coses que el Parlament Finlandès decideix no han de tenir el vist-i-plau retallador d'altres parlaments, que jo sàpiga els diners dels impostos dels finlandesos repercuteixen íntegrament en els finlandesos, que jo sàpiga Finlàndia és una república sobirana independent, que jo sàpiga ningú qüestiona que l'idioma oficial és el finès tot i tenir el suec com a cooficial, que jo sàpiga els Nokia tenen el finès com a opció, que jo sàpiga allà hi fot un fred que pela...

Oposicions 2007

Fa set anys vaig aprovar les oposicions (a la tercera) i en fa tres que vaig ser tribunal. Tan com a opositor com de tribunal em vaig trobar amb el problema de la falta d'informació. Com a opositor necessitava saber què volien de mi i com a tribunal necessitava saber què avaluar i com puntuar-ho. L'any 2000 vaig aplicar la lògica en l'oposició, vaig establir un conjunt de paràmetres que creia que eren importants per aprovar unes oposicions, em va sortir bé amb molt d'esforç i un factor sort que sempre està lligat en una fase d'oposició.
Com a tribunal ens van dir que nosaltres mateixos havíem d'establir la forma de puntuació segons el nostre criteri. Vam reunir-nos moltes hores i d'allà en van sortir la nostra forma de puntuació. Els altres tribunals devien tenir també la seva forma d'avaluar, propera o no a la nostra.
Aquest any el Departament d'Educació ha posat els punts sobre les is: ha tret un seguit de criteris de correcció amb un conjunt d'aclariments que facilitaran la feina als opositors i als tribunals. De pas també es podrà dir que aquesta unificació de criteris serà més justa per a tothom.
Ara, això no li treu a ningú fer colzes i passar molts nervis.
Molta sort i endavant!

Canvio d'aires

Me'n vaig.
El curs que ve començo una nova etapa a un nou centre. Avui els ho he comunicat als meus alumnes de cicle mitjà. Han plorat gairebé tots, els més valents s'han tapat la cara perquè ningú els pogués dir que ploraven, d'altres han vingut a abraçar-me amb un instint natural. Els he dit que volia treballar a una escola més propera a casa per estar més a prop de la meva filla, no els he convençut. La nouvinguda magrebina que va arribar del Marroc fa dos mesos s'ha posat a plorar desconsoladament tot i no entendre gaire l'idioma, per la reacció dels altres ha entès que alguna cosa dolenta passava, m'aprecia molt, com tots. Suposo que ha pensat que sense mi no tindrà un pilar on recolzar-se quan necessiti ajuda, li he explicat com he pogut que l'any que ve hi haurà un altre mestre que l'ajudarà com jo l'he ajudada a integrar-se, m'ha somrigut entre llàgrimes. Tot això ha passat mentre fèiem l'àlbum. Em temo que demà i demà passat seran dies durs, han sigut quatre cursos intensos.
A les nou entrant a l'escola, abans que tot això passés, ha vingut un pare a parlar amb mi, m'ha agraït sincerament el que he fet pel seu fill i jo li he dit que aquell gest significava molt per mi, també li he dit que l'absència de suport en molts aspectes és una de les causes principals per les quals vull marxar.

Oh Europa!

La canalla del barri no para de tirar petards a tota hora: un totxo destrossat, una ampolla d'aigua esmicolada o una paperera rebentada són les conseqüències dels seus fets. Compren els petards amb els diners de la setmanada a una barraqueta que han instal·lat en un descampat del poble, en pocs segons es fonen els diners de les xuxes i després s'ajunten amb altres companys esperant una mica més de soroll. Ells, aliens a la nova normativa europea que prohibeix la compra i la utilització de petards a menors de 12 anys es preparen per la festa de Sant Joan. Aquesta norma suposo que aixeca polseguera als nostres veïns del País Valencià on hi ha un gran tradició pirotècnica. Estic segur que tots els lectors del bloc n'han fet alguna amb petards, forma part de la festa de Sant Joan que és la més emblemàtica de les terres de llengua catalana.
De marrecs amb la colla sortíem amb la bossa plena de petards a donar un volt pel poble i a veure qui la feia més grossa. Tornàvem curts d'efectius i l'endemà era obligatori tornar a fer un volt però aquesta vegada a la recerca de petards sense explotar.
Suposo que des de la Unió Europea coneixen poc la tradició de determinades zones. No m'imagino nens suecs o finlandesos fent el que fèiem nosaltres de petits però tampoc m'imagino nens catalans o valencians sense tirar petards per Sant Joan. Endavant amb la revetlla, amb seny, però amb petards!

Torna el Llop a Tona

Si aquest dissabte a la nit teniu ganes de passar una estona agradable i més que divertida per només 6 Euros ho teniu fàcil: torna l'espectacle "El llop" de la Guarderia Teatre. Serà aquest dissabte dia 16 a les 10 de la nit a la sala la Canal de Tona, just al costat de la carretera principal que travessa el poble, amb aparcament ampli i gratuït al costat i amb restaurants a tocar, ah, i el beure el posa La Guarderia Teatre durant l'espectacle.
En què consisteix el Llop? encara no hi has jugat? pensa que qui hi juga repeteix. És un espectacle-joc on el públic hi té molt a dir. Dalt de l'escenari hi ha 14 personatges i 4 d'ells són llops. El públic, que es reparteix per taules amb una pissarra, ha de descobrir els llops assassins a partir de preguntes, diàlegs, discussions, mirades, etc... Una vegada creguin que han descobert un llop votaran el personatge en qüestió amb la pissarra, el personatge amb més vots serà executat. Al final només quedaran habitants innocents o ... llops!
Veniu amb la colla, família, amb la parella o sols, d'amics en fareu ràpid. Espectacle recomanat per a majors de 16 anys.
Aquest dissabte estrenem una nova versió amb un nou vídeo d'entrada i algunes novetats.
Si teniu qualsevol dubte pregunteu-m'ho.
Ens veiem dissabte!
* A la foto veiem el conegut saxofonista Pep Poblet, el corredor de rallies Dani Solà, l'actor Ramon Godino i el músic Princesa Rosa entre d'altres que van participar a l'edició benèfica del Llop per la Marató de TV3.
Foto:JRoca

Procés avaluatiu

Avaluacions:
Avui reunió d'avaluació fins a un quart de quatre. Repassem alumne per alumne i prenem decisions consensuades.
De vegades, en casos molt concrets, és millor suspendre (NM) com a toc d'atenció perquè el sol fet de posar un PA fa que hi hagi pares que es pensen que tot va perfecte. Portem una pila d'anys amb aquest sistema i no veig que hagi funcionat pel que fa a la informació precisa del procés avaluatiu.

