Aquest dissabte 21 a les deu de la nit la Guarderia Teatre estrena l'adaptació que ha fet de Jesús Moncada "La mort, la gran cabronada". L'obra està dirigida per Fortià Coromina i interpretada per Ernest Villegas, Marta Pons, Jordi Armadans, Xevi Canet i Montse Coromina. Aquesta història ambientada a Mequinensa (d'on era l'autor) ens explica amb humor les cròniques d'uns personatges més que peculiars que de ben segur enganxaran al públic. Una altre punt per anar a veure l'obra és el lloc. Per primera vegada la sala d'exposicions Caterina Figueras albergarà teatre. La sala es troba sobre la biblioteca del mateix nom, molt cèntrica al poble i amb aparcament gratuït a tocar. Les entrades anticipades es poden comprar al Bar la Plaça, a la plaça Major de Tona. Totes les dates: >> Dissabte 21 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA >> Divendres 27 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA >> Dissabte 28 d'abril - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA >> Divendres 11 de maig - 22:00h - Sala d'Esposicions Caterina Figueras - TONA >> Dissabte 12 de maig - 22:00h - Sala d'Exposicions Caterina Figueras - TONA
Ja he acabat de llegir "El preu de ser catalans" de Patrícia Gabancho. Aquesta porteña-catalana s'atreveix a dir coses que molta gent pensem però que no ens atrevim a dir en públic, només per això ja cal llegir el llibre. No ens enganyem, és una mica dens però diu unes veritats que ens posen els pèls de punta i que ens han d'obrir els ulls als que creiem que hem de lluitar dia a dia, i no només per la Diada i Sant Jordi, per la nostra llengua i la nostra identitat. Tenia el llibre a la tauleta de nit mentre passaven un parell d'episodis que de ben segur l'haurien alimentat encara més: la farsa-reportatge de TelespeMadrid i el canvi de samarreta d'una escriptora que diu ser catalanista. Patrícia, si per una d'aquelles casualitats de la vida llegeixes aquest bloc m'agradaria molt comentar-te quatre coses sobre el llibre. El meu e-mail és jroca222@xtec.cat Salut
La Margalida és una apassionada del Barça. Un dia però, apareix al bar de sempre amb una samarreta del Madrid. Al bar queden perplexos, no s'ho poden creure. - Margalida, per què portes aquesta samarreta del Madrid? - Quina samarreta del Madrid, no és del Madrid. - És clar que és del Madrid, però que no ho veus? porta l'escut i tot. - No, no és del Madrid, me l'ha regalada el meu amic Jaume. - Ja pot ser que te l'hagi regalada en Jaume però és del Madrid. - És que no enteneu res? és d'en Jaume i no del Madrid. - Però Margalida, en Jaume és el president de la penya del Madrid.
Acabo de llegir aquest article a la Vanguardia i tinc ganes de compartir-lo, val la pena. La llàstima és que els que més l'haurien de llegir no perdran els dos minuts per llegir-lo, tenen massa ganes de seguir creant crispació i no volen perdre el temps llegint. Un 10 per l'Irene Balaguer de l'associació de mestres Rosa Sensat.
No és normal que sigui tan fàcil posseir una arma. No és normal un país que té més armes per metre quadrat que llibres per metre quadrat. Les conseqüències són, han estat i seran sempre de la mateixa índole.
Avui és festa local al Figaró, no he anat a treballar. Penso que ja podríem repartir més les festes... El tercer trimestre es preveu dur: competències bàsiques, colònies, fi de curs i programació ajustada perquè hi ha alguns dilluns festius. A més, en el meu cas tornaré aviat a la jornada sencera i m'ha començat una nouvinguda a l'aula sense reforç i sense saber un borrall de català o castellà. Llegia la setmana passada al 9 Nou que a les escoles de Vic s'han incorporat 356 alumnes des de principi de curs, 356! què vol dir això? saturació a les aules i saturació a les aules d'acollida (les escoles que en gaudeixin és clar). D'aquests 356 la majoria són immigrants extra-comunitaris però també n'hi ha molts que provenen d'escoles de l'àrea metropolitana de Barcelona d'on hi ha una migració important de gent cap a Osona. Les aules d'acollida hauran de treballar a fons per ajudar a la integració de tants alumnes. I tot això passa en una situació de manca de mestres per cobrir baixes. De veritat que espero que no hi hagi cap brot de grip com ha passat altres anys, no sé on arribaríem, potser a aquesta situació: Una àvia porta els seus dos néts a l'escola i es disposa a marxar després de fer-los un petó: - Senyora, no marxi si us plau, necessitem que es quedi unes hores a fer de mestra, què li sembla fins a les 12? no, perdó, amb la sisena hora fins a la una.. va si us plau no marxi..
Hi ha haver un temps que les places i els carrers d'aquest país tenien el nom de 14 d'abril. Avui sembla que ens haguem oblidat del que va significar, és clar, el Corte Inglés no fa res especial pel 14 d'abril. Visca la República!
Fa uns dies que m'he contingut d'escriure sobre la nova onada de crispació que ens ve a sobre per la gent (de sempre) que ens vol mal, finalment escric. Suposo que aquesta gent no entenen que a les escoles d'aquí formem persones amb la facultat d'entendre, escriure i parlar de manera indistintiva els dos idiomes oficials que hi ha actualment a Catalunya. Jo crec que els fa ràbia. Els fa ràbia que poguem accedir a dues cultures de forma tan fàcil, natural i pacífica. Els fa ràbia que els infants catalans sàpiguen dues llengües i els seus només una. Els fa ràbia perquè tot això passa sense conflictes quan en el conflicte és quan se senten millor. Els fa ràbia perquè es pensaven que ens havien vençut del tot i sempre hem tornat a renéixer. Els fa ràbia que poguem dir bon dia de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Els fa ràbia que siguem capaços de llegir Verdaguer i García Márquez sense traduccions. Els fa ràbia perquè no coneixen la realitat social de Catalunya i com que són de la manera que són els és més fàcil criticar, mentir, difamar i inculcar odi irracional abans que intentar entendre i conèixer un fet diferencial pacífic, assenyat i coherent amb tothom com és el català. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense. Ovidi Montllor
Demà divendres 13 d'abril es celebra a Tona la primera marató de donació de sang que es fa en aquest poble osonenc. Animo a tothom que pugui que vingui i deixi el seu granet de sorra. Us enllaço la notícia d'osona.com de Vilaweb i de Laplanaweb Es podrà donar sang entre les 4 de la tarda i les 10 de la nit a la sala La Canal.
