A Finlàndia no tenen EBE però hi fot un fred que pela

Tot sovint surten a la llum pública estudis i més estudis que ens diuen que l'educació d'aquest país està fatal i que a Finlàndia està molt bé i que els mestres tenim moltes vacances i un munt de coses més. Avui a la ràdio sentia que no sé pas quants experts de l'Unió Europea deien que els Espais de Benvinguda Educativa (EBE) són anti-pedagògics i que la millor manera d'educar els alumnes nouvinguts és integrar-los a les escoles, molt bé, d'acord, que bonic sobre el paper. Em pregunto si aquesta gent que fa tants estudis serien capaços d'aportar solucions idònies per integrar un número d'alumnes nouvinguts tan elevat amb el curs començat a les escoles (per exemple a Vic) sense que això suposés un desbordament de recursos de les pròpies escoles. Ah, i que aquestes solucions siguin viables amb un temps rècord, sense repercutir en el nivell escolar de la resta d'alumnes i si és possible sense gastar gaire diners.
No sé si els EBE són la millor solució però està clar que són una resposta valenta a una situació complicada que pateixen diverses ciutats del país. M'agradaria que els que critiquen salvatgement els EBE aportessin solucions reals i ràpides a la situació actual.
Foto: "Coses que es troben en vinil a la ràdio" de JRoca'08

Gestió

Comença una nova setmana i també el nou curs de gestió del temps; m'imagino que a la primera sessió l'expert formador ens dirà que per gestionar bé el temps hem de canviar l'hora del rellotge cada vegada que ens ho diguin al TN i ser puntuals.
En els precs i preguntes estic considerant preguntar com m'ho puc fer per assistir a la sessió de rehabilitació de la meva tendinitis rotuliana i alhora assistir al curs a la mateixa hora, suposo que em dirà que la fisioterapeuta pot venir a treballar el genoll a l'escola mentre ell explica com gestionar bé el temps.
M'agrada molt més el de Metallica que el dels AC/DC però em quedo amb el dels Creedance que em vaig comprar dissabte per 7 amb 99.
Foto: "Gestió de l'espai" de JRoca'08

Esport adaptat

Avui a l'escola ens ha arribat material nou d'EF i entre les coses que vam demanar hi ha una pilota de cascavells per jugar a Goalball. Aquest any vull introduir aquest esport (amb variants) en una unitat d'orientació on també treballarem alguns jocs sensorials. Avui he ensenyat la pilota als alumnes i alguns m'han comentat que els sona dels Jocs Paralímpics, d'altres han quedat parats quan els he dit que els cecs poden fer molts esports amb algunes adaptacions; espero que aquesta creença errònia que diu que les persones discapacitades no són capaces de fer res cada vegada vagi caient pel seu propi pes.
Foto: "La cuineta" de JRoca'08

El sol de tardor i el sòl de dol (sense vetusta gonella)

Avui de bon matí la famosa boira osonenca ha fet acte de presència i a l'hora del pati ja s'havia aixecat mostrant un sol de tardor d'aquells que fan goig. Passejant a l'hora de l'esbarjo pel pati-bosc que tenim he trobat alguns bolets* i també alguns envasos d'algun bric i embolcalls de porqueries industrials per terra; he pensat que molt que hi estiguem a sobre segueixen havent-hi nens que tiren deixalles pel pati i m'he emprenyat, què voleu que us digui. Ho fan per no acostar-se a les papereres? ho fan sense adonar-se'n? No ho sé, el que sé és que poques escoles tenen el privilegi de tenir un pati com el nostre i embrutar-lo és no valorar aquesta sort.
* Sóc mal boletaire però diria que els bolets no eren comestibles per humans.
Foto: "La fageda a la tardor" de JRoca'08