Pels pèls al Pasta gansa

Pasta gansa, us en recordeu? El millor programa pel que fa a guions que s'ha fet mai a la ràdio en català. Milers de joves de principis dels noranta n'érem fans i l'escoltàvem a diari, es va convertir en un programa mític de la ràdio i en un referent de l'humor català de la mà dels genials Orteu, Perelló i Salvadó entre d'altres. I del presentador què me'n dieu? Mikimoto en estat pur.

Bé, doncs resulta que jo vaig participar dues vegades al Pasta Gansa: el maig del 95 i el setembre del 96. En la primera participació vaig caure en una pregunta trampa i no vaig passar a la final. En la segona participació vaig arribar a la final i em va anar pel pèls de guanyar 70.000 pessetes que m'haurien anat molt bé. Tenia 21 anys, acabava d'acabar la carrera i les meves perspectives de feina eren força nul·les per fer de mestre, havia repartit una trentena de currículums i ningú s'havia dignat ni a contestar. Aquell juliol i agost els havia dedicat íntegrament a fer de peó de jardiner per 63.000 ptes. al mes (378 €), el que aleshores era el sou mínim.
Us he preparat en podcast el fragment final del programa que podia haver canviat el meu prestigi entre els amics per haver guanyat el Pasta Gansa. Va anar pels pèls, dubto que cap altre concursant en tota la història del programa perdés per tan poc.

Responsabilitat lingüística

Cada dia a quarts de vuit de dilluns a divendres em llevo amb la ràdio. Feia anys que sempre escoltava en Bassas però ara fa un parell d'anys que em vaig passar a en Xavi Bosch, a partir de les vuit. Amb el futbol va passar igual, de Puyal a Pou, ja que els mercenaris no responen almenys ens ho passarem bé. Tot i això quan a una de les dues emissores fan els odiosos anuncis (que dolents arriben a ser alguns) faig zàpping cap a l'altra i quan passo amb el cotxe vorejant el Congost camí de la feina escolto l'APM.
Del duel matinal entre Bassas i Bosch per mi guanya el de Rac1 però sovint llegeixo el que escriu en Bassas, estem d'acord en moltes coses, com en aquesta: "El futur de la llengua depèn dels seus parlants, i el català només ens té a nosaltres."

D'acord amb USTEC-STEs

Mentre algun mitjà de comunicació ja ha tret la cavalleria a la notícia de deixar la tercera hora de castellà a criteri dels centres, l'USTEC-STEs ha fet un comunicat de premsa que subscric al 100%, llegiu-lo aquí.
Uns altres que sembla que no han paït bé la notícia són l'anomenat sector Carretero d'ERC. Copio de l'e-noticies.com: "Carandell creu que el que ha fet el govern és "prendre la decisió de no decidir", i ha lamentat que s'hagi traslladat la responsabilitat última als centres educatius. "El govern -afirma Carandell-- el que diu amb aquesta decisió és: com que nosaltres ens barallaríem, doncs que ho decideixin les escoles"."
Segons el meu humil punt de vista que ho decideixin les escoles és el millor que pot passar perquè són les escoles les que millor coneixen la realitat sociolingüística de cada centre. He estat a unes quantes escoles i us assegurar que cada una és un món. La gent des de fora es pot arribar a pensar que totes les escoles són iguals i que com a molt canvien si són públiques, concertades i privades, doncs no amics no, cada escola té les seves particularitats i per tant és més que positiu que aquestes puguin decidir en aspectes que les afectin directament com aquest tema de la llengua. Per exemple: En una escola de l'àrea metropolitana on pràcticament no es parla català pels passadissos o al pati, i en molts casos ni a les aules, com es pot entendre una hora més de castellà?
Espero que des del MEC entenguin aquest punt de vista perquè en cas contrari hi haurà mala maror i potser haurem d'acabar segant cadenes.

Per fi una mica de seny

El govern deixarà a les escoles la decisió d'aplicar o no la tercera hora de castellà. Aquesta vegada el govern ha actuat amb seny en un tema delicat com és l'aplicació de la tercera hora de la llengua més parlada a Catalunya amb una diferència abismal amb la llengua originària del país.
La lògica és que si a una escola posem pel cas de la Garrotxa es detecta que els alumnes van fluixos de castellà es faci una hora més de reforç en aquesta llengua. Ara, coneixent la realitat lingüística de Catalunya no cal ser sociolingüista per veure com la llengua que necessita més reforç a gran part del territori és la catalana. La decisió de deixar pels centres l'aplicació de la tercera hora crec que és la més encertada.
Vilaweb
Avui
La Vanguardia
El País
El Punt
No he trobat (ni buscat) informació en depèn de quins mitjans... ja m'enteneu.
En aquest bloc aquest tema havia sortit unes quantes vegades: El decret de la llengua; Classes en anglès pel curs que ve?; Esborrany per esborrar; Les comissions de treball del Departament d'Educació; No és això companys, no és això.

Al Tete no li agrada el Tete

Escoltava el Minoria Absoluta com faig cada dia a l'hora de dinar. Avui el convidat era el conseller Maragall. Aquest economista que ara exerceix de primer responsable en educació de la Generalitat ha acabat l'entrevista dient que el seu personatge del Polònia no li agrada. Li han preguntat quines coses no li agradaven del Tete i ha dit que tot. Ha demanat no sortir més i aquí en Toni ha estat àgil: li ha dit que mentre sigui conseller ja es pot anar preparant...

No en vull gràcies!

Arribo a casa i novament tinc la bústia d'entrada (del pc) plena d'spam. Ara els ha agafat pel llibre de visites d'"Educació física, no gimnàstica!", em tenen fart. Aquesta setmana porto eliminats més de 30 missatges que venen Viagra, allargaments d'extremitats inferiors del mig, pastilles de tot tipus i no sé pas què més. Són uns pesats! A les bústies (físiques) hi pots plantar un adhesiu que digui "Publicitat, no gràcies" i en principi et fan cas. Què hem de fer amb les bústies virtuals? intento enganxar un adhesiu i no me'n surto!

Caminante no hay camino

Somriure, fer adéu, picar de mans, caminar...
la vida és un aprenentatge constant.







Sempre havia criticat els blocs que parlaven amb termes de "la vida és...".
I avui ho he fet jo.

Anthony and the Johnsons: Man is the baby

Plusmarques de les colònies'07

- Lots arreglats en una nit: 7 (el 85%). Anterior rècord 5 a les colònies'03.

- Frase: “No enfoqueu als ulls si us plau”: 23. Cal remarcar que les darreres 12 vegades ja no hi anava un si us plau darrera. Anterior rècord 22 a les colònies'05.

El balanç és molt positiu perquè no s'han superat els rècords de rondes nocturnes de vigilància, lots confiscats, mitjons perduts, inscripcions llegides sota les lliteres, gots vessats i genolls pelats.