I on vas anar de vacances de setmana Santa? - A Andalusia a veure els meus avis. - Ah, molt bé. Amb cotxe? - Sí. - És un viatge llarg, eh? - Són moltes hores. - Et vas fixar en les vinyes, en els arbres fruiters, en els diferents paisatges? - No, vaig estar mirant pelis en el DVD del cotxe, no vaig veure cap paisatge. - Ah..
Una de les funcions que tradicionalment no s'han atribuït als mestres però que van amb la nostra tasca és la d'apagafocs, dit d'una altra manera, evitar que s'escampin rumors infundats, històries exagerades, mentides i altres barbaritats. Us posaré un exemple: - S'ha perdut un estoig. El primer que diu l'amo de l'artefacte en qüestió és: "Me l'han robat". Tot seguit ja en surten un parell més dient que han vist un sospistós, tot seguit ja no és sospitós perquè algú ha dit que havia vist com el robava, és un lladregot, tot seguit es propaga el "foc" a altres classes i quan n'enxampes un que escampa el foc i li demanes què sap sempre et diu: - No ho sé, a mi m'ho han dit... Tot seguit apareix l'estoig; el tenia a la maleta i no s'hi havia fixat bé. A les aules de vegades no existeix la presumpció d'innocència i és en les assemblees/tutories on hem de treballar aquests aspectes. La llàstima és que de vegades les "tutories" de casa no concorden amb les de l'escola.
Argelers en francès és Argelès, han borrat una r, la r de refugiats. La platja és immensa i on hi havia filats i senegalesos armats a cavall ara hi ha hotels, palmeres i paradetes turístiques, a simple vista no es diferencia d'algunes zones de Lloret, Benidorm o Sant Antoni de Portmany. A l'oficina de turisme preguntem pels camps i amb un to incòmode ens diuen que "no queda nada", bueno, un monòlit i el "cemeterio de los españoles". Ens hi arribem. Qualsevol rotonda florida li dóna mil voltes a la simple pedra amb la inscripció del monòlit mig amagat entre hotels. Arribem després al cementiri, està tancat però entrem igual. No és un cementiri, és una fossa comuna on descansen una setantena de víctimes del camp d'Argelers. Hi ha un monòlit en forma de prisma del més pur estil franquista amb els noms, a sota hi ha algunes flors i una bandera republicana. Hi deixem una planta i una fulla arrencada de la Moleskine, hi escric: Visca la llibertat, mori el feixisme. A la tarda anem a Elna, volem visitar la maternitat on van néixer, a partir del desembre del 39 centenars de fills de refugiats. Entre el febrer i el desembre naixien a la sorra o a unes quadres de cavalls de Perpinyà, la mortalitat era altíssima, el 95%. Els jardins estan plens de llorers i es respira una olor boníssima. El castell s'està reconstruint després que quedés en desús acabada la segona guerra mundial. Dins de la maternitat hi ha desenes de fotografies que va fer l'encarregada de fer funcionar el lloc, l'Elisabeth Eidenbenz. Les fotos són commovedores i estan repartides pels tres pisos del castell. En una sala hi ha un vídeo amb una entrevista amb una Elisabeth ja nonagenària que explica com va viure aquells durs dies a Elna. Sortint signem el llibre de visites. El vigilant ens explica que TV3 va estar-hi quatre dies gravant i que també va estar-hi TVE, sabem que aviat un 30 minuts en parlarà, serà la forma de donar-ho a conèixer al gran públic, actrius de la Guarderia Teatre sortiran al reportatge després de col·laborar la tardor passada en una petita representació basada en el llibre "La maternitat d'Elna". El vigilant també ens explica una cosa que ja sabíem: s'està preparant una super-producció sobre el fets, serà dirigida per Manuel Huerga i entre les actrius hi haurà Penélope Cruz que va visitar la maternitat no fa gaire. Per la meva part no ho deixo aquí, fa uns quants mesos que un petit grup de persones estem treballant en un projecte que explicaré quan estigui acabat. Més fotos de la maternitat al meu Flickr.
Avui navegant sense gaire rumb per la xarxa m'he perdut en un bloc que crec que és millor que he vist d'Educació Física fins ara, es diu Educación Física 2.0 i s'actualitza força sovint. Conté infinitat de recursos per a MEF i llicenciats en CAFE i també inclou una bona base de dades d'enllaços interessants, moltes curiositats, apartats d'humor, notícies i un llarg etcètera. En definitiva, un bloc a tenir en compte.
- Ha dit papa, ho has sentit? - No, ha dit mapa - Mapa? per què hauria de dir mapa? jo diria que ha dit papa. - Jo he sentit mapa. - Potser sí, això vol dir que no sap si dir abans mama o papa.
Fent zàpping comprovo com diferents cadenes es preparen per retransmetre toros en horari infantil. Entro a Internet per informar-me una mica i veig que es paguen millonades per tenir els drets de les emissions de les corridas de toros. Comprovo que a Canal Sur hi ha un programa que té un 30% de share i resulta que es diu "Toros para todos", el fan a la tarda perquè els nens el vegin en família. També en horari infantil cada tarda hi ha les cremes de bruixes modernes que són aquests linxaments a famosets de pa sucat amb oli en els programes de televòmit (gràcies Sílvie). Per la seva part el CAC em respon dient-me que no tenim competències en la defensa dels nostres infants si el programa no es fa a Catalunya. D'altra banda al País Valencià tanquen la possibilitat de veure TV3 i es veu que han escollit la data del 25 d'abril, és la forma de celebrar els 300 anys de la batalla d'Almansa suposo. Ah, el debat és el preu d'un cafè.