Recompte: 1847 descàrregues

Avui he estat cercant informació per Internet sobre EF i realment estic molt content dels companys i companyes que comparteixen els seus materials per fer-los públics al màxim número de MEF que tenen ganes de progressar en la seva tasca diària. A finals del 2000 vaig crear "Educació Física, no gimnàstica!" i en aquell moment va ser una pàgina pionera en alguns aspectes per la qual cosa em sento orgullós d'haver col·laborat amb el meu granet de sorra a la dignificació de l'Educació Física escolar. Avui, quasi 8 anys després, les dues versions de la pàgina passen sobradament de les 200.000 visites; si m'ho haguessin dit aleshores no m'ho hauria cregut. Però també hi ha un però: mantenir una pàgina web i actualitzar-la sovint requereix molt de temps i dedicació i no em sobra cap de les dues coses, per tant fa temps que no creo material nou ni actualitzo la pàgina, com a molt gestiono el Fòrum MEF que bàsicament em treu la feina d'esborrar spam.
L'any passat la meva aportació a l'EF a Internet es va basar tan sols amb uns exercicis d'orientació que vaig crear i que vaig cedir a diferents webs perquè en fessin difusió, ara, un any després el recompte em diu que la cosa ha anat bé i m'anima a continuar col·laborant amb altres MEF.
Orientació sobre plànol humà
Els mestres: 568 en català
Maixua: 164 català i 344 en castellà
4shared (CompartiendoEF i EF, no gimnàstica!): 396 castellà i 375 català
Total descàrregues en un any: 1847

FEM-pinya-MEF

Avui hem començat el Seminari d'EF i es nota que el curs passat va ser un èxit ja que hi ha apuntats/des 32 MEF de la comarca d'Osona. La tasca que vam fer en el primer seminari va ser esplèndida i si la polim una mica pot ser de gran valor per alguna editorial esportiva o especialitzada en EF, el formador ens ha comentat que el Seminari d'EF de Granollers que ell també dirigeix* va rebre ofertes ben bones; tot i això hem manifestat que en cas de publicar-se alguna cosa no volem que ningú en tregui profit econòmic, ho vam decidir uns quants que vam quedar acabat el seminari per parlar de les programacions fetes i del futur curs.
Avui, acabada la sessió també ens hem quedat uns quants per parlar de les possibles fórmules de treball per treure rendiment del seminari i fer-lo eficient, som conscients que treballar amb 32 persones alhora no és tasca fàcil i caldrà fer grups de treball més reduïts per cicles o per continguts. La setmana que ve veurem com ens ho fem.
* En Carles Viñalonga és un formador excel·lent, sap transmetre coneixements i sap treure el millor de nosaltres, avui ens ha dit que un seminari no és un curset sinó un lloc on hem d'aportar el que sabem, el que fem a l'escola i el que pensem pel bé comú. Si algun dia m'animo a ser formador d'adults em sembla que ja tinc un referent.
Foto: "Foc, foc, fot-li foc" de JRoca'08

La totxana, el calaix, la bombolla, l'aixeta i els MacGyver

Ahir primera sessió del Seminari TAC (antic SATI) amb diferents coordinadors informàtics de la zona. La valoració va ser bona doncs tot i durar tres hores la sessió no es va fer pesada i vam parlar i aprendre sobre molts temes relacionats amb l'escola i les TIC (TAC, o el que sigui).
Vam parlar de molts temes i n'hi ha un que m'inquieta: es veu que hi havia una totxana que alimentava un calaix i que com que ha petat una bombolla ara es tanca l'aixeta; en resum: precarietat en recursos informàtics per les escoles catalanes.
Em sembla que els coordinadors d'informàtica som una mica com el senyor MacGyver, ja m'enteneu, aquell que seria capaç de construir un accelerador de protons amb el que trobés en una deixalleria.
Si teniu bloc enganxeu-li això d'aquí a sota, és una màquina que no para i fa pensar.

El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de

...

cliqueu aquí per a més informació

Gestió del temps

I avui comença un nou curs, el curs del no parar a casa: comencen els cursos de formació que en el meu cas són tres: Seminari d'Educació Física, seminari de dinamització en Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) i per últim un curs de "Gestió del temps i millora organitzativa" al centre; sort que aquest any no n'he agafat cap de telemàtic, ja hauria estat massa. Si a aquests cursos li sumem el programa setmanal de ràdio, el partidet setmanal de futbol-sala i ara unes sessions de rehabilitació de la meva flamant tendinitis rotuliana podria dir que aniré força col·lapsat de temps. I encara hi ha alguna cosa per concretar que no puc avançar.
I el teatre? em sembla que la faràndula haurà d'esperar uns mesos per mi.
Només espero que el curs de gestió del temps valgui la pena i aprengui a portar tot això amb dignitat.
Foto: "Temps sota l'aigua" d'Elisenda'06

