Cervesa fresca: un euro

Demà comença la Festa Major d'estiu de Tona i com cada any em venen al cap molts records relacionats amb aquest esdeveniment. Un dels canvis més destacats que he trobat des que sóc pare és que quan m'arriba el programa a les mans ja començo per mirar els actes infantils calculant si poden interessar a una pubilla de poc més de dos anys.
Aquest any espero que la pubilla encara no ens demani per pujar a les atraccions, suposo que es diuen atraccions perquè t'atraquen doncs qualsevol voltet a una atracció val pel cap baix tres Euros.
Recordo que abans de l'Euro, tampoc fa tant temps, el preu de les coses no era tan exagerat; la gent que posava els preus hi guanyava però no amb percentatges com avui en dia. Fins ben bé a l'any 2000 vaig col·laborar en barres en concerts que organitzava el Consell de Joventut i recordo que la cervesa la fèiem pagar a 200 peles: calculàvem el que ens costava i apujàvem el preu per un benefici que anava cap a l'organització d'altres actes; doncs bé, al concert d'Antònia Font de dissabte passat la cervesa valia 3 Euros que al canvi serien 500 peles, és a dir, 300 peles més en aquests pocs anys, molt més del doble. Dubto que el preu de cost hagi pujat una bestiesa en aquest temps per tant és evident que la gent s'està passant i que òbviament els consumidors al final ens en cansarem.
Després es queixen quan apareixen gent amb neveres venent birres a Euro com a la Festa Major de Gràcia on pots agafar el puntillo sense necessitat de passar per un caixer.
Fons saltamontes. Fa un any
La Guarderia Teatre en prepara una de grossa el 5 d'agost a les 12 de la nit a la plaça Major de Tona, seguiré informant.
Foto: "La pubilla descansa" de JRoca

Estudia música i anglès

Com que s'acosta la Festa Major de Tona i estic de bon humor avui us regalo un vídeo sobre una nina que dubto que deixi indiferent a ningú. Es tracta d'una joguina real, us asseguro que no és cap muntatge, la venen a algun lloc de la Península Ibèrica que no puc concretar perquè és regal.
He categoritzat el post com a no ficció.

Nous acudits de catalans

Som així els catalans, se'n foten de nosaltres a la cara i encara els riem les gràcies; ens roben i en diem solidaritat. Ara es veu que no compliran ni l'Estatuet i resulta que el conseller Castells està enfadat perquè no li foten cas, què es pensava? s'ha de ser molt ingenu per refiar-se dels que es mofen de tu.
Atenció guionistes del Polònia, regalo gag:
Va en Solbes al Congreso de los Diputados i diu:
- Dice que va un catalán en Madrid y...
No el deixen acabar, tothom es tronxa de riure.

I es mussol sap metafísica i sa física no falla

Ahir vaig anar al concert d'Antònia Font de Manlleu i entre el públic vaig notar l'absència de molta gent jove d'entre 16 i 25 anys, certament és per fer-ne un anàlisi sociològic ja que el gruix de la gent del concert estava molt més a prop dels trenta que dels vint i en molts casos passant la quarantena. Amb tot això la conclusió és fàcil: Antònia Font no enganxa els adolescents catalans com ho pot fer El Canto del Loco, la Oreja de Van Gogh, els sobrevalorats Estopa o com ho feien en la meva generació grups com Sopa de Cabra, els Pets, Sau o Sangtraït. El grup de Joan Miquel Oliver, té un estil que enganxa molt als que vam viure el boom de l'anomenat rock català i que després de moltes decepcions i de grups de pa sucat amb oli hem tornat a escoltar música en català de qualitat, diria que és el grup que esperàvem des de feia molts anys, un relleu vaja. A veure, tampoc em carregaré una dècada (o més) de música en català ficant a tothom a dins del mateix sac però qui em vulgui entendre ja m'entendrà. Des del meu punt de vista Antònia Font estan per darrera de la millor banda nacional que és Mishima però a diferència d'aquests tenen la sort de congregar molt més públic. Del concert d'ahir cal destacar les magnífiques "Astronauta rimador", "Totes es motors" o "Armando Rampas" però en vaig sortir amb la decepció de no haver escoltat les imprescindibles "Ses bombes atòmiques" o "Dins aquest iglú" en un concert força irregular en línies generals; continuo pensant que són un grup més d'estudi que de directe.
Foto: "Típica foto feta amb mòbil que queda fatal" de JRoca