Com a tutor, amb el meu grup sempre intento mantenir una relació de confiança amb l'alumnat, m'interessa que confiïn amb mi perquè així sempre sabré què els passa, crec el tutor ha de saber-ho tot dels seus alumnes: gustos, on viuen, quants germans tenen, com estudien, quins programes de TV miren, nom dels pares, què els agrada més, si tenen animals, on van de vacances, etc.. d'aquesta manera puc entendre el seu comportament i la seva manera de ser. Parlo sovint amb els pares i els informo del que crec que els interessa, de vegades queden parats en les reunions de com els arribo a conèixer. Sóc conscient que en alguns casos els alumnes necessiten parlar amb mi i explicar-me les seves coses, molt sovint són coses que per mi no són gran cosa però que per ells són importants, possiblement a casa no els fan cas o potser no tenen temps pels nens, o potser els veig més hores jo que els seus propis pares, per això de vegades se'ls escapa un "Papa" i es posen a riure. De vegades veus que el que volen és que els abraci o que els faci pessigolles, volen estar al meu costat i criden l'atenció perquè hi vagi cada dos per tres, és normal. De vegades però, també n'hi ha que no juguen net. S'inventen coses que després expliquen a casa per fer-me quedar malament i alhora justificar-se d'algun càstig, d'alguna nota a l'agenda,.. Ja sabeu, aquell "em té mania", aquell "no em fa cas", aquell "ens crida", ... sort que d'aquest segon tipus n'hi ha menys i de seguida els tinc clissats. Bonnie Prince Billy: At break of day
Diumenge vaig anar a la Festa de la Primavera de Tona (Osona). En aquesta edició es va inaugurar un itinerari marcat que envolta el turó del Castell i es van fer diversos actes relacionats amb el medi ambient i la recollida selectiva de deixalles. Durant la jornada es va recollir oli usat que es canviava per dues bombetes de baix consum i també podíem recollir un bon sac de compost orgànic que està fet gràcies a la recollida porta a porta que es fa des de fa anys. També es va fer una xerrada informal en la qual un informador explicava, en clau d'humor, coses sobre el reciclatge, la reutilització, la recollida, etc... Aquí volia arribar. Qui va assistir a la xerrada? poca gent, els de sempre, és a dir, els que ja saben de què va això del reciclatge i el medi ambient, la gent compromesa amb la "causa verda" i la gent que va impulsar contra les crítiques aquest sistema de recollida que no és perfecte però que és el millor per Tona. Tot i la poca gent cal seguir lluitant i oferint formes noves de captar gent per la causa, una causa per un bé comú. Foto:JRoca
Avui (ahir dissabte) he anat al Museu Nacional d'Història a veure l'exposició "Quan plovien bombes". He quedat força impressionat veient com els feixistes ens van bombardejar amb els seus avions i vaixells, he estat una bona estona llegint noms i més noms de morts a la paret. M'he fixat amb una dona gran que venia acompanyada del seu fill d'uns cinquanta anys, veient un dels vídeos se li han negat els ulls i ha hagut de girar-los per mirar a un altre costat. En un vídeo dels que es mostraven es veia com en un IES hi anava una altra dona gran per explicar als adolescents actuals el que ella va viure amb els bombardejos, m'he quedat amb unes quantes coses que diu: ha dit que per anar a l'institut a parlar del tema no ha hagut de preparar-se res perquè ho porta a dins des de petita, va amb ella. Una alumna ha preguntat si a l'escola feien simulacres i ella ha dit que al principi algun però que després ja no eren simulacres sinó realitat. Una altra alumna li ha preguntat si l'escola d'aquella època estava polititzada i ella ha dit que cada alumne tenia un exemplar de l'Estatut per aprendre el que era la democràcia i que tenien clar que els que bombardejaven no la volien. Sortint del Museu, passejant vora el mar comprovem com en un edifici de l'exèrcit hi ha un escut de l'Espanya guanyadora amb l'àguila inclosa, sí, l'any 2007 a Barcelona pots anar a veure una exposició sobre bombes sobre població civil i sortint veure com voleja l'àguila dels guanyadors davant dels teus morros, suposo que la deixen allà perquè ens quedi clar qui són els vencedors i qui són els vençuts.
Finalment s'ha fet justícia en el reconeixement d'una feina que porto fent des de fa sis anys. Com vaig explicar en aquest post, vaig demanar que la pàgina "Educació física, no gimnàstica!" que vaig crear a finals del 2000 se'm comptabilitzés com a publicació didàctica en els mèrits del concurs de trasllats. Inicialment no em van comptar res i vaig reclamar perquè ho trobava injust. Vaig rebre suport de diversos companys MEF d'arreu i això sempre és agradable. Doncs bé, veient el resultat del concurs de trasllats he vist que se m'ha comptat l'apartat corresponent amb un punt. Aquest punt m'ha anat molt bé per tenir una destinació satisfactòria que com vaig dir no anunciaria per respecte al lloc on treballo actualment. Espero que això sigui també un primer pas per la resta de webmestres que treballen, a la seva manera i sense ànims de lucre, per una educació de més qualitat a través d'Internet. Carlos Santana: Samba pa ti
Ahir ens va visitar a l'escola en Josep Jofré, un ciclista professional que viu al mateix poble i que ens va explicar algunes coses sobre la vida del ciclista professional. S'ha d'agrair la seva manera de parlar entenedora, la seva senzillesa i les seves explicacions a favor d'una bona alimentació, de la importància de fer esport i dels valors que transmet. Els alumnes en van quedar encantats sobretot veient el material que va portar i la simpatia amb la que va signar-los autògrafs. En Josep amb aquest acte va fer una cosa molt important que és aprofitar la seva figura mediàtica per acostar-se als nens amb valors que els poden ser molt útils. Els esportistes d'elit han d'entendre que són "miralls" per les noves generacions i això és una cosa molt positiva que si no es porta bé pot produir efectes nefastos com hem vist en infinitat de casos sobretot en futbolistes.
Ja falta poc per saber els resultats provisionals del concurs de trasllats. Fa dies que ho miro insistentment i de moment no ha sortit res. De fet quan surti tampoc diré al bloc quina serà la meva decisió pel curs que ve. Treballi a la mateixa escola o canvii d'aires ho diré quan acabi el curs, no vull que ho sàpiguen els meus alumnes. Quan surti publicat només tindré quatre dies per prendre una decisió clau per la meva vida professional. Accepto, no accepto, accepto, no accepto...
Comencen a funcionar les "galescolas" a Galícia. Sens dubte una bona notícia per la supervivència de la llengua gallega i a favor del bilingüisme gallec-castellà. Com és habitual han sortit els de sempre dient que això va contra la llengua castellana, contra la llibertat, contra ...blablablabla. Jo el que crec és que una persona que domina dues llengües sempre estarà més ben preparada que una persona monolingüe i si en un país com Galícia hi ha llengua pròpia doncs s'ha de protegir perquè és un patrimoni cultural, no veig que pensi res radical ni fora de lloc, crec que és sentit comú, lògica, vaja. Tom Waits: House where nobody lives
- Jordi, m'aprovaràs? - Jo t'he d'aprovar? - Sí. - No, t'equivoques. Qui ha d'aprovar ets tu, jo simplement informo dels teus progressos als teus pares.
