Estatut vs Estatuet

Remenant per la xarxa he trobat un document de l'Estatuet comparat amb l'Estatut aprovat pel Parlament. El document, en pdf, està molt treballat perquè té de color vermell i tatxat l'Estatut del nostre Parlament i en color verd hi ha l'Estatuet que deu ser el germà petit i tonto. Ho dic perquè pobret té menys diners, menys formes de guanyar-ne, menys formes de desenvolupar-se i a sobre no té ni identitat pròpia, bé, en té però està preambulitzada.
Mirem el document aquí.
L'article 134 que podem trobar a la pàgina 37 parla de l'esport i el lleure. Hi havia coses d'educació física però estan en vermell en el punt 2. També aconsello llegir altres articles com per exemple el número 1.
Ah, el dia 18 a votar.

L'Ajuntament del Figaró mou fitxa

Han repartit a l'escola una enquesta perquè l'omplin els alumnes del centre sobre quines són les seves preferències en esport, han d'omplir l'enquesta puntuant quins són els esports que més els agraden.
Segons diuen a la carta l'esport és molt important pel desenvolupament de les persones en molts aspectes, hi estic molt d'acord. Per això mateix, fa 2 mesos, vaig enviar un e-mail al Consell Esportiu del Vallès Oriental demanant que fessin alguna cosa pels nens del Figaró. Us en cito uns apartats. Inicialment els feia unes preguntes sobre un concurs esportiu al qual volia presentar l'escola però ni em van contestar, deu ser que el poble no té prou categoria per ells o que ni ho van llegir o que jo que sé.

"el poble on treballo no té cap tipus d'equipament esportiu públic i per això els nens del poble són mancats de qualsevol activitat esportiva al mateix poble. Per aquest motiu la única possibilitat esportiva que tenen és mitjançant les classes d'Educació Física que imparteixo a la única escola que tot i ser nova és mancada d'instal·lacions dignes sobretot per falta d'espai, previsió, diners i deixadesa."

"D'altra banda us voldria demanar si des del Consell Esportiu del Vallès Oriental podeu fer alguna cosa per aquests nens i nenes que tenen ganes de fer esport i no poden perquè viuen en un poble com el Figaró. Em refereixo a autocars que els puguin portar a la Garriga o alguna cosa que els pugui incentivar. Estaria molt bé que aquest poble de més de 1000 habitants tingués pavelló municipal o algun lloc públic on practicar esport.

Jo a nivell personal ja vaig enviar cartes al Síndic de Greuges pel que considero que és una discriminació dels infants del Figaró quan van construir una escola nova sense equipaments com un gimnàs o sala coberta. Ara, després de rebre les respostes donant-me la raó, estic pensant en denunciar al mateix Síndic la manca d'equipaments esportius pels nens del poble. M'agradaria que el Consell Esportiu, el mateix ajuntament o les autoritats que facin falta facin alguna cosa per promoure l'esport al poble.

Atentament.

Jordi Roca i Font

Mestre de primària especialista en EF"

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre el que vulgui.

El poder, en diuen el poder

Ahir dissabte llegia al Periódico de Catalunya una carta d'una AMPA d'una escola de Barcelona. Es queixaven que el centre té unes importants mancances en equipaments, neteja i seguretat. Segons deien els membres de l'AMPA el centre pateix això des de fa moltíssims anys i sembla ser que no tenen ni gimnàs ni sala de psicomotricitat per la qual cosa de seguida vaig pensar en el cas de la meva escola. I també vaig pensar que aquests problemes acostumen a tenir una solució econòmica i organitzativa, és a dir, que qui ha de donar ordres tingui suport econòmic perquè aquestes es puguin dur a terme.
No tinc ni idea del cas d'aquella escola però m'imagino que tan el Claustre com la resta de la comunitat educativa deuen haver fet alguna cosa per intentar solucionar el problema. Suposo que quan qui ha de prendre decisions a més alt nivell es va trobar sobre la taula el cas d'aquella escola devia dir que no tenia pressupost per arreglar-ho i per això les coses no s'han arreglat. Estic parlant de suposicions però el que està clar és que el pressupost en educació ha de créixer, i molt, per afrontar els problemes que tenim actualment i els que estan venint.
Em nego a pensar que Catalunya no genera recursos econòmics per afrontar aquests problemes. Està clar que de diners en generem i també està clar que se'n van sense tornar per arreglar les necessitats de la gent.
Amb el nou Estatuet tindrem més diners per solucionar tot això o seguirem tenint, entre d'altres coses, escoles sense recursos?
Quina pena em fan alguns polítics. S'omplen la boca de paraules com "concert econòmic" i després es conformen amb les escorrialles sabent perfectament que no arreglarem res.
El poder, en diuen el poder.