Sense alfombra vermella

Mitja part d'un partit de futbol-sala de costellada.
En Jordi es disposa a anar al bar a comprar aigua per l'equip, agafa el porta-monedes i veu que porta 3€ i 40 cèntims, creu que podrà comprar almenys un parell d'ampolles. Tot suat s'acosta a la barra:
- Dues aigües si us plau.
- Grans?
- Sí.
La noia li dóna les dues aigües de litre i mig, de les que al Súper valen pels volts de 40 cèntims.
- Quant és?
- Quatre Euros.
- Com?
- Quatre Euros.
En Jordi deixa una ampolla i una moneda de 2 Euros i marxa, jura per sí mateix que mai més entrarà en aquell bar.

Caminant pel centre d'Olot a en Jordi li agafa gana.
- Entraré a aquesta pastisseria a comprar un croissant de xocolata.
No li posen una alfombra vermella.
- Bona tarda, un croissant de xocolata si us plau.
El dependent li embolica i li dóna.
- Quant és?
- 1 95.
- Què?
- 1 95.
La gana pot més i paga i marxa, l'han agafat descol·locat, el més normal del món hauria estat tornar el croissant dient al dependent "no sóc imbècil, ni ric" però no ha fet, ha pensat que la crisi acabarà amb aquests especuladors que fa poc temps venien els croissants de xocolata a 120 peles i que ara els venen a més de 320. També espera que el govern no els ajudi per molt que ho demanin, hipòcrites!
I sí, ja sé que tenen dret a marcar els preus que vulguin i els consumidors d'anar-hi o no però hi ha coses que no són normals i aquesta especulació de preus és insostenible.
Els noticiaris obren amb notícies de la borsa mundial, l'Ibex i la mare que els va parir però de tant en tant també podrien obrir dient que per un croissant de xocolata a Olot te'n poden fotre quasi 2 Euros, sense alfombra vermella.
Foto: "Hiputaca a Gràcia" de JRoca'08

Orgull de poble

Sopant la pubilla va agafar un tros de formatge i va dir:
- Castell de Tona.
- Com?
- Castell de Tona.
La pubilla ens mostrava la silueta del Castell de Tona en el formatge i la resseguia amb el dit. Tot seguit cada tros de pa, de fuet o de pernil dolç es convertia en un cotxe, una casa o una nena; i després rialles i més rialles que necessitaven un glop d'aigua per empassar-se bé el menjar.
La creativitat dels tonencs comença amb l'emblemàtica silueta que ens acompanya des de qualsevol lloc del poble, quan no hi ha boira? la veritat és que és digne d'estudi la devoció que tenim per un turonet sense castell que anomenem Castell de Tona. Tinc amics que se'n foten d'aquesta devoció, atracció o orgull municipal; jo reconec que me'n sento atret i que em serveix de referència, una referència que em fa sentir segur i també més tonenc que mai.
Foto: "La tonenca jugant al turó del Castell" de JRoca'08

"Quien tiene más, paga más"

Seguim amb greuges comparatius:
Castilla-La Mancha da un PC portátil a cada profesor.
Font: El País. Vist a sindicat.net.
El greuge comparatiu. 29 d'agost del 2008
Bono: "Quien tiene más, paga más". Font: e-Notícies
Foto: "S'acaba la paciència" de JRoca'08

Nous paisatges

El curs passat vaig gaudir d'una vista privilegiada des de la meva classe i ara que m'han canviat d'aula enyoro sobretot no veure la silueta del turó del Castell de Tona. Ahir al matí vaig anar a saludar la companya que ara ocupa la meva antiga aula i de seguida vaig comprovar que les vistes ja no són el mateix: mirant a Centelles sobresurt una torre de la MAT que a aquella hora brilla amb llum pròpia; diuen que fa 80 metres.
M'adono que tot i conviure tota la vida envoltat de torres d'alta tensió i milers de cables que enxarxen el territori potser mai m'havia adonat del mal d'ulls que provoquen aquestes torres fins que va aparèixer la MAT

Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès. 29 de maig del 2008
Foto: "Des de l'antiga aula" i "MAT i Montseny"de JRoca'08

Som molts més de sis milions

A Santa Coloma de Gramenet es van manifestar demanant noves escoles per fer front a la massificació que actualment hi ha al municipi; els manifestants demanaven, entre d'altres coses, la construcció immediata de la nova escola CEIP Sant Just. Aquest problema el pateix tot el país i la massificació sens dubte fa baixar la qualitat de l'educació.
M'imagino que qui ha de construir escoles deu estar pendent de les negociacions pel nou finançament de l'estatuet d'autonomia.