Com a coordinador TIC cada setmana faig classes d'informàtica a tota la primària de l'escola. Us asseguro que no és fàcil per les condicions amb les que treballo a nivell d'equipaments. Consulto pàgines com l'edu365.cat i m'adono que moltes de les interessants coses que hi ha penjades no les podem veure perquè tenim uns ordinadors massa vells. Tenim 7 Pcs dels quals cap té Windows XP i alguns són tan vells i amb tan poca capacitat que no puc ni instal·lar programes perquè s'esgota el disc dur. Quan cliquem un programa com el Kid Pix els Pcs triguen entre 3 i 6 minuts a obrir-lo, evidentment els alumnes no tenen paciència i cliquen impulsivament el ratolí fins a penjar l'ordinador. A les sessions de SEMTIC en les que ens trobem amb altres coordinadors TIC expliquem activitats que duem a terme i m'adono que no puc fer moltes coses per tenir Pcs massa vells. Des del 2005 tenim bloc i som de les escoles pioneres del país en tenir-ne. Fa poc he començat a impulsar els Podcasts des del centre i m'adono que per penjar un Podcast trigo pràcticament una sessió sencera d'informàtica, us explico el procediment: agafo el portàtil del centre, connecto el micro, gravo els alumnes amb l'Audiacity al portàtil perquè en els 7 Pcs no puc tranformar-lo després a MP3, connecto el portàtil a la xarxa traient un Pc de la xarxa una estona i entro l'arxiu MP3, el portàtil no em deixa entrar a www.clickcaster.com i ho he de fer amb l'únic Pentium 4, tot seguit amb la lentitud habitual arribo a passar l'MP3, tot seguit entro a www.blogger.com a veure si em deixa, després enganxo el codi i si em deixa el penjo al bloc. El resultat el podeu veure a aquí:
Amb Pcs normalets el procés seria molt més ràpid i a cicle superior crec que el podrien fer els alumnes sense ajuda. Amb el Flickr passa igual, per penjar fotos hi estic una eternitat. De vegades em desespero quan comprovo que no puc ensenyar tot el que voldria i que a sobre ja des de cicle inicial han après a dir: - Jordi, se m'ha penjat!
Dues setmanes després rebo resposta del CAC a l'e-mail que els vaig enviar contra la teleporqueria en horari infantil. Us copio l'e-mail de resposta, després opino sobre el tema:
Benvolgut senyor,
D’acord amb la queixa que vau formular al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en què mostràveu el vostre desacord sobre els continguts dels programes emesos en la franja horària de tarda, i dintre de l’horari infantil, us comunico que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya exerceix les seves funcions en l’àmbit de la comunicació audiovisual directament gestionada per la Generalitat o en règim de concessió o d’habilitació, sigui quina sigui la forma d’emissió i la tecnologia emprades, i també en els supòsits en què s’efectuïn emissions específiques per a Catalunya i en els altres que, per aplicació de la normativa vigent, restin sotmesos a l’àmbit de gestió i tutela de la Generalitat.
És a dir, els operadors de televisió que hem constatat que emeten aquest tipus de programació no resten subjectes a les competències de control i vigilància que la normativa vigent en matèria audiovisual a Catalunya atorga al Consell, no obstant això, posem en el vostre coneixement que el Consell, conscient de la rellevància social assolida per la proliferació d’espais de l’anomenada teleporqueria en els programacions televisives, va elaborar unes Recomanacions sobre teleporqueria, amb la finalitat que evitessin la difusió de continguts relacionats amb la falta de consideració cap valors cívics, com ara el menyspreu de la dignitat que tota persona mereix, amb el poc o cap respecte a la vida privada o a la intimitat de les persones o amb la utilització d’un llenguatge cridaner o barroer, sovint amb la intenció de convertir en espectacle la vida de determinats personatges que, generalment, es presten a ser manipulats a canvi de la celebritat que els dóna la televisió o a canvi de contraprestacions econòmiques.
En aquest sentit, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, també s’ha pronunciat desqualificant aquesta mena de pseudoperiodisme consistent a assetjar i/o ridiculitzar persones suposadament cèlebres, a partir de convidar-les a explicar detalls de la seva vida privada.
Des del Consell entenem que, en relació amb els conceptes i les actituds socials que ens vau fer arribar en la vostra reclamació, cal tenir especial cura del tipus de llenguatge, les imatges, les actituds i els models que s’hi representen, ja que poden contribuir a difondre un missatge estereotipat dels temes que s’hi tracten, i en especial durant l’emissió en horari infantil (de 6 a les 22h), però d’altra banda, no hi ha cap precepte legal, que desenvolupi el contingut de les Recomanacions esmentades, més enllà de la seva aplicació de caràcter potestativa.
Us agraeixo la vostra col·laboració i els vostres suggeriments, a fi i efecte de poder disposar d’uns mitjans de comunicació audiovisual de qualitat i aprofito l’avinentesa per saludar-vos cordialment.
Carme Rincón i Blàzquez Servei de Relació amb els Usuaris
Anem a les conclusions. NO TENIM COMPETÈNCIES PERQUÈ SOM UNA NACIÓ SENSE ESTAT AMB UN ESTATUET DE PENA QUE A SOBRE ENS VOLEN RETALLAR MÉS.
Conseqüències: Així ens va amb la RENFE, amb l'aeroport, amb el finançament, amb la llengua i a sobre no podem ni defensar els drets dels infants davant de la teleporqueria.
L'escola nord-catalana La Bressola és un exemple de lluita contra el sistema francès que nega l'existència de llengües que no siguin el francès en el seu territori. “L’usage du catalan répugne et est contraire à l’honneur de la nation française”. (L’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa). Amb aquesta paraules el rei Lluís XIV va prohibir la llengua catalana amb el seu edicte de l’any 1700 al territori que va anomenar la província estrangera del Rosselló. Com sabem, a l'estat francès es parlen moltes llengües i gràcies a la política agressiva que impera en el país veí des de fa segles cada dia tenen menys parlants, estem parlant de llengües com el català, l'euskera, el cors, el bretó i l'occità entre d'altres. Entenent que les llengües sumen i no resten i que són patrimoni cultural de la humanitat m'he sumat al manifest i he signat sense pensar-ho dues vegades. Cada vegada que he visitat la Catalunya Nord he intentat buscar persones que parlin la meva llengua i cada vegada és més difícil. Espero que La Bressola faci possible en un futur proper una normalització de la llengua catalana en aquelles terres que tot i pertànyer actualment a França no deixen de ser catalanes. Un 10 pels jugadors mediàtics del Barça que s'han mullat per aquesta causa, no és fàcil que els futbolistes multi-milionaris acomodats es mullin per causes sinceres de veritat.
Aquests dies la paraula que sona més és crispació i no n'hi ha per menys. Hi ha una colla de gent que fomenten la crispació entre la gent d'una manera més que barroera i arribarà a un punt que les coses s'escaparan de les mans de la ciutadania, de fet, ja hi ha hagut episodis de violència entre seguidors d'uns i seguidors d'altres. Com a educador em pregunto quines conclusions en deuen treure la canalla de tot això. Pels ulls d'un infant ha de ser com a mínim complicat entendre tot aquest merder i està clar que veure persones adultes barallar-se a tothora no ha de ser gaire exemplar. Si veuen aquest fastigós circ per la tele no ens hem d'estranyar que augmentin els nivells de violència verbal a les nostres aules, i de la violència verbal a la física només hi ha un petit pas. Estaran contents alguns.