Retorn, desgavell, renúncia, promeses incomplertes i Estatuet

Dijous
Aparco el cotxe i n'hi ha dos que esperen que baixi per saludar-me.
Tothom em saluda, sembla que hagi estat mig any i no 20 dies (5 de paternitat + 15 de casament).
Entro a l'aula i veig el caos. Quin desgavell. M'he de posar seriós. Com s'aprofiten de la situació quan no hi ha el tutor. Necessito unes quantes hores per posar-me al dia i ordenar (o intentar-ho) l'aula.
Hora del pati. Tota l'escola és a fora perquè fem jornada intensiva. Passejo esmorzant un plàtan i vigilant.
Una nena magrebina de P3 que va arribar més tard sense ni parlar català em mira i em segueix pel pati. Quan veu que estic sol se m'acosta, m'agafa la mà i m'hi fa un petó. Em diu:
- I la teva filla?
- Està dormint.
- On?
- A casa.
Riu i marxa corrent amb un somriure. La segueixo amb la mirada, va a un grupet i els explica que ha parlat amb mi, m'assenyala, els altres em miren i riuen.
Tornant del pati castigo a un nen de sisè que s'ha enfilat a la cistella de bàsquet simulant una esmatxada, sap que està prohibit i penalitzat, l'he enxampat in fraganti i no el perdono, és reincident, se'm queixa i em diu que es pensava que tornaria més permisiu, no ho diu amb aquestes paraules però ho entenc així. Se'm fa llarg tornant del pati però a les dues cap a casona.
Divendres
Em passo el matí intentant posar ordre a la meva classe. He d'avaluar i saber exactament què ha fet cada alumne en la meva absència.
Tornant del pati tinc psicomotricitat. Els dic que possiblement l'any que ve no ho faré jo, no els fa gens de gràcia. Si m'agafo reducció de jornada intentaré no fer psicomotricitat perquè ho fem a les tardes. Estic fart de treballar en aquestes condicions de manca d'espais adequats i de recursos humans, no treballo a gust i les promeses que se'm van fer pel 2006 han quedat en res, no he rebut ni la més mínima explicació per part de ningú. La idea que tinc de la psicomotricitat no és aquesta perquè estic més pendent que no es facin mal que de motivar la creativitat.
Necessitem un gimnàs!
El nou Estatuet (no en puc dir Estatut d'això) ens donarà suficient finançament per tenir gimnàs a les escoles catalanes de nova construcció? i per més beques? i per més aules d'acollida? i per més guarderies públiques? i per llibres de text gratuïts? i per aules d'informàtica adequades? i per.. i per... i per...
estic escoltant Sisa
"Amb algú que no té ombra
i té el cap sota la sorra.
Amb aquells que no t'escolten
si el que dius no és el que toca,
no cal parlar".
No cal parlar. El congrés dels solitaris (2005)