Els humans

El pati de l'escola Pinediques de Taradell està ple de roures, alzines i, és clar, també pins; els recursos boscosos hi són en quantitat i varietat per jugar a infinitat de jocs a l'aire lliure.
Aquest passat setembre a molts alumnes els va agafar la fal·lera per la recol·lecció indiscriminada de glans i ara a l'octubre ja quasi se n'han esgotat les existències, almenys a terra i a les branques accessibles és clar. A les hores del pati els glans tenen múltiples funcions: monedes de canvi en transaccions de productes en "botigues ecològiques", baldufes, projectils, pírcings de part alta d'orella, etc.. Hi ha alumnes que es passen l'estona d'esbarjo cercant aquests fruits i he detectat com els emmagatzemen com hàmsters previsors però amb bosses del Bon Preu.
L'avarícia entra en escena i amb ella petites baralles.
M'ho miro i penso que això que passa aquí també es produeix a gran escala a tot el món; només cal canviar glans per petroli, gas, peix, diamants, terra, ... aigua.
Foto: "Glans en una bossa de l'Orangutan: grup Bon Preu" de JRoca'08

I els peus segueixen creixent malgrat la crisi...

La crisi també es nota i es notarà a les sessions d'EF. Fa uns dies parlava d'un perill de pes i avui parlo d'un altre perill que farà ensopegar (literalment) a més d'un: les vambes dos i tres números més grans que el número ideal.
Sí, he detectat vambes massa grans i no cal ser ni podòleg ni Zapatero per determinar que una persona coordina pitjor els moviments amb un calçat inadequat.
Les intencions inicials no són pas dolentes, estalviar sabates en temps de crisi entra dins la lògica, però l'error de càlcul pot portar a problemes a més d'un i de dos alumnes que poden veure com aquests problemes es poden arrossegar molt de temps.
Foto: "Les sabatilles de la Marta" de JRoca'03

Pets de llop

Els pesats de Movistar ens bombardegen a SMS:
"Recuerde que puede llamar gratis a todos los fijos nacion en octubre. Apuntese por 3 E antes 30/09 llamando al 4423 (0,2 E+IVA). Limite 1000 min"
Analitzo el contingut del missatge:
- No tenen accents a Movistar?
- Gratis? si m'he d'apuntar per 3 Euros jo diria que no és gratuït. Si això no és publicitat enganyosa ja em direu què és.
El missatge correcte hauria de ser:
"Truca a tots els fixes estatals per 3 Euros amb un màxim de 1000 minuts durant el mes d'octubre". És tan difícil?
Algun organisme competent hauria de fer alguna cosa contra aquesta colla de mentiders.
Foto: "Pet de llop" de JRoca'04

I la gent va aplaudir

Al teatre t'hi pots trobar de tot i aquest dissabte van venir unes senyores grans que comentaven la jugada entre el públic. M'imagino que aquestes senyores van al teatre a veure qualsevol cosa pel sol fet d'anar-hi; s'empassaran l'última de la Lloll Bertran o el "Rock'n'roll" d'en Rigola i ben bé que s'ho passaran i compte, no ho critico, tothom és lliure d'anar a veure el que vulgui, el problema és quan l'espectacle es dóna més a les butaques que a l'escenari. Els comentaris entre dues de les senyores no passaven desapercebuts i un home els va cridar l'atenció:
- Shhhhh, senyores, callin si us plau..
Es van mirar i van callar una bona estona però just acabar l'obra una va dir:
- M'ha agradat, llàstima que no hagi entès res.
I la gent va aplaudir.
Foto: "Cartell al carrer Verdaguer de Vic" de JRoca'08