Arribo al post 248 escoltant el Who's next. A la tele mostren gent insultant-se en un acte que havia de ser d'homenatge i record. Em decideixo a canviar les recomanacions del bloc: Escullo Demà per reivindicar un dels grans cantautors del nostre país i alhora un dels més desconeguts pel que fa a la seva obra. Per cert, la cançó és preciosa. De llibre trio un dels darrers que m'he llegit i que encara tinc molt recent. Es tracta de les històries d'uns catalans als camps de concentració d'Argelers, sí, també ens va tocar passar per allò encara que no hi ha pel·lícules que en parlin. Un record per la gent que ho va patir i un petit granet de sorra per la recuperació de la memòria històrica. De disc em decanto pel darrer dels Doors amb en Jim. Curiosament va ser el primer que vaig tenir d'ells i encara és el meu preferit. Blues en estat pur i atmosferes que el fan únic. De lloc trio la més immortal de les ciutats. De pel·lícula en trio una que quan la vaig veure per primera vegada no vaig entendre res, molts anys després crec que és una obra d'art. Per cert, qui collons tradueix d'aquesta manera els títols de les pel·lícules, quina pena. I per últim Lost, una sèrie que enganxa pel seu elaborat argument entre d'altres coses.
Ja es pot consultar la guia "Televisió i família: activitats per a debat", cliqueu aquí i s'obrirà un PDF. Ja ho sé, d'aquest tema ja n'havia parlat al bloc però és que acabo de posar Antena 3 a les 19h i sortia un paio enganxat al polígrafo, després han dit que deia mentides quan li havien preguntat si prenia substàncies per mantenir més relacions sexuals, de fons es veien imatges d'una actriu pornogràfica, increïble! en horari infantil. Fa dos dies, al mateix programa, sortien una colla de "expertos" dient que l'educació de "nuestros hijos está en peligro" i feien un debat sobre els comportaments actuals de la quitxalla, per llogar-hi cadires, vaja! I el CAC què fa? el CAC retira algun anunci de 20 segons quan el problema són els programes que de 3 a 9 de la tarda omplen la graella d'algunes televisions, que perquè no dir-ho, són les que tenen més audiència. Tornem a la guia, punt 8, 9 i 10 de les 10 recomanacions: 8. Busquem alternatives al consum televisiu: jugar, llegir, fer esport, sortir amb els amics, etc. Hi ha moltes coses per fer a més de mirar la televisió. 9. No deixem que la televisió sigui l'única font d'informació i l'única opció cultural dels nostres infants. Ajudem-los a interessar-se per la premsa, la ràdio, el cinema, el teatre, etc. 10. Recordem que els infants tendeixen a imitar la manera de fer dels adults també pel que fa a la televisió. Pregunta: calen 10 recomanacions? feu-ne 7 i deixeu-vos d'històries, aquests 3 últims punts No són recomanacions per mirar la Tv en família, no fotem!
Ja s'ha convocat la segona edició del concurs de monòlegs d'el 9TV i Fundació Caixa de Manlleu. Llegint les bases he tingut una decepció: aquest any no hi ha premi pel millor guió, el premi que vaig guanyar l'any passat amb l'ajuda inestimable del meu amic Jordi Armadans del grup La Guarderia Teatre que el va interpretar. També m'ha decepcionat llegir que aquest any els guions no cal ni que siguin originals, és a dir, qualsevol persona pot escenificar monòlegs escrits per professionals. M'agradava l'edició anterior pel fet de tractar-se d'un concurs amateur, crec que ara hi haurà més professionals que potser apujaran el nivell dels monòlegs però no serà el mateix, la gràcia és que aquestes coses les facin gent vinculada a grups de teatre amateur o gent que simplement té ganes de fer un monòleg sense més pretensions que això. De fet l'any passat ja va haver-hi alguns professionals que es van presentar però tenint en compte el premi d'enguany (2.200 Euros) crec que aquest any n'hi haurà més. Pel que a mi respecte tornaré a presentar un guió (que ja tinc escrit) amb algun amic que enredi per interpretar-lo ja que jo no tinc fusta d'actor. D'entrada l'objectiu serà passar a semi-finals (12 primers) ja que possiblement es presentaran més monòlegs que en la primera edició (28). Si us interessa veure el monòleg de l'any passat aviat el penjarem a la pàgina web de la Guarderia, quan això passi ja avisaré al bloc.
Us passo un e-mail que he rebut avui mateix: Benvolgut Sr., Sra.,
Subindep Films vol presentar-te Estira i arronsa, el primer llargmetratge de Pau Fenollosa Alcaina. Estira i arronsa aconsegueix mostrar la vertadera vida dins d’un institut públic, d’una forma com no s’havia vist fins ara, compartint i participant de la feina dels professors i el dia a dia dels alumnes.
Estira i arronsa ha sigut seleccionada en la SECCIÓ OFICIAL del FESTIVAL DE MÁLAGA 2007 i es projectarà els dies 9 i 10 de març.
Aquí podem veure el tràiler, no us el perdeu!
He sol·licitat informació sobre emissions de la pel·lícula-documental, quan sàpiga més coses us ho faré saber.
Gairebé cada dia llegeixo els articles sobre educació que pengen els companys de sindicat.net. Avui hi ha un article que parla del ja famós decret de mínims de castellà i cal llegir-lo per treure algunes conclusions, més conclusions. Tenim un govern preocupat perquè es veu que a Olot parlen malament el castellà, d'altra banda sembla que se'ls en foti que a moltíssimes escoles i instituts de l'àrea metropolitana amb prou feines saben dir "Bon dia" en català. No és això companys, no és això.
