Amb un guix i una pissarra

El bloc quest

Ahir vaig assistir per segona vegada a l'Ateneuesfera: una trobada de blocaires de diferents àmbits a l'Ateneu Barcelonès. En cada tema que sorgia, més o menys hi havia algunes discussions i diferents punts de vista que sens dubte feien interessant el debat però vam arribar a la unanimitat quan vam reconèixer que ens autocensurem a l'hora d'escriure els nostres blocs. El tema va donar per molt amb un munt d'anècdotes sobre posts esborrats, comentaris eliminats i alguna que altra trucada o xerrada amb "consells". Sobre els posts eliminats va sortir el tema del rastre que deixen, es veu que per molt que intentem esborrar coses a la xarxa sempre deixem un quest.
Altre post relacionat: Converses reals amb amics ex-virtuals
Foto: "El rastre de les bombolles" de JRoca'09

Sant Jordi i el blau del cel

Aquest matí l'escola estava radiant, de fet ho ha estat tot el dia. Entrant a les nou veient aquest color blau del cel que tan bé queda amb la nostra senyera només podia esperar un dia fantàstic. Es parla molt de si per Sant Jordi hauríem de fer festa o no; si us dic la veritat no m'importa gaire sempre i quan faci un dia tan bonic com el d'avui.

Foto: "La meva escola, la meva bandera" de JRoca'09

Mestres que fan quilòmetres i mestres que no es mouen

L'altre dia vam anar a sopar un grup de mestres que havíem coincidit a una escola anterior i entre d'altres coses vam comentar les destinacions que han tocat en el recent concurs de trasllat de l'ensenyament públic. Ara que tinc la plaça definitiva a prop de casa me n'adono de la sort que tinc de no haver de fer tants quilòmetres com havia fet fa anys quan feia substitucions; els inicis van ser durs però considero que essencials per a l'aprenentatge ja que coneixes moltes escoles i de tipologies molt diverses. Eren temps d'agafar la merda RENFE a Balenyà Estació fins a plaça Catalunya amb mil incidències*; arribar amb el temps just al carrer Casp 15 en una sala petita i claustrofòbica amb un mapa a les mans i amb l'esperança que ningú t'agafés la plaça que tenies marcada amb fluorescent groc sobre la fotocòpia. De vegades hi havia sort i tornava amb una substitució d'un parell de setmanes, de vegades tornava amb una substitució a un poble remot del qual no havia sentit a parlar i de vegades tornava sense res, sense feina uns quants dies més. Recordo que quan arribava a una escola sempre em topava amb el funcionari desencantat amb la feina que només feia que comptar els dies que faltaven per les vacances, algun pont o festa local; no ho entenia, jo només tenia ganes de treballar, com encara ara. Si amb 34 anys no tingués ganes de fer aquesta feina malament rai.
* Ara els mitjans anuncien qualsevol incidència de la RENFE encara que sigui de 5 minuts, abans no.
Foto: "Equilibris de parc infantil" de JRoca'09

Youtube al rescat! Ara es veu més clar.

Avui us mostro un vídeo i un post fet en el bloc del meu centre on exposo un joc d'orientació sobre plànol que vaig crear fa uns anys i que ha rebut diferents variants depenent del grup, espai o material del que he disposat. El post fet al bloc de l'escola pretén, entre d'altres coses, acostar l'educació física als pares la qual cosa pot ajudar en gran mesura a treure-li l'etiqueta de maria que té des de fa dècades.
Post al bloc de les Pinediques: Orientació a les sessions d'educació física

El vídeo que incloc al meu bloc no l'he inclòs al de l'escola (n'hi ha dos més) perquè crec que és més interessant de veure per part dels MEF que visiten aquest bloc i potser no tant pels pares que són els visitants habituals del bloc del centre.
Posts relacionats:
Recompte: 1847 descàrregues (oct'08)
L'Educació Física interessa a la xarxa, i molt! (oct'07)
Orientació sobre plànol humà (oct'07)
Espero que amb aquests vídeos ajudin a altres companys MEF a programar aquestes activitats en els seves sessions.