Tres mil quaranta-quatre

La pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" que vaig crear fa sis anys i mig ha superat aquest passat mes de maig el seu rècord històric de visites en un sol mes. Per primera vegada s'han superat les 3.000 visites mensuals i la marca s'ha quedat en 3.044.
Què vol dir això? vol dir que l'educació física interessa i cada vegada més. Pel proper curs anuncio canvis i millores substancials amb noves actualitzacions, aquest curs l'he actualitzada poc perquè no he fet EF a l'escola per la reducció de jornada.
Moltes gràcies a tothom per seguir la pàgina i fer-la útil a tanta gent.

El pernil dolç ben primet, és igual que es trenqui...

Quan Polònia sembla un gag del Polònia

El govern de Polònia (el país) investiga els Teletubbies.
"Fins i tot una ràdio del país va suggerir als oients que votessin les sèries més sospitoses. En alguns correus electrònics, algun oient va suggerir que Winnie the Pooh només té amics i no amigues."

A la foto veiem en Tinky Winky mirant un noi amb ulls de passió mentre té les mans en posició dubtosa.

Guionistes del Polònia:
deixareu passar aquesta oportunitat de marcar un gol segur?

El espectáculo está garantizado

Fa uns dies escrivia aquest post.
Ara us recomano llegir la següent notícia verídica.
Si voleu, deixeu algun comentari però crec que en aquest cas sobren els comentaris.

La ciutat dels sants

Veient els resultats electorals ja tenim candidata a la ciutat més xenòfoba de Catalunya.
És aquest el fracàs del model Vic?

Disciplina segons Sarkozy

Llegeixo que el nou president francès, el senyor Sarkozy pretén establir una norma un xic militarista a les aules franceses, un xic? bé, poster molt militarista, hem de recordar que el paio és de dretes-dretes. Vol que quan el mestre entri a l'aula els alumnes s'aixequin en mostra de respecte, també diu que és indispensable que els alumnes tractin de vostè als mestres i que els mestres tractin de vostè als alumnes.
El PP aplaudeix la iniciativa.
És aquesta la línia a seguir?
Entre poc i massa.

Jam de perles: per a fans de Pearl Jam

Ahir a la nit vaig triar Polònia davant de l'acte fi de campanya del grup que votaré a les municipals. Tot seguit vaig arribar-me a Vic a veure un concert que em va sorprendre gratament, es tracta de Jam de Perles, un tribut acústic a Pearl Jam que val a dir és una de les meves bandes de referència des de fa quinze anys. En un bar ple a vessar d'universitaris un sol guitarrista va tocar durant més d'una hora versions molt ben aconseguides que una mínima part de l'aforament del local vam escoltar. Ja sé que no és una banda de masses però em va decepcionar la poca atenció de la gent al guitarrista que feia d'Eddie Vedder, per mi la millor veu del panorama rocker mundial.

Quatre anys seguits

Política municipal.
No faré el post demagog dient "tots els polítics són iguals", "tots volen omplir-se les butxaques", blablabla... Aquestes generalitzacions quan parlem de política municipal canvien força, sobretot als pobles on la gent vota més a la persona coneguda que no al partit. Als pobles encara es veuen llistes de gent que no és política, gent que amb la seves ganes i sovint amb força dosis d'ingenuïtat pensen que podran canviar les coses. Per sort de vegades se'n surten, endavant. La veritat és que en alguns casos admiro els que es presenten, s'ha de tenir fetge per veure's pels fanals, arbres i senyals de trànsit durant unes quantes setmanes, jo no podria i per això sempre he declinat les ofertes que m'han fet d'entrar a una llista, com a molt els he donat suport amb una firma. També he anat a mítings però normalment em cansen. També llegeixo els programes de tots els grups i m'adono que molts es copien, d'altres saben que no podran complir ni el 5% de les propostes i n'hi ha uns quants que omplen les llistes de gent que ni és del poble ni li importa mínimament el benestar dels seus habitants, fastigós. I què me'n dieu dels debats televisats? una televisió local va permetre SMS insultants durant tot el debat, és clar, a 1,20 € el missatge... aquí vam veure el bé social de la tv local.
Ara, l'estrella de les eleccions fa uns anys que es diu Photoshop: fes-me més jove, fes-me més interessant, treu-me aquelles arrugues, enganxa en Pepet a la foto del grup que el dia que la vam fer no va poguer venir...
- Si no és capaç ni de presentar-se a fer la foto amb el grup perquè collons l'he de votar? qui em diu que quan sigui regidor no li surt una cosa més important que ajudar els ciutadans del poble?
El 27 de maig vota el programa més realitzable, en cas contrari t'hauran aixecat la camisa amb promeses que no es poden complir i hauràs fet el préssec, quatre anys seguits.

Doncs sembla ser que no

Ja passa. He gaudit des de l'octubre d'una jornada reduïda i tenia marcada al calendari la data del 21 de maig per tornar a la jornada sencera. Quan els alumnes em preguntaven quan els tornaria a fer EF els deia que a partir del 21 de maig. El meu substitut es va despedir de tothom el passat divendres 18. Arriba dimarts a l'hora d'esbarjo i la directora em passa el telèfon, diu que hi ha alguna cosa que no entén, truquen del Departament:
- Hola, sóc en Jordi Roca.
- Per què t'has incorporat amb jornada sencera?
- Perquè ja se m'ha acabat la jornada reduïda.
- Quan va fer l'any la teva filla?
- Aquest dissabte 19.
- Hi ha un error.
- Què passa?
- No t'havies d'incorporar amb jornada sencera.
- Ah no? per què? a mi em van dir que era un any.
- Un moment que ho pregunto...
Moments d'espera, escolto com parlen...
- Jordi?
- Sí..
- És un any però després de la baixa de maternitat de la teva dona.
- Ah... així continuo amb jornada reduïda? fins quan exactament?
- Hauràs de trucar demà i parlar amb ......... , ella t'ho dirà. Truca a primera hora del matí.
- D'acord, bon dia.
Penjo més que sorprès, m'havia fet la idea de fer EF a les tardes. Miro l'hora, uff, els de primer m'esperen a la sala d'ordinadors, els toca TIC, corro pels passadissos, ja sé que no s'ha de fer.
- Jordi, avui a la tarda ens faràs educació física, oi?
- Sí.
Dit i fet. A la tarda vaig anar a fer classe d'EF encara que ja hi havia el meu substitut. Li vaig demanar que em deixés dirigir les sessions de cicle superior i de cicle inicial, ho necessitava i ens ho vam passar molt bé. Això era ahir, avui ja m'he quedat a casa a comprovar com creix la pubilla, ja quasi camina. Ja veieu, se m'allarga la possibilitat de gaudir més hores de la meva filla, val més que ho aprofiti abans no s'ho repensin.

Sport Stacking: ni a les Rambles són tan ràpids!