Lluís Llach i Feliu Ventura: Que no s'apague la llum
Avui hem fet Claustre i ens han confirmat que a les poblacions de menys de 5000 habitants no es farà la famosa sisena hora. Sembla ser que no hi ha mestres suficients per cobrir totes aquestes hores i que a sobre hi ha hagut una manca preocupant de substituts en molts centres, sort que la grip no ha fet estralls com altres anys!. Fa uns dies em preguntava en un altre post si no era culpa de manca de previsió, doncs ara diuen que no, que tot estava perfecte però que s'han trobat que molts mestres abandonen el vaixell quan veuen que la mar no està calmada. Sembla ser que el Departament s'ha trobat amb molts mestres que tot i cursar la carrera s'han trobat saturats davant de les classes i ho han deixat córrer. Jo segueixo pensant que no hi ha hagut previsió però entenc que és possible que s'hagi produït aquest fenomen. I com evitar el fenomen? jo aconsello als futurs mestres que s'ho pensin molt bé abans de començar la carrera doncs és una professió vocacional, no val dir allò de "M'agraden els nens" i quedar-se tan ample, t'han d'agradar però sobretot t'ha d'agradar ensenyar i organitzar activitats, s'ha de tenir molta paciència, sentit comú i alhora tenir un bon tracte amb els pares. Jo aconsellaria als futurs mestres participar com a monitors a grups d'esplai, grups d'escoltes, entrenar equips d'esport base, fer classes particulars, fer extraescolars, cangurs, etc... fer un conjunt d'activitats que ajuden a tenir un control davant dels alumnes i a comprovar si realment estem preparats per aquesta professió que cada dia és més dura, sí, no exagero, porto des del curs 98/99 i tan sols amb aquests anys ja hi he notat molt de canvi, i cap a pitjor. D'altra banda, seguint amb el fenomen potser les Facultats s'haurien de plantejar com fan les pràctiques a les aules perquè si hi ha mestres que ho deixen deu voler dir que les pràctiques no han estat del tot profitoses, penso jo vaja.
Ahir al vespre vaig anar a veure com alguns companys de la Guarderia Teatre assajaven una obra de Jesús Moncada. És una obra divertidíssima però alhora complicada de fer i el treball l’actors és importantíssim. Em va agradar veure el diàleg entre el director i els actors i com buscaven la forma de dir una frase una i altra vegada fins que sonés com volia el director. Cada director té una manera diferent de dirigir i és interessant veure la relació que s’estableix amb els actors. Jo podria dir que vaig créixer entre assajos de teatre, els meus pares sempre han fet teatre amateur i de petits sempre estàvem jugant entre butaques del desaparegut cinema Orient mentre assajaven un dels seus vodevils. Entre jocs mirava els assajos i no em veia actuant, no tinc fusta d’actor, no m’agrada estar lligat a un guió, de més gran vaig veure que el que volia era escriure perquè altres actuessin. Ara estic escrivint, ja he fet dues obres i estic davant del repte més gran que se m’ha plantejat mai. Fa tres mesos em van venir a buscar per un projecte que m’entusiasma i que vaig ser incapaç de rebutjar per la temàtica que tracta, és un projecte que implica molta documentació, molta lectura i que després d’un temps d’estudi m’he aventurat a començar amb l’ajuda de diversa gent. Estic escrivint sobre uns fets que van passar fa molts anys i que formen part de la història del nostre país, de moment només us dic això, més endavant us comentaré més detalls del repte més gran.
Tots els temes que afectin la programació i la publicitat poden ser objecte de queixa.
Pel que fa a la programació: L'emissió de programes entre les 6 del matí i les 10 del vespre que continguin escenes i missatges que puguin perjudicar el desenvolupament físic, mental i moral dels infants i els joves.
Copiat a http://www.antena3.com/enAntena/, horari d'emissió: de 17 a 19:15 horas, de lunes a viernes: "Pero, Lali y el polígrafo están de acuerdoen lo referente a queno ha ejercido la prostitución en Alemania, que, según su conocimiento, Humberto Janeiro es un hombre agresivo y autoritario, que su hermana Carmen Bazán tenía miedo de su marido, que ha sido testigo de algún episodio violento de Humberto y su hermana, que es verdad, que en una ocasión, por culpa del juego, Humberto dio un fuerte empujón en el casino de Jerez, que Humberto hijo y ella misma fueron testigos de cómo su ex cuñado agarraba fuertemente por el cuello a Carmen, que su hermana se enteró de que Humbertole era infielpor televisión, que, según su opinión, su ex cuñado es un ludópata, que Jesulín retiró los poderes a su padre porque ésteestaba malversando su economía y que ha estadoen una fiesta en casa de Juan Antonio Roca junto a Cristina Blanco. "
com a ciutadà, pare de família i mestre els demano que facin alguna cosa per evitar determinats programes televisius que es fan en horari protegit. Em refereixo a programes com "A tu lado" o "En Antena" on cada dia és utlitzat el recurs de l'insult, de la mentida, de l'espectacle sexual barroer, de la premsa del cor al servei de la rumorologia més baixa i del culte al cos desmesurat en apartats com "Cambio radical". No entenc com a aquestes alçades ningú és capaç de moure un dit per protegir els nostres infants d'aquesta salvatjada televisiva. Els demano que facin alguna cosa per evitar que els nostres infants vegin aquest tipus de televisió en horari protegit. En cas que no aconsegueixin fer res els demano que treguin les frases de protecció de l'infant del seu ideari doncs serien totalment falses, hipòcrites i de cara a la galeria.
Atentament
Jo ja els he enviat això, i tu? si vas ser capaç d'apagar el llum durant 5 minuts per què no perdre'n cinc més per enviar un e-mail? E-mail del CAC: audiovisual@gencat.net
Educació i el CAC editaran i enviaran als centres una guia per aprendre a mirar la televisió en família. Aquí us deixo l'enllaç i de pas les 10 recomanacions: 1. La responsabilitat del que veuen els infants a la televisió és, bàsicament, de les persones adultes que hi conviuen. És bo pactar amb ells la selecció de programes adequats a la seva edat i als seus interessos. Ensenyem-los a triar. 2. Limitem el temps que els infants dediquen a la televisió. El televisor no ha d'estar encès tot el dia. Apaguem-lo quan el programa seleccionat s'hagi acabat. 3. Procurem mirar la televisió amb els nostres fills i comentem els programes i la publicitat. Aprofitem els valors de la televisió. 4. Ensenyem els infants a qüestionar i a valorar allò que veuen a la televisió i estimulem la seva capacitat crítica. Ajudem-los a entendre la diferència entre realitat i ficció. 5. Si no podem estar amb els nostres fills, interessem-nos pel que miren i pels motius de les seves preferències. 6. Mirar la televisió no ha de treure hores de son, que són necessàries per al bon desenvolupament físic i psíquic dels nostres infants. 7. Traurem més profit de la televisió si utilitzem el vídeo o el DVD per enregistrar els programes que més puguin interessar els nostres infants. 8. Busquem alternatives al consum televisiu: jugar, llegir, fer esport, sortir amb els amics, etc. Hi ha moltes coses per fer a més de mirar la televisió. 9. No deixem que la televisió sigui l'única font d'informació i l'única opció cultural dels nostres infants. Ajudem-los a interessar-se per la premsa, la ràdio, el cinema, el teatre, etc. 10. Recordem que els infants tendeixen a imitar la manera de fer dels adults també pel que fa a la televisió. Bé, ja veieu la lògica de les recomanacions, em sembla que qualsevol persona amb dos dits de front segueix això. A mi m'agradaria fer una crida al CAC perquè en comptes de fer tantes guies es dediquin a solucionar l'arrel del problema que és la llastimosa programació de tele-escombraries que fan en horari infantil. Salutacions CAC, tindreu notícies meves i espero que de la resta de gent que llegeixi aquest humil bloc. Envieu les vostres queixes aquí: audiencia.cac@gencat.net
Ha nascut de la mà d'Oriol Ripoll, un concurs virtual que es defineix així: "Per ajudar als infants i joves a pensar sobre el seu paper com a consumidors hem creat "el millor invent del món" una iniciativa que en forma de concurs busca l'invent que millor hagi respost a les necessitats quotidianes. A més cadascuna de les informacions està pensada per orientar el participant sobre quins són els bons hàbits a tenir en compte usant Internet." La web estarà oberta només durant 5 setmanes i es veu que calen només 5 minuts setmanals per jugar al concurs. I és clar, com a concurs té un premi que és una PSP. Ja us dic que a mi no m'agrada el premi però és el que hi ha. Doncs aquí ho teniu, qui hi vulgui participar que es registri fàcilment i endavant.