El del Zumosol obre camí al Gran Germà

Llegeixo l'actualitat educativa del Regne Unit:
Algunes escoles contracten porters de discoteca per a vigilar els alumnes.
També ex-policies i soldats, no us ho perdeu.
Bé, que la indisciplina dels alumnes de molts centres arriba a ser exasperant és una realitat, però, cal arribar a contractar professionals externs sense experiència ni titulació educativa per posar ordre?
Un director d'un centre londinenc diu que el que més valora d'aquestes persones és l'habilitat per imposar l'ordre a crits i el seu caràcter sever.
El Gran Germà és menys lluny, el del Zumosol li ha fet de llebre.
Foto: D'Internet via Google

La poltrona més alta

Un altre 14 d'abril al calendari i encara aguantant, en ple segle XXI, una monarquia que diuen que és parlamentària però que va ser decretada per un dictador feixista. Un rei nascut a la Itàlia feixista de Mussolini que quan va posar-se la corona el primer que va fer va ser crear el Ducado de Franco per la filla del dictador, una grande de España amb totes les de la llei. I els que en teoria, somos iguales ante la ley, anem pagant any rera any una gran quota pel manteniment de la institució que aquest any no es congela i arriba a 8,9 milions d'euros (2'7 % més que el 2008), toma crisi!
A pagar i a callar. I a aguantar el discurs de Nadal i el piloteig de la premsa. I ells esquiant, caçant, navegant i fent-se veure als aconteixements esportius amb possibilitats de victòria.
Fem memòria: el dia de Sant Jordi de 2001 l'actual comte de Barcelona va dir: "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes"
I no ha demanat perdó. El més lògic és que alguna institució catalana, el Parlament per exemple, declarés persona non grata a aquest Borbó fins que demanés perdó. Però una cosa és la lògica i la dignitat i una altra cosa és la submissió a la corona; viure de genolls rient-li les gràcies.
Foto: "El pla de les mentides" de JRoca'09
2008: La llengua de les papallones
2007: 14 d'abril

Completar el puzle

Cada principi de vacances, ja siguin santes o d'estar per casa, em plantejo posar fil a l'agulla a un conjunt de projectes que volten pel cap a un cul inquiet com jo. N'hi ha de tan poc glamurosos i necessaris com muntar un tub fluorescent nou al garatge o arreglar la trona de la nena i d'altres de més relacionats amb la meva vessant farandulera que és bàsicament escriure teatre. El més esplèndid del cas és que a aquestes alçades de vacances ja he fet més del 50% del previst i que els fans de l'aurèola Roca estaran contents perquè he acabat la meva quarta obra de teatre després de Procediment habitual, Trajectòries: el cop de cap i Punxes a la sorra. La nova obra parteix d'una idea que vaig tenir el 2004. Aquell dia vaig crear un arxiu de text i durant aquests anys l'he anat abastant de noves idees que s'anaven ajuntant fins que acabat el trimestre he pogut completar el puzle final. La veritat que m'he quedat descansat després de tenir això al cap durant tant de temps tot i haver-lo aparcat diverses vegades per altres obres o monòlegs. Ah sí, el títol és "Pinyols: una història de sangoneres"* i encara és massa d'hora per saber si hi haurà algun grup de teatre interessat en estrenar-la. Ja informaré, que per alguna cosa això és un bloc personal.
Foto: "Creació de bombolles" de JRoca'09
* Qui la vulgui llegir: jroca222@xtec.cat

The complete season

Una part de les meves vacances anirà per aquí...
Foto: "Cultura audiovisual" de JRoca'09