Els Jocs... bruts

D'aquí a pocs dies comencen els Jocs Olímpics de Pequín i la veritat és que em desperten poc entusiasme tot i ser aficionat a l'esport des de sempre. Tot això de l'esperit olímpic que ens volen vendre està tan desvirtuat des de fa anys que ja sobrepassa el ridícul planetari de fotre el numeret amb les banderes, les torxes i les mascotes. Mr. Dòlar i Mr.Euro dominen el moviment olímpic i només per això s'entén que hagin permès a un país com la Xina de fer un esdeveniment d'aquestes característiques; però no els sortirà barat: la globalització que aporten els mitjans com Internet ens permet conèixer salvatjades tan poc olímpiques com el fet de no permetre l'entrada de negres i mongols als bars de Pequín* o tot el que està passant a la nació ocupada del Tibet. Seran uns Jocs Olímpics que caldrà veure des de la vessant esportiva i la vessant social ja que molta gent aprofitarà els Jocs per protestar i es faran veure, i possiblement els costarà car com va passar aquí l'any 92, però en aquell moment no hi havia Internet per denunciar-ho.
*Afegit més tard: Sergi Vicente parla sobre el tema dels negres i mongols i els bars de Pequín.
Certament és prou patètic com un portal de notícies com el 3cat24.cat caigui en aquestes coses, a més, cada vegada s'hi veuen més faltes d'ortografia i estupideses.
Foto: "En Pierre de Coubertain". Font: Google

Un monòleg: El club degà del futbol català

Teniu ganes de llegir un monòleg meu que va arribar a les semi-finals del III concurs de monòlegs de Caixa de Manlleu i el 9 TV? Només seran uns minutets, el podeu llegir a www.relatsencatala.com en aquest enllaç. Tot i això ja sabeu que la millor manera d'arribar a un monòleg és escoltar-lo en directe però no tinc les imatges i com a molt us puc mostrar el text.
Espero que us agradi, es titula "El club degà del futbol català" i el va interpretar l'Ivan Pujols de Gottic Teatre de Taradell.
Si algú el vol interpretar per algun altre concurs o el que sigui el cediré encantat.
(jroca222@xtec.cat)

Ja no hi ha fre

Ja quasi no és ni notícia que les cadenes de televisió privades estatals aposten fort pel pressing catch i variants diverses en horari infantil. Si ara ja patíem Cuatro i Antena 3 aquest cap de setmana s'hi ha sumat La Sexta. Bé, com que ja he exposat diverses vegades la repulsió que em provoquen aquests programes avui em centraré en les declaracions del cap d'esports de La Sexta, el senyor Antonio Galeano:
"Power catch es un show que combina espectáculo y deporte y que tiene como objetivo entretener a toda la familia"
"Power catch es apto para todos los públicos, incluidos los niños, que saben mejor que nosotros que los combates no son de verdad"

Ho heu llegit bé: "saben mejor que nosotros que los combates no son de verdad".

Aquest bloc accepta comentaris.