Avui us vull presentar una web que he descobert fa poc tot i que fa temps que rutlla, crec que pot ser interessant de cara a l'educació de valors en l'esport, es diu: Observatori crític de l'esport i analitza els mitjans de comunicació esportius per fer-ne una lectura pedagògica, més o menys seria això. Feu-hi una ullada a veure què us sembla, hi ha força coses interessants que ens poden ser útils per educar, ja em direu què tal...
L'espectacle que més vegades ha fet la Guarderia Teatre tornarà d'aquí a poc temps amb la cara renovada: nou vídeo, nou tríptic i alguna modificació de regles de joc. Ja hem acabat el nou vídeo amb la col·laboració de tres actors i un càmera professionals que s'han ofert a ajudar-nos. D'aquí a pocs dies penjarem el video a Youtube i des d'aquest bloc hi posaré un enllaç. Una vegada penjat el vídeo farem nous tríptics explicatius i començarem a presentar la nova versió del Llop: Homo Sapiens Lupus per diferents llocs, t'hi apuntaràs? A la web de la Guarderia hi haurà actualitzades les dates de les nostres properes actuacions.
Avui a la nit, a Hostalets de Balenyà (Osona), concert de Jamie Notarthomas, un cantautor nord-americà que aterra a Europa per fer una mini-gira, de pas també hi haurà concert de Boys Damm, un grup local que fan versions i alhora porten molta festa. El concert l'organitza el KOK, una coordinadora que es va crear l'any 1994 per fer concerts i Déu n'hi do com en saben! Han portat infinitat de grups i alguns concerts han estat més que memorables, no espero menys per aquesta nit. Una felicitació per vosaltres d'algú que ha gaudit dels vostres concerts des dels inicis. Salut i Rock'n'roll
La famosa sisena hora no serà efectiva a totes les escoles del país el curs que ve. Inicialment s'havia dit que durant aquest curs començarien la majoria d'escoles de municipis de més de deu mil habitants i el curs que ve la resta. Ara, després del caos que la manca de professorat ha provocat a desenes d'escoles el Departament rectifica i assenyadament diu que no podrà ser efectiva en pobles de menys de cinc mil habitants. Diuen que crearan una comissió de treball i no sé què més d'unes subcomissions de treball per temes importants. Em pregunto si alguna comissió de treball havia previst que mancarien mestres abans de parlar tant. I ja que hi som també em pregunto si el decret de la llengua mereix una comissió o una subcomissió de treball perquè em temo que s'ha fet sense informes que demostrin que els alumnes no saben parlar castellà a primària. És absurd afegir més hores de castellà en escoles en entorns castellano-parlants al 95%, no ho veieu així? què pretenem? volem formar ciutadans plurilingües com a mínim amb les dues llengües oficials? sí, oi? doncs no ho sembla. I per si fos poc ens fotaran la cavalleria a sobre!
Sembla ser que corren temps dolents per a l'educació física a l'Aragó. Llegeixo al Palabras Senzillas que les hores d'EF a la comunitat veïna es veuran molt reduïdes amb l'entrada del nou Currículum aragonès. Espero que reconsiderin aquesta decisió perquè en cas de no fer-ho l'EF ha rebut una estocada mortal com diu l'amic Jaume en el post. Si voleu més informació aquí teniu un enllaç de la notícia.
Fa un any escrivia un post queixant-me d'un anunci d'Actimel perquè deixava malament la professió de mestres. A l'anunci es veia un nen que sortia al pati de l'escola amb un vent fred que glaçava, la veu en off deia: "surten al pati de qualsevol manera". Ara fa uns dies m'he adonat que l'anunci ha canviat, han tret la frase i hi han afegit una frase tipus: "amb aquest fred que fa". Actimel ha rectificat, suposo que per pressions de gent del nostre sector ha canviat la frase que deixava malament la professió per una frase neutra, enhorabona. Per cert, quan abaixareu els preus de l'Actimel? són abusius.
L'altre dia a classe d'informàtica els vaig explicar als de cicle superior les formes que tenim actualment d'emmagatzemar informació. Els vaig parlar del disquet, del Cd-RW, el DVD-RW i el llapis USB, per cert, per què en diem llapis si en anglès és USB Pen (boli)? Parlant del disquet vaig pensar que el que estava explicant era una cosa molt antiga i que molt possiblement no utilitzaran en un futur, és com el casset que ja el deixen de vendre. Tot i això al cole encara anem amb ordinadors antics sense gravadores i amb Windows 98 que pel general no accepten bé els llapis de memòria, bé, us puc assegurar que hi ha PCs que no tenen ni port USB!. D'aquesta manera els vaig fer fer una pràctica senzilla que consistia en fer un arxiu amb OpenOffice Write i després guardar-lo en un disquet que s'anaven passant, en general ho van fer bé, aquest jovent en pocs anys ens passaran la mà per la cara, n'hi ha que ja són experts en baixar-se música i pel·lícules amb l'Emule i a petar la xerrada amb el Messenger, em pregunto què feia jo a la seva edat... doncs canviar cromos, jugar a bales, fer cabanes i córrer amb bici pel poble tot el dia.