Els millors professors catalans

Sempre que faig avaluacions intento imaginar el moment en el que l'alumne ensenya les notes a casa i la reacció dels pares. El ventall de possibilitats de reaccions és tan ampli com de tipus de pares i és clar, tenint en compte que la nostra pubilla començarà P3 aquest setembre ja extrapolo i intento imaginar quin tipus de pare seré davant de les avaluacions de la meva filla.
A l'escola bressol de la nena vaig experimentar per primera vegada participar a una reunió de pares i estar a l'altre costat; em sembla que vaig estar molta estona "avaluant" l'estil de la mestra a l'hora de dir-nos el que havia de dir-nos. És una mestra excel·lent, esperem tenir tanta sort a l'escola "dels nens grans" perquè ja sabeu que tenir o no tenir un/a bon/a mestre/a és una qüestió de sort i, per fortuna, les possibilitats de tenir sort són altes tenint en compte el gran número de bons professionals que hi ha en aquest país.
I aquests dies aquests professionals i els que no ho són tant han de descansar.
Foto: "A la platja sense possibilitat de banyar-se" de JRoca'09

La Plana de Vic i la vocal neutra DO

A l'hora de llengua catalana toca parlar de la vocal neutra i els he dit als meus alumnes que tenen la sort de viure en una comarca on es fa molt bé aquest so i per això si s'hi esforcen els pot resultar mitjanament senzill. En altres comarques aquest tema m'imagino que deu ser dels més complicats de la nostra ja complicada -d'escriure- llengua. Aquest tema és ideal per explicar una mica els parlars del català des de Salses a Guardamar del Segura i de Fraga a Maó i aprofito per comentar algunes paraules o formes verbals que es diferencien d'un lloc a un altre i m'escolten entusiasmats: els fa gràcia que en mallorquí un nen és un nin o un al·lot o que en valencià és un xic o un xiquet. Em pregunten quin català és el millor i els contesto que cap és millor que els altres, que cada varietat té les seves característiques i que el més important és que entre tots ens entenem.
Foto: "Viatge llarg en cotxe sense DVD, ni ganes" de JRoca'09

Qui paga calla i qui mana cobra

El Parlament de Catalunya envia mitjançant e-mail un butlletí educatiu a les escoles amb informacions sobre aquesta institució que representa el poble de Catalunya i fa complir l'estatuet. En el butlletí número 5 expliquen què són les legislatures, com s'elegeixen els diputats i coses per l'estil, molt bé. Després de les explicacions hi ha unes preguntes que els alumnes han de contestar:
- Què és una legislatura?
- Explica què fan els diputats i diputades en una sessió.
- Quin òrgan s’hauria de reunir si durant l’estiu calgués tractar d’un assumpte urgent?
Pregunta que no forma part del butlletí:
- Què passa si el Parlament de Catalunya aprova un Estatut per àmplia majoria i al Congreso dels Diputados no els agrada?

Informàtica educativa: la Wiki-cerca

Si busques informació a la xarxa tens moltes possibilitats de perdre't en aquest gran mar que és Internet on hi ha, literalment, de tot.
Com a coordinador TIC amb uns quants anys d'experiència en la informàtica educativa veig -i analitzo- dia a dia les dificultats que tenen els alumnes per navegar amb eficiència a Internet. Partint de l'enciclopèdia lliure Viquipèdia que pot resultar molt útil pels estudiants, he desenvolupat un senzill joc de recerca anomenat Wiki-cerca. Aquest joc de preguntes, a l'estil de les caceres del tresor però només dins de la Viquipèdia, ha estat provat a dues escoles amb èxit i per fi veu la llum amb una llicència Creative Commons perquè tothom en pugui gaudir. Si hi voleu fer una ullada i/o difondre aquest projecte és tan fàcil com baixar-se'l i practicar.
El paquet inicial consta d'explicació amb estructura i objectius, 10 preguntes i full de respostes.
T'hi animes?

