Do the evolution

Avui m'he adonat que demà celebraré el desè fi de curs com a mestre: són nou cursos sencers i un com a substitut voltant per la Catalunya central. Podríem dir que he vist unes quantes festes de comiat en les nou escoles que he treballat pel Departament d'Educació i sempre, menys en aquest curs, s'havia fet una festa de fi de curs passada per aigua, era una qüestió lògica o almenys vista com a lògica. Cada final de curs era sinònim d'acabar xop, amb xancletes i amb un gelat de glaç menys aquest any que ni se n'ha parlat. Amb tot això vull dir que la sequera que hem patit ha servit per alguna cosa i ara, encara que Sau sobrepassi el 84% i estiguem farts de pluges, hem après que l'aigua és un bé escàs i que no hem de malgastar-la de qualsevol manera. No sé vosaltres però jo ho veig com a un símptoma, petit ja ho sé, d'un canvi d'hàbits positiu. Fem memòria d'altres exemples de canvi d'hàbits que hem integrat a la nostra vida quotidiana:
Fa uns quants anys a les escombraries ho tiràvem tot junt sense ni mirar-ho i ara reciclem quasi sense adonar-nos-en.
El primer any que vaig treballar, algun mestre apurava una última calada de tabac just al passadís abans d'entrar a la classe, us ho imagineu ara? oi que no?
potser d'aquí a uns anys parlarem amb termes escandalosos quan recordem les guerres d'aigua dels fi de curs d'abans de la sequera del 2008.

Pearl Jam: Do the evolution (1998). Aquesta cançó l'havia escoltada molt al cotxe anant a treballar en els meus inicis com a mestre. Do the evolution és una cançó pessimista en un post optimista després d'altres posts més catastrofistes.