Post 121

Dijous se'm farà molt difícil tornar a la feina. Tinc ganes d'estiu.
Loco
Loco,
cerques països tropicals,
flors i dones naturals,
biquinis,daikiris, tucans.
Loco,
mediterrani assolellat,
"són tranquils els habitants"afirmen els guiris locals.
Tocadiscos peruans, hotels,souvenirs d'art africà,
platges verges a postals, tambors,guitarrons desafinats.
Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
qui s'apunta a dormir i a somiar?
Xeremies, taper-wares, olé!
shorts i twingos de lloguer,
sobrassada i cocarrois, molt bons,
una ensaïmada pren el vol.
Taxi; Antònia Font (2004)

"Enrollat" vs exigent

Ja s'acaba la temporada d'hoquei i ja he decidit no tornar a entrenar com a preparador físic la temporada vinent. Al llarg dels nou mesos del repte que em vaig marcar he intentat motivar als nois (d'entre 15 i 17 anys) i inculcar noves formes de treballar. En certa mesura ho he aconseguit però entrenar adolescents no és fàcil i he de reconèixer que n'he acabat molt fart. No és fàcil trobar un equilibri entre l'entrenador "enrollat" i l'entrenador exigent i ara a final de temporada ja se m'han anat de les mans. La competició ha acabat i aquests dies entrenem a un altre ritme i una colla d'adolescents cansats de l'exigència de l'institut, de la pressió de les notes i d'unes quantes coses més de l'edat no són fàcils de tractar.
A l'escola és diferent ja que més o menys tens unes formes de fer-los creure però tot el que és extra-escolar és més complicat.
Quan vaig acabar la carrera em vaig trobar que no entrava a llistes i no tenia feina. No vaig tenir més remei que fer extra-escolars durant dos anys fins que vaig aconseguir entrar a llistes com a substitut. No va ser gens fàcil però vaig aprendre moltíssim i això m'ha servit per formar-me com a educador. D'entre les perles que en vaig treure us en poso una d'un vailet de 9 anys:
- Tu faràs el que et digui jo perquè els meus pares et paguen.

Neix Esportieducacio.cat

Fa pocs dies ha nascut una nova pàgina web de gran interès pels professionals de l'educació física i l'esport que es diu esportieducacio.cat . El professor Enric Mª Sebastiani n'és el coordinador i compta amb una llarga experiència en el món de l'educació física tal i com es pot veure en el seu extens currículum. En aquesta nova proposta hi trobareu moltes notícies, articles i enllaços de l'àmbit de l'educació i l'esport (educació física, recursos per a la recerca, organismes i entitats, publicacions...). A més, ofereix la possibilitat de publicar articles i notícies en ella de forma molt dinàmica.
Estic pensant en escriure algun article com a aportació, a veure si m'inspiro i l'escric però no ho sé, ara mateix tinc massa coses al cap, estic de baixa per matrimoni però no deixo de pensar en l'escola i la classe de la qual sóc tutor, quan pugui hi passaré, la sobtada notícia del naixement va deixar moltes coses poc lligades en plenes competències bàsiques, preparació de fi de curs, proves diverses, etc... per sort confio en els companys/es que han agafat el meu relleu, especialment amb la Mercè.

La final de Manlleu

Ahir a la nit es va disputar la final de concurs de monòlegs de Caixa de Manlleu i va ser retransmesa en directe pel 9TV.
Com ja sabeu vaig fer un guió i l'amic Tricky (Jordi Armadans) el va representar. Doncs va anar molt bé perquè l'actuació va ser espectacular i vam guanyar el premi al millor guió. Ho dic en plural perquè si un guió no té un bon actor que el representi no anem enlloc, ambdues coses són molt importants per fer un bon monòleg i estem molt satisfets del resultat obtingut. Ara amb la Guarderia Teatre estem passant un bon moment i esperem que duri. Tot i que el monòleg era a part de la Guarderia he d'agrair la implicació de diversos membres del grup i alhora amics a portar-ho a terme, sense ells/es això no hauria estat possible.
L'entrega del premi es farà el proper dia 17 de juny a Manlleu dins dels actes del Premi de teatre Caixa de Manlleu que cada any va a més. Em van dir que hi havia d'assistir per recollir el premi de 600 Euros i això significa que em perdré l'acte previst per aquell dia: el Llop. Em feia gràcia actuar una vegada més però ja hi haurà algú que em substitueixi, ningú és imprescindible.