Vostè ha de pagar vint-i-quatre Euros

L'altre dia vaig anar a la comissaria a fer el carnet d'identitat i el passaport de la pubilla ja que aquest estiu farem una escapadeta a Anglaterra. M'imagino que el procediment habitual de les dones que t'atenen és parlar de vostè però de vegades aquest fet porta a situacions una mica ridícules sobretot quan parlem (en el meu cas) d'una persona de 33 anys que no està acostumada a aquesta cordialitat. Estava entregant papers amb la nena a coll i la dona em diu:
- El seu DNI si us plau.
- Precisament estic aquí per fer-li.
- No, el del pare.
- Ah.
Una anècdota res de l'altre món ja ho sé.
El que no és anècdota són els 24 Euros que em van cobrar pel Passaport i document estatal d'identitat, això no em va fer tanta gràcia ja que justament per la ràdio havia sentit feia poc els resultats de l'expoli fiscal que patim any rera any. 24 Euros per dos documents; que els fan d'or o què? i pel d'identitat encara hem d'esperar un mes i mig, sí, un mes i mig en ple 2008 és el que triguen a fer un document d'aquests.
Foto: "Primera línia de mar" de JRoca

Estiu i escriu rimen de meravella

Ja he començat una de les meves aficions preferides que durant l'estiu puc fer més sovint: escriure. Estic enllestint el guió del post-pregó de la Festa Major de Tona per la Guarderia Teatre que es farà el dia 5 d'agost a la plaça Major plena de gom a gom. Després de l'èxit que vam tenir fa dos anys hem optat per un espectacle amb molts paral·lelismes, amb grans dosis d'humor i amb un bon desplegament de mitjans tan humans com materials.
Podeu veure l'èxit de fa dos anys: pàgina de la Guarderia Teatre + Multimèdia + Vídeos + Segrest del confetti: 1er Reportatge 9TV i després altres vídeos.

D'altra banda he començat a escriure, també per la Guarderia Teatre, tres guions pels Racons LlunArts de Balenyà pel proper setembre. Es tracta de tres escenes d'uns deu-dotze minuts que en total tindran deu actors i actrius entre els quals m'hi compto. Espero que el que estic escrivint tingui el mateix èxit que el de l'any 2006 quan em vaig marcar un ultimàtum i al final va ser el preludi de la meva obra Trajectòries: el cop de cap:
Racons LlunArts 2006: Crítica del 9 NOU.

I avui dimecres a les 22h al costat de l'escola bressol "El gra d'or" de Balenyà hi ha Nit de Monòlegs amb els tres guanyadors del 3er concurs Caixa de Manlleu i el monòleg "La vaca jardinera" escrit per un servidor i magistralment interpretat per l'Anna Sallent. L'acte és gratuït i a l'aire lliure.
Foto: "Trucant a la porta. Mode antic" de JRoca

On a foggy night

Tom Waits a Barcelona i jo a casa. Fa uns mesos quan van anunciar que l'autor d'Small Change vindria a la ciutat comtal em vaig marcar al calendari aquesta data i el dia que es posaven a la venda les entrades al Telentrada. El 2 de juny, després de treballar, vaig entrar al servei d'entrades i ja s'havien esgotat, tres únics concerts a l'estat ho podien preveure però les entrades es posaven a la venda a l'hora d'entrar a l'escola. Què havia de fer? havia de trucar des de l'escola a l'hora de mates? "perdoneu nens un momentet que vaig a trucar al Telentrada, aneu fent les divisions".
El que em fot més ràbia és que als concerts de Barcelona hi aniran un munt de curiosos que l'aniran a veure pel sol fet que han sentit a parlar que és una llegenda però que se'ls refot si toca o no toca "On a foggy night".
M'hauré de consolar escoltant algun dels vint-i-un discos que tinc d'ell.
Foto: "Diamond dog" de JRoca

Com està El País..

Els nous espais de benvinguda a les escoles atendran els immigrants d'entre 8 i 18 anys: Avui

Les aules exclusives per a immigrants acolliran alumnes d'entre 8 i 18 anys: El Punt

Más apoyo para inmigrantes que lleguen a medio curso: La Vanguardia

La Generalitat segregará a los inmigrantes en centros especiales: El País "Generalitat y ayuntamientos decidirán qué menores serán discriminados".