Un company de facultat que ara viu a Idaho em va enviar uns vídeos d'un esport sorprenent que van inventar els americans fa poc més de vint anys i que és molt interessant. Es tracta de l'Stacking i s'hi juga amb gots de plàstic. Es tracta d'una cosa aparentment tan senzilla com fer castells de gots de plàstics, desmuntar-los i tornar-los a muntar, això sí, amb el menor temps possible. Si tinc temps intentaré aplicar aquest esport a l'escola aquest any i si no pot ser aquest any serà l'any que ve, si algú ho prova i li funciona que m'ho faci saber. Gaudiu (millor flipeu) amb els vídeos:


Pàgina web (en anglès) amb les normes i molta informació.

Aconsellant bons recursos

No em puc cansar d'aconsellar Educación Física 2.0 com també fan altres companys MEF. Per mi el millor bloc sobre educació física de la xarxa. Aquest bloc és una font molt actualitzada de bons recursos pedagògics i pràctics que en molts casos estan escenificats amb vídeos. No us perdeu el vídeo que recomana per treballar l'expressió corporal, una peça més que coordinada de bon ritme i humor:


Japanese Human Art - Why Is My Girlfriend Mad? - video powered by Metacafe

MEF is back

Demà comença un nou curs per mi. Amb l'aniversari de la pubilla se m'ha acabat la jornada reduïda i a partir de demà torno a la jornada sencera i fent educació física a les tardes. Torno al xandall i a les vambes, una colla d'alumnes impacients de moviment m'esperen. Dimecres torno a la psicomotricitat i coneixeré els de P3, bé, els coneixeré fent-los classe ja que pels passadissos me'ls trobo i em duien coses:
- Ja sé com et dius, tu et dius Jordi.
- Qui t'ho ha dit?
- La meva mestra.
- I jo sé com et dius tu, et dius Jan.
- Com ho saps?
- Ho posa a la teva bata.

Tres-cents seixanta-cinc per vint-i-quatre per seixanta intensament

Fa 365 dies i dues hores que rebia una trucada que em va canviar la vida, la meva dona m'anunciava que havia trencat aigües un mes abans de la data prevista. Ara portem una setmana assajant:
- Quants anys té la nena? uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuunnnnnnnn.
Esperem que demà davant de la família no ens faci quedar malament i faci "un" amb el dit enlaire. Que n'és de maca!
Ja ho veieu, m'he convertit en un expert en el canvi de bolquers, ja sé què vol dir Apiretal, esquivo caques de gos fent eslàlom amb el cotxet i ens hem comprat un monovolum perquè amb el llit de viatge, el cotxet amb els accessoris, les joguines, la robeta, l'escalfador de biberons i el BabyCook no hi cabíem a l'altre. Ara ja sóc un d'aquells pares monotemàtics pesats que passeja per la plaça i s'encalla a fer-la petar amb qualsevol mare/pare/avi/àvia que veig que té un menut o menuda de l'edat de la meva nena. A partir de demà ja començaré a comptar en mesos encara que ja hagi passat l'any, allò que em feia tanta ràbia que fa la gent que té fills, sí, no diré "té un any i mig", diré té 18 mesos i em quedaré tan ample. A l'estiu inflaré la piscineta de plàstic amb dibuixets amb forma de cavallets de mar que vam comprar a uns grans magatzems per 15 Euros. Passejant veurem "guaus-guaus" i "miaus" i per beure beurem "mam". També hem obert una llibreta al seu nom que ens doni interessos alts per quan la nena vulgui pujar a les atraccions per festa major.
Per cert, el canviador diu que no és recomanat per majors de 12 mesos, quina sort, suposo que a partir de demà es canviarà sola o farà les seves necessitats fisiològiques a la tassa del vàter.
Foto:JRoca

Fem música!, un bloc 10.

Avui el company d'educació musical del centre m'ha presentat un bloc que crec que és una passada, es tracta de "Fem música!", un bloc educatiu sobre l'assignatura d'educació musical que està fet per dues mestres d'aquelles que desprenen vocació per la tasca que realitzen. A nivell de MEF també ens pot servir ja que hi ha molts Youtubes sobre danses tradicionals i sempre és interessant fer unitats interdisciplinars amb altres assignatures. Com m'agrada veure que hi ha mestres que tenen ganes de mostrar la seva feina als demés pel simple fet altruista d'ajudar a la gent. Una forta abraçada!

El ball de Sant Corneli: un ball que he fet moltes vegades en sessions d'educació física i psicomotricitat.

Autoritat

- Jordi, diu la meva mare que és un injust el càstig que ens vas posar ahir.
- Ah sí? que hi era la teva mare quan us vau portar malament?
- No, però li he explicat tot el que va passar.

Un exemple a seguir

Aquests dies en els que diversos colors polítics intenten apropiar-se del vot racista i xenòfob de part de la població amb discursos fastigosos i demagogs hem de ressaltar notícies com aquesta. L'escola Montseny de Vic ha estat guardonada amb el premi Baldiri Reixach: “ és un centre que serveix amb força i que està treballant integrat al barri, amb un bon nivell pegadògic que facilita l’aprofundiment en la llengua i en els valors culturals del país. Tot això, gràcies a un equip que treballa amb entusiasme per integrar tots els alumnes, tot aconseguit que facin un aprenentatge modèlic”. Aquest centre vigatà té un percentatge molt alt de catalans d'origen immigrant i és una gran notícia per la integració i la convivència d'aquest país que es premii la tasca que porta a terme des de fa anys en aquest aspecte. Dubto que la notícia traspassi l'Ebre i que en facin ressò a altres contrades, possiblement amb prou feines en parlarem aquí però crec que és una gran notícia i un exemple a seguir.
Moltes felicitats!!!

Control-alt-suprimir

Ser coordinador TIC és fascinant perquè em dóna la possibilitat d'acostar les noves tecnologies a la quitxalla. Quan jo feia primària no hi havia una hora d'informàtica a l'escola entre d'altres coses perquè els ordinadors amb prou feines existien a nivell d'escola o a nivell particular, la gent com a molt tenia aquells Spectrums que s'utilitzaven per jugar. Avui hi ha hores per la informàtica però no hi ha recursos, almenys en els centres com el meu i això fa que les possibilitats es redueixin considerablement. Tenim set ordinadors que contínuament es pengen, cap d'ells té Windows XP, només un és Pentium IV, n'hi ha un parell de Pentium II i un Pentium a seques que és massa lent pel pols impacient d'un infant, sóc incapaç d'instal·lar un munt de programes perquè les màquines no estan per aguantar-ho i de vegades se'm pengen els PCs amb el JClic. En definitiva, cada hora d'informàtica és un horror i no he pogut fer una sessió normal en tot el curs. Tot i això som de les primeres escoles en tenir un bloc escolar, hem fet podcasts, tenim un Flickr, anem amb força programari lliure i els nens salten d'alegria (literalment) quan els toca informàtica. Sóc conscient que he fet més del que s'esperava de mi en aquest sentit i més quan entregui la programació sencera que faré tot sol. N'estic orgullós però estic esgotat. El curs vinent no penso tornar a passar per ser coordinador TIC (i menys sense cobrar complement com en els últims 3 anys) , n'he acabat fart i estigui a l'escola que estigui no vull que els alumnes aprenguin de mi la conjugació verbal "s'ha penjat" i que es fixin en els meus dits quan faig Control-alt-suprimir.
Aquest és el post 300 del Diari MEF.