De baixa però no avorrit

Fa uns dies que no parlo del cole, estic de baixa per primera vegada en la meva carrera. He ajuntat la baixa per paternitat i la de casament i així puc estar per les pubilles de la casa, tot i això la setmana que ve passaré pel cole per arreglar quatre cosetes que em volten pel cap, això de ser tutor..
Avui els de la Guarderia Teatre ens hem multiplicat. El gruix del grup ha representat "L'hostalera" a Manlleu i la resta hem projectat la pel·lícula "El sentit de la vida" tancant el cicle Monty Python. No ha vingut gaire gent a veure la peli, només tres persones, això no anima gaire la veritat.
Demà (avui dissabte) tenim la gran final del concurs de monòlegs de Caixa de Manlleu. Serà televisada a les 21:30 en directe a Osona pel 9 TV. Tenim opcions a algun premi però vist el nivellàs serà complicat, ja us informaré.
Me'n vaig a dormir (a veure quantes hores seguides...)

Uf, he llegit que el govern del PP de les Illes Balears negocia un finançament molt millor que el català.
Ho deixo a l'aire...
Salut, pau i República.

Val més que 1000 paraules...

Avançant-se...

Fa poc vaig escriure això al bloc.
Suposava que faltava un mes pel naixement de la pubilla de la casa que al final s'ha avançat provocant una alegria i un canvi radical en les nostres vides que no ens esperàvem tenir tan aviat. Doncs resulta que quan vam tornar de l'hospital vam comprovar contents com el magraner també s'havia avançat i va oferir aquest bonic espectacle de vida.

Ja la tenim aquí amb una Champions sota el braç!

Cronologia dels fets
Dijous 18/5/06
7:30 Sona el despertador. Ahir vam anar a dormir molt tard, costa aixecar-se.
9:00 Comencen les classes
10:00 Surto de l'escola, tenim una ecografia que havia quedat força endarrerida per culpa de la vaga de metges.
11:25 L'ecografia va bé, tot normal, sembla ser que ara, a les 36 setmanes, deu pesar uns 2'7 Kg.
13:48 Dinem a casa els pares
15:00 Entro a l'escola. Preparo unes sessions molt divertides d'expressió corporal, s'ho passen bé, molt bé.
17:31 Torno a casa
18:14 Em preparo per anar al pavelló a entrenar els d'hoquei, miro a la Tv com la Copa arriba a Barcelona. Sona el mòbil.
- Jordi, avui no aniràs a entrenar.
- Ah, no? per què? què passa?
- Em sembla que he trencat aigües...
- Que, que, que , què dius?
- Vinc a casa i després anirem a l'hospital, ja he trucat a la llevadora.
18:16 Estic histèric, intento fer la "canastilla", no sé si ho faig bé. Preparo roba en una maleta. No paro d'anar d'un lloc a l'altre.
19:22 Arribem a l'hospital, entrem a urgències.
19:43 Confirmat, ha trencat aigües. Ens donen una habitació. No hi ha contraccions.
20:32 Llegim tranquil·lament a l'habitació i parlem. Tenia la intenció d'acabar "Els pilars de la terra" abans del naixement, no ha pogut ser, encara em falten unes cinc-centes pàgines.
22:15 Ve alguna contracció, molt aïllada.
22:56 Cada vegada hi ha més contraccions, les apunto a una llibreta marcant els segons. Fem broma, estem molt animats, truquem a uns amics i els hi retransmetem les contraccions en directe.
23:45 Les contraccions són clares i en intervals curts, alguna és forta, ja no fa tanta gràcia.
00:34 Les contraccions s'intensifiquen, comencen a fer mal, la intensitat ha pujat.
1:04 Ens baixen a la sala de dilatació.
1:34 Les contraccions augmenten, una màquina ho registra.
2:56 Això comença a molestar molt, fa moltíssima calor. El dolor augmenta en intensitat i durada.
3:32 Hi ha contraccions molt violentes. La llevadora creu que falta poc.
3:58 El dolor és insuportable, la nena té ganes de sortir, la cosa dilata força. No li posen l'epidoral. Hi ha un altre part, hem d'esperar que acabin.
4:31 Entrem al paritori, comença l'hora de la veritat. El paritori em fa pensar en una pel·lícula de Monty Phyton que precisament fem divendres 26 a tona: The meaning of life (El sentit de la vida). Hi ha una escena d'una sala de parts amb una curiosa màquina que fa "piiiiing".
4:45 Això no serà fàcil, la mare està molt cansada, costa molt.
4:53 Neix l'Eulàlia. És el moment més emocionant de la meva vida.
4:58 La tinc en braços, obre els ulls i mira a tot arreu, està tranquil·la, no em plora. La mare està bé, esgotada però bé, ha sigut molt valenta i ha valgut la pena. Ens confirmen que la petitona de la casa pesa 2.840 grams, és més de l'esperat tenint en compte que és una mica prematura. Tot seguit anem a la sala de dilatació de nou per passar dues hores molt llargues, no dormim. Fan moltes proves a la petita, està bé, és preciosa, com la mare.