El bloc "Cul-de-sac" se'n feia ressò avui mateix.
El diari El País utilitza el verb "discriminar" per parlar de les aules d'acollida. El Conseller Maragall acusa el diari de manipulació, on anirem a parar si la portada d'un diari com El País es dedica a escampar merda d'aquesta manera al costat de fotos d'immigrants morts en una pastera? han deixat de vendre diaris i ara han de fer de TeleMadrid? ja coneixem allò de: + polèmica = més diaris, però.. els cal? i amb aquests temes?
Foto: "Parc privat" de JRoca

La il·lusió d'un nen de 8 anys...

Les vacances permeten, entre d'altres coses, a fer neteja i endreçar milers de papers que vaig acumulant de forma sovint estúpida al llarg de l'any. Entre papers i llibretes vaig re-descobrir aquest dibuix que vaig fer pels volts del 1983 o potser 1984 quan tenia 8 o 9 anys. Mirem l'alineació: Migueli, Urruti, Sánchez (amb el braçalet de capità), Schuster, Julio Alberto, Alexanko, Víctor, Rojo, Diego Armando Maradona, Carrasco i Marcos. Fixeu-vos amb el detall de les botes de futbol Munich; quan vaig començar a jugar a futbol en vaig tenir unes d'aquelles amb la marca taronja, avui en dia estan de moda i el seu preu és abusiu.
Potser algun dia us mostraré la col·lecció de dibuixos de clubs de primera que vaig fer per aquelles dates, els pericos estaran contents de recordar en Tommy N'Kono i en Lauridsen.

No s'ha de demanar a l'escola el que no li pertoca, si us plau

Aquesta me la va explicar un metge on vaig anar fa poc.
Resulta que fa uns quants anys era membre de l'AMPA d'una escola i en una reunió un pare es va queixar que "a l'escola no els ensenyen a menjar". Ell, sense pensar-s'ho dues vegades li va replicar:
- El teu fill quants àpats importants sense comptar berenars fa a la setmana? 21, oi?
- Sí.
- I quants en fa a l'escola? 5, oi?
- Sí.
- I els 16 restants els deu fer a casa..
- Sí.
- I quants fills tens tu?
- 2.
- A l'escola cada monitora de menjador s'encarrega pel cap baix de 15 nanos i tu i la teva dona us n'encarregueu de 2, toca a 1 per barba... Et fas càrrec d'un sol nen durant 16 àpats a la setmana i a l'escola només 5 amb una ràtio de 15 i encara tens la barra de dir que a l'escola no els ensenyen a menjar? vols dir que no et pertany a tu i a la teva dona el fet d'ensenyar a menjar els vostres fills?
Foto: "Suca la galeta a la llet" de JRoca

Que em convencin

Ja tenim la nova imposició del govern estatal sobre l'escola catalana, en aquesta ocasió una tercera hora de castellà per imperatiu legal sense res acadèmic que la justifiqui, només política i acontentament dels que no conceben una Espanya plural, ni plurinacional, ni plurilingüística, ni res, vaja, els mateixos que promouen i firmen manifestos ridículs que només fan que allunyar els extrems i jugar amb la convivència de la gent.
Que em convencin de la idoneïtat de la tercera hora, sóc tot orelles. Que em mostrin dades, vull veure dades que demostrin que fa falta, vull veure dades de les competències bàsiques, de selectivitat i del que faci falta; ara només veig indicatius que em diuen que la llengua oficial que està per sota de l'altra és la pròpia del país i que això no pot ser, no s'ha de permetre que alumnes escolaritzats a Catalunya no acabin amb el domini d'ambdues llengües i això està passant, molts alumnes acaben sense dominar el català: ni parlat, ni escrit i amb prou feines llegit.
Aquest govern català que ha de desenvolupar aquesta farsa d'estatuet, i que en diferents actes oficials parla de Macià i de República, defensarà els interessos de l'escola catalana i de la immersió lingüística? fins quan?
Llegiu també: La tercera hora: la cançó de l'enfadós
Foto: "Fachades" de JRoca

Models propers

Avui esmorzant la pubilla ha agafat la tassa per la nansa amb una mà i s'ha disposat a beure la llet.
- No, amb les dues mans, agafa la tassa amb les dues mans.
Ella m'ha mirat, ha deixat la tassa sobre la taula i m'ha fet comprovar que jo també bevia la llet agafant la tassa amb una sola mà.