La calor

A la canalla els encanta anar amb màniga curta i ja pot ser hivern o tardor que a la mínima que surt una mica el sol ja els tenim descamisats. Fora el pati quan en veig algun amb màniga curta quan no toca sempre li dic el mateix:
- Què? Ja ha arribat l'estiu?
Normalment es sorprenen per la pregunta i fan una tímida rialla. Si hi ha més confiança diuen "Fa calor", després els observo i veig que busquen un raconet calentó perquè es foten de fred, amb orgull, això sí.
L'altre dia, a les acaballes de l'hivern a classe feia calor i tornant d'una sessió d'EF em vaig treure el jersei del xandall quedant amb màniga curta. Un espavilat amb un somriure d'orella a orella se'm va acostar.
- Què Jordi, ja ha arribat l'estiu?

Foto: "Diria que la vaig tirar el dia disset" de JRoca'09

L'alegria del guionistes del Polònia

Quan un col·lectiu públic no està d'acord amb els mètodes del que mana pot optar per les protestes, manifestacions i la vaga o pot optar per portar a terme mesures més radicals. Els Mossos, ja cansats de la política d'en Saura, van optar per repartir llenya de forma injustificada i ho van fer conscients que hi havia càmeres a cabassos i testimonis a milers. No cal ser un gran analista per entendre que el que volien era fer caure en Saura d'un càrrec que no li escau. Però no dimitirà i tampoc ho farà en Castells a qui no li surten els números, i tampoc ho farà en Maragall tot i tenir el professorat en contra. Les poltrones enganxen, el poder corromp i el ciutadà arriba un punt que ni s'hi emprenya.
Mentrestant, el Parlament fa una súper-web 2.0 però no evitarà que ens segueixin retallant l'estatuet i condemnant-nos a un finançament insuficient que patiran els nostres fills.

"El profe"

Ahir al vespre vam anar a veure "El profe" al teatre Gaudí de Barcelona. Aquesta obra, escrita per Jean-Pierre Dopagne, traduïda per Josep M Diéguez, dirigida per Pep Tines i interpretada per en Pep Simon tracta el síndrome Burn-out del professorat portat al màxim extrem a l'estil d'"Un dia de fúria" o a l'estil dels malauradament imitats que entren a un centre educatiu disfressats de Rambo a disparar a tort i a dret a tota cosa que es mogui. L'obra, un monòleg d'una hora i mitja, convida a la reflexió sobre un sistema educatiu on tothom hi queda retratat ja sigui per la seva incompetència, per la seva deixadesa o per la frustració que suposa l'educació secundària pels que, malgrat tot, encara tenen vocació d'ensenyar. En Pep Simon interpreta magistralment un profe - no un professor - que explica la història que va viure abans i després d'aquell 17 de febrer que va ser el dia escollit per cometre un crim injustificable que arriba a justificar sense gaire penediment. I surts del teatre, i en parles, i dius: "Val més que el conseller Maragall no hi vagi i agafi idees"; no, no em refereixo a matar alumnes, em refereixo a una maragallada que surt al text i que com tota la situació explicada és portada expressament a l'extrem per fer pensar. Molt pessimista, no? sí, molt. Si teniu fills adolescents i hi aneu penseu que és teatre, només és teatre.
Foto: En Pep Simon a escena. Font: osona.com

Bocamoll

Dissabte passat vam assistir a una jornada de portes obertes a les escoles públiques de Tona i després dels habituals Powerpoints de nens a l'hora de plàstica venien els moments de les preguntes. Una dona va preguntar a la directora si el curs que ve l'escola començaria el dia 1, el 7 o el 15 de setembre; típica pregunta de ciutadana desconcertada per la política del conseller Maragall. La resposta de la directora va ser contundent: nosaltres ens assabentem de les coses igual que vosaltres, per la premsa.

Foto: "La cadira no és d'Ikea" de JRoca'09

La pregunta del Trivial que és d'esports i et demanen alguna cosa de toros. I és de "quesito"!