Una mica de poesia

Diumenge vaig anar a veure un espectacle de poesia de l'Enric Casasses acompanyat de Feliu Gasull a la guitarra. Em feia gràcia veure'l en directe doncs me n'havien parlat molt i a més el coneixia d'alguna col·laboració amb en Pascal Comelade que és un músic que admiro molt. Des que m'he ficat en el món del teatre amb els amics de la Guarderia Teatre estic descobrint noves propostes a tenir en compte i força sovint anem al teatre.
Doncs bé, com era d'esperar hi havia molt poca gent, només divuit per ser exactes i això és una de les coses que fan pensar. Feia cosa veure una sala amb capacitat per unes tres-centes persones amb tant poca gent. Però bé, la parella de dalt de l'escenari van mostrar-se agraïts i van oferir un espectacle ben digne. Si us sóc sincer no vaig entendre gran cosa ja que aquest home fa poesia molt surrealista però vaig passar una bona estona. S'han de potenciar els espectacles d'aquest tipus encara que siguin per minories.

A un mes vista...

El magraner ja està ple de fruits, d'aquí a pocs dies començaran a sortir les flors i voldrà dir que l'estiu és aquí. Fa un parell de mesos el vaig podar i mentre ho feia pensava que si tot anava bé quan l'Eulàlia nasqués el magraner estaria florit.

Sí, sí, sí anem cap a Manlleu!

Hem passat a la final del I concurs de monòlegs de Caixa de Manlleu i el 9TV! La competència ha estat molt bona i el jurat no ho ha tingut gens fàcil per escollir entre els semi-finalistes.
El proper dissabte 20 a les vuit del vespre serà retransmesa la semi-final que s'ha gravat avui a la televisió local d'Osona El 9TV, no us ho perdeu. El dia 27 hi ha la final amb els sis finalistes que quedem. Hi ha premis pel millor monòleg, pel segon i pel millor guió. Arribar fins aquí ja ha estat un èxit i és en part gràcies a la col·laboració de tots els amics de la Guarderia Teatre que han ajudat en tot de forma desinteressada. Ara només falta l'últim pas i ja ho tenim.
Moltes gràcies a tothom