El vídeo fa molt de temps que corre per la xarxa i potser ja l'havíeu vist però em venia de gust posar-lo de nou.

Wifi, un Euro

Em creuo amb un grupet de quatre Gudjohnsens de deu anys que em diuen "Hola" tot somrients i els contesto "Hola, què tal?", tot seguit em fan cara de "nen, t'has passat three villages de level, no veus que no sabem guiri?" i marxen mig enfadats.
Al bungalou s'hi està molt bé a la nit però un imitador barat de Perales-Manolo Escobar-saga Iglesias-Bisbal ens recorda que a la costa tot s'hi val, escoltar l'oratge ja no es porta i a l'expenedor de cds del súper del càmping hi ha un cd que posa Chiquiliquatre y otras canciones frikis al costat d'una sangria amb forma i colors de Dani Güiza. Ens hem fotut un Viña Albali del 2003 que estava d'oferta al Caprabo de Torroella on hem anat per deixar sa gelera més decenta a mitja tarda.
Estem envoltats d'holandesos, tot són matrícules grogues o cotxes llogats nous de trinca a l'aeroport, porten samarretes del Barça, les taronges, com no.
Penso que s'ha de geek per emportar-se el portàtil de vacances i escriure un post a quarts de sis del matí després d'aixecar-me per comprovar si la pubilla està ben abrigada.

El hit de l'estiu

Ens llevem tard per anar a l'escola bressol i rentant-nos cantem el hit de l'estiu a Tona:

"Al Castell de Tona, hi havia una mona, que tirava coques des del campanar. I la gent li deia: pobra, pobra, mona, no li queden coques ni per esmorzar."

Parlant d'esmorzar... som-hi que anem tard! Ens bebem la llet i com que anem tard en Murphy i la seva inseparable llei actuen amb la seva lògica: vinga, llet per sobre els pantalons! una taca ben grossa.
- Brut.
- Ja ho veig ja però és molt tard, ho freguem una mica i avall.
- Brut.
- Que ja ho veig però ara no ens canviarem per una taca, a més, no es veu gaire. Va anem a fer un pipí abans de marxar que ja no portes bolquers.
I Murphy hi torna amb el seu somriure sorneguer, ara els pantalons són bruts i molls.
- Vinga, anem a canviar-nos! I ara què et poso?
Arribem tard a l'escola i a sobre me n'adono que no l'he pentinada, encara no me'n surto amb les pincetes!
Foto: "Ja bec la llet amb tassa com el papa i la mama" de JRoca

30 dies i a l'ESO

Avui els diaris es fan ressò d'un tema que fa poc més de mig any va originar un extens debat públic a tot el país i que des d'aquest bloc ja vaig dir què en pensava.
Finalment les famoses aules d'acollida seran només per a l'ESO i els alumnes només hi estaran un mes. Què en penso? Doncs que bé. La meva opinió no ha variat gaire des del gener i crec que aquestes aules poden anar bé en determinades situacions. Imaginem-nos uns alumnes que arriben sense saber un borral de català o castellà i que han d'incorporar-se a l'aula ordinària, no els suposa un xoc molt gran? amb aquestes aules tindran un lloc on mestres especialistes els ensenyaran l'idioma i una vegada tinguin nocions suficients s'incorporaran a l'aula, jo no hi veig polèmica per enlloc, ni marginació, ni racisme ni res de per l'estil; hi veig una necessitat d'ajudar i espero que el pla pilot sigui un èxit perquè aquestes aules puguin crear-se en llocs on les necessitats ho requereixin.
Tot i això, la millor solució possible és dotar als centres de més recursos humans i materials per tenir aules d'acollida pròpies en condicions.
Les aules d'immmigrants seran només per a l'ESO i per un mes. AVUI
Els alumnes immigrants estudiaran un màxim de 30 dies en espais exclusius. EL PUNT
Foto: "La tija en equilibri" de JRoca