Blues de la frontera

A les 7 del matí la tempesta m'ha despertat. A les 9 menys poc he entrat a l'escola amb paraigües. A les 10 els alumnes estaven distrets a l'hora de mates per culpa del fort vent i la pluja en diagonal contra els vidres de l'aula. Avui a les 3 he fet la primera sessió d'educació física en el que portem de curs perquè el meu substitut estava d'excursió amb els de cicle superior. El terra de la pista ja estava sec, el sol picava però no feia calor:
- Puc anar a beure aigua?
- No encara, ja us avisaré.
No ha anat gaire bé.
- O callem tots o no explico res! (Merda, m'he oblidat les Juanoles)
M'he hagut de quadrar més vegades de les esperades.
- Vinga, a canviar-se que ja és hora.
- Ja?
A les 4 curava el dit d'en J..., una mica de sang i més que por pel iode.
- Com dius que t'ho has fet?
- Amb un totxo, ja fa dies, ara m'ha sortit la crosta.
Quarts de vuit. M'ha agafat per escoltar el "Blues de la frontera" de Pata Negra. I olé.

Pre-raucs

Començo a entreveure quina serà la cançó de l'estiu.

No se'n sortiran

Ja n'ha sortit un altre, i en van...
Fa un temps a la plaça de Salamanca sentíem com deien que els documents eren "derecho de conquista". Més tard un descendent directe de Felip V (IV d'Aragó) deia que el "castellano no ha sido nunca lengua de imposición". Més tard un president del govern estatal deia "aprobaré el estatuto que salga del parlamento de Catalunya". Després ja ho sabem: ABC, COPE, TeleMadrid, Mundo, etc... I tothom a callar i a abaixar el cap davant l'amo, aquí ningú es disculpa ni dimiteix (o abdica), al contrari, en alguns casos els seguim rient les gràcies.
I ara en surt un altre de la "vella escola", un altre mentider malintencionat i conscient, un altre intel·lectual de l'ABC que diu perles com: "Imposar, com es va fer en la dictadura, una llengua que parlen 400 milions de persones, és menys greu per a les víctimes de l'atropellament que imposar-los, com es fa ara, una llengua d'un milió i mig o de tres milions de parlants". També diu: "L'espanyol és l'única llengua materna que no es pot aprendre a l'escola. És un atemptat als drets humans". L'espanyol no es pot aprendre a l'escola? Sense comentaris. Després, tot eufòric, encara s'atreveix a dir a RAC1 que gràcies al bilingüisme els nens educats avui a l'escola catalana quan siguin grans no parlaran ni una ni altra llengua, increïble. Un insult i una mentida més a la nostra forma d'educar i d'entendre la convivència i el seny.
Què volen aquesta gent? Volen que abandonem el vaixell, oi? doncs no se'n sortiran.
Article a www.e-noticies.com

Roca'nroll i Blog'nroll

Avui faré de Saül Gordillo i parlaré de novetats blocaires. Fa poc he ampliat els enllaços de blocs amb alguns blocs més que interessants com el cas de P'eternitat que tracta la paternitat de forma molt divertida.
També he afegit el bloc d'un MEF valencià amb inquietuds molt diverses, m'ha agradat veure que tenim moltes coses en comú sobretot pel que fa a interessos musicals.
De pas he descobert un blogroll educatiu català en el qual han inclòs el meu bloc. Es diu EDU-CAT i engloba un conjunt de blocs de mestres, és una versió beta vinculada a Educa't, educa'm. M'he preguntat si realment faig un bloc educatiu i la veritat és que en el bloc parlo molt d'educació però també de diverses aficions que tinc i de coses que em passen pel cap, em sap greu decepcionar la gent que busca en el meu bloc només comentaris educatius però de vegades em ve de gust parlar de diferents temes que poc i tenen a veure.
Bé, suposo que haureu vist que he canviat les recomanacions culturals del bloc, ja veieu, us aconsello un seguit de coses que en el moment que algú les vulgui comentar ja sap com fer-ho.
I per acabar per avui una mala notícia. La Guarderia Teatre ha suspès les dues representacions que quedaven de l'obra "La mort, la gran cabronada" per causes de força major que no venen al cas aquí.

Col·laboració farandulera

Fa uns dies, des de la regidoria de cultura em van demanar d'escriure un guió per l'acte d'inauguració de les primeres 24 hores d'oci digital de Tona que es faran aquest 11 i 12 de maig. Encantat per l'oferiment el vaig escriure i ara l'estan assajant els companys de grup de teatre Tona'78 Talia: el grup històric del poble que com diu el seu nom fan teatre des del 1978. Aquesta és una col·laboració entre els dos grups de teatre de Tona i això és positiu perquè demostra el bon moment farandulero del municipi. El pregó pretén mostrar en clau d'humor els canvis que ha tingut una família tipus amb l'arribada de les noves tecnologies, es representarà aquest divendres a les 20h a la sala La Canal de Tona i té una durada aproximada d'un quart d'hora. Intentaré gravar-lo i penjar-lo al Youtube, a veure què us sembla.

Dia d'Internet o la segona?

Com a coordinador TIC del meu centre ahir vaig anar al seminari d'informàtica SEMTIC i ens van parlar del dia d'Internet. El dia d'Internet com la majoria d'aquests dies inventats té bones intencions però personalment trobo que és una collonada. Vol difondre i promoure l'accés a Internet i blablablabla però a l'hora de la veritat la incidència serà mínima perquè Internet és una cosa molt cara (almenys aquí) i això fa que la seva difusió sigui bàsicament un problema econòmic però també logístic. Tal com està Mr.Euríbor i Mr.Inflació és més que evident que moltíssimes famílies tenen coses més importants a fer que gastar els seus diners en un ordinador o en cas de tenir-lo en una connexió a Internet. Siguem realistes, és un luxe tenir una ADSL de 24 hores més trucades. Volen que la gent tingui Internet a casa? perfecte, doncs que fotin canya a les companyies telefòniques i que promocionin la xarxa WIFI a preus mòdics o gratuïta i que facilitin (molt més) ordinadors per famílies amb fills en edat d'estudiar. Hi ha molts interessos econòmics i ni els governs tenen prou poder contra els que mouen els fils dels titelles. A aquests ja els està bé que es facin dies d'Internet per amagar i desviar l'atenció.
El dia 17 de maig tens l'opció de celebrar el dia d'Internet, jo celebraré el primer aniversari de la segona.

27 de maig

La pudor del quitrà de l'asfalt recent eclipsa cada quatre anys l'olor a primavera i a la terra mullada després de la pluja.