Us haureu fixat que al bloc hi he incorporat unes petites novetats. Es tracta d'uns botons que quan els cliquem podem escoltar determinats programes de ràdio que considero interessants. Vaig començar amb "La pissarra" i "Eduqueu les criatures" i avui hi afegit "Escola de pares" del Matí de Catalunya Ràdio i el mini-espai "Bons propòsits" del Cafè de la República. El millor del cas d'aquests podcasts és que són actualitzables, és a dir, que s'actualitzen sols sense fer res i que així podem escoltar el programa dia a dia en el cas dels que són diaris, és ideal per programes que no podem escoltar en directe durant el dia o la nit. Un cop clicat el botó s'obre una pantalleta i podem seguir treballant a l'ordinador mentre estem escoltant el programa. Gaudiu-ne! D'exemple us poso "L'internauta".
S'han de veure les conseqüències del post que vaig escriure ara fa una setmana queixant-me de la poca col·laboració en el bloc-revista de l'escola. El bloc-revista del qual tot el Claustre té el password des de fa mesos ha crescut de cop, ara caldrà esperar a la consolidació perquè ja sabeu allò d'una flor no fa estiu. Per la meva part hi he introduït Podcast fets pels alumnes en horari d'informàtica, comptadors i enllaços d'interès, crec que ara tenim una revista prou atractiva que alhora és pionera, almenys que jo sàpiga, al nostre país. En la darrera reunió SEMTIC vaig explicar a la resta de coordinadors TIC coses sobre els blocs des d'una vessant educativa, la xerrada va ser molt satisfactòria i em van fer força preguntes que vaig contestar encantat. Vaig repartir uns fulls amb explicacions als assistents sobre alguns aspectes educatius a tenir en compte sobre els blocs, us en copio una part:
La revista-bloc escolar ideal
S’actualitza sovint
Cada mestre s’hi implica amb els seus alumnes. Hi ha una carpeta compartida on deixen posts i el coordinador TIC ho penja a Internet.
Els alumnes veuen la revista com a una eina comunicativa.
Els alumnes la dissenyen i en trien part dels continguts i estètica.
Té Flickr, Podcast, comptadors i altres aplicacions.
Els pares hi col·laboren mitjançant l’AMPA.
Té enllaços educatius interessants.
Sortint alguns companys em comentaven que es plantejaven fer un bloc a la seva escola, una gran notícia per aprofitar les noves tecnologies, segur que a la propera reunió ja serem més. Bé, que passeu un bon cap de setmana, avui us regalo aquesta cançó:
Antena 3 ja poden estar ben contents, tenen una clientela fidel i jove, molt jove, nens de primària que cada tarda s'empassen la merda de la seva programació. Surten de l'escola i després de berenar s'enganxen a "En Antena", un "magacín de actualidad y crónica social", en diuen així i es queden tan amples. En aquest programa treuen els draps bruts dels famosillos i els pseudo-artistes varis de la fauna estatal mentre una colla de "expertos" diuen la seva de diferents temes relacionats amb la tele-escombraries més vergonyosa. Entre tot aquest panorama televisiu hi ha el polígrafo, una màquina on endollen el famosillo de torn per fer-li dir amb qui s'ha ficat al llit, quines drogues ha pres, a qui ha disparat o què sap del seu veí. L'altre dia hi ficaven un noi ex-membre dels Latin Kings, li preguntaven coses sobre els rituals iniciadors d'aquesta banda, després li preguntaven si havia apunyalat a algú i si tenia armes de foc, tot això en horari infantil, vaja perquè el jovent vagi tranquil pel carrer a passejar el gos. Aquesta gent inculquen una por irracional al ciutadà que és alhora una arma publicitària pels seus programes, si no surts al carrer per por et quedes a casa mirant-los per tenir més motius de por. Tot això de les 17:30 a les 19:15, ah, i a les 19:15 el programa estrella de la casa, "El diario de Patricia"! 7-2-07 Autocar de camí a Barcelona, anem al museu Picasso. Unes nenes de tercer i quart parlen uns seients darrera meu, estan jugant, canten, ... fins aquí tot normal. Al cap d'una estona sento el següent: "¿Has hecho el amor alguna vez? ¿Si o no?" Em giro i pregunto què passa. Em responen que estan jugant al polígrafo.
Estic descobrint els podcast, la cosa sembla que val la pena. A Catalunya Ràdio fan un espai dins del Cafè de la República d'en Joan Barril que dóna un minut de micròfon a mestres de tot Catalunya. Gràcies al podcasting que ens ofereix Catalunya Ràdio podem escoltar cada dia "La Pissarra" a qualsevol hora i programes anteriors per reflexionar sobre els temes que exposen els nostres companys mestres. Us asseguro que alguns comentaris no deixen indiferent, us ho aconsello. Escolteu-ho. Visiteu també Podcast en català.
Llegeixo a l'AVUI un interessant article sobre el TDAH, el trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat. Els mestres convivim diàriament amb alumnes amb TDAH i sabem perfectament que per les famílies que pateixen aquest trastorn és molt difícil el dia a dia. A l'article es parla de trastorn infantil del segle XXI, les causes poden ser genètiques però també és demostrat que el tabac i altres conductes inadequades durant l'embaràs hi poden tenir a veure. Aconsello a les parelles fumadores que si volen tenir un fill llegeixin abans l'article de l'AVUI, pot ajudar a deixar de fumar.
Aquest curs estic començant nous projectes TIC amb els cursos de primària. Entre aquests projectes hi ha el retorn del bloc-revista de l'escola. Aquest bloc-revista té una mica d'història, fa anys s'havia fet una revista amb paper que es deia 5 estrelles i jo vaig voler fer-la per Internet a través d'un bloc, d'aquesta manera ens convertíem en una escola pionera en l'ús educatiu dels blocs. Al cap d'un temps em vaig cansar de demanar col·laboracions del claustre de professors i no tenir resposta i vaig deixar-ho córrer a l'igual que la pàgina web. A principis de curs vaig re-obrir el bloc amb col·laboracions "obligades" dels alumnes i amb la promesa del claustre de col·laborar. Com m'esperava m'he tornat a quedar sol i segueixo proveïnt de posts el bloc amb les activitats TIC que faig a l'escola, ara he començat amb ganes nous projectes, a veure si la resta de gent també s'hi implica, estaria bé. La llàstima és que hi ha molta gent que sota la premisa de "No hi entenc" o "No tinc temps" rebutgen qualsevol contacte amb l'ordinador deixant pel coordinador tota la feina, una feina que és d'escola i no només de coordinador TIC. Bé, no us vull atabalar amb les meves misèries de coordinador TIC, us regalo una bonica cançó pel cap de setmana, a gaudir-ne!
Sóc mestre de primària especialista en EF i coordinador TIC. Pico l'ullet a la dramatúrgia, la ràdio, la fotografia i és clar, als blocs. Sóc pare des del 2006.
Entrades
