dijous

"El profe"

Ahir al vespre vam anar a veure "El profe" al teatre Gaudí de Barcelona. Aquesta obra, escrita per Jean-Pierre Dopagne, traduïda per Josep M Diéguez, dirigida per Pep Tines i interpretada per en Pep Simon tracta el síndrome Burn-out del professorat portat al màxim extrem a l'estil d'"Un dia de fúria" o a l'estil dels malauradament imitats que entren a un centre educatiu disfressats de Rambo a disparar a tort i a dret a tota cosa que es mogui. L'obra, un monòleg d'una hora i mitja, convida a la reflexió sobre un sistema educatiu on tothom hi queda retratat ja sigui per la seva incompetència, per la seva deixadesa o per la frustració que suposa l'educació secundària pels que, malgrat tot, encara tenen vocació d'ensenyar. En Pep Simon interpreta magistralment un profe - no un professor - que explica la història que va viure abans i després d'aquell 17 de febrer que va ser el dia escollit per cometre un crim injustificable que arriba a justificar sense gaire penediment. I surts del teatre, i en parles, i dius: "Val més que el conseller Maragall no hi vagi i agafi idees"; no, no em refereixo a matar alumnes, em refereixo a una maragallada que surt al text i que com tota la situació explicada és portada expressament a l'extrem per fer pensar. Molt pessimista, no? sí, molt. Si teniu fills adolescents i hi aneu penseu que és teatre, només és teatre.
Foto: En Pep Simon a escena. Font: osona.com

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres! No ho sabia!!! M'interessa moltíssim i veig que el 25 és el darrer dia. A veure si hi puc anar aquest cap de setmana.

Aquesta setmana m'he reincorporat a la feina després d'una baixa que m'ha tocat molt els nassos. I que feliç que sóc de ser professora (i no profe!), llàstima del sistema.

T'has llegit el darrer de la Gabancho?

Salutacions a Osona.

zel ha dit...

Vaja, una altra que em perdré...Hi sortim nosaltres retratats???

Petonassos!

JRoca_Font ha dit...

Montse,
a la sala Gaudí només la fan dimarts i dimecres, el cap de setmana no sé on van. Els osonencs que llegeixin això que s'apuntin el dia 28/3 a Calldetenes.
El darrer de la Gabancho no l'he llegit, he llegit "El preu de ser catalans" i en vaig fer una petita crònica al bloc, ella la va llegir, li vaig enviar un e-mail i no em va contestar. Diu les coses clares des d'un punt de vista que molts no s'atreveixen.
Zel,
estigues atenta a la cartellera per veure si la fan per les comarques gironines, val la pena. Més aviat surt retratat el sistema però és una exageració.
Salut