La girafa que es va convertir en conillet d'índies sorda

La pubilla ja té dentetes a dalt i a baix. Ha descobert que pot mossegar. La pobra girafeta ha fet de conillet d'índies i s'ha quedat sense banyes ni orelles.
Foto:JRoca

La Tele-vòmit guanya terreny

Ahir mateix feia referència al programa estrella "del que todo el mundo habla", el Cambio Radical d'Antena 3. En aquest programa, com és habitual en aquest tipus de tele-vòmit, utilitzen els nens sense cap tipus de problema amb el vergonyós consentiment dels seus pares. Una dona deia que era tan lletja, tan plana, amb ulleres (oooh!!!) i amb tantes cartutxeres que operar-se era qüestió pràcticament de vida o mort. Tots els seus familiars i amics opinaven sobre els "defectes" de la dona i el seu fill deia: "Quiero que se opere porque será feliz y así querrá jugar conmigo". Espectacle denigrant.
No és tot. Ara es veu que programa de Tele 5 Sábado Dolce Vita té ganes de ficar-hi cullerada. Es veu que a partir d'aquesta setmana convidaran 20 nens i nenes perquè facin de pequeños periodistas (sic) i entrevistin famosos de la talla del fill del Julio Iglesias. És de suposar que no trigaran a entrevistar altres pseudo-artistes, personatges de dubtosa professió i/o ex-habitants de la casa del Gran Hermano.
Ara, quan els preguntem als alumnes què volen ser quan siguin grans la resposta ja no serà futbolista, veterinari, astronauta o bomber, la resposta serà periodista del Sábado Dolce Vita.

"Todo el mundo habla"

Acaba de finalitzar el partit a Anfield i l'he hagut de veure per Antena 3. El locutor pesat ha repetit unes quantes vegades que després del matx tocava veure "Cambio radical, el programa del que todo el mundo habla". No s'ha atrevit a dir res més del programa, tan se val que en parlin bé o malament, el que importa és que se'n parli. Cambio radical no va tenir l'audiència esperada els diumenges i la cadena va apostar per passar-lo els dimarts, mal dia per començar. No comptaven amb la pròrroga i els penals, hauran de començar molt més tard i això els farà perdre audiència, que content que estic que els hagi sortit el tret per la culata, espero que eliminin l'espai de la graella aviat. Aquesta vegada el futbol ha guanyat a la tele-escombraries més vergonyosa.
Foto: marca.com

Ara canto ballmanetes...

Va, avui us poso un youtube, a veure quan trigarà el diccionari de la llengua a incloure aquesta paraula...
És una bonica cançó d'un bon grup musical que es diu Conxita. La cançó és una remescla molt encertada del tema "música de gossos" del seu primer disc.

Per flipar mandarines

Torna la novel·la flipo mandarinoide digital per capítols, aquesta vegada amb un nou domini www.marphille.com.
Aquest diumenge a les 00:01 primera entrega de la nova versió Redux de les històries d'en Roi Marphille amb les Maria Isabel, els mòbils Nokia 610, en David Meca i la prestatgeria Expedit entre d'altres.
Cada diumenge i dimecres al teu Pc.
No us ho perdeu!

La paella valenciana i el cor de la ciutat

La família d'en Vicent són aficionats al Cor de la ciutat. Cada tarda mentre fan el cafè escullen la telenovel·la catalana en comptes dels programes de premsa groga d'altres cadenes. Avui dia 27 estaven molt preocupats perquè han sentit dir que a en Francisco Enrique li molesta que es vegi TV3, té intenció de fer tancar el repetidor. Per sort hi ha hagut una colla de persones que han pujat al cim de la Carrasqueta i n'han evitat el tancament. En Vicent i la seva família avui podran veure el Cor de la ciutat i després El Club gràcies a uns ciutadans que s'han mullat (literalment també) per la llibertat d'expressió. En Francisco Enrique ha perdut aquesta batalla però té la paella (valenciana) pel mànec.
La família d'en Vicent estaran atents a El Temps amb la Mònica López. A partir de demà han de saber si agafar el paraigües o no per pujar cada dia a la Carrasqueta.

Remenar les cireres

Llegeixo que el 84% dels mestres suprimiria la sisena hora ja que no troba que amb aquesta mesura augmenti la qualitat de l'educació.
Llegia que el 90% del Parlament va aprovar un Estatut i que no va servir de res perquè el van mutilar de mala manera i a sobre el volen retallar més.
Anem a les conclusions:
Els percentatges alts no serveixen per res si no remenem les cireres.

Les armes contra la intolerància

Avui surt als diaris el cas d'una jove mestra de Vic que s'atreveix a ensenyar en català en una escola de Madrid. És notícia quan hauria de ser una cosa normal en una Espanya que amb la Constitució als dits és plural, multi-cultural i no sé quantes coses més.
Pel que tinc entès al Canadà s'ensenya francès a tot el territori i no només al Quebec que és la única regió francòfona. I per què no a Espanya? Us imagineu una Espanya on a les escoles s'ensenyin nocions de les llengües oficials de les diferents nacions que actualment la componen? no seria una forma de conèixer les realitats nacionals i així evitar confrontacions inútils? A mi em costa de creure que hi hagi gent a Espanya que es cregui les bajanades que diuen algunes persones interessadament per crear crispació a través de diferents mitjans de comunicació. I per què s'ho creuen? doncs perquè no ens coneixen, no ens coneixen i en molts casos ni ens volen conèixer, simplement ens volen seguir fent mal com han fet sempre. Estic segur que si a les escoles de tot l'Estat s'ensenyessin nocions de les diferents llengües hi hauria menys crispació, i per què? (com diria la Terribas) doncs perquè la intel·ligència i el coneixement són armes contra la intolerància.
Foto: El Periódico

Agost i abril comencen amb A

La gent es culturitza sortint de la feina, per molts serà l'únic dia de l'any que tocaran un llibre, ... i tocar-lo no vol dir llegir-lo. Els venedors de roses fan l'agost aprofitant la falsa creença: 100 ptes = 1 €, no imagino a ningú pagant 1000 peles per una simple rosa fa uns quants anys però el poder persuasiu de l'Euro pot amb tot, compten les roses en els càlculs de l'IPC?
Sant Jordi, una diada que no és festiu. Amb un amic comentàvem que preferíem un Sant Jordi festiu a un 12 d'octubre festiu, ho canviaríem a pèl. M'imagino que encara que ho digués el nou Estatut ens ho haurien retallat de tal forma que com a molt ens deixarien un quart d'hora o vint minuts de festa, el temps per anar a comprar una rosa i poca cosa més, no fos cas que els trepitgéssim el 14 de febrer...