"Punxes a la sorra" al Cirvianum de Torelló

Dissabte 27 de setembre a les 21h. al teatre Cirvianum de Torelló es representa l'obra "Punxes a la sorra" a càrrec de Momama Teatre escrita per un servidor. L'obra està inspirada en el llibre "La maternitat d'Elna" d'Assumpta Montellà i els fets ocorreguts en els camps de refugiats de la Catalunya Nord a les acaballes de la guerra civil. Després de l'obra hi haurà una mica de xerrada amb les actrius, la directora i jo mateix; si voleu venir a acompanyar-nos podeu comprar les entrades al ServiCaixa en aquest enllaç o a taquilla mateix. A hores d'ara no sabem si serà la darrera representació de l'obra.
Més informació:
Bloc de Punxes a la sorra
Bloc d'Assumpta Montellà
Flickr
Gencat

La crisi, l'hamburguesa i la LOE

Llegeixo que amb la crisi han augmentat els clients dels restaurants anomenats fast-food i de seguida em ve al cap la notícia sobre l'augment de l'obesitat infantil; la combinació d'aquests dos factors és nefasta, no cal ser allò que a Antena 3 en diuen "un experto" per augurar que l'obesitat infantil pot anar a més i acostar-se a les cotes de països des-oli.d.olivanats o que desconeixen la famosa dieta mediterrània, sí, allò que és el millor invent mundial després de l'Aloe Vera (segons el monologuista Carles Font).
Agafo la LOE (no vera però de veritat) i a l'apartat d'Educació Física llegeixo aquest objectiu d'etapa (primària):
"Apreciar els efectes beneficiosos envers la salut de l'exercici físic i de l'adquisició d'hàbits higiènics, alimentaris i posturals."
Tot seguit segueixo llegint i em trobo amb aquest contingut de cicle inicial repetit als altres cicles :
"Adquisició d'hàbits bàsics higiènics, alimentaris i posturals relacionats amb l'activitat física" .
Ah, i els antics blocs de contingut han canviat i se n'ha incorporat un que es diu: Activitat física i salut.
Tinc ganes de començar una altra vegada el Seminari d'Educació Física amb altres MEF per comentar aquests temes; de moment el debat, si voleu, el tindrem aquí.
Salut i bona cuina.
Foto: "Nubecitas a dos i mig, toma crisi!" de JRoca'08

La lateralitat creuada té tractament

En aquest bloc i el Fòrum MEF hem parlat alguna vegada de la lateralitat creuada i em consta que la gent va molt perduda en aquest tema i també em consta que hi ha molts pares preocupats a la recerca d'informació. Els MEF detectem que de vegades els alumnes amb lateralitat creuada mostren algunes dificultats motrius que també són extensibles a l'aula quan l'alumne ha de llegir, concentrar-se, organitzar-se, etc... A través d'un e-mail he conegut el cas d'una nena de 7 anys que tenia les dificultats abans esmentades. Amb el permís explícit de la mare reprodueixo part de l'e-mail:
"Ahir li van diagnosticar a la meva filla 7 anys, jo no sóc cap experta però no és tant greu, el que si que és molt greu és no detectar-ho. Sobre la pregunta avisar als pares crec que el més convenient es que el pares ho sàpiguen i puguin treballar amb el fill, perquè segons em van explicar ahir en 5 mesos ho poden solucionar segons el cas. Tractament:
A l’escola li han de posar un paper en blanc per anar seguint les línies de lectura. ( temporalment)
Les sumes li han de posar en vertical no en horitzontal
A casa , cada dia hem de fer uns exercicis durant 15 o 20 minuts.
El que mes contenta em deixa és que tot això és temporal i si ho fem bé en poc temps ho haurem corregit i fer els deures, llegir o qualsevol altre cosa no serà tan feixuc. "
Montse Vila
La mare recomana visitar aquesta pàgina web per trobar més informació i especialistes que puguin tractar cada cas de forma individualitzada.
Pel que fa als MEF crec que la nostra formació és molt fluixa en aquest aspecte i hauríem de tenir la possibilitat de formar-nos millor per atendre i detectar millor aquestes dificultats en els alumnes a les sessions d'EF. Jo estic preparant sessions d'EF amb proves de lateralitat per detectar millor la lateralitat creuada i comprovar si hi ha alguna dificultat afegida com per exemple problemes de lecto-escriptura.
Foto: "Hope street; Liverpool" de JRoca'08