In tens

Dijous a la tarda:
Torno de colònies. Entro a la xarxa i veig que s'ha acabat el tripartit, algun dia diré el que penso en el bloc d'aquest tema. Per cert, a les colònies m'han picat dos mosquits i a sobre he dormit massa poc. Tinc son. També tinc entrenament a dos de set, hi vaig, com costa aguantar adolescents esverats.
Tot seguit tinc assaig del monòleg que gravem el dissabte al 9TV, estic nerviós per saber si passem a la final, dissabte ho sabrem. L'amic Ernest Villegas que és actor professional ens dóna un cop de mà, el monòleg agafa un nou aire, que senzill ho fa. Acabem a les onze de la nit. Estic esperançat, podem passar, crec. Quina son, volia escriure al bloc però prefereixo dormir.
Divendres:
Les colònies m'han deixat KO però això de no dormir em servirà per d'aquí a un temps quan dormir sigui un luxe, m'he d'entrenar.
A la tarda faig el programa de mà del cicle de cinema Monty Pyhton, avui toca "La vida de Brian". Vaig a fer fotocòpies i a ajudar a muntar. Estic nerviós, la setmana passada vam tenir 7/8 persones, avui ho hem de superar. Comento que seria un èxit que alguna d'aquestes persones repetís, voldria dir que funciona.
Que bé! hem triplicat les xifres d'assistents i hi ha hagut gent que ha repetit, el cicle es consolida o almenys això vull creure. Acaba la pel·lícula i desmuntem. Uns quants improvisem un partidet de futbol a la sala; acabem suats i esgotats però amb la promesa de fer-ho més sovint, paper mullat, com sempre. Són quarts de dues, amb un parell d'amics decidim fer unes birres en un bar on fan concerts. Uff, quant de fum. Diversos ex-alumnes em saluden, a alguns ni els reconec. Un se'm para a davant:
- Hola Jordi, què fots per aquí?
- Perdona, et conec?
- És clar tio, jo sóc en ......
Collons, s'ha fet rastes, pearcings, fuma i beu com un "cosaco", em fa veure com si fos un bitxo raro per estar en un lloc on no hi pinto res. M'ho agafo bé, tampoc m'emprenyaré, a mi ningú em treu el concert de la Polly Jean del 96. El grup que no sé ni com es diu comença i el públic coreja les cançons, el reggae-ska no és que m'agradi gaire. Vaig cap a casona, ara sí, escriuré al bloc.
Bona nit.

Ràdio de qualitat

Avui estava escoltant el gran programa "El cafè de la República" a Catalunya Ràdio. Faig ràdio des del 1994 en una emissora local i això de les ones sempre m'ha agradat, té una màgia especial i la gent que ho ha provat ho pot dir clarament. Com a aficionat m'encanta el programa d'en Joan Barril i més quan deixa uns minuts a un MEF per parlar de la seva feina i acostar així una mica a la gent el que fem des de l'escola.
Un deu per en Barril!
Moltes gràcies per fer ràdio d'aquesta manera, és un plaer escoltar-te!
Salut i República.
Sona "Homenatge a Teresa" versionada per en Comelade...

Rodó

Avui els de la Guarderia Teatre hem estrenat un nou acte dins de la programació del Vestíbul de la Canal. Avui hem començat un cicle de cinema que hem dedicat a Monty Python i que consta de tres pel·lícules. Ens ho hem passat molt bé tot i que a veure "Monty Python i el Sant Grial" han vingut poques persones hem d'entendre que els inicis sempre són durs. Estem satisfets pel muntatge que hem realitzat i per oferir a Tona un cinema en VO després de molts anys sense cinema i sempre en versió doblada, la setmana que ve toca la famosa "Vida de Brian", t'hi apuntes?
D'altra banda avui a la tarda, mentre muntàvem el cicle de cinema, he rebut una trucada del bi-setmanari i televisió El 9 Nou. El monòleg que vaig escriure i que va interpretar el meu gran amic Tricky ha passat a la semifinal del concurs de monòlegs de Caixa de Manlleu i el 9 Nou. Dissabte que ve gravem als estudis del 9 TV i sortirem per la TV. De 3o monòlegs presentats només en queden 12 i un és el nostre! hem quedat al·lucinats! A veure si passem a la final, ja seria massa.
Ja ho veieu, dues grans notícies a la que cal sumar l'estrena de l'obra "El ganivet a l'aigua" de Gerard Guix que compta amb la participació d'en Xevi Canet que és membre de la Guarderia Teatre, els desitgem a tots "molta merda".
Nota: He editat el número de monòlegs presentats, m'havien dit 45 però finalment al 9 Nou em van dir 30.