El pretext adequat

Pels volts de Sant Jordi moltes escoles fan jocs florals o altres tipus de concursos i exposicions culturals, molt bé si es fa amb criteri. Divendres vaig assistir a una representació poètica que van fer les tres escoles de Taradell (Osona) i em va agradar molt. Els alumnes de cicle superior s'aprenien uns versos i els representaven a l'escenari amb l'ajuda d'unes projeccions, senzill però adequat i força àgil. Tot havia estat coordinat per la Marta Esmarats i els mestres i les mestres a partir de tallers extraescolars. Tot seguit la mateixa Esmarats acompanyada de la Marta Pons ens van regalar un fabulós espectacle teatral-poètic amb poesies de Maria Mercè Marçal i Pere Quart entre d'altres, tot amenitzat per música en directe. Una delícia per la gent que vam tenir la sort de veure-ho.
Podem estar d'acord que la diada de Sant Jordi s'ha comercialitzat de forma exagerada però també estarem d'acord d'aprofitar aquesta diada per fomentar cultura i gust per la lectura als nostres alumnes. Estic segur que després de les representacions alguns alumnes s'hauran interessat per la poesia o pel teatre, encara que siguin pocs ja s'hauran acomplert els objectius.
Pel que a mi respecta la diada de Sant Jordi té el valor afegit de ser el dia del meu casament, enguany el primer aniversari.
Molt bona diada a tothom!

Èxit total en l'estrena

Després del gran èxit de la primera representació de "La mort, la gran cabronada" de Jesús Moncada, ja es poden veure les fotos de l'estrena a la web de la Guarderia Teatre en l'apartat de noves fotos. La sala es va omplir de gom a gom i les crítiques van ser més que positives de la gent que hi va anar. Us recordo que encara queden 4 representacions i que les entrades estan a la venda al bar la Plaça de Tona. L'obra és de petit format per la qual cosa aconsellem adquirir l'entrada anticipada.
D'altra banda properament anunciarem noves representacions del Llop amb novetats importants que no us podeu perdre.

21A0722h

Aquest dissabte 21 a les deu de la nit la Guarderia Teatre estrena l'adaptació que ha fet de Jesús Moncada "La mort, la gran cabronada". L'obra està dirigida per Fortià Coromina i interpretada per Ernest Villegas, Marta Pons, Jordi Armadans, Xevi Canet i Montse Coromina. Aquesta història ambientada a Mequinensa (d'on era l'autor) ens explica amb humor les cròniques d'uns personatges més que peculiars que de ben segur enganxaran al públic.
Una altre punt per anar a veure l'obra és el lloc. Per primera vegada la sala d'exposicions Caterina Figueras albergarà teatre. La sala es troba sobre la biblioteca del mateix nom, molt cèntrica al poble i amb aparcament gratuït a tocar. Les entrades anticipades es poden comprar al Bar la Plaça, a la plaça Major de Tona.
Totes les dates:
>> Dissabte 21 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA
>> Divendres 27 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA
>> Dissabte 28 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA
>> Divendres 11 de maig - 22:00h - Sala d'Esposicions Caterina Figueras - TONA
>> Dissabte 12 de maig - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA

El preu de ser catalans

Ja he acabat de llegir "El preu de ser catalans" de Patrícia Gabancho. Aquesta porteña-catalana s'atreveix a dir coses que molta gent pensem però que no ens atrevim a dir en públic, només per això ja cal llegir el llibre. No ens enganyem, és una mica dens però diu unes veritats que ens posen els pèls de punta i que ens han d'obrir els ulls als que creiem que hem de lluitar dia a dia, i no només per la Diada i Sant Jordi, per la nostra llengua i la nostra identitat. Tenia el llibre a la tauleta de nit mentre passaven un parell d'episodis que de ben segur l'haurien alimentat encara més: la farsa-reportatge de TelespeMadrid i el canvi de samarreta d'una escriptora que diu ser catalanista. Patrícia, si per una d'aquelles casualitats de la vida llegeixes aquest bloc m'agradaria molt comentar-te quatre coses sobre el llibre.
El meu e-mail és jroca222@xtec.cat
Salut

La samarreta canviada

La Margalida és una apassionada del Barça. Un dia però, apareix al bar de sempre amb una samarreta del Madrid. Al bar queden perplexos, no s'ho poden creure.
- Margalida, per què portes aquesta samarreta del Madrid?
- Quina samarreta del Madrid, no és del Madrid.
- És clar que és del Madrid, però que no ho veus? porta l'escut i tot.
- No, no és del Madrid, me l'ha regalada el meu amic Jaume.
- Ja pot ser que te l'hagi regalada en Jaume però és del Madrid.
- És que no enteneu res? és d'en Jaume i no del Madrid.
- Però Margalida, en Jaume és el president de la penya del Madrid.

La falsa polèmica de la llengua

Acabo de llegir aquest article a la Vanguardia i tinc ganes de compartir-lo, val la pena. La llàstima és que els que més l'haurien de llegir no perdran els dos minuts per llegir-lo, tenen massa ganes de seguir creant crispació i no volen perdre el temps llegint.
Un 10 per l'Irene Balaguer de l'associació de mestres Rosa Sensat.

Les carrega el diable diuen

No és normal que sigui tan fàcil posseir una arma. No és normal un país que té més armes per metre quadrat que llibres per metre quadrat. Les conseqüències són, han estat i seran sempre de la mateixa índole.

Maragall diu que vol recuperar la immersió a secundària

Maragall, quin era el lema? Fets, no paraules, oi? doncs ja ho sap senyor Honorable Conseller, a veure si veiem els fets i no les paraules.
Notícia.

Saturació

Avui és festa local al Figaró, no he anat a treballar. Penso que ja podríem repartir més les festes...
El tercer trimestre es preveu dur: competències bàsiques, colònies, fi de curs i programació ajustada perquè hi ha alguns dilluns festius. A més, en el meu cas tornaré aviat a la jornada sencera i m'ha començat una nouvinguda a l'aula sense reforç i sense saber un borrall de català o castellà. Llegia la setmana passada al 9 Nou que a les escoles de Vic s'han incorporat 356 alumnes des de principi de curs, 356! què vol dir això? saturació a les aules i saturació a les aules d'acollida (les escoles que en gaudeixin és clar). D'aquests 356 la majoria són immigrants extra-comunitaris però també n'hi ha molts que provenen d'escoles de l'àrea metropolitana de Barcelona d'on hi ha una migració important de gent cap a Osona. Les aules d'acollida hauran de treballar a fons per ajudar a la integració de tants alumnes. I tot això passa en una situació de manca de mestres per cobrir baixes. De veritat que espero que no hi hagi cap brot de grip com ha passat altres anys, no sé on arribaríem, potser a aquesta situació:
Una àvia porta els seus dos néts a l'escola i es disposa a marxar després de fer-los un petó:
- Senyora, no marxi si us plau, necessitem que es quedi unes hores a fer de mestra, què li sembla fins a les 12? no, perdó, amb la sisena hora fins a la una.. va si us plau no marxi..