Fa uns dies em vaig assabentar que el Ministerio de Cultura concedeix Medallas de oro al mérito en las Bellas Artes a toreros. Es veu que ho fan cada any, val. Llegeixo els requisits per tenir una medalla d'or d'aquestes:
"Las Medallas distinguen a las personas y entidades que hayan destacado en el campo de la creación artística y cultural o hayan prestado notorios servicios en el fomento, desarrollo o difusión del arte y la cultura o en la conservación del patrimonio artístico."
Anem al sil·logisme:
Si la LOE és una llei orgànica (estatal, sí Bono, estatal!) en la qual hi ha vuit competències bàsiques una de les quals és "artística i cultural" i la tauromàquia és un art i és cultura segons el Ministerio de Cultura (i l'Institut d'Estudis Catalans!), podríem ensenyar tècniques de toreig a l'escola (sense toros és clar) i conceptes de tauromàquia com a art basant-nos en la competència bàsica artística i cultural? si, oi?
A l'escola fem sortides al teatre, a l'auditori, a diferents museus, ensenyem danses, cançons de diferents temàtiques, celebrem festes locals i del territori... Què passarà si algú proposa anar a veure una corrida de toros amb el pretext cultural i artístic de l'espectacle en qüestió? no hi deixen entrar menors? vinga va, farem una excepció, tot sigui pel fomento, desarrollo i difusión del arte y la cultura!
Prou.cat
Foto: "Ahí tus güevos" de JRoca'05

Falta personal, temps mort i carbasses

El conseller Maragall posa una mica de seny i congela l'ampliació de la jornada lectiva, les hores extres per entendre'ns. Me n'alegro. Argumenta no hi ha pressupost per augmentar la plantilla de mestres.
A veure, deixeu-me que tregui conclusions a les paraules del conseller: va treure's de la màniga aquesta mesura de les hores extres per una simple qüestió de diners, volia estalviar-se contractar mestres degut a la manca de pressupost que és una conseqüència (lògica) de la manca de finançament de Catalunya. El conseller va intentar colar una proposta sabent que no era viable a les escoles, sabent que aquestes hores extres trencarien equips i ho fer va aprofitant una crisi que afecta a moltes famílies de manera que escollir fer hores extres era plantejable per part del professorat. En la balança del conseller Maragall pesaven més els diners que la qualitat educativa.
Com ho veieu? jo crec que hauria de dimitir.
I també crec que qualsevol proposta de finançament que no sigui concert econòmic és una nova enganyifa.
Nous acudits de catalans. Juliol del 2008
Foto: "Carbasses" de JRoca'09

EncerTIC del Departament d'Educació

M'agrada la nova campanya d'equipaments TIC del Departament d'Educació. Fins ara el material TIC que anava enviant el Departament de vegades no era l'adequat a les necessitats dels centres i la prova està en molts centres on pràcticament ni s'utilitza*.
La nova proposta és tan senzilla com eficaç: es tracta d'un catàleg d'equipament molt divers del qual els centres hauran d'escollir el que vulguin en funció a les seves necessitats i a una puntuació que tindran com a centre. Cada equipament té un valor i cada centre un valor total; s'ha de fer la compra, vaja. Un sistema perfecte? m'imagino que no perquè suposo que tenint en compte que és el primer any d'aplicació sorgiran alguns problemes però felicito als responsables per la iniciativa. Avui m'estic mirant el catàleg i sospiro per un equip de ràdio tot i que hauré de demanar el kit senzill perquè el centre va molt necessitat d'ordinadors i no podem esgotar tots els punts. Els ordinadors van amb Linkat i cal comprar llicència Windows; està clar que això suposarà gastar molts punts. No se li pot demanar a algú que utilitzi el Linkat si no s'atreveix ni amb el Mozilla.
* No s'utilitza entre d'altres causes perquè no hi ha gent preparada i/o amb ganes d'utilitzar segons quin material.
Foto: "En Jimi a ràdio Taradell" de JRoca'08