Que cruels són quan s'ho proposen

Avui han vingut a l'escola l'inspector i la llei de Murphy. Ha passat allò que acostuma a passar quan no vols que passi. A la tarda estava fent EF amb el meu grup de CM i se m'han descontrolat de mala manera. Tot i fer una activitat senzilla doncs ha passat allò que passa quan s'empipen, es tiren empentes, s'insulten, es persegueixen, es desmotiven, etc... Vaja, que quan l'inspector ha mirat al pati jo estava enmig d'una situació caòtica amb uns quants alumnes sense control i uns quants asseguts o estirats a terra sense ganes de fer res o plorant enrabiats per algun cop de pilota o estirada de cabells. Això és la llei de Murphy, apareix quan més necessites que no aparegui. El senyor inspector deu haver pensat unes quantes coses de mi com a professional de l'EF, o potser no, potser està acostumat a veure coses per l'estil o sap que no es pot avaluar una situació a partir d'uns minuts d'observació. Tampoc és que jo estigui preocupat, jo estic molt tranquil i segur de la feina que faig i ho puc justificar davant de qui sigui, simplement em fa ràbia que passin aquestes coses.
De seguida m'ha recordat una situació semblant que si que em va preocupar molt més. Estava jo fent pràctiques en una escola, feia tercer de MEF i aquella tarda venia des de l'UAB la meva tutora de pràctiques a avaluar-me. Uns minuts abans de començar els vaig demanar que es portessin bé perquè em venien a avaluar. Mal fet, no hauria d'haver dit res. Aquella tarda me la van fotre forta sense pietat. Es van dedicar a no fer cas de les meves explicacions i a fer gambirotades a tort i a dret, que cruels que són quan s'ho proposen, qualsevol mesura de càstig era inútil i a sobre no m'interessava. La tutora veia l'escena des d'un racó i no sabia quina cara posar, li sabia greu per mi, va entendre que era un fet molt puntual, una mala tarda. La MEF intentava ajudar-me però tampoc se'n sortia.
Finalment vaig aprovar les pràctiques amb nota però aquella experiència ningú me la treu, em va ajudar a entendre que aquesta feina no és com la pinten els llibres, és una altra història.

Stay away

Ahir vaig estar més d'una hora escrivint un missatge que al final no vaig poder penjar al bloc perquè el sistema blogspot no rutllava. Avui he pensat que seria bo tornar-ho a intentar però al final em sembla que el canviaré una mica, era massa llarg i empalagós. Parlava d'un tema molt complicat que és el fet de desconnectar de la feina quan arribes a casa. Els mestres, com els metges i altres professionals que tracten amb persones, generalment ens emportem part de la nostra vida laboral a casa i aquí és on es travessa la delicada línia entre la feina i la vida privada.
Diumenge vaig anar a teatre a Vic a veure una obra que tractava sobre la Generació X i com han evolucionat els seus membres al llarg del temps. No em va quedar clar si jo pertanyo a aquesta generació X però el que està clar és que sóc un fanàtic de Nirvana entre d'altres grups de similar estil. Mentre escoltava un grup versionant Nirvana a mitja funció de teatre em van venir al cap unes paraules de Kurt Cobain: deia que envejava a la gent que arribava a casa després de treballar, s’estirava al sofà, agafava el comandament, una cervesa i s’oblidava del dia de treball.
Tenia raó, no?
A la foto: en Krist, en Kurt i en Dave.