14 d'abril

Hi ha haver un temps que les places i els carrers d'aquest país tenien el nom de 14 d'abril. Avui sembla que ens haguem oblidat del que va significar, és clar, el Corte Inglés no fa res especial pel 14 d'abril.
Visca la República!

Seny contra l'odi dirigit

Fa uns dies que m'he contingut d'escriure sobre la nova onada de crispació que ens ve a sobre per la gent (de sempre) que ens vol mal, finalment escric. Suposo que aquesta gent no entenen que a les escoles d'aquí formem persones amb la facultat d'entendre, escriure i parlar de manera indistintiva els dos idiomes oficials que hi ha actualment a Catalunya.
Jo crec que els fa ràbia. Els fa ràbia que poguem accedir a dues cultures de forma tan fàcil, natural i pacífica. Els fa ràbia que els infants catalans sàpiguen dues llengües i els seus només una. Els fa ràbia perquè tot això passa sense conflictes quan en el conflicte és quan se senten millor. Els fa ràbia perquè es pensaven que ens havien vençut del tot i sempre hem tornat a renéixer. Els fa ràbia que poguem dir bon dia de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Els fa ràbia que siguem capaços de llegir Verdaguer i García Márquez sense traduccions. Els fa ràbia perquè no coneixen la realitat social de Catalunya i com que són de la manera que són els és més fàcil criticar, mentir, difamar i inculcar odi irracional abans que intentar entendre i conèixer un fet diferencial pacífic, assenyat i coherent amb tothom com és el català.
Hi ha gent a qui no agrada
que es parle, s'escriga
o es pense en català.
És la mateixa gent a qui
no els agrada que es parle,
s'escriga o es pense.
Ovidi Montllor

Marató de donació de sang

Demà divendres 13 d'abril es celebra a Tona la primera marató de donació de sang que es fa en aquest poble osonenc. Animo a tothom que pugui que vingui i deixi el seu granet de sorra. Us enllaço la notícia d'osona.com
de Vilaweb
i de Laplanaweb
Es podrà donar sang entre les 4 de la tarda i les 10 de la nit a la sala La Canal.

El DVD anti-paisatge

I on vas anar de vacances de setmana Santa?
- A Andalusia a veure els meus avis.
- Ah, molt bé. Amb cotxe?
- Sí.
- És un viatge llarg, eh?
- Són moltes hores.
- Et vas fixar en les vinyes, en els arbres fruiters, en els diferents paisatges?
- No, vaig estar mirant pelis en el DVD del cotxe, no vaig veure cap paisatge.
- Ah..

Presumpció d'innocència

Una de les funcions que tradicionalment no s'han atribuït als mestres però que van amb la nostra tasca és la d'apagafocs, dit d'una altra manera, evitar que s'escampin rumors infundats, històries exagerades, mentides i altres barbaritats.
Us posaré un exemple:
- S'ha perdut un estoig.
El primer que diu l'amo de l'artefacte en qüestió és: "Me l'han robat". Tot seguit ja en surten un parell més dient que han vist un sospistós, tot seguit ja no és sospitós perquè algú ha dit que havia vist com el robava, és un lladregot, tot seguit es propaga el "foc" a altres classes i quan n'enxampes un que escampa el foc i li demanes què sap sempre et diu:
- No ho sé, a mi m'ho han dit...
Tot seguit apareix l'estoig; el tenia a la maleta i no s'hi havia fixat bé.
A les aules de vegades no existeix la presumpció d'innocència i és en les assemblees/tutories on hem de treballar aquests aspectes. La llàstima és que de vegades les "tutories" de casa no concorden amb les de l'escola.

Argelers en francès és Argelès

Argelers en francès és Argelès, han borrat una r, la r de refugiats. La platja és immensa i on hi havia filats i senegalesos armats a cavall ara hi ha hotels, palmeres i paradetes turístiques, a simple vista no es diferencia d'algunes zones de Lloret, Benidorm o Sant Antoni de Portmany. A l'oficina de turisme preguntem pels camps i amb un to incòmode ens diuen que "no queda nada", bueno, un monòlit i el "cemeterio de los españoles". Ens hi arribem. Qualsevol rotonda florida li dóna mil voltes a la simple pedra amb la inscripció del monòlit mig amagat entre hotels. Arribem després al cementiri, està tancat però entrem igual. No és un cementiri, és una fossa comuna on descansen una setantena de víctimes del camp d'Argelers. Hi ha un monòlit en forma de prisma del més pur estil franquista amb els noms, a sota hi ha algunes flors i una bandera republicana. Hi deixem una planta i una fulla arrencada de la Moleskine, hi escric: Visca la llibertat, mori el feixisme.
A la tarda anem a Elna, volem visitar la maternitat on van néixer, a partir del desembre del 39 centenars de fills de refugiats. Entre el febrer i el desembre naixien a la sorra o a unes quadres de cavalls de Perpinyà, la mortalitat era altíssima, el 95%. Els jardins estan plens de llorers i es respira una olor boníssima. El castell s'està reconstruint després que quedés en desús acabada la segona guerra mundial. Dins de la maternitat hi ha desenes de fotografies que va fer l'encarregada de fer funcionar el lloc, l'Elisabeth Eidenbenz. Les fotos són commovedores i estan repartides pels tres pisos del castell. En una sala hi ha un vídeo amb una entrevista amb una Elisabeth ja nonagenària que explica com va viure aquells durs dies a Elna. Sortint signem el llibre de visites. El vigilant ens explica que TV3 va estar-hi quatre dies gravant i que també va estar-hi TVE, sabem que aviat un 30 minuts en parlarà, serà la forma de donar-ho a conèixer al gran públic, actrius de la Guarderia Teatre sortiran al reportatge després de col·laborar la tardor passada en una petita representació basada en el llibre "La maternitat d'Elna". El vigilant també ens explica una cosa que ja sabíem: s'està preparant una super-producció sobre el fets, serà dirigida per Manuel Huerga i entre les actrius hi haurà Penélope Cruz que va visitar la maternitat no fa gaire. Per la meva part no ho deixo aquí, fa uns quants mesos que un petit grup de persones estem treballant en un projecte que explicaré quan estigui acabat.
Més fotos de la maternitat al meu Flickr.

Educación física 2.0

Avui navegant sense gaire rumb per la xarxa m'he perdut en un bloc que crec que és millor que he vist d'Educació Física fins ara, es diu Educación Física 2.0 i s'actualitza força sovint. Conté infinitat de recursos per a MEF i llicenciats en CAFE i també inclou una bona base de dades d'enllaços interessants, moltes curiositats, apartats d'humor, notícies i un llarg etcètera. En definitiva, un bloc a tenir en compte.

Sons

- Ha dit papa, ho has sentit?
- No, ha dit mapa
- Mapa? per què hauria de dir mapa? jo diria que ha dit papa.
- Jo he sentit mapa.
- Potser sí, això vol dir que no sap si dir abans mama o papa.

